Es creu que l'actual territori de Reus ha estat habitat per l'home des de fa gairebé un milió d'anys, com així ho demostren els nombrosos jaciments arqueològics localitzats. No obstant, la vila com a tal és d'origen medieval, documentada a partir de l'any 1154. Mitjançant el comerç, la vila va esdevenir aviat una gran població i va crear un ampli àmbit d'influència econòmica i humana que abastava, ja al segle xiv, bona part del sud de Catalunya.
Als segles XVI i XVII Reus va créixer de forma significativa i es va destacar en la producció d'estamenya i de ceràmica. La guerra dels Segadors, però, va representar una aturada traumàtica, de la qual no es va començar a recuperar fins al darrer terç del segle. Al segle xviii va esdevenir la segona població més gran de Catalunya, amb una molt destacable producció i exportació d'aiguardents i teixits. Als segles següents la ciutat es va industrialitzar i hi van arrelar les noves inquietuds ideològiques del moment, convertint-se, després de Barcelona, en la ciutat de referència de tots els moviments culturals.
Avui en dia es coneix per la seva activitat comercial, per ser un centre de l'escalada de roca i el lloc de naixement de l'arquitecte Antoni Gaudí. La zona sempre ha estat un important productor de vins i licors. La ciutat ofereix també una gran i variada oferta cultural, sobretot amb la implantació de festivals de referència. A Reus hi ha el tercer aeroport més gran de Catalunya.[2]
El Carrer de Monterols, situat al nucli antic i que conforma una destacable àrea comercial de la ciutat.
El municipi es troba a una altitud que oscil·la entre els 75 i els 180 msnm. El seu terreny és generalment pla i només al sector nord s'alcen uns petits turons, que són els darrers contraforts de les muntanyes de Prades. El terme es situa gairebé al centre de la plana del Camp, limitat per les Muntanyes de Prades i la mar Mediterrània.
Al centre de la ciutat hi ha diversos pàrquings municipals i d'altres de privats, que es poden trobar en diverses places, passeigs i en el centre comercial del Pallol.
El clima de Reus és de tipus mediterrani sec, amb temperatures altes i regulars (la temperatura mitjana anual és de 16,1 °C). Les màximes precipitacions es registren a la tardor, i a l'hivern el vent característic és el mestral, també anomenat serè, (del NW), de força intensitat.
Als mesos hivernals les gelades no són diàries, tot i que en tot l'hivern poden donar-se uns 10 dies. La temperatura mínima registrada va ser de -8.0 °C i es va donar l'11 de febrer de 1983; i la temperatura màxima registrada va ser de 38.0 °C i es va donar el 27 d'agost de 2010. La neu és un fenomen poc habitual, però tot i així la ciutat registra 0.4 dies de neu l'any. Normalment neva cada dos o tres anys, encara que moltes vegades la neu no s'arriba a quedar al terra. L'última nevada que va deixar un gruix considerable va ser al desembre del 2001, uns 5 cm.
Des de 1950 ha sofert un fort creixement passant de 35.000 habitants als 100.000 actuals (el límit dels cent mil va ser sobrepassat l'any 2004). Els immigrants, sobretot del Marroc, han fet créixer la població. Els estrangers ja representen el 8% del reusencs.
El gentilici dels seus ciutadans és reusenc, tot i que popularment són coneguts com a ganxets.
Evolució demogràfica
1497 f
1515 f
1553 f
1717
1787
1857
1877
1887
1900
1910
354
454
545
2.056
14.514
28.171
27.595
28.780
26.681
25.363
1920
1930
1940
1950
1960
1970
1981
1990
1992
1994
30.266
31.299
32.285
35.950
41.014
59.095
80.710
86.407
88.215
88.215
1996
1998
2000
2002
2004
2006
2008
2010
2012
2014
90.993
89.034
89.179
91.616
96.642
101.767
107.770
106.622
107.211
104.962
2016
2018
2020
2022
2024
2026
2028
2030
2032
2034
103.615
103.477
106.168
106.741
-
-
-
-
-
-
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
De les eleccions democràtiques de 1979 a les del 2011, l'ajuntament de Reus va ser governat pels socialistes. El 2011, però, hi va haver un canvi i el partit guanyador va ser Convergència i Unió, amb la investidura de l'alcalde Carles Pellicer i Punyed.
En les eleccions municipals de 2015 la participació a Reus va ser de 39.157 vots (55,33%), 405 dels quals van ser vots nuls (1,03%) i 609 en blanc (1,57%). S'escolliren un total de 37 regidors, el mateix nombre que en les eleccions del 2011. Revalidà la batllia el convergent Carles Pellicer i Punyed.
En el referèndum sobre la independència de l'1 d'octubre, segons dades de la Generalitat, van votar a 25.715 persones (al voltant del 36% de la població). Els resultats van ser de 23.521 vots a favor de la independència (91.5%), 1.659 en contra (6.5%) i 415 en blanc (1.6%). Hi va haver 120 vots nuls.
Cal assenyalar que, a causa de les incidències a la xarxa que existien en tots els centres de votació, així com les agressions policials a algunes localitats properes, algunes persones van fer ús del cens universal. D'aquesta manera, entre els vots hi ha votants registrats que no eren de la ciutat, mentre que alguns reusencs van votar fora de la seva ciutat.
Ubicacions dels llocs principals de ReusLes Cases Barates, grup de cases unifamiliars de baix preu, amb un jardí minúscul, construïdes per l'Instituto Nacional de la Vivienda cap al 1945, avui ja diluïdes dins el nucli urbà, a l'est, entre el camí de Salou i el barranc de l'Escorial, al descampat conegut pel Camp perdut o Hort de la Tia. La barriada es va eixamplar més avall de les Cases Barates, en direcció a Salou, on es van crear les anomenades Colònies Cros, en terrenys del mas del Paco Cros, un mestre progressista, i entre ambdues la zona coneguda per Sanremo, pel nom d'un antic restaurant. Actualment es desenvolupa urbanísticament la zona de Mas Iglesias, a l'altra part de la carretera de Salou, amb un gran parc.[5]
Barri Fortuny, blocs també de l'Instituto Nacional de la Vivienda, de construcció modesta, després gestionat per ADIGSA. Al seu davant les Parcel·les Mercader, o Urbanització Mercader, a les terres del Mas del Jordi, desenvolupades recentment en terrenys que foren del Sr. Mercader. A tocar de la Carretera de Reus a Salou.
Barri Juroca, barri a tocar amb l'anterior format per la unió del grup Roca amb els Blocs Juncosa-Cabello i els Blocs de la Cooperativa de Santa Llúcia. El senyor Juncosa va ser un destacat jugador de l'Atlètic de Madrid i més tard entrenador entre altres equips del Còrdova. Destaca del barri l'edifici Santa Llúcia, el més alt del sud de Reus amb 11 plantes i amb molts habitatges en diferents portals dins d'aquest edifici. Al costat de la carretera de Reus a Salou.
Urbanització Massó, o colònies Massó, sorgides als terrenys de la granja Massó. Són xalets o masets, cadascun amb el seu tros de terra. L'entorn actual s'ha urbanitzat per la construcció del Pavelló olímpic en la seva zona sud. Està prop del Barri Fortuny, a la vora dreta del barranc de l'Escorial, avui convertit en carrer d'Astorga.
Parcel·les Casas, també prop del Barri Fortuny, i a tocar amb Juroca. Sorgides en terrenys del Mas del Casas, entre el barri Juroca i el barri de Montserrat, i ajuntades amb les parcel·les Muixí, en terrenys del Mas del Muixí, entre el barranc de l'Escorial i el camí dels Morts. A l'altre costat de la carretera hi ha la Urbanització Bellisens.[5]
Parcel·les Montserrat, actualment Barri Montserrat, va sorgir en terres del mas de Montserrat. També se la va conèixer com el Mau-Mau. Va ser una de les primeres zones de barraques d'immigrants proletaris que hi va haver a la perifèria de la ciutat. Va ocupar gran part de la hisenda del Mas Gran de l'Aixemús, a la vora dreta del barranc de l'Escorial, des de la fi dels anys quaranta. A través de la carretera de Salou, i sobretot del carrer d'Astorga, enllaça amb la ciutat, passant per les parcel·les Cases, el Barri Juroca i el Barri Fortuny. Al seu davant el grup Gaudí Mar, a la carretera de Salou.[5]
Arbolí-Siurana, grup de blocs a l'entrada de l'autovia de Bellissens, avui ja en plena àrea urbana, al costat del Tanatori i del Parc de Bombers.
