Jaume Pasqual

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJaume Pasqual
Biografia
Naixement 23 juny 1736
Esparreguera
Mort 24 setembre 1804 (68 anys)
Activitat
Ocupació Historiador i filòsof
Orde religiós Premonstratencs
Modifica les dades a Wikidata

Jaume Pasqual (Esparreguera, bisbat de Barcelona, 23 de juny de 1736 - 24 de setembre de 1804) fou doctor en dret canònic i civil, canonge regular premonstratenc al monestir de Bellpuig de les Avellanes on hi fou abat i més tard prior, i historiador conegut sobretot pels seus «Monumenta Cathaloniae».

Els seus pares, Jaume Pasqual i Rosa Coromines, persones honrades i d'arrelament esparguerí. Apreses les primeres lletres va passar al col·legi de pares predicadors de les Escoles Pies de Moià on estudià gramàtica i retòrica. Va continuar la seva carrera literària en la Universitat de Cervera, i en 1758 es va graduar de doctor en el dret civil. Estant practicant la facultat a la ciutat de Barcelona va sol·licitar entrar al monestir de Bellpuig, cosa que va verificar en 1759, i en el següent va fer la seva solemne professió. Va tornar després a la universitat a cursar dos anys de cànons. Restituït al seu monestir es va aplicar a l'estudi, la prèdica i la confessió.

La Gaceta de Madrid publicà una necrològica el 1805, en què es deia que

Plantilla:Ciació

És molt digna segons el parer de Torres i Amat, el comentari escrit en català sobre la inscripció romana traslladada al priorat de la Mare de Déu de Bonrepòs. La pujà a coll des de Perolet, el prior Josep Pey canonge del mateix monestir de les Avellanes. Està en forma de diàleg entre el prior de Bonrepòs, el rector de Covet, i el canonge Pasqual. La inscripció és molt notable que traduïda diu: «Atilia Vera filla de Luci, dedicà aquesta memòria i estàtua a Luci Emili Patern fill de Luci, de la tribu Galèria que s'ho tenia ben merescut». Luci Emili Patern fou primerament soldat distingit de la primera centúria: després praefectus fabrum, i últimament centurió de la Legió VII Gèmina. D'aquí va passar a ser capità en la [[Legió I Minervia]: després a capità de la Legió VII Clàudia, i després ho va ser també de la Legió XIII Gèmina. Va ser promogut a la Legió II Augusta, en què va ser centurió o capità de la Cohort 4a Pretòria dels 300, i a la mateixa va ser primus pili o coronel. Pel gran valor que va manifestar en diverses expedicions això és, dues contra la Dàcia, i una contra els parts, va ser premiat per l'emperador Trajà amb cadenes d'or, braçalets, phalerae o adorns per al seu cavall, i amb corona mural dues vegades en la guerres dàcies, i una a les Guerres Pàrtiques.

Bibliografia[modifica]