Cornudella de Montsant

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaCornudella de Montsant
Escut de Cornudella de Montsant
Escut de Cornudella de Montsant
Paella day cornudella de montsant 2003.jpg
Paellada a Cornudella

Localització
Localització de Cornudella de Montsant respecte del Priorat.svg
41° 16′ 01″ N, 0° 54′ 22″ E / 41.266944444444°N,0.90611111111111°E / 41.266944444444; 0.90611111111111
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Província província de Tarragona
Vegueria Camp de Tarragona
Comarca Priorat
Entitats de població
Entitats de població 3
Conté Albarca
Població
Total 966 (2016)
• Densitat 15,21 hab/km²
Gentilici Cornudellenc,cornudellenca
Geografia
Superfície 63,5 km²
Altitud 533 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Josep Maria Castán Estivill
Indicatius
Codi postal 43360
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 43049
Codi IDESCAT 430496
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Cornudella de Montsant és una vila i municipi de la comarca del Priorat. És el d'extensió més gran de tota la comarca, tot i que no el més poblat.

És un terme bastant gran, sobretot perquè en diferents moments històrics s'hi van agregar els antics termes municipals independents d'Arbolí (1857), d'Albarca (mig segle XIX) i de Siurana / Siurana de Prades (1940).

Està situat a la zona nord-est de la comarca. Just al nord limita amb la Conca de Barberà: el terme de Vilanova de Prades. Per llevant, amb el Baix Camp: Prades, la Febró i Arbolí, de nord a sud. Pel costat de ponent i sud limita amb altres termes del Priorat: Ulldemolins, la Morera de Montsant i Porrera. Aquest darrer n'és el límit meridional.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

La primera part del topònim és una paraula col·lectiva romànica (és a dir, no directament derivada del llatí, sinó formada ja dins del català antic) amb el significat de "conjunt o col·lectiu de cornets o corners". El corner, anomenat cornet en bastants llocs, és el nom d'un arbust de la família de les rosàcies de flors blanques i fruits petits de color blau negrós que recorden, per la seva forma, les pomes.

Montsant és el nom de la muntanya que domina el poble. Es tracta d'una muntanya on estan documentats a l'edat mitjana nombrosos eremites (persona dedicada a la religió que viu sola en un lloc erm). Per això se la coneixia com "la muntanya santa".

Així doncs, Cornudella de Montsant seria "el lloc abundosament poblat de corners al costat de la muntanya santa".

El topònim ja és documentat al segle XII.

Descripció geogràfica[modifica | modifica el codi]

Termes municipals limítrofs:

Ulldemolins Vilanova de Prades (Conca de Barberà) Prades (Baix Camp)
La Morera de Montsant Brosen windrose-fr.svg La Febró (Baix Camp)
Porrera Arbolí (Baix Camp)

Els antics termes municipals independents d'Albarca i de Siurana de Prades tenen el seu article específic.

Entitat de població Habitants (2010)
Albarca 3
Cornudella de Montsant 991
Siurana 34
Font: Municat

El terme de Cornudella de Montsant és, en la major part de la seva extensió, una vall envoltada de muntanyes. El forma bàsicament la vall del barranc de la Salanca, a la qual es van unint tot d'altres barrancs (de la Moleta, de Carboneres, de Sant Joan) que conformen la capçalera nord del Pantà de Siurana. En aquest pantà es troben amb el riu Siurana, que baixa de l'antic terme de Siurana de Prades. Esdevinguts ja riu Siurana, continuen afluint barrancs (de les Comes, de les Obagues...), fins que a l'únic indret pla del terme –el fons de la vall del Riu Siurana, a les Ventes- rep el riu d'Arbolí, que ve d'aquell poble del Baix Camp. A l'extrem sud del terme, tancant la vall, es troba la Serra del Moll i els seus contraforts. Aquesta serra és d'entre 645 metres a l'extrem sud-oest i els 915, al sud-est, a lo Molló.

Sant Joan del Codolar, a la falda del Monsant

El límit occidental de la vall, que baixa de nord-est a sud-oest, el forma la mateixa Serra del Montsant, als Cingles de Sant Joan, entre la Roca Corbatera, de 1163 metres d'altitud, i el Grau de Montsant, a uns 1025. Des d'allí baixa cap al sud i sud-oest de dret i de forma bastant arbitrària, de vegades cercant carenes naturals, de vegades no. Travessa la vall del Siurana i s'enfila cap al Coll de les Marrades, que és a 539 metres d'altitud. D'aquí segueix la ja esmentada Serra del Moll, formant tot el límit sud, fins que a lo Molló torça cap al nord i, ara sí, seguint dues carenes, travessa la vall del riu d'Arbolí i va a buscar l'antic terme de Siurana de Prades, just al damunt del Pantà de Siurana.

