La Febró
![]() | |||||
---|---|---|---|---|---|
|
|||||
![]() ![]() | |||||
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
Província | província de Tarragona | ||||
Àmbit funcional territorial | Camp de Tarragona | ||||
Comarca | Baix Camp ![]() | ||||
Població humana | |||||
Total | 39 (2022) ![]() | ||||
• Densitat | 2,42 hab./km² | ||||
Llars | 18 (1553) ![]() | ||||
Idioma oficial | català ![]() | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 16,1 km² ![]() | ||||
Altitud | 754 m ![]() | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
• Alcaldessa ![]() | Lourdes Martorell (2022–) ![]() | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 43364 ![]() | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 43057 ![]() | ||||
Codi territorial IDESCAT | 430574 ![]() | ||||
Altres | |||||
Lloc web | lafebro.altanet.org ![]() |
La Febró és un municipi de la comarca del Baix Camp. Segons dades de 2014 la seva població és de 40 habitants, fet que el converteix en el municipi menys poblat de la comarca i de tot el Camp de Tarragona.
Geografia[modifica]
- Llista de topònims de la Febró (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
El seu terme municipal té uns 16 km² de superfície i està limitat, per la banda del Baix Camp, pel de Vilaplana al sud-est, Capafonts al nord-est i Prades al nord, i per la banda del Priorat, per Cornudella a l'oest i Arbolí al sud-oest. La Febró està situada a les Muntanyes de Prades, a la part alta del riu de Siurana. El terme està dividit en dues parts per la fondalada del riu. La banda sud la limiten els Motllats, i la nord la serralada de Prades. La fondalada, travessada pels barrancs de Vinarroig i de la Fondalada, té les coves del Corral i del Gorg, i és rica en aigua i fèrtil. El riu o barranc del Gorg, afluent del riu de Siurana, marca el límit del terme de la Febró amb el d'Arbolí. La Febró és l'única població del Camp situada a la conca del riu de Siurana, i l'única del Priorat geogràfic atribuïda administrativament al Baix Camp per raons de mercat. Una carretera que travessa el terme de nord a sud facilita l'accés al poble des de la Mussara, Capafonts, Prades i Arbolí.[1]
Història[modifica]
Es trobava inclosa el 1153 a la carta de població concedida a Siurana, que feia a tots els seus pobladors jurídicament lliures. El nom del municipi apareix ja el 1163 dins del Llibre Blanc de Santes Creus com a Febror, però a partir del segle xvi era designat habitualment com a la Febrosa.[2]
A partir del 1324 va formar part del Comtat de Prades. El 1327, el comte Ramon Berenguer I va lliurar aquesta població al costat d'altres a la seva dona, Blanca, com a part del dot. En un principi depenia possiblement de Capafonts, del qual la seva església en va ser sufragània fins al 1847. Però va tenir alcalde propi des de 1406, el 1567 està documentat el consell municipal i el 1629 tenia la consideració de vila. Segons la tradició, durant una guerra, que podria ser la guerra de successió, es van tirar vius dins d'un avenc conegut com el Desenrocat dels Castellans, uns presoners belgues. Fa uns anys es baixà a l'avenc i s'hi van trobar cranis i pots de pólvora.[1]
Durant la dècada de 1940 va ser escenari d'activitats dels maquis, cosa que va provocar l'abandonament de nombroses masies del terme municipal.
Coromines explica el nom com un derivat d'una hipotètica Villa Fabrorum, vila dels obrers. Hi ha arguments per a una hipòtesi diferent segons que el nom del municipi provindria no de Villa Fabrorum, però sí de fiber, llatí medieval per a castor, una espècie erradicada avui, però frequent al marge del Siurana fins a l'alta edat mitjana. Una etimologia semblable a la d'altres noms de llogarets a marge de rius de la península ibèrica: Fibros, Febres, Les Febres i Feveros.[3]
Cultura[modifica]
La Febró és un municipi molt petit, amb pocs carrers i cases. L'església parroquial està dedicada a Sant Esteve i manca d'interès arquitectònic. Dins del seu terme s'hi troba el Mas dels Frares, conegut des del segle xvi.
A prop del poble es van trobar diverses restes arqueològiques pertanyents a l'edat del bronze. S'han trobat també alguns sepulcres del neolític.
Els avencs de la Febró són un dels elements de més anomenada del terme, tocant ja a la Mussara. Consisteixen en una esquerda oberta a la cinglera de més de 250 metres de llargada, de 25 a 30 metres de fondària i de 6 a 8 d'amplada, freqüentats actualment per espeleòlegs i excursionistes.
La Febró celebra la seva festa major l'últim cap de setmana del mes d'agost.
Economia[modifica]
A començaments de segle xx la població s'ocupava principalment de la ramaderia o de fer carbó als boscos d'alzines del terme. Actualment, la principal activitat econòmica del municipi és l'agricultura. Destaquen els cultius de vinya, oliveres, ametllers i avellaners.
Demografia[modifica]
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) ![]() |
Política[modifica]
Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012[modifica]
Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | % vots | |
---|---|---|---|---|---|
CiU | Artur Mas | 15 | 42,85 | ||
ERC | Oriol Junqueras | 10 | 28,57 | ||
CUP | David Fernández | 2 | 5,71 | ||
PSC | Pere Navarro | 2 | 5,71 | ||
ICV-EUiA | Joan Herrera | 2 | 5,71 | ||
PPC | Alicia Sánchez-Camacho | 1 | 2,85 | ||
Vots en blanc | 1 | 2,86 | |||
Altres | 0 | 0 | |||
Total | 35 | 77,78 |
Bibliografia[modifica]
- Tomàs Bonell, Jordi; Descobrir Catalunya, poble a poble, Premsa Catalana, Barcelona, 1994
- Article en la Gran Enciclopèdia Catalana
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Anguera, Pere. Història dels pobles del Baix Camp. Reus: Reus Diari, 1989, p. 169-173.
- ↑ «La Febró». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Bramon, Dolors «Una nova proposta etimològica per a la Febró (Baix Camp)». Acta historica et archaeologica mediaevalia, 22, 2001, pàg. 795–797. ISSN: 2339-9996.
Enllaços externs[modifica]
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Febró |