Galèria

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de grup humàGalèria
Tipustribu Modifica el valor a Wikidata
EpònimGaleria gens (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Períodevalor desconegut Modifica el valor a Wikidata -
Geografia
Estatantiga Roma Modifica el valor a Wikidata

La tribu Galèria va ser una de les 31 tribus rústiques de l'antiga Roma. La tradició diu que era una de les 21 primeres tribus rústiques o rurals creades al segle v aC,[1] però la seva creació havia de ser posterior, perquè en aquell moment el territori que tenia assignat no era encara romà. La seva abreviatura epigràfica és GAL2.[2]

Història[modifica]

S'havia pensat que el seu nom provenia d'un gentilici, però és més probable que tingués un origen geogràfic. Al segle xix, A. Nibby i W. Kubitschek el van relacionar amb el nom d'un petit riu, el riu Galera, que neix a les proximitats de Veïs i desemboca al Tíber, al marge dret, a mig camí entre Roma. i Òstia. En aquesta zona es trobava el territori primitiu de la tribu Galeria, entre el de la tribu Romília a l'est i el Fosso Galeria a l'oest. Aquest territori el van conquerir els romans, després de la conquesta del territori de la tribu Romília, cap al final del segle V aC.[3][4]

Posteriorment, en temps de Juli Cèsar i d'August, a la tribu Galèria s'hi van inscriure ciutadans romans originaris de determinades ciutats o províncies, sobretot d'Hispània al territori de la colònia de Tàrraco, també els ciutadans de Lugdúnum.[5]

Referències[modifica]

  1. Titus Livi. Ab Urbe Condita, II, 21, 7
  2. Cagnat, René. Cours d'épigraphie Latine. París: Thorin, 1914, p. 316-317. 
  3. Nibby, A. Analisi storico-topografico-antiquaria della carta de'dintorni di Roma. Roma: Tipografia delle belle arti, 1837, p. 97 i seg.. 
  4. Kubitschek, W. De Romanarum tribuum origine et propagatione. Viena: C. Gerold's Sohn, 1882, p. 13. 
  5. González, J. i J. Arce (eds.) «La tribu Galeria en Hispania: ciudades y ciudadanos». A: Estudios sobre La Tabula Siarensis. Madrid: Consejo superior de investigaciones científicas, Centro de Estudios históricos, 1988, p. 233-243. ISBN 9788400068769