Montsó

Montsó
	Monzón (es)
Tipus	municipi d'Espanya
Lloc
	41° 54′ 00″ N, 0° 11′ 00″ E / 41.9°N,0.1833°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Aragó
Província	província d'Osca
Capital de	Cinca Mitjà
Capital	Montsó
Conté la subdivisió	Conchel ; Montsó ; Poblado Monsanto (es) ; Selgua
Població humana
Població	18.525 (2025) (119,5 hab./km²)
Geografia
Diòcesi	bisbat de Barbastre-Montsó
Superfície	155,022476 km²
Altitud	273 m
Limita amb	Binèfar ; Ilche ; Castejón del Puente ; L'Almúnia de Sant Joan ; Peralta de Alcofea ; Puidemoros ; Sant Miquel del Cinca ; Binacet ; Sant Esteve de Llitera
Dades històriques
1089	Esdeveniment clau
1089	setge de Montsó
1642	Setge de Montsó
19 maig 1642	Setge de Montsó (1643)
Identificadors descriptius
Codi postal	22400
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard; UTC+02:00, horari d'estiu
Codi INE	22158
Altres
Agermanament amb	Muret ; Barcelona ; Elx
Lloc web	monzon.es

Montsó^[1] (en aragonès, castellà i oficialment, Monzón) és la segona ciutat de la província d'Osca, amb una població de 17.115 habitants. Es troba en la zona oriental de la província, al costat dels rius Cinca i Sosa. És la capital de la comarca del Cinca Mitjà.

Història

Montsó és important pel fet d'haver estat primer una comanda templera i posteriorment hospitalera de la castellania d'Amposta. Va ser en diverses ocasions seu de les Corts del Regne d'Aragó i Corts de la Corona d'Aragó, entre els segles XIII i XVII.

La catedral de Santa Maria del Romeral —de planta romànica— i el Castell de Montsó —d'origen àrab— són els edificis més destacats. Aquest castell va acollir la infantesa del rei Jaume I el Conqueridor, que estava sota la tutela dels templers. La situació privilegiada en els passos de les valls del Segre i del Cinca va fer del castell i de la ciutat un centre estratègic important.

Fou seu de les Corts Catalanes els anys: 1362, 1376, 1387, 1389, 1470, 1510.^[1]

Durant la Guerra dels Segadors, fou pres el 1642 per les tropes francocatalanes dirigides per Philippe de La Motte Houdancourt i l'any següent per les tropes castellanes de Felipe da Silva.

Fins a mitjan segle xvii s'hi va mantenir la llengua catalana.^[1]

Vegeu també

Corts de Montsó (1289)

Llocs d'interès

Castell de Montsó.
Catedral de Santa Maria del Romeral, dels segles xii i xiii.
Convent de Sant Francesc, habitat fins al 1835 (actualment és la seu del