Universitat de Cervera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Universitat de Cervera
Façana de la Universitat de Cervera.JPG
Façana de la Universitat
Dades bàsiques
Tipus universitat i edifici
Començament 1717
Construït XVIII
Característiques
Estil Barroc - neoclassicisme
Altitud 546 msnm[1]
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Ponent
Comarca Segarra
Municipi Cervera
Localització Cervera (Segarra). Plaça de la Universitat, 21

41° 40′ 14″ N, 1° 16′ 28″ E / 41.6706°N,1.27444°E / 41.6706; 1.27444
Bé cultural d'interès nacional
Declaració 07/11/1947
Identificador BCIN: 102-MH
BIC: RI-51-0001209
IPAC:107
Fundador Felip V d'Espanya
Baixa 1835
Modifica dades a Wikidata

La Universitat de Cervera, bastida entre el 1718 i el 1740, és un imponent edifici de planta rectangular i amb torres prismàtiques als angles, ubicat prop de l'antic call jueu de Cervera. És un monument històric declarat bé cultural d'interès nacional.

Història[modifica | modifica el codi]

El 1717 Felip V dictaminà l'ordre de supressió de les set universitats de Catalunya (Lleida, Barcelona, Girona, Tarragona, Tortosa, Solsona i Vic i la creació d'una única universitat central a la ciutat de Cervera.[2] La decisió del rei Felip V volia premiar la fidelitat d'aquesta ciutat a la seva causa durant la Guerra de Successió.[3][4][5] El seu finançament fou amb les rendes que havien tingut les altres universitats catalanes, entre elles els drets portuaris de Salou.[6]

L'edifici fou projectat i dirigit per l'arquitecte Francesc Soriano, inicialment, i després per Miguel Marín. Els anys invertits en la seva construcció expliquen que hi ha dos estils artístics clarament diferenciats. De la primera etapa és la façana principal d'estil barroc, feta amb carreus de pedra i emmarcada per una portalada amb dues columnes a cada costat. Sobre s'alça la figura de la Immaculada Concepció, patrona de la institució, i als peus, una placa commemorativa de bronze. En el punt més elevat s'erigeix la corona reial, recordatori de la fundació monàrquica. De la segona etapa és la façana interior d'estil neoclàssic amb un frontó jònic i una al·legoria de la Saviesa.

La façana interior condueix a un vestíbul amb dues grans escalinates i amb la porta d'accés al paranimf. Aquest edifici té separats dos patis quadrats amb un templet al mig i colls de cisterna coronats per un nen cavalcant un dofí. El cos central del paranimf forma un espai de tres naus i amb cúpula hemisfèrica. A l'interior es conserva un retaule d'alabastre de Jaume Padró.

L'any 1740 s'hi van començar a impartir docència. La Universitat arribà a concentrar facultats de teologia, cànons, humanitats, medicina, filosofia i lleis. Hi van estudiar Josep Finestres, Narcís Monturiol, Joan Prim, Jaume Balmes, Milà i Fontanals i Josep Melcior Prat.

Actualment l'edifici desenvolupa altres funcions; entre altres alberga l'Institut Francès, un centre de recursos pedagògics, l'Arxiu Comarcal de la Segarra, la biblioteca, un centre de secundària ESO, que també cursa els cursos de batxiller, i un centre associat de la UNED.

Primers anys[modifica | modifica el codi]

Els catedràtics foren establerts per la personal decisió del capità general, príncep de T'serclaes de Telly, que els va escollir entre els aduladors de Felip V. Les classes es van iniciar el dia 7 de gener de 1715 amb un èxit molt precari. En una carta del dia 12 de febrer de 1715 dels comissionats a Madrid manifestaven als regidors de la capital de Segarra la seva por a “que no fossin més nombrosos els catedràtics que els alumnes”.

Durant tres anys els estudis universitaris de Cervera van discórrer amb poca importància, però Felip V des-de Segòvia va donar la seva primera aprovació oficial a la fundació de la Universitat de Cervera, promulgant-ne el decret d'erecció l'11 de maig de 1717. Aquest decret raona sumàriament els motius que han induït al rei a establir a Cervera la Universitat única de totes les terres del Principat de Catalunya; assenyala les rendes; les càtedres i les facultats que s'establiran en ella i les dotacions on el rei promet que les dotacions milloraran quan s'hagi desgravat el pressupost de l'edificació de la universitat que ja estava planejada, anul·la tots els altres estudis superiors existents a Catalunya. La Universitat de Cervera era un fet, el 1717, com era un fet la destrucció massiva de totes les altres de Catalunya, les rendes de les quals eren adjudicades a la nova acadèmia borbònica.[7]

La primera nòmina de catedràtics de la Universitat de Cervera, que va perseverar de nomenament reial de Felip V fins que l'any 1725 fou convocada la primera oposició, va ser aquesta:

  • Facultat de Teologia: Set càtedres: dues de doctrina tomista, adjudicades a un frare dominic i a un agustí; dues de suarista a sengles jesuïtes i benedictins; una d'escotista a un franciscà; una d'escriptura sagrada i llengua hebrea a un jesuïta; i una de Moral a un jesuïta.
  • Facultat de Cànons: Tres càtedres, de les quals solament se n'adjudicaren dues, i a catedràtics seglars.
  • Facultat de Lleis: Tres càtedres, totes tres adjudicades a seglars.
  • Facultat de Medicina: Quatre càtedres, adjudicades respectivament a doctors residents en: Lleida, Calaf i altres dos de Cervera.
  • Facultat de Filosofia: Dues càtedres; la tomista adjudicada a un doctor de Calaf, i la suarista a un jesuïta.
  • Humanitats: Quatre càtedres de Gramàtica llatina i grega, i una de Retòrica, a càrrec totes dels jesuïtes i dotades per l'ajuntament cerverí.

La plantilla docent inicial comptava amb vint-i-quatre càtedres, amb nou de les quals regentades pel jesuïtes; la qual cosa, així com la presència que hi van anar mantenint els pares de la Companyia fins que fou expulsada dels territoris hispànics(1767), va marcar la Universitat cerverina amb una evident influència jesuítica.[8]

Cancellers[modifica | modifica el codi]

La màxima autoritat de la universitat cerverina era el canceller.

  • Domingo de Nuix i Cabestany
  • Francesc de Queralt i de Xetmar (1717-1725) pertanyia a la família dels comtes de Santa Coloma. Va ser professor de la Universitat de Cervera des del 1714 i va introduir-hi la impremta el 1721. Va ser designat canceller l'any 1717. Va morir el 1725 amb 38 anys d'edat.
  • Francesc Meca Berardo (1725-1731) després de la mort de Francesc de Queralt la cancelleria va estar vacant durant sis anys. En aquests anys va exercir com a vicecanceller el cambrer de la Seu de Lleida Francesc Meca. Durant aquest període es van aprovar els Estatuts pels quals s'havia de regir la Universitat, pel decret reial del 4 de juliol de 1726, en el qual es fixaven les categories de les càtedres en perpètues, temporals (duració de dos o tres anys), d'ascens (servien de mèrits per als catedràtics que pretenien les perpètues) i de regència (cobrien les promocions o defuncions dels titulars).
  • Narcís de Queralt i Reart (1731-1738) era germà de Francesc de Queralt i de Reart.
  • Miquel Gonser i Andreu;(1738-1743) va imprimir un ritme ràpid a la construcció de l'edifici universitari, on el 1739 va instal·lar les aules.
  • Josep Finestres i Monsalvo (1743) va exercir nombrosos oficis i càrrecs: des de corrector de proves i bibliotecari, als càrrecs de regent de la càtedra de dret civil (1715-1718), de professor extraordinari d'institucions (1718-1722), de regent de la primera càtedra de dret (1722-1730) i de la de vespres de lleis (1730-1731). El 1734 va obtenir la càtedra de prima, que va exercir fins a la jubilació (1751). Fou vicecanceller i per aquest motiu també canceller interí l’any 1743 a la mort de Miquel Gonser.
  • Manuel d'Alòs i de Rius (1743-1752) era canonge de Lleida, durant el seu mandat es van celebrar les extraordinàries exèquies per la mort de Felip durant els dies 7 i 8 d'octubre de 1746. Va fer moltes demostracions d'adhesió a la monarquia però no van evitar que un incident provocat per la defensa d'un escolar l'impliqués, fins al punt que va ser desterrat.
  • Blas Rafael de Quintana y de Aguilar (1752-1762), de procedència aragonesa (Calanda), va ser canonge de Barcelona. Tenia 50 anys quan va ser anomenat canceller.
  • Francisco Fuertes Piquer (1762-1789), de procedència aragonesa, va ser canonge de Tarragona. Va presenciar l'expulsió dels jesuïtes de la universitat, fet a partir del qual els ensenyaments universitaris a Cervera es van ressentir profundament.
  • Mariano Ambrosio Escudero (1789-1803), nascut a Osca, del 6 al 9 de setembre del 1802 va rebre la visita del rei Carles IV.
  • Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols (1804-1814), barceloní graduat a Cervera, era catedràtic de la universitat des de 1776. Va ser un gran canceller que no va poder aturar el procés, ja inevitable, de la decadència universitària i va haver de viure les incidències que la guerra napoleònica va provocar a la universitat. Fou diputat i president de les Corts de Cadis l'any 1810.[9]

