24 de setembre
| << | Setembre 2023 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | |
| Tots els dies | ||||||
El 24 de setembre és el dos-cents seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-vuitè en els anys de traspàs. Queden 98 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- 1870 - Jacint Verdaguer és ordenat prevere.
- 1882 - Barcelonaː S'hi inaugura el Mercat de Sant Antoni, durant els actes de la festa major.[1]
- 1893 -
- Barcelona: l'anarquista Paulí Pallàs i Latorre va fer l'atemptat contra el general Martínez Campos en el que aquest va sortir lleument ferit, però hi va haver un mort i 15 ferits greus. Ell va argüir que ho va fer en venjança de l'execució de quatre anarquistes a Jerez de la Frontera l'any anterior.
- Barcelona: És inaugurat el Velòdrom de la Bonanova, aleshores el millor d’Europa.[2]
- 1957 - Barcelona: s'hi inaugura el Camp Nou, el nou estadi del FC Barcelona, que substitueix el Camp de les Corts.[3]
- 1995 - Plaça Sant Jaume, Barcelona: Els Minyons de Terrassa carreguen el primer cinc de nou amb folre del segle xx, 112 anys després que es fes per darrera vegada.
- 1995 - Plaça Sant Jaume, Barcelona: Els Castellers de Barcelona descarreguen per primer cop en la seva història el 2 de 8 amb folre.
- 1999 - Plaça Sant Jaume, Barcelona: Els Castellers de Barcelona descarreguen per primer cop en la seva història el 4 de 9 amb folre.
- Resta del món
- 1706 - Altranstädt (Saxònia, Alemanya): Carles XII de Suècia i Frederic August I de Saxònia van signar el Tractat d'Altransdtädt de 1706 durant la Gran Guerra del Nord en el que Frederic August va haver de renunciar a les seves reclamacions a la Corona polaco-lituana i a la seva aliança amb Rússia.
- 1810 - San Fernando: Les Corts de Cadis és com es coneix l'Assemblea constituent inaugurada a San Fernando el 24 de setembre de 1810 i posteriorment traslladada a Cadis (Andalusia) fins a 1814 durant la Guerra del Francès.
- 1850 - Ciutat del Vaticà: El Papa Pius IX restableix la jerarquia catòlica a Anglaterra amb la butlla Universalis Ecclesiae.[4]
- 1864 - Madrid: Congreso Médico Español, primer congrés científic convocat a Espanya.
- 1973 - Guinea Bissau declara la independència de Portugal, que es reconeixerà el 10 de setembre de 1974.
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 1866, Gualba, Vallès Oriental: Dolors Lleonart i Casanovas, una de les primeres metgesses catalanes (m. 1936).[5]
- 1868, Alacant: Tomàs López Torregrosa, compositor valencià de sarsuela (m. 1913).
- 1900, Igualada: Francesca Madriguera i Rodon –Paquita Madriguera–, pianista i compositora (m. 1965).[6]
- 1934, Barcelonaː Núria Torray, actriu catalana que destacà especialment en l'escena teatral (m. 2004).[7]
- 1948, Barcelona: Jaume Sisa, cantautor.
- 1970,
- València: Juli Capilla i Fuentes, corrector lingüístic i d'estil, traductor, periodista i escriptor.
- La Riba, Alt Camp: Patrícia Gomà i Pons, advocada i política catalana.[8]
- 1974, Barcelona: David Fernàndez i Ramos, periodista i activista social català.
- 1995, Barcelona: David Jofresa Sarret, jugador de bàsquet català.
- Resta del món
- 1534, Lahore, Pakistan: Guru Ram Das Ji, quart guru dels 10 gurus del sikhisme.
- 1550, Fuzhou, Jiangxi (Xina): Tang Xianzu, escriptor i dramaturg xinès (m. 1616).[9]
- 1625, Dordrecht (Països Baixos): Johan de Witt polític neerlandès(m. 1672).[10]
- 1717, Londres: Horatio Walpole, 4t Earl d'Orford, polític, historiador, literat i antiquari anglès (m. 1797).
- 1739 - Txijovo, prop de Smolensk,(Rússia): Grigori Aleksàndrovitx Potiomkin, príncep de Tàurida (rus: Григо́рий Алекса́ндрович Потёмкин) estadista, militar i polític rus,(m. 1791).[11]
- 1755 - Virginia (EUA): John Marshall (1755 - 1835) va ser el quart Cap Suprem de Justícia del Tribunal dels Estats Units (1801–1835).(m. 1835).[12]
- 1770, Ljouwert, Frísia, Països Baixos: Johannes Jelgerhuis, pintor i actor neerlandès.
- 1811, Verona: Francesco Miniscalchi-Erizzo, polític italià.