El punt més alt del terme és la Roca Corbatera, de 1163 metres d'altitud, i el més baix, el riu Siurana a lo Mas de Sant Marcell, a 375.

El poble de Cornudella de Montsant és a la intersecció dels barrancs de Sant Joan i de les Obagues, a redós dels Cingles de Sant Joan, a 540 metres d'altitud. Constitueix l'única agrupació d'habitants destacable –a part dels pobles d'Albarca i Siurana–, tot i que el terme conté nombrosos masos, molts d'ells actualment deshabitats.

Un dels llocs dignes de visita de l'entorn de Cornudella de Montsant és la zona de les ermites de Sant Joan Petit i, sobretot, Sant Joan del Codolar. Enmig del camí d'accés a la part alta de la Serra del Montsant, aquestes ermites són en una zona de gran bellesa, entremig de còdols -d'aquí el nom de l'ermita- despresos dels Cingles de Sant Joan, en el vessant sud-oest de la Roca Corbatera.

Pobles del terme municipal de Cornudella de Montsant
El poble d'Albarca  
La vila de Cornudella de Montsant  
El poble de Siurana de Prades  

Història[modifica | modifica el codi]

Història contemporània[modifica | modifica el codi]

Pascual Madoz es refereix a Cornudella de Montsant en el seu Diccionario geográfico...[1] del 1845. S'hi refereix dient que el poble és en una fondalada, combatut pels vents de ponent; el clima és sa, i les malalties més comunes són els refredats. Segons Madoz, en aquell moment tenia 110 cases, distribuïdes en cinc carrers i una plaça. L'església parroquial és dedicada a la Nativitat de Nostra Senyora, amb una única particularitat: una pintura de Maria Santíssima, sota l'advocació de la Misericòrdia. Té dues escoles, una, de nois, amb 32 alumnes, i l'altra, de noies, amb 12.

Sempre segons Madoz, el terme és de qualitat mitjana, quasi tot muntanyós, fertilitzat per dues rieres bastant cabaloses. La producció del terme és de blat, ametlles, figues i vi. Hi havia una mica de bestiar, caça i pesca. La indústria es redueix a una fassina d'aiguardent. La població és de 123 veïns (caps de casa) i 600 ànimes (habitants).

L'Ajuntament[modifica | modifica el codi]

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

D'ençà les primeres eleccions democràtiques (1979), després de la Constitució espanyola de 1978, Cornudella de Montsant ha tingut els alcaldes següents:

  • Àlvar Busquets i Estivill (1979 - 1995) ERC, EN, FIC.
  • Miquel Gomis i Pàmies (1995 - 2003) CiU
  • Josep Maria Castan i Estivill (2003 - 2015) ERC
  • Salvador Salvadó i Porqueras (2015 - actualitat) ERC
Regidors[modifica | modifica el codi]

Des de l'any 1979, Cornudella de Montsant ha tingut els regidors següents: Josep Bargalló Minga, Àlvar Busquets Estivill, Ramon Camps Aragonès, Meritxell Cardona López, Josep Maria Castan Estivill, Montserrat Castillo Ràfols, Josep Maria Espasa Carrasco, Pere Estivill Juncosa, Jaume Giral Barrufet, Miquel Gomis Pàmies, Carles Izquierdo Pozo, Xavier Izquierdo Pozo, Maria Teresa Mañé Serrano, Xavier Martínez Marsal, Lluís Pallarès Castelló, Jordi Rocamora Carré, Salvador Salvadó Porqueres, Laura Vallverdú Campiña i Olga Vers López.

Legislatura 2011 - 2015[modifica | modifica el codi]
Resultats electorals - Cornudella de Montsant, 2015
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
ERC-AM Salvador Salvadó Porqueras 396 5 65,56
CiU Meritxell Cardona i López 195 2 32,28
Total 622 7

Per a la legislatura 2015-2019, la composició del ple de l'Ajuntament és la següent:

  • Salvador Salvadó i Porqueras (ERC), alcalde
  • Montserrat Castillo Rafols (ERC) regidora
  • Salvador Olivé Luaces (ERC) regidor
  • Josefina Torné Castaño (ERC) regidora
  • Ramon Obrador Hernàndez (ERC) regidor
  • Meritxell Cardona López (CiU), regidora
  • Natàlia Pérez Cubells (CiU), regidora