Catedràtics destacats[modifica | modifica el codi]

  • Bernat Ribera: frare dominic barceloní, fou catedràtic de teologia i de filosofia tomista. Poc després de la seva època cerverina va passar a Rússia com a missioner apostòlic, va estudiar a fons els ritus de l'església ortodoxa grega.
  • Miquel Conill: 1723. Jesuïta que hi va professar filosofia suarista i després Sagrada escriptura, va publicar la biografia del primer canceller Queralt.
  • Ramon Grau: 1726. Catedràtic de lleis, natural de Guissona, autor d'alguns tractats, entre els quals va donar a l'estampa de la Universitat. L'Africanus defensus et illustratus.
  • Josep Finestres i de Monsalvo: 1731-1777. Humanista, filòsof, jurista. Nascut a Barcelona el 5 d'abril de 1688, fou alumne,abans que mestre, de l'Escola cerverina. Va viure tota la seva vida consagrat a la ciència, va exercir tots els oficis que esdevenien servei de la Universitat, des del de corrector de proves al de vice-canceller. Va morir a Montfalcó l'11 de novembre del 1777. Traslladat el cadàver a Cervera, li foren dedicades extraordinàries exèquies per la Universitat.
  • Josep Martínez i Pons: 1735. Catedràtic de Lleis, conseller que fou després a les Reials Audiències de Barcelona, de Sevilla, de Valladolid i del Tribunal Suprem de Castellà.
  • Antoni Sentmenat: 1738. Catedràtic de Cànons, nomenat bisbe d'Àvila el 1783 i patriarca de les Índies el 1784, Era barceloní.
  • Pere Ferrussola: 1738-1761. Va néixer a Olot l'1 d'agost de 1705, fou alumne de filosofia a Cervera i després es va fer jesuïta, catedràtic de retòrica, de filosofia i de teologia.
  • Tomàs Cerdà: 1750. Jesuïta tarragoní, va néixer el 22 de desembre de 1715, professor de filosofia. El rei el va nomenar cosmògraf major de les Índies. Va morir a Itàlia exiliat per la monarquia. És autor de múltiples obres que li van proporcional una fama mundial.
  • Llucià Gallissà i Costa: 1758. Jesuïta, nascut a Vic el 5 de desembre del 1731, professor d'humanitats i de filosofia. Autor del drama Apolo y Minerva en el Parnaso, imprès el 1759; profund coneixedor de les llengües llatina i grega i crític eminent. Va deixar una densa bibliografia impresa, del que destaca la biografia de Finestres.
  • Bartomeu Pou: 1758. Jesuïta mallorquí, va professar humanitats a Cervera, expulsat, romangué a Bolonya i a Roma, on, per les seves traduccions d'Herodot i d'altres estudis sobre els clàssics fou considerat entre els primers hel·lenistes europeus.
  • Benet Maria Moixó i de Francolí: 1792. Catedràtic de retòrica a la universitat, monjo benedictí del monestir de Sant Cugat; autor de diverses obres, entre d'elles la biografia de Josep Rialp que l'havia precedit a la càtedra. El 1803 fou proposat bisbe de Charcas a Nova Espanya, i, l'any següent, a la seu de Mixoacan. Va morir víctima dels indis, a Talca de Tucuman, l'any 1816.[10]

Alumnes importants que van estudiar a Cervera[modifica | modifica el codi]

Disciplina escolar[modifica | modifica el codi]