- 1817, Navia, Astúries: Ramón de Campoamor, poeta romàntic asturià.
- 1867, Vega Baja (Puerto Rico), Puerto Rico: Rafael Balseiro Dávila, pianista i compositor porto-riqueny.
- 1884, Esmirna (Turquia): İsmet İnönü (pronunciació AFI isˈmet ˈinøny), anomenat Milli Şef (el Cap nacional) entre 1938-1950, fou un militar i polític turc (m. 1973).[13]
- 1895, París (França): André Frédéric Cournand, metge estatunidenc d'origen francès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1956 (m. 1988).
- 1896, Saint Paul, Minnesota: Francis Scott Fitzgerald, novel·lista nord-americà (m. 1940).
- 1898, Adelaida, Austràlia: Howard Walter Florey, farmacòleg i patòleg australià, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1945 (m. 1968).
- 1905, Ḷḷuarca, Espanya: Severo Ochoa, metge i bioquímic de nacionalitat espanyola –i a partir del 1956 també nord-americana–, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1959 pels seus estudis sobre la replicació de l'ADN.
- 1910, Tianjin, (Xina) Cao Yu (xinès tradicional: 曹禺, xinès simplificat: 曹禺), escriptor xinès (m. 1996).[14]
- 1911, Bolxaia Tes, Krasnoiarsk, Rússia: Konstantín Ustínovitx Txernenko, polític soviètic, màxim dirigent de l'URSS entre 1984 i 1985.
- 1923, Key West, Florida (EUA): Theodore "Fats" Navarro, trompetista estatunidenc de jazz (m. 1950).[15]
- 1936, Greenville, Mississipí,(EUA): Jim Henson,, creador de titelles per a espectacles en televisió i cinema, entre els quals destaquen Barri Sèsam, The Muppet Show i Fraggle Rock.(m. 1990).[16]
- 1941, Nova York, EUA: Linda McCartney, música, compositora, activista pels drets dels animals i fotògrafa americana, esposa de Paul McCartney (m. 1998).[17]
- 1945, Londres, Anglaterra: John Rutter, compositor anglès.
- 1946, Santiago de Xile: María Teresa Ruiz González, astrònoma xilena, i presidenta de l'Acadèmia Xilena de Ciències.[18]
- 1961, Melbourne, Austràlia: Fiona Corke, actriz Australiana.
- 1964, Tolosa, País Basc: Ainhoa Arteta Ibarrolaburu, soprano basca.
- 1985, Shreveport, EUA: Chi Chi DeVayne, drag-queen estatunidenca.
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 1303, Vallbona de les Monges: Geralda de Cardona, monja cistercenca que fou abadessa del monestir de Santa Maria de Vallbona.[19]
- 1804 - Jaume Pasqual, doctor en dret canònic i civil, abat i prior del monestir de Bellpuig de les Avellanes i historiador conegut sobretot pels seus «Monumenta Cathaloniae».
- 1971 - Barcelonaː Mercè Rubiés Monjonell, mestra i escriptora catalana (n. 1884).[20]
- 2003 -
- Barcelona: Jordi Petit i Fontserè, economista català.
- Barcelona: Rosita Segovia, ballarina catalana de dansa clàssica i espanyola, coreògrafa i professora de dansa espanyola (n.1922).[21]
- Resta del món
- 1541 - Salzburg, Àustria: Paracels, metge, alquimista i astròleg suís (n. 1493).
- 1572 - Cusco, actual Perú: Túpac Amaru I, últim emperador inca, decapitat pels espanyols (n. 1545).[22]
- 1813 - Montmorency (municipi de la Val-d'Oise), França: André Ernest Modeste Grétry, compositor d'òperes i operetes.
- 1870 - París (França): Comte de Lautréamont, pseudònim d'Isidore Lucien Ducasse, poeta en francès nascut a l'Uruguai (n. 1846).
- 1877 -Kagoshima (Japó): Saigō Takamori (西郷隆盛?) samurai i polític japonès,(n. 1828).[23]
- 1904 - Copenhaguen, Dinamarca: Niels Ryberg Finsen, metge danès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1903 (n. 1860).
- 1920 - Lausana (Suïssa): Peter Carl Fabergé, de nom complet Péter Karl Gústavovitx Fabergé (rus: Пе́тер Карл Гу́ставович Фаберже́) joier rus (n. 1846).[24]
- 1945 -
- Potsdam, Alemanya: Hans Geiger, físic alemany.
- Nova Yorkː Encarnación López Julves, La Argentinita, ballarina, bailaora i cantant (m. 1945).[25]
- 1960 - Sway, Hampshire, Anglaterra: Lottie Dod, esportista anglesa (n. 1871).