Barri de Sant Josep Obrer, habitat per famílies immigrades i densament poblat. Ocupa l'espai comprès entre la riera del Molinet i la drecereta del Gas. Actualment la zona s'ha ampliat amb la urbanització dels terrenys del Mas del Pellicer i els de l'antic Mas de l'Abelló. Al nord de la urbanització hi ha el tanatori municipal, el parc de bombers, i, enfront, les instal·lacions del Club Natació Reus Ploms. Està a tocar de la carretera de Reus a Tarragona. Continuen la zona, les parcel·les Sidós i el Polígon de la Raureda, amb sortida a l'autovia de Bellissens.
Urbanització Mas del Carpa, conjunt urbanitzat de semi-luxe a la carretera de Tarragona, al nord del camí vell de Constantí i a la vora dreta del barranc del Cementiri, formada per xalets de bon nivell. Sorgida amb la parcel·lació del Mas del Carpa a partir de 1960.
Urbanització Dyna, que era principalment industrial sorgida a l'entorn de la fàbrica de rentadores Crolls, tancada fa anys. Avui té la mesquita de la ciutat. És a la carretera de Reus a Constantí, en un lloc conegut abans com La Brossa, on s'hi depositaven les escombraries de la ciutat, entre la riera del Petroli i el camí de les Puntes.[5] Continua a l'altre costat de la carretera, al Polígon Bescós, situat a l'antic mas del Bescós, ara de caràcter industrial. No massa lluny, seguint la carretera es troba el Polígon Nirsa.
Naus de les Illes Medes, lloc de naus industrials a la carretera de Montblanc, a passar del cementiri.
Xalets Quintana, una petita barriada de cases unifamiliars amb jardí, al nord de la ciutat, entre l'ermita del Roser, la carretera de Montblanc i el barranc dels Gossos. Edificat a partir de 1923-1924, pel senyor Quintana, sastre de professió, en uns terrenys de vinya i garrofers de la seva propietat que en va iniciar la parcel·lació,[5] va anar quedant incorporada a la ciutat i en va augmentar el valor i el nivell de les edificacions i dels que hi viuen. El seu accés antic era un petit pont metàl·lic d'un metre d'ample que travessava una barrancada, i per l'altre costat una sortida de 3 metres al costat de la presó local.
La Munta i Baixa, zona avui completament dins de la ciutat, a l'entorn del qual hi ha l'hipermercat Carrefour, la plaça de Pompeu Fabra i l'antic Palau de Fires i Congressos. Té aquest nom perquè el 1864, l'ajuntament va començar l'obra de conducció cap a la riera de l'Abeurada de les aigües del Barranc dels Cinc Ponts, del de Calderons i del torrent de la Raseta, acumulant pedres i terra que feien un crestall ample. El camí hi passava pel damunt, fent una pujada i una baixada.[5] A la vora es troben les zones de Mas del Llevat i Mas del Briansó.
Barri de Sant Joan, parcel·les abans anomenades Parcel·les Pàmies, nom de l'amo dels terrenys, per classe mitjana. Fins fa uns quatre anys quedaven tancades per la via del tren, però avui l'accés per la barrera s'ha tancat i s'ha obert un nou accés que dona a la ciutat, passant per sota la via.
El Pinar, urbanització a la carretera de Castellvell del Camp, inicialment per a persones benestants. Té uns 250 xalets.
Barri de la Mineta, edificacions (cases adossades i blocs de pisos) sorgides principalment als últims anys. Delimita, a l'oest, amb el passeig de la Boca de la Mina (lloc típic local amb una font, al costat dels dipòsits d'aigua de la ciutat i de les basses Nova i del Bacallà), al nord amb la urbanització El Pinar, a l'est amb la urbanització de Sant Joan i al sud amb la via del tren que va de Tarragona a l'estació de Reus.
Barri Gaudí, barri de concepció postmodernista, dissenyat per Ricard Bofill amb blocs multicolors (cada bloc identificat pel nom del color en què està pintat), que havia entrat en degradació que ara sembla aturada per la urbanització de l'entorn més proper i la construcció de molts unifamiliars. Situat al sud del Passeig de la Boca de la Mina, en terres del mas de Bover, honora la memòria d'Antoni Gaudí. Al costat del barri passa la via del tren. Al barri Gaudí es troba la zona de Mas Carandell amb l'escola taller d'aprenentatge d'oficis.