La universitat era catòlica: els seus alumnes anaven a missa cada dia, tots confessaven i combregaven un diumenge de cada mes. Es mirava molt la manera de vestir. Tots els estudiants havien d'anar amb hàbits llargs de baieta, amb exclusió expressa de tota mena d'adornament extern de seda. No podien portar espasa, ni cap altra mena d'armes. Els hàbits escolars eren: sotana llarga fins al calçat, negra, i manteu. Els que no gaudien de beca o no pertanyien a algun dels col·legis establerts a Cervera, vivien a les cases de la ciutat no a la universitat, els estudiants havien d'estar reclosos a casa, no podien sortir sense causes molt greus a partir de determinades hores del vespre. No els estaven permesos segons quina mena de jocs, com els de cartes i els daus, els estudiants podien jugar els dies de festa a la tarda i podien practicar els jocs de pilota, de boles, i semblants.

La relació entre els alumnes de la universitat i els habitants del poble de Cervera no va ser bona, els alumnes no gaudien dels avantatges dels grans nuclis de població a causa del curt veïnat de Cervera. Els estudiants en els cèlebres Goigs dels cerverins manifestaven la seva disconformitat amb la ciutat de Cervera:

Tant si és vila, com ciutat Allò que se'n diu Cervera De dins, el meu cor espera Sortir-ne ben aviat.

És cert que el municipi va especular per a enriquir-se a cavall de la Universitat i dels seus estudiants.[12]

Dies festius[modifica | modifica el codi]

El curs escolar començava el 18 d'octubre, festa de sant Lluc, i acabava el darrer dia de juny. El calendari de festes era el següent:[13]

Octubre
dia 18 (sant Lluc),dia 28 (sant Simó i Judes).
Novembre
dia 1 (tots sants),dia 2 (commemoració dels difunts),dia 25 (santa Caterina) i dia 30 (sant Andreu).
Desembre
dia 6 (sant Nicolau),dia 7 (sant Ambròs), dia 8 (la Concepció), dia 13 (santa Llúcia), dia 21 (sant Tomàs) i des del 25 Nadal fins al Reis (6 de gener).
Gener
dia 7 (sant Ramon de Penyafort), dia 17 (sant Antoni abat), dia 20 (sant Sebastià) i dia 25 (Conversió de sant Pau).
Febrer
dia 2 (la Candelera), dia 6 (sant Misteri de Cervera), dia 24 (sant Macià) i els tres dies de Carnestoltes.
Març
dia 7 (sant Tomàs d'Aquino), dia 12 (sant Gregori), dia 19 (sant Josep), dia 21 (sant Benet), dia 25 (Mare de Déu de l'anunciació), el divendres de Passió i des del Diumenge de Rams al de Quasimodo.
Abril
dia 23 (sant Jordi) i dia 25 (sant Marc).
Maig
dia 1 (sant Felip), dia 3 (Invenció de la Santa Creu), dia 8 (l'aparició de sant Miquel), dia 15 (sant Isidre), dia 30 (sant Ferran) i els dies de l'Ascensió, dilluns i dimarts de la Pentacosta i els dijous de Corpus Christi.
Juny
dia 11 (sant Bernabé), dia 13 (sant Antoni de Pàdua), dia 24 (sant Joan) i dia 29 (sant Pere).:

La impremta de la Universitat[modifica | modifica el codi]

La Universitat de Cervera va comptar amb diversos privilegis, entre ells el de la impressió privativa de llibres de comú ensenyament. Aquest privilegi -que havia de propiciar un important augment de recursos econòmics per a la universitat i havia quedat establert pel reial decret de 16 de maig de 1718- prohibia la impressió en qualsevol altra impremta del Principat de Catalunya així com la introducció a la Universitat de texts impresos fora de la seva impremta.[14]

La Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona conserva més de 300 obres publicades per la Universitat de Cervera,[15] així com diversos exemples de les marques d'impressor que van identificar la Universitat al llarg de la seva existència,[16] i on acostuma a aparèixer la imatge de la Immaculada Concepció, la seva patrona.

Trasllat de Cervera a Barcelona[modifica | modifica el codi]

L'Ajuntament de Barcelona, reunit en sessió el 26 d'abril de 1833 va intentar assolir la restauració parcial d'algunes càtedres, sense pretendre, de moment, el trasllat de La universitat de Cervera. S'acordà elevar aquesta petició a la Cort per conducte del capità general que set càtedres d'ensenyament de jurisprudència civil (dret romà i espanyol), les quals serien dirigides pel regent de l'Audiència i sota la protecció del capità general. El 29 de setembre va morir Ferran VII sense haver donat resposta a la sol·licitud municipal que hauria portat a una restauració gradual de la universitat barcelonina.

