La Febró

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaLa Febró
Bandera de La Febró Escut de La Febró
La Febro.jpg
La Febró

Localització
Localització de la Febró.png
41° 16′ 39″ N, 1° 00′ 17″ E / 41.27739°N,1.00463°E / 41.27739; 1.00463
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Camp de Tarragona
Comarca Baix Camp
Entitats de població 1
Població
Total 40 (2016)
• Densitat 2,48 hab/km²
Geografia
Superfície 16,1 km²
Altitud 754 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Sergi Cotilla Mestre
Indicatius
Codi postal 43364
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 43057
Codi IDESCAT 430574
Altres dades

Web http://www.lafebro.oasi.org/
Modifica dades a Wikidata

La Febró és un municipi de la comarca del Baix Camp. Segons dades de 2014 la seva població és de 40 habitants, fet que el converteix en el municipi menys poblat de la comarca i de tot el Camp de Tarragona.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El seu terme municipal té uns 16 km2 de superfície i està limitat, per la banda del Baix Camp, pel de Vilaplana al sud-est, Capafonts al nord-est i Prades al nord, i per la banda del Priorat, per Cornudella a l'oest i Arbolí al sud-oest. La Febró està situada a les Muntanyes de Prades, a la part alta del riu de Siurana. El terme està dividit en dues parts per la fondalada del riu. La banda sud la limiten els Motllats, i la nord la serralada de Prades. La fondalada, travessada pels barrancs de Vinarroig i de la Fondalada, té les coves del Corral i del Gorg, i és rica en aigua i fèrtil. El riu o barranc del Gorg, afluent del riu de Siurana, marca el límit del terme de la Febró amb el d'Arbolí. La Febró és l'única població del Camp situada a la conca del riu de Siurana, i l'única del Priorat geogràfic atribuïda administrativament al Baix Camp per raons de mercat. Una carretera que travessa el terme de nord a sud facilita l'accés al poble des de la Mussara, Capafonts, Prades i Arbolí.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

Es trobava inclosa el 1153 a la carta de població concedida a Siurana, que feia a tots els seus pobladors jurídicament lliures. El nom del municipi apareix ja el 1163 dins del Llibre Blanc de Santes Creus com a "Febror", però a partir del segle XVI era designat habitualment com a la Febrosa.[2]

A partir del 1324 va formar part del Comtat de Prades. El 1327, el comte Ramon Berenguer I va lliurar aquesta població al costat d'altres a la seva dona, Blanca, com a part del dot. En un principi depenia possiblement de Capafonts, del qual la seva església en va ser sufragània fins al 1847. Però va tenir alcalde propi des de 1406, el 1567 està documentat el consell municipal i el 1629 tenia la consideració de "vila". Segons la tradició, durant una guerra, que podria ser la guerra de successió, es van tirar vius dins d'un avenc conegut com el Desenrocat dels Castellans, uns presoners belgues. Fa uns anys es baixà a l'avenc i s'hi van trobar cranis i pots de pólvora.[1]

Durant la dècada de 1940 va ser escenari d'activitats dels maquis, cosa que va provocar l'abandonament de nombroses masies del terme municipal.

Cultura[modifica | modifica el codi]

La Febró és un municipi molt petit, amb pocs carrers i cases. L'església parroquial està dedicada a Sant Esteve i manca d'interès arquitectònic. Dins del seu terme s'hi troba el Mas dels Frares, conegut des del segle XVI.

A prop del poble es van trobar diverses restes arqueològiques pertanyents a l'Edat de Bronze. S'han trobat també alguns sepulcres del neolític.

Els avencs de la Febró són un dels elements de més anomenada del terme, tocant ja a a Mussara. Consisteixen en una esquerda oberta a la cinglera de més de 250 metres de llargada, de 25 a 30 metres de fondària i de 6 a 8 d'amplada, freqüentats actualment per espeleòlegs i excursionistes.

La Febró celebra la seva festa major l'últim cap de setmana del mes d'agost.

Economia[modifica | modifica el codi]

A començaments de segle XX la població s'ocupava principalment de la ramaderia o de fer carbó als boscos d'alzines del terme. Actualment, la principal activitat econòmica del municipi és l'agricultura. Destaquen els cultius de vinya, oliveres, ametllers i avellaners.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
2 11 18 93 261 311 296 317 316 279
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
248 220 180 128 86 31 31 46 57 64
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
55 56 63 63 58 58 49 42 49 40
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política[modifica | modifica el codi]

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals - La Febró, 2012
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
CiU Artur Mas 15 42,85
ERC Oriol Junqueras 10 28,57
CUP David Fernández 2 5,71
PSC Pere Navarro 2 5,71
ICV-EUiA Joan Herrera 2 5,71
PPC Alicia Sánchez-Camacho 1 2,85
Vots en blanc 1 2,86
Altres 0 0
Total 35 77,78

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Anguera, Pere. Història dels pobles del Baix Camp. Reus: Reus Diari, 1989, p. 169-173. 
  2. «La Febró». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Febró Modifica l'enllaç a Wikidata