- 1986 - Toronto, Canadà: Leone N. Farrell, microbiòloga i bioquímica, descobridora d'un mètode per a la producció a gran escala de la vacuna Salk de la poliomielitis (n. 1904).
- 1992 - Kissimmee, Floridaː Brownie Wise, llegendària venedora i empresària, responsable de l'èxit de Tupperware (n. 1913).[26]
- 2004 - hospital d'Honfleur, Calvados: Françoise Sagan, escriptora francesa de novel·la i teatre (n. 1935).[27]
- 2017 - Issouː Gisèle Casadesus, actriu francesa, sòcia honorària de la Comédie Française (n. 1914).[28]
Festes i commemoracions[modifica]
- Mare de Déu de la Mercè
- Festa Major de Barcelona.
- Santoral:
- sant Isarn de Marsella, abat;
- Gerard de Csanad o Gerard Sagredo, bisbe;
- beat Dalmau Moner, dominic.
Referències[modifica]
- ↑ «S’inaugura el mercat de Sant Antoni a Barcelona | enciclopedia.cat». [Consulta: 29 juliol 2022].
- ↑ «Velòdrom de la Bonanova | enciclopedia.cat». [Consulta: 2 agost 2023].
- ↑ «Los actos de la solemnidad de hoy» (en castellà). La Vanguardia, 24-09-1957. [Consulta: 7 agost 2022].
- ↑ Keenan, Desmond. Ireland Within the Union 1800-1921 (en anglès). Xlibris Corporation, 2008, p. 127. ISBN 9781465318725.
- ↑ «Dolors Lleonart i Casanovas». Galeria de Metges Catalans. Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. [Consulta: 18 desembre 2020].
- ↑ «Francesca Madriguera Rodon, Paquita Madriguera». Patrimoni Musical Català. Centre Robert Gerhard. [Consulta: 30 juliol 2020].
- ↑ «Nuria Torray». IMDb. [Consulta: 4 abril 2020].
- ↑ «Patrícia Gomà i Pons, advocada i Presidenta de la Federació Regional de Barcelona». Les dones d'esquerra, 05-05-2015. [Consulta: 30 juliol 2020].
- ↑ Gernet, Jacques, (1921- ...). Le monde chinois. 2, [L'époque moderne [Xe siècle-XIXe siècle]]. París: Pocket, impr. 2006. ISBN 2-266-16133-4.
- ↑ «Johan De Witt | Dutch statesman» (en anglès). [Consulta: 24 setembre 2021].
- ↑ «Grigory Potemkin | Biography, Villages, & Facts» (en anglès). [Consulta: 24 setembre 2021].
- ↑ «John Marshall | chief justice of United States» (en anglès). [Consulta: 24 setembre 2021].
- ↑ «İsmet İnönü | president of Turkey» (en anglès). [Consulta: 24 setembre 2021].
- ↑ Lévy, André, 1925-. Dictionnaire de littérature chinoise. París: Presses universitaires de France, 2000. ISBN 2-13-050438-8.
- ↑ «Fats Navarro | Biography, Music, & Facts» (en anglès). [Consulta: 24 setembre 2021].
- ↑ «Jim Henson | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 24 setembre 2021].
- ↑ «Linda McCartney» (en anglès). McCartney Times. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «María Teresa Ruiz González, astrónoma | Efemérides» (en castellà), 24-09-2015. [Consulta: 31 juliol 2020].
- ↑ Piquer i Jover, Josep Joan. Abaciologi de Vallbona (1153-1977). Santes Creus: Fundació d'Història i Art Roger de Belfort, 1978, pàg. 95-98. ISBN 84-400-5204-9.
- ↑ Les Cinc branques: poesia femenina catalana. 1. ed. Barcelona: Albert i Corp, 1975. ISBN 84-400-8407-2.
- ↑ Marinero, Cristina. «Rosa Balcells Font». Real Academia de la Historia. [Consulta: 14 desembre 2021].
- ↑ Sarmiento de Gamboa, Pedro. The History of the Incas. Traducció: Brian S. Bauer i Vania Smith. University of Texas Press, 1572 [Consulta: 8 setembre 2022].
- ↑ «Saigō Takamori | Japanese samurai» (en anglès). [Consulta: 24 setembre 2021].
- ↑ «Peter Carl Fabergé | Russian jeweler» (en anglès). [Consulta: 24 setembre 2021].
- ↑ «La Argentinita». Discogs. [Consulta: 26 març 2020].
- ↑ «Wise, Brownie» (en anglès). Detroit Historical Society. [Consulta: 19 juliol 2021].
- ↑ «Françoise Sagan | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ «Gisèle Casadesus, doyenne des actrices françaises, est décédée à 103 ans». RTL radio, 25-09-2017. [Consulta: 12 abril 2020].