Ja amb Isabel II, l'ajuntament de Barcelona torna a renovar la seva petició. El capità general, Llauder el sosté decididament, i, a més, remarca la necessitat de traslladar la Universitat a Barcelona, perquè esdevenia perillós, per a l'enfortiment del tron d'Isabel II, tenir allunyades de la vigilància de les autoritats a gran nombre d'ànimes. Llauder presenta la universitat de Cervera com un centre de conspiració contra els drets d'Isabel II. La inspecció general d'Instrucció pública es col·loca decididament al costat de Cervera.

Per el moment Barcelona no aconsegueix res, mentre que el claustre universitari de Cervera, amb el seu rector Bartomeu Torrabadella al front, continua trametent representacions al Govern lloant les circumstàncies favorables de la ciutat lleidatana perquè conservi la Universitat; assenyala la cèntrica situació que li és pròpia respecte a les altres ciutats del Principat, els còmodes allotjaments per als estudiants, la producció barata d'aliments de primera necessitat, la sanitat del seu clima, les diversions honestes que es troben a la ciutat, el soberg edifici de la Universitat, sumptuós, elegant i ben proporcionat, els avantatjosos fruits que ha produït durant la seva existència.

El corrent liberal que s'imposa cada dia més en la reina governadora fa que progressin les mesures favorables a la postura de Barcelona i contràries a les pretensions de Cervera. La R.O. del 2 d'abril del 1834 restableix als seus llocs els catedràtics sancionats els anys 1823 i següents. Cal no oblidar que durant el Trienni liberal de l'Ajuntament barceloní no va dubtar a arrencar de Cervera la universitat, i que les Corts d'aquell període concediren a Barcelona l'establiment de càtedres interines que funcionares durant el curs escolar 1821-1822, a la vegada que la Universitat de Cervera fou incendiada dues vegades. Des dels començaments de 1835, la Universitat de Cervera s'encara amb un seguit de problemes motivats per l'abandonament de càtedres per professors que han d'ésser suplerts per substituts menys vàlids. Això enforteix els arguments utilitzats per Barcelona, en insistir en les seves pretensions.[17]

La R.O del 22 d'octubre del 1835 autoritza la creació en règim d'ensenyament privat de les càtedres de Jurisprudència civil i canònica i eloqüència forense. Aquestes càtedres són establertes al convent de Sant Gaietà, a excepció de la d'institucions canòniques, que comencen a ésser donades al Seminari Conciliar.

Les càtedres creades i els professors que el Consistori hi posà al front són les següents:

  • 1r i 2n. Any, Dret romà i Història del Dret romà: Ramon Roig i Rey.
  • 3r. Any, Dret Espanyol: Ramon Martí d'Eixalà.
  • 4t. Any, Institucions canòniques: Fèlix Illas.
  • 5è. Any, Digest: Vicenç Rius i Roca.
  • 6è i 7è. Anys, Novíssima Recopilació: Jaume Quintana.
  • 8è. Any, Pràctica forense: Pere Nolasc Vives.

L'establiment d'aquestes càtedres es va donar per van ser sol·licitades per Barcelona, al·legant que li eren molt necessàries per a completar els ensenyaments mèdics, filosòfics, artístics, científics i d'altres disciplines cursades el Reial Col·legi de Medicina i Cirurgia,al de Farmàcia i a la casa de la Llotja. L'ajuntament assenyala els greus inconvenients que presentaven les Universitats veïnes, i en especial la de Cervera, on moltes càtedres no tenien la dotació suficient i que, a causa de l'estat de guerra, els camins eren insegurs i impedien que s'hi traslladessin els estudiants.

L'ascensió de la classe burgesa comporta una organització estatal diferent a la que existia al règim absolutista, entre 1832 i 1840 s'implantava definitivament a Espanya l'estat liberal. En aquest Estat l'ensenyament superior ha d'evolucionar per a capacitar aquest funcionaris que hauran de tenir gran importància, per això, no hi ha raó per conrear l'elit en llocs allunyats de la nova vida, d'ací, l'afany de clausurar els centres universitaris que hom havia instal·lat en llocs distants del traüt mundà i traslladar-los a les grans ciutats.

El moviment vertiginós cap a l'esquerra- el motí de la Granja (agost de 1836), el restabliment de la Constitució de 1812, la promulgació de la Constitució progressista de 1837, la desamortització eclesiàstica (llei del 29 de juliol del 1837)allò que determina el cop de mort d'una ensenyança, la mentora de la qual és l'església, enfocada a l'aristocràcia. Després de tots aquests fets, La universitat de Cervera, model de centre d'estudis per a l'alta clerecia i l'alta aristocràcia, no té raó d'existir.[18]

El 14 de setembre de 1836, es reuneixen tots els professors que durant el curs 1822-1823 havien exercit a la Universitat interina de Barcelona, per tal d'estudiar la manera de reinstal·lar els Estudis Generals segons existien a l'època constitucional del 1820-1823. El professorat pacta: reunir a Barcelona totes les assignatures indispensables perquè els joves puguin seguir les seves respectives carreres, ateses les dificultats per acudir a altres Universitats, sol·licitar de S.M. que els cursos que siguin guanyats en aquestes classes tinguin el mateix valor que els obtinguts a la Universitat. Que siguin facultats els professors no solament per als exàmens, sinó també per a conferir graus. Que aquests professors siguin els catedràtics que ho foren de la Universitat Literària de Barcelona del 1822.

A la reunió del 17 de setembre, s'aprova que l'obertura de càtedres pugui fer-se el 18 d'octubre, sense perjudici del que pugui resoldre el Govern.

Encara que els ensenyaments dels Estudis Generals de Barcelona havien començat amb caràcter privat- va acordar-se que, igual com en el Trienni constitucional, fos l'ajuntament que corregués amb les despeses per habilitació del local i el cànon que en caldria pagar, al mateix temps que les matrícules que no depenguessin de les Acadèmies ni de la Junta de Comerç, les aprovacions de cursos i els dipòsits per a graus fossin fons dels Establiments, deixant la forma de la seva distribució al que disposessin els reglaments interiors. La Universitat cerverina supera el curs de 836-1837 amb greus dificultats, motivades per l'escassesa d'alumnat, a causa de l'estat de guerra, i per la defecció de gran part del seu professorat, el qual s'absenta per tal d'ensenyar a Barcelona o es passa a les files carlines.[19]

El 2 d'agost de 1837 després d'acabar el curs acadèmic el 30 de juny amb tota normalitat, va tenir lloc una reunió sota la presidència del cap polític de la província i hom redactà un escrit per a S.M., demanant que sigui restablerta pel pròxim any acadèmic la Universitat Literària de segon i tercer ensenyament que existia abans de l'any 1714, o bé la que hi havia el 1823.

La R.O. del 16 d'agost disposa que els Estudis Generals de Barcelona continuïn, però, d'altra banda la situació a la Universitat de Cervera havia anat empitjorant progressivament. Quatre col·legis que estaven incorporats a aquella Universitat van ser clausurats per causa de la guerra i, per tant, les rendes van ser perdudes, a més, hi havia rumors de concomitància de la universitat de Cervera amb la facció carlina.

En aquestes circumstàncies i enfront de les contínues reclamacions de les autoritats municipals i acadèmiques de Barcelona, el Govern, per mitjà de la R.O de 1r. De setembre de 1837, decideix el trasllat de la Universitat de Cervera a Barcelona, encara que amb caràcter provisional e interí fins que les Corts decideixin el més convenient. gurena El vice-rector dels Estudis generals, Albert Pujol i Gurena, va trametre un ofici al capità general del Principat, per tal de disposar una columna que protegís el trasllat de llibres, papers i efectes de Cervera a Barcelona. Però Cervera no es volia veure's privada de la seva Universitat, l'alarma s'estén per tota la província de Lleida. Els Ajuntaments de Cervera i de Lleida, el cap polític de Lleida, el comissionat de la universitat de Cervera a la Cort i tota la gent amb influència gestionen a la Cort per evitar que s'emportessin la universitat a Barcelona. Fruit d'aquestes gestions, la R.O. del 6 de gener de 1838 suspen el trasllat de tots els efectes de la universitat de Cervera.