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals - Cornudella de Montsant, 2012
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
CiU Artur Mas 313 49,76
ERC Oriol Junqueras 160 25,43
CUP David Fernández 42 6,67
PSC Pere Navarro 39 6,2
ICV-EUiA Joan Herrera 27 4,29
PPC Alicia Sánchez-Camacho 22 3,49
C's Albert Rivera 5 0,79
Vots en blanc 6 0,94
Altres 15 3,18
Total 635 80,48

Tradicions[modifica | modifica el codi]

Els Brivalls de Cornudella va ser una colla castellera de Cornudella de Montsant que actuà entre els anys 1976 i 1985. És l'única colla que hi ha hagut a la comarca del Priorat, on anteriorment no hi havia precedents ni tradició. D'altra banda, el 4 de novembre del 1979 la plaça de la Vila de Cornudella de Montsant fou l'indret on la Colla Jove Xiquets de Tarragona actuà per primera vegada. Actualment la colla castellera Brivalls de Cornudella han ressorgit apadrinats per la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona.

L'any 2012, s'ha tornat a refundar la colla castellera, amb nombroses actuacions en diverses localitats de Catalunya.

Comunicacions[modifica | modifica el codi]

Travessa el terme la carretera C-242 (C-12, a Torrebesses/Llardecans-N-420, a les Borges del Camp). D'Albarca surt cap al nord-est la T-701 (Albarca-Prades), de Cornudella de Montsant surt cap al nord-est la TV-7021 (La Morera de Montsant- Cornudella de Montsant), i del sud del terme surten en poc tros dues carreteres: la T-702 cap al nord-oest (C-242, a Cornudella de Montsant-la Palma d'Ebre), i la TP-7402 (Porrera-C-242, a Cornudella de Montsant). Siurana queda unida al seu cap de municipi per una carretera local asfaltada, i amb Prades per un camí rural.

Discorre pel terme el GR-174, el Sender del Priorat, en el seu tram entre Poboleda, Cornudella de Montsant i Albarca. Entre els dos darrers, presenta dues variants: una de directa, per sota del Montsant, i una altra que puja al cim de la serra i baixa a Albarca passant per la Mare de Déu del Monsant. D'Albarca surt cap al nord-est, enllaçant amb el GR-171.

Així, per la zona d'Albarca passa també el GR-171 (Santuari de Pinós-Refugi del Caro), en el seu tram entre Ulldemolins i Prades, que presenta una variant just a l'extrem nord del terme.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

  • Celler cooperatiu de Cornudella, de l'arquitecte Cèsar Martinell, arquitectura modernista.
  • Plaça de la vila de Cornudella.
  • Entorn del Castell de Siurana i poble de Siurana, església romànica de Santa Maria de Siurana, Salt de la Reina Mora.
  • Entorn del Pantà / embassament del Riu Siurana.
  • Zona d'escala a l'entorn de Siurana (de prestigi internacional)
  • Petita vila d'Albarca.
  • Parc natural de la Serra del Montsant
  • Diversos cellers locals, de producció i venda de vins de la D.O. Montsant.
  • Ermita de Sant Joan del Codolar.
  • Ermiteta de Sant Joan petit, al costat del Camí dels Cartoixans
  • Casa de la Vila-Ajuntament de Cornudella de Montsant.
  • Església parroquial, dedicada a Santa Maria.
  • Capella-oratori del carrer del Pilar.
  • Biblioteca-Museu a l'edifici del Casal Jaume I (abans seu de la Fundació Roger de Belfort)
  • Arxiu del pintor Morató Aragonés, al Casal Jaume I.
  • Llista d'edificis singulars de Cornudella.
  • Museu Peris Aragonès.[2]
  • El Mas de les Moreres i Surera del Mas de les Moreres
  • Mina prehistòrica de La Turquesa (al Camí del Mas de les Moreres)

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
99 120 162 642 2.388 2.777 2.767 2.821 2.519 2.156
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.805 1.662 1.507 1.331 1.202 1.178 980 921 856 837
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
881 865 840 873 912 979 1.006 1.028 1025 954
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Economia[modifica | modifica el codi]

L'agricultura tradicional és de secà, hi predomina el cultiu de la vinya, fruits secs, cereals i l'olivera.

Actualment a la població hi ha 6 cellers embotelladors de vins de la D.O. Montsant, alguns dedicats a l'exportació a diversos països.

Hi ha molta importància del sector de serveis, relacionats amb el turisme (cases rurals, restaurants, esports d'aventura de diversos tipus, destacant les activitats relacionades amb l'escalada a la zona de Siurana)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Madoz 1845.
  2. AADD 2010.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 56. ISBN 84-393-5437-1. 
  • Gort Juanpere, Ezequiel. Història de Falset. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2003. ISBN 978-84-2320-659-9. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]