Parcel·les Sol i Vista (o Sol-i-vista), barriada sorgida a la carretera d'Alcolea del Pinar (o carretera de Falset) als anys seixanta per recollir l'emigració andalusa amb edificacions auto-construïdes, molt millorada els últims anys, sobretot després de la construcció de l'estadi de futbol del Reus Deportiu i de la urbanització d'unifamiliars Escola Artiga i la zona de la Granja Roig. Continua allunyant-se de la ciutat en el Polígon industrial Agro Reus, el principal de la ciutat a la partida de Monterols.
Parcel·les Pelai, parcel·les a la mateixa carretera que l'anterior, amb edificacions senzilles, que rebé el nom de Pelai del nom d'un mas allà existent (el mas del Pelayo). Avui les edificacions s'han millorat i la zona ha pujat el seu nivell.
Barri de la Immaculada, barriada sorgida a la carretera de Riudoms cap a l'any 1930 quan es va començar a parcel·lar una part del mas del Romà Sardà. En aquella època les parcel·les les compraven la gent de Reus i eren més aviat hortets per a entretenir-se els dies de festa. El poblament massiu hi va arribar els anys 1945-1950 al recollir l'emigració andalusa i extremenya amb edificacions autoconstruïdes. Actualment el barri ha quedat quasi integrat a la ciutat durant els darrers anys, a l'expandir-se Reus cap aquesta zona i sobretot després de la construcció propera de les Piscines Municipals. Té com annexes les urbanitzacions de Clarassó i de Boleda, al sumar-se als antics terrenys el mas del Clarassó, el de l'Eudald Gebellí i els masos de Boleda i Mas Petit. Ara, en conjunt, és una barriada endreçada, emmarcada per la carretera de Riudoms, el barranc de Pedret, el camí Vell de Riudoms, la granja Artiga, i al nord, els masos de Rovellat, de l'Edelmir i del Llauradó. Té un accés per l'avinguda de Misericòrdia i un altre per la carretera de Riudoms.[5]
Barri de les Clarisses, aquest és un barri recuperat el 2015 amb el nom de "A.A.V.V. El Santuari de Reus". Està situat al costat del Barri de la Immaculada. Al passat, el territori d'aquest barri estigué ple de camps de conreu, separats pel Passeig de Misericòrdia. I no fou fins als finals dels anys 80, que va començar a ser edificat. El nom de "Les Clarisses" és degut al convent de Santa Clara, situat als afores del barri i de la ciutat. La seva festa major és a principis d'octubre degut a la celebració de la coronació de la Mare de Déu de Misericòrdia.[6]
Urbanització Pi, parcel·les amb edificacions de luxe i semi-luxe al costat del santuari de Misericòrdia, a tocar de la carretera cap a Cambrils. Al costat del passeig que porta al Santuari han sorgit grups de cases unifamiliars, entre ells el molt nombrós i extens de Mas del Vilanova. Prenen el nom de la mare del darrer propietari, Joana Pi Fortuny, quant en realitza la parcel·lació el seu fill, als anys 70. Cap a la carretera de Cambrils es troba a poca distància, a la partida d'Aigüesverds, una nova urbanització, les Palmeres, concebuda per la classe alta, al costat del club de Tennis Monterols i el camp de golf Aigüesverds.
Barri Horts de Miró, s'emplaça, i pren el nom dels antigament els anomenats horts de Miró, ocupaven una gran extensió de terreny entre la riera de Miró, el camí de Valls i el carrer de l'Aigua Nova. Inicialment en devien formar part l'hort del Ros i el del Pintat, que després van agafar personalitat independent. A la segona meitat del s. XVIII, la propietat era compartida per diverses branques de la família Miró. I és a partir dels 70 que comencen a quedar afectats per l'expansió urbana del nucli de la ciutat.
Dins mateix de la ciutat encara resten alguns vestigis de l'estructura de barri a la zona de Sant Roc, Santa Teresa i el Carme, i també al barri dels Poetes, on hi havia el "Reus Deportiu Vell". Als anys cinquanta es va crear el grup anomenat Casa Bloc, que foren les primeres cases en propietat horitzontal. Després, als seixanta, va sorgir no lluny el Barri Niloga, amb edificis de fins a 10 pisos. Algunes barriades sorgides els anys setanta són, el Barri del Carrilet i la zona d'Horts de Miró, i més moderna és la zona dels Capellans (amb el parc i les piscines), la del Velòdrom i la de l'Hort del Ros.
Cap al 1150 el normand Robert d'Aguiló va repoblar la regió,[7] essent la primera prova documental un esment a una partició de límits amb Siurana del 1151 i la donació de Robert d'Aguiló el 3 de juny de 1154 a favor de l'església de Sant Fructuós com alou perpetu. El 5 de juny de 1154 l'arquebisbe de Tarragona va donar dos terços de Reus en feu a Bertran de Castellet, com a castlà, amb l'encàrrec de construir una església depenent de l'Arquebisbat. El 29 de juny de 1159, en el repartiment de rendes de béns eclesiàstics, el terç de Reus amb la seva parròquia de Santa Maria fou atorgat al canonge cambrer, iniciant-se així la duplicitat de la senyoria en la qual el cambrer tenia un terç i a més l'alta i baixa jurisdicció i el mer i mixt imperi. Llavors la ciutat s'esmentava als documents en llatí com Redis o Reddis. El castlà Bernat de Bell-lloc va donar carta de població el 3 d'agost de 1183, donant la propietat de les cases i horts, establint un cens a pagar per les terres de conreu i reservant-se la justícia, reconeixent però el seu vassallatge envers l'arquebisbat de Tarragona. El 2 de juny de 1186 el cambrer Joan de Sant Boi va donar una carta de franquesa, confirmant la del castlà. El cambrer va rebre la senyoria directa el 25 d'abril de 1203 de mans de l'Arquebisbe.
Cambrers, arquebisbes de Tarragona i Papes[modifica]
Pergamí aljamiat. Obligació de Pericó Sartre, del terme de la Pineda, 1309, conservat a l'Arxiu Comarcal del Baix Camp
L'administració del Cambrer, del que depenia el castlà, es complementava amb dos batlles, tres jurats i 30 consellers (i el consell de cent per assumptes d'importància). El 1305 Reus es va revoltar contra l'arquebisbe Rodrigo de Tello que volia fer pagar als ciutadans de Reus i altres pobles la reconstrucció de les muralles de Tarragona. Això fou l'embrió de la Comuna del Camp. El 1309 el rei Jaume II va donar a la vila, a petició del castlà Simó de Bell-lloc, el dret de fer mercat els dilluns, i la successora i actual gestora del tradicional Mercat del Dilluns és la Llotja de Reus, els locals actuals de la qual varen ser inaugurats el 1972. El 1327 es va extingir la dinastia de castlans dels Bell-lloc i va passar a Bernat de Cabrera que el 1335 la va vendre a Pere Mulet que la va perdre per deutes el 1345, embargant-la Joan de Savall, batlle del cambrer Gozzio Battaglia a favor de Joan de Manresa. Els hereus de Joan de Manresa van vendre els seus drets al tarragoní Bernat d'Olzinelles el 1349. El cambrer Pere Roger de Belfort va disputar el domini amb l'arquebisbe López de Ayerbe, el qual va enviar un exèrcit que va delmar la ciutat. Un segon atac va ser rebutjat i els atacants empaitats fins a La Selva del Camp on es van fer forts i els reusencs no van poder entrar. Un tercer atac portà a l'ocupació militar de la ciutat que fou saquejada. El cambrer Pere Roger de Belfort, nebot de Climent VI, que llavors vivia a Avinyó amb el seu oncle, va convèncer el Papa de cridar a l'arquebisbe, i el pontífex va obtenir un compromís de pau. Pere Roger va donar una de les roses del seu blasó a la ciutat com escut i més tard fou nomenat Papa amb el nom de Gregori XI, mantenint-se com a senyor de Reus, per la qual cosa l'escut va ser coronat amb la tiara pontifícia i adornat amb les claus de Sant Pere. El 1380 Reus i el cambrer Bernat Despujol van combatre altre cop amb l'arquebisbe; alguns actes van produir represàlies però Reus va comprar el perdó reial el 1393. El castlà Joan d'Olzinelles va perdre el domini per deutes, que va sortir a subhasta el 1397 i el va comprar el cambrer Pere de Luna (Benet XIII d'Avinyó) unificant-se així ambdues senyories.
Al començament de la guerra dels Segadors Reus tenia 1200 cases habitades però es reduïren a 800 al final de la guerra. El 16 de desembre de 1640 fou declarada enemiga de la pàtria per les Corts i els béns dels seus habitants confiscats, com a resposta a la no participació activa en la guerra. El 1641 va ser ocupada pel francès La Mothe, i el banquer Pere Mancha va comprar el fet de no ser saquejada. Els soldats francesos es comportaren com a ocupants, saquejant la ciutat i cometent abusos, i Reus es va entregar als castellans el gener de 1642.
Reus va ser fidel a Felip V de Castella fins al 1705, però aquest any, amb la col·laboració de Joan Nebot, es va revoltar en favor de l'arxiduc Carles. El 3 de juliol de 1706 l'arxiduc va venir a la ciutat. El 1707 caigué en mans dels borbònics breument i el 1709 es va rendir als castellans i francesos. El 1710 va tornar al camp de l'arxiduc. El 5 de juny de 1712 la muller de l'arxiduc, Elisabet Cristina, va donar a Reus el títol de Ciutat imperial i atenta. El 1713 va ser ocupada pels borbònics, però el 1714, quan es van demanar voluntaris per al sometent filipista, no s'hi va presentar ni un sol ciutadà. El 1719 va entrar per dues vegades a la ciutat el guerriller de CapçanesPere Joan Barceló, el Carrasclet, fidel a l'arxiduc.[8]
Billet del Consell Municipal de Reus, de 1937.Visita de Franco a Reus el 1940
El 1931 va votar per la República, i Evarist Fàbregas la proclamà des del balcó de l'Ajuntament. Els anys 1937 i 1938 fou bombardejada pel bàndol franquista. Els rebels varen ocupar la ciutat el 15 de gener de 1939. La ciutat va romandre controlada pel règim franquista. El penúltim batlle franquista fou Francesc Llevat, fins al 1977, quan va arribar a l'alcaldia Miquel Colàs Piquer, un industrial independent proper al règim però obert als nous corrents.
El primer alcalde democràtic fou el socialista Carles Martí Massagué, advocat de Reus. El va seguir el 1983Anton Borrell Marcó que va morir tràgicament en accident de cotxe a la Carretera de Cambrils; el seu successor fou Juan Maria Roig però discrepàncies amb el partit van fer que fos apartat l'endemà essent nomenat Josep Abelló Padró. Aquest va retirar-se el 1999 i va ocupar el càrrec l'alcalde Lluís Miquel Pérez Segura, fins que fou substituït per Carles Pellicer, de Convergència i Unió. El 2011 es va destapar el Cas Innova de presumpta corrupció política, amb epicentre al hòlding municipal de l'Ajuntament de Reus, Innova.
Set partits tenen seu a Reus: PDeCAT, ERC, PSC, Ara Reus, PP i la CUP; tot i que n'hi ha d'altres d'actius però sense seu local. Els sindicats representats són cinc: CONC, CGT, UGT, USO i Unió de Pagesos, a més d'una representació del SEPC.
L'origen del nom de la ciutat és discutit. Per a alguns es tracta d'una derivació de la paraula llatina que designava els presoners, i doncs es tractaria, a l'origen, d'un establiment penitenciari romà. Actualment la tesi més acceptada és que el seu nom té origen celta, amb l'arrel red que originà el nom redis (o reddis), usat en documents del segle xii, que seria equivalent a un lloc "en els camins", és a dir, un punt habitat en un encreuament de camins, cosa que encara és avui dia.[10]
La Festa Major de Reus es divideix en dos dates principals dels patrons de la ciutat:
Sant Pere 29 de juny: Les festes comencen amb el pregó el dia de Sant Joan, el 24 de juny on es realitzen des del 1999 les Barraques de Reus, actualment ubicades al Parc de la Festa. Aquestes són quatre dies de música en directe i gratuïta. Els actes principals de la festa són el 28 i 29 de Juny. El dia 28 al vespre se celebren les completes, on tots els grups acompanyen al consistori, des de l'Ajuntament fins a la Prioral de Sant Pere. Posteriorment retornen i fan l'encesa de la tronada. El dia 29 al matí, a la Plaça del Mercadal els grups festius fan una exhibició dels seus balls. Al vespre es fa la processó, en què participen els grups festius i la imatge del Sant. En arribar la imatge a la porta de l'Ajuntament, s'encén la darrera tronada de la festa. Un cop acabada la processó, els grups tornen a la plaça per fer els últims balls. Altres actes de la festa són: el sopar del Bou i arròs, les cercaviles, la Ruta del Masclet, altres concerts gratuïts o el canó de les festes. Per acabar la festa i a principis de juliol es realitza el festival Reggus, un festival de música reggae i ska iniciat el 1993.
Misericòrdia25 de setembre: Els actes principals de la festa se centren en la vigília en què se celebra la baixada de torxes fins al Santuari. El dia 25 al matí es fa la baixada al Santuari dels grups festius al mateix temps que l'arquebisbe fa una missa a l'exterior de l'ermita. A la tarda hi ha la tradicional baixada del ball de diables, on després de la solemne ballada de l'Àliga a l'interior del Santuari fan la carretillada final de festa. Un cop cada 25 anys es fan les festes de la coronació de la Mare de Déu de Misericòrdia, moment en què la imatge surt en processó fins a la Prioral de Sant Pere acompanyada dels grups festius. Aquell dia es llença excepcionalment una tronada. El mateix passa unes dues setmanes més tard, quan la imatge torna al seu Santuari.
Trapezi (La segona quinzena de maig): festival internacional de circ en diferents espais de Reus, des de places, carrers, teatres, etc. activitats públiques, i algunes pagant.
Un dels productes agrícoles més importants de la ciutat és l'Avellana de Reus. Aquesta avellana es produeix en els camps de la ciutat i els pobles veïns sota les normes de la denominació d'origen amb seu a la ciutat de Reus.
La ciutat és un gran centre comercial. Hi ha botigues per arreu però els carrers més comercials són el de Llovera, el carrer Major, el de Monterols, de Sant Joan, de les Galanes, de Jesús i del Vent.
Els dies de Sant Jaume se celebra fira, abans dedicada al bestiar però avui dia amb presència de molts sectors.
La Fira de Mostres se celebrava al Pavelló de Fires, construït quasi específicament per a l'esdeveniment fa uns trenta anys, als terrenys de l'antiga estació de Renfe, però va ser enderrocat el 2008, i fins a la construcció d'una seu nova, es va fer en una ubicació provisional a l'Avinguda del Comerç, també a antics terrenys de la Renfe. Actualment, construït el nou espai La Fira de Reus és a l'Avinguda de Bellissens
El mercat se celebra dilluns i dissabte al Mercat Central, reformat fa uns anys.
Els dissabtes als matins, des del Mercat Central fins a la meitat del Passeig de Prim, se celebra el Mercat d'Antiquaris i brocanters, on es reuneixen venedors de tota classe d'objectes antics.
La llotja de contractació dels fruits secs a la Plaça de Prim, a un edifici de la Caixa d'estalvis de Tarragona, va ser tancada el 2004.
El Centre del Pallol és una galeria comercial al centre de la ciutat que consta de 21 botigues dedicades a l'oci, bellesa, tecnologia, complements, moda i restauració. És en aquest barri que s'establí la Confiteria Padreny el 1815.[11]
La Universitat Rovira i Virgili és la institució educativa de màxim nivell a la ciutat. Es va crear el 1991 a partir dels centres existents a Reus i Tarragona dependents de la Universitat de Barcelona. Les instal·lacions de la universitat a Reus es troben disperses en dos zones: el Campus Bellissens, (a l'autovia de Bellissens, al costat del Barri de Sant Josep Obrer) i hi ha un segon recinte universitari al costat de l'Hospital de Sant Joan de Reus, a la Plaça de la Patacada. Els estudis que hi ha actualment a Reus són la Medicina i Ciències de la Salut al Campus Vapor Nou, les Ciències Econòmiques i Empresarials al Campus Bellissens i l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura (ETSA).
Palau Bofarull al carrer de Llovera. (Ocupat a la planta baixa per l'Escola i Conservatori de Música de Reus, de la Diputació de Tarragona, que compta amb l'Auditori Higini Anglès)
Resten molt poques fonts: la de la Plaça de la Sang (de 1779), la de Neptú a la Plaça del Víctor tocant al carrer Ample (de 1789), i la d'Hèrcules a la plaça del mateix nom (datada el 1857)
La ciutat compta amb vuit jutjats, Registre Civil, vuit notaries, i tres registres de la Propietat (un d'ells pels termes de Mont-roig i Cambrils)
Té quatre llars d'infants o parvularis públics, vint centres de primària públics, vuit de secundària públics, a més dels centres concertats i privats, dues facultats (Econòmiques i Empresarials, Medicina i Ciències de la Salut) i 1 escola superior (Arquitectura) dependents de la Universitat Rovira i Virgili i un centre adscrit a la URV (Aviació).
Hi ha també una escola d'art i disseny, una escola oficial d'idiomes, el Conservatori de música de la Diputació de Tarragona i l'escola d'adults Mas Pellicer, ubicada al barri de Sant Josep Obrer.
Teatre Fortuny de Reus
La ciutat té quatre teatres (Teatre Fortuny, Teatre Bartrina, Estable del Baix Camp i La Salle) i els auditoris del Bravium i La Vitxeta. Té un cinema multisala i el cine club del Centre de Lectura.
També hi ha dues dotzenes de bandes de música, cobles i gralles, i la mateixa quantitat de colles de festa major i Carnaval. Al seu torn, quant al lleure educatiu, hi ha dos esplais i quatre caus, agrupats a la Coordinadora d'Esplais i Escoltes de Reus (CEER).
En el camp de l'esport hi ha el Camp Municipal Mas d'Iglésies, l'estadi Municipal al Polígon Agro-Reus i el Camp de la Pastoreta. El 1992 es va inaugurar el Pavelló Olímpic, i fa pocs anys les Piscines Municipals.
Hi ha tres mercats, el Central, el del Carrilet i el de la Mancomunitat. Aquest últim, al límit entre Reus i Tarragona, és per a majoristes.
Hi ha 4 esglésies protestants o evangèliques:
Església Evangèlica Baptista (FIEIDE) c/ de Pau Font de Rubinat, 24
Església Evangèlica Baptista (UEBC) c/ de Güell i Mercader, 1
Església Evangèlica de Catalunya (EEC-IEE) c/ de Vidal, 9-11
Església Evangèlica Rios de vida c/ de Vilanova i la Geltrú S/N
Hi ha també una mesquita musulmana.
Dins de la premsa escrita cal esmentar tres publicacions gratuïtes: el Mercadal, una publicació de l'Ajuntament; Més Reus (del grup 100% Comunicació); Espais 7; Lo Nunci, de l'entitat Centre d'Amics de Reus i Reus Directe. Hi ha delegacions del Diari de Tarragona i El Punt. Hi ha també diversos diaris digitals com per exemple Reus digital
Punt 6 Ràdio és una emissora de ràdio nascuda a Reus el 1982 amb el nom de Ràdio Music Club,[14] en la que un dels programes històrics és Cops i flames (1989), dirigit per Josep Cartanyà, és el programa de música en català més antic que continua en actiu.[15]
L'any 2015 el grup xou gran del Reus Deportiu obté la 5a plaça al Campionat del Món disputat a Colòmbia.
Un Club local, el Reus Deportiu, competia a futbol generalment a tercera divisió (tot i que a la temporada 2016-2017 va jugar per primer cop a la seva història a Segona Divisió A) però va desaparéixer per una mala gestió. A hoquei patins el club va arribar a ser sis vegades campió d'Europa i un cop del món, i recentment (2009 i 2017) ha estat un altre cop campió d'Europa, sumant-ne ja 8 copes. Altres entitats esportives: Club de Futbol Reddis, Club Natació Reus Ploms i el Club Esportiu Despertaferro.
Des de l'any 2021 la franquícia de futbol americà Barcelona Dragons té la seva seu a Reus i disputa els seus partits com a local a l'Estadi Municipal. Els Barcelona Dragons formen part de la Divisió Sud de la European League of Football.[16]
↑ 5,05,15,25,35,45,55,6Amigó, Ramon. Materials per a l'estudi dels noms de lloc i de persona, i renoms, del terme de Reus. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1988, p. 194. ISBN 8486387655.
↑AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 98-99. ISBN 84-393-5437-1.
Dades extretes de la revisió del padró realitzada a Espanya per l'Institut Nacional d'Estadística[2], a 1 de gener de 2019; a França, per l'Institut Nacional de l'Estadística i els Estudis Econòmics (Insee) [3], segons la població legal de 2017; i a Itàlia, per l'Institut Nacional d'Estadística (Istat) [4], a 1 de gener de 2019. Les poblacions en cursiva indiquen que són poblacions que tot i que formaven part de l'antic Regne de València actualment no són de domini lingüístic català.
Reus
.svg)
.jpg)
Bahía Blanca, Província de Buenos Aires, Argentina (1994)
Hadzici, Bòsnia i Hercegovina (1995)
Astorga, Castella i Lleó, (1998)
Amgala, Laâyoune-Sakia El Hamra, República Àrab Sahrauí Democràtica (2000)
Boyeros, Cuba (2000)
Deba, Euskadi (2017)