El 4 de desembre de 1837 un cop començat ja el curs, va ésser concedit el monestir que fou de Carmelites Calçats per instal·lar-hi interinament les càtedres de Filosofia, Teologia i Medicina. (CUESTA I ESCUDERO, Pere. Trasllat de la Universitat de Cervera a Barcelona. Episodis de la Història, Rafael Dalmau, Barcelona. 1977. ISBN 84-232-0102-3. Pàg 33-38)

Mentre que Barcelona assegura sòlidament la Universitat perquè quan sigui restablerta la normalitat sigui impossible arravatar-li, la de Cervera es va consumint fatalment.

Més d'una dotzena de professors de Cervera mostren palesament les seves tendències absolutistes, fugint a Berga, ciutat en poder dels carlins; i després a Solsonaon pretenen organitzar l'ensenyament universitari, d'acord amb la “Junta Superior Gubernativa del Principado de Cataluña” i sota les ordres del carlí Bartomeu Torrabadella. La disposició del 17 d'octubre de 1837 de la Junta organitza els estudis per a tots els joves que volen instruir-se en les doctrines sòlides i religioses. Quan cau Solsona ens mans dels isabelins aquesta universitat es refugia en el monestir de Sant Pere de la Portellaon funcionarà fins al final de la guerra civil.

A la universitat de Cervera(ara a Solsona) el curs 1837-1838 hi havien matriculats vint-i-set alumnes, mentre que a la universitat de Barcelona en el mateix curs hi havien matriculats vuit-cents. El Govern assabentat de l'obertura dels curs acadèmic a Cervera, per mitjà de la circular del 20 de gener de 1838 ordena que els estudiants de Cervera es veuran privats del dret d'incorporació a la universitat i que el pròxim anys no es tornarà a obrir aquesta universitat.

Tant les autoritats com els veïns de Cervera s'inclinaven poc o molt, cap al carlisme, mentre que la universitat instaurada a Barcelona era un producte del liberalismecatalà. I si les armes de don Carlesno guanyen la guerra, seria un contrasentit desfer la Universitat barcelonina per a continuar amb la de Cervera amb un patró absolutista.

El trasllat dels efectes de la universitat de Cervera a Barcelona és realitzat després d'una sèrie de dubtes, temors i dificultats. Fins que tot el material de Cervera no arriba a Barcelona, no podem considerar que Cervera queda totalment clausurada. Al ser nomenat Albert Pujol i Gurena, per la Reial Ordre de 20 de juliol de 1838, rector de la Universitat de Barcelona, oficialment adquireix aquesta el caràcter definitiu. Acabada la guerra civil el 1840, el claustre de la universitat de Barcelona i el seu rector resolen, per unanimitat, que ja no hi ha obstacles per al trasllat a Barcelona de tots els efectes, joies, llibres i útils de la universitat de Cervera. guerra dels matiners La Junta de Govern de la província de Lleida pren l'acord de rehabilitar la universitat de Cervera, atenent la necessitat de “fer un esforç per salvar els seus furs municipals, la llibertat e independència Nacional”, l'Ajuntament constitucional de Cervera és el que ha impulsat aquesta actitud, declarant el caràcter interí del trasllat a Barcelona de la Universitat i que havent acabat l'estat de guerra la universitat havia de tornar a Cervera. El 18 d'octubre de 1840 torna a obrir les aules la universitat de Cervera, encara que d'una manera molt precària, el seu antic professorat es troba a Barcelona i es nega a tornar. Aquesta obertura serveix, per a diferir indefinidament el trasllat dels efectes que encara eren a Cervera.

El 19 de febrer de 1841, Domingo Marià Vila i Tomàs és nomenat per la Direcció General d'Estudis rector de la Universitat de Barcelona; com a vice-rector continua Antoni Vila. Això és una prova que el Govern Central està decidit a defensar la universitat de Barcelona.

El decret del 10 d'agost del 1842 que signa el general Espartero,regent del regne, redueix les vint Universitats existents, per tal de poder reorganitzar millor l'ensenyament superior. Aquest mateix decret ordena d'incorporar les Universitats de Cervera i Palma a la de Barcelona. Barcelona esdevé, així, l'única Universitat de Catalunya.[20]

Institut Antoni Torroja[modifica | modifica el codi]

L'institut, que va començar la seva trajectòria l'any 1963, va marcar l'inici dels estudis secundaris a la ciutat de Cervera en el marc de la Universitat, un cop reconstruïda dels estralls causats per la guerra civil. Al llarg dels anys ha anat ampliant l'espai i l'oferta educativa. Actualment aplega 297 alumnes i 36 professors i professores.

Ocupa una superfície de 3.729 m2 dins de tot l'edifici (planta baixa, primera, segona i torres).[21]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Universitat de Cervera Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Institut Cartogràfic de Catalunya
  2. FOLCH, Artemi. La Universitat de Cervera. Episodis de la Història, Rafael Dalmau, Barcelona. 1970. Dipòsit legal B. 2703-1970, pág 6-11
  3. Alcoberro, Agustí (2006):Catalunya durant la Guerra de Successió. Volum III. Barcelona, Ara Llibres. p. 252
  4. Aguilera, Genna «La nació espoliada». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, setembre 2011, p.48-52. ISSN: 1695-2014.
  5. Alcoberro, Agustí. La desfeta de la memòria història( Vol III) de Catalunya durant la Guerra de Successió. Barcelona: Ara Llibres, 2006. 
  6. Tort, Joan. «Mentides a Cervera». El Punt Avui, 11-11-2012. [Consulta: 22 març 2015].
  7. (FOLCH, Artemi. La Universitat de Cervera. Episodis de la Història, Rafael Dalmau, Barcelona. 1970. Dipòsit legal B. 2703-1970, pág 11-13).
  8. (FOLCH, Artemi. La Universitat de Cervera. Episodis de la Història, Rafael Dalmau, Barcelona. 1970. Dipòsit legal B. 2703-1970, pág 15-16)
  9. (FOLCH, Artemi. La Universitat de Cervera. Episodis de la Història, Rafael Dalmau, Barcelona. 1970. Dipòsit legal B. 2703-1970, pág 19-26)
  10. (FOLCH, Artemi. La Universitat de Cervera. Episodis de la Història, Rafael Dalmau, Barcelona. 1970. Dipòsit legal B. 2703-1970, pág 26-37)
  11. (FOLCH, Artemi. La Universitat de Cervera. Episodis de la Història, Rafael Dalmau, Barcelona. 1970. Dipòsit legal B. 2703-1970, pág 37-44)
  12. (FOLCH, Artemi. La Universitat de Cervera. Episodis de la Història, Rafael Dalmau, Barcelona. 1970. Dipòsit legal B. 2703-1970, pág 44-49)
  13. FOLCH, Artemi. La Universitat de Cervera, pàgs. 47-48. Episodis de la Història, Rafael Dalmau, Barcelona. 1970. Dipòsit legal B. 2703-1970
  14. Ruiz Fargas, Marina «El privilegio de privativa de libros de común enseñanza de la Universidad de Cervera en tiempos de Manuel Ibarra (1735-1749, 1754-1757)». Rueda Ramírez, Pedro ; Agustí, Lluís (ed.). La publicidad del libro en el mundo hispánico (siglos XVII-XX): los catálogos de venta de libreros y editores. Calambur [Madrid], 2016, pàg. 129-159. ISBN 978-84-8359-384-4.
  15. «Catàleg de les biblioteques de la UB/Fons Antic». [Consulta: 9 maig 2017].
  16. «Base de dades Marques d'impressors: Universitat de Cervera». [Consulta: 9 maig 2017].
  17. CUESTA I ESCUDERO, Pere. Trasllat de la Universitat de Cervera a Barcelona. Episodis de la Història, Rafael Dalmau, Barcelona. 1977. ISBN 84-232-0102-3. Pàg 15-19)
  18. (CUESTA I ESCUDERO, Pere. Trasllat de la Universitat de Cervera a Barcelona. Episodis de la Història, Rafael Dalmau, Barcelona. 1977. ISBN 84-232-0102-3. Pàg 21-25)
  19. (CUESTA I ESCUDERO, Pere. Trasllat de la Universitat de Cervera a Barcelona. Episodis de la Història, Rafael Dalmau, Barcelona. 1977. ISBN 84-232-0102-3. Pàg 27-31)
  20. CUESTA I ESCUDERO, Pere. Trasllat de la Universitat de Cervera a Barcelona. Pàg 39-47. Episodis de la Història, Rafael Dalmau, Barcelona. 1977. ISBN 84-232-0102-3
  21. «[universitat.ecervera.cat Patronat de la Universitat de Cervera]».


Precedit per:
Universitat de l'Estudi General
'Universitat de Barcelona
Universitat de Cervera'

17141838
Succeït per:
Universitat de Barcelona