Pascual Madoz Ibáñez

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Pascual Madoz)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaPascual Madoz Ibáñez
Pascual Madoz, de José Nin y Tudó (1873), Congreso de los Diputados.jpg
Nom original Pascual Madoz
 Ministre d'Hisenda
Escudo de España 1874-1931.svg
21 de gener de 1855 – 6 de juny de 1855[1]
President Baldomero Espartero
 President de la Junta Provisional Revolucionària
Escudo del Gobierno Provisional y la Primera República Española.svg
30 de setembre de 1868 – 3 d'octubre de 1868
Isabel II
Reina d'Espanya
José Gutiérrez de la Concha
President del Consell de Ministres
 Diputat al Congrés dels Diputats
Escudo del Gobierno Provisional y la Primera República Española.svg
5 de maig de 1869 – 11 de desembre de 1870
Circumscripció Alacant
Dades biogràfiques
Naixement 17 de maig de 1806
Pamplona, Espanya
Mort 13 de desembre de 1870(1870-12-13) (als 64 anys)
Gènova, Itàlia
Alma mater Universitat de Saragossa
Activitat professional
Ocupació Jurista
Altres dades
Partit polític Partit Progressista
Modifica dades a Wikidata
Bust de Pascual Madoz, de Rafael Atché, al Cementiri de Montjuïc

Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870) fou un polític espanyol de tendència liberal. Va ser diputat a les Corts Espanyoles[2] i ministre d'Hisenda (1855). Madoz va impulsar una desamortització, que va afectar els béns dels ajuntaments, i la construcció del ferrocarril, que volia millorar les comunicacions i articular el mercat (1854-1856).

El 1854 el Consell General de les Valls d'Andorra li va atorgar la nacionalitat andorrana com a obsequi per haver format part de la comitiva enviada a Madrid per ajudar en el conflicte de les fronteres.[3]

Activitat política[modifica]

Ja de molt jove, pren part a la revolució liberal de 1820. Defensa Montsó contra els francesos el 1823 i és fet presoner. Acaba els estudis de dret i marxa a França, on s'estableix a Tours, i torna a Espanya amb l'amnistia de Maria Cristina (1835).

Estudia dret per la universitat de Saragossa i exerceix com a advocat a Barcelona (1835); també dirigeix el diari d'oposició El Catalán. El 1837 és nomenat jutge i governador de la Vall d'Aran i lluita contra els carlins. Fou promotor del projecte del túnel de Viella, que no s'inicià fins a quasi 100 anys després. El 1838 és elegit diputat per Lleida. El 1843 encapçala amb altres progressistes l'oposició a Espartero, i és nomenat Ministre d'Hisenda i jutge del Tribunal Suprem.

El 1844 és empresonat per uns mesos i després passa a l'oposició constitucionalista. En triomfar la revolució de 1854 és nomenat governador de Barcelona, i per la seva feina se li concedeix el títol de Comte de Tremp, al qual renuncia. És elegit diputat.

El 1855 és nomenat Ministre d'Hisenda, des d'on tindrà un paper fonamental en l'aprovació de l'enderrocament de les muralles de Barcelona que permetria desenvolupar el pla Cerdà. També fa aprovar el projecte de llei de desamortització de propietats eclesiàstiques, i després dimiteix i passa a l'oposició. Encapçala la milícia nacional, que és desfeta pel govern, i marxa a l'estranger.

Triomfant la revolució de 1868 és nomenat governador de Madrid, però hi renuncia. S'oposa al govern provisional però no a la candidatura d'Amadeu de Savoia, a la qual vota a favor, i és nomenat part de la delegació enviada a oferir-li el tron (1870). Com a part d'aquesta delegació va morir mentre era a Gènova (1870).

Obres[modifica]

Entre les seves obres poden destacar-se:

L'any 1985 l'editorial Curial de Barcelona va editar en forma de llibre les entrades del diccionari de Madoz corresponents a poblacions catalanes (ISBN 84-7256-255-7). El títol era: Articles sobre el Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al «Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar», i tenia un pròleg d'Antoni Pladevall i Font.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pascual Madoz Ibáñez Modifica l'enllaç a Wikidata


Càrrecs públics
Precedit per:
Juan Mata Sevillano Fraile
Ministre d'Hisenda
Regne d'Espanya

(gener-juny) 1855
Succeït per:
Juan Faustino Bruil y Olliarburu
Precedit per:
Isabel II
(Reina d'Espanya)

José Gutiérrez de la Concha
(President del Consell de Ministres)
President de la Junta Provisional Revolucionària
Escudo del Gobierno Provisional y la Primera República Española.svg

1868
Succeït per:
Joaquín Aguirre de la Peña