La Febró

La Febró
Bandera Escut d'armes
Localització
41° 16′ 39″ N, 1° 00′ 17″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Tarragona
Àmbit funcional territorial	Camp de Tarragona
Comarca	Baix Camp
Població humana
Total	39 (2022)
• Densitat	2,42 hab./km²
Llars	18 (1553)
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	16,1 km²
Altitud	754 m
Limita amb	Prades Arbolí Vilaplana Capafonts Cornudella de Montsant
Organització política
• Alcaldessa	Lourdes Martorell (2022–)
Identificador descriptiu
Codi postal	43364
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	43057
Codi territorial IDESCAT	430574
Altres
Lloc web	lafebro.altanet.org

La Febró és un municipi de la comarca del Baix Camp. Segons dades de 2014 la seva població és de 40 habitants, fet que el converteix en el municipi menys poblat de la comarca i de tot el Camp de Tarragona.

Geografia

• Llista de topònims de la Febró (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

El seu terme municipal té uns 16 km² de superfície i està limitat, per la banda del Baix Camp, pel de Vilaplana al sud-est, Capafonts al nord-est i Prades al nord, i per la banda del Priorat, per Cornudella a l'oest i Arbolí al sud-oest. La Febró està situada a les Muntanyes de Prades, a la part alta del riu de Siurana. El terme està dividit en dues parts per la fondalada del riu. La banda sud la limiten els Motllats, i la nord la serralada de Prades. La fondalada, travessada pels barrancs de Vinarroig i de la Fondalada, té les coves del Corral i del Gorg, i és rica en aigua i fèrtil. El riu o barranc del Gorg, afluent del riu de Siurana, marca el límit del terme de la Febró amb el d'Arbolí. La Febró és l'única població del Camp situada a la conca del riu de Siurana, i l'única del Priorat geogràfic atribuïda administrativament al Baix Camp per raons de mercat. Una carretera que travessa el terme de nord a sud facilita l'accés al poble des de la Mussara, Capafonts, Prades i Arbolí.

Història

Es trobava inclosa el 1153 a la carta de població concedida a Siurana, que feia a tots els seus pobladors jurídicament lliures. El nom del municipi apareix ja el 1163 dins del Llibre Blanc de Santes Creus com a Febror, però a partir del segle xvi era designat habitualment com a la Febrosa.

A partir del 1324 va formar part del Comtat de Prades. El 1327, el comte Ramon Berenguer I va lliurar aquesta població al costat d'altres a la seva dona, Blanca, com a part del dot. En un principi depenia possiblement de Capafonts, del qual la seva església en va ser sufragània fins al 1847. Però va tenir alcalde propi des de 1406, el 1567 està documentat el consell municipal i el 1629 tenia la consideració de vila. Segons la tradició, durant una guerra, que podria ser la guerra de successió, es van tirar vius dins d'un avenc conegut com el Desenrocat dels Castellans, uns presoners belgues. Fa uns anys es baixà a l'avenc i s'hi van trobar cranis i pots de pólvora.

Durant la dècada de 1940 va ser escenari d'activitats dels maquis, cosa que va provocar l'abandonament de nombroses masies del terme municipal.

Coromines explica el nom com un derivat d'una hipotètica Villa Fabrorum, vila dels obrers. Hi ha arguments per a una hipòtesi diferent segons que el nom del municipi provindria no de Villa Fabrorum, però sí de fiber, llatí medieval per a castor, una espècie erradicada avui, però frequent al marge del Siurana fins a l'alta edat mitjana. Una etimologia semblable a la d'altres noms de llogarets a marge de rius de la península ibèrica: Fibros, Febres, Les Febres i Feveros.

Cultura

La Febró és un municipi molt petit, amb pocs carrers i cases. L'església parroquial està dedicada a Sant Esteve i manca d'interès arquitectònic. Dins del seu terme s'hi troba el Mas dels Frares, conegut des del segle xvi.

A prop del poble es van trobar diverses restes arqueològiques pertanyents a l'edat del bronze. S'han trobat també alguns sepulcres del neolític.

Els avencs de la Febró són un dels elements de més anomenada del terme, tocant ja a la Mussara. Consisteixen en una esquerda oberta a la cinglera de més de 250 metres de llargada, de 25 a 30 metres de fondària i de 6 a 8 d'amplada, freqüentats actualment per espeleòlegs i excursionistes.

La Febró celebra la seva festa major l'últim cap de setmana del mes d'agost.

Economia

A començaments de segle xx la població s'ocupava principalment de la ramaderia o de fer carbó als boscos d'alzines del terme. Actualment, la principal activitat econòmica del municipi és l'agricultura. Destaquen els cultius de vinya, oliveres, ametllers i avellaners.

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 2 11 18 93 261 311 296 317 316 279

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 248 220 180 128 86 31 31 46 57 57

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 55 56 63 63 58 58 49 42 49 40

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 40 42 40 39 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012

Resultats electorals - La Febró, 2012

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors	% vots
	CiU	Artur Mas	15		42,85
	ERC	Oriol Junqueras	10		28,57
	CUP	David Fernández	2		5,71
	PSC	Pere Navarro	2		5,71
	ICV-EUiA	Joan Herrera	2		5,71
	PPC	Alicia Sánchez-Camacho	1		2,85
	Vots en blanc		1		2,86
	Altres		0		0
Total		35			77,78

Bibliografia

• Tomàs Bonell, Jordi; Descobrir Catalunya, poble a poble, Premsa Catalana, Barcelona, 1994
• Article en la Gran Enciclopèdia Catalana

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Febró

• Pàgina web de l'Ajuntament Arxivat 2011-08-12 a Wayback Machine.
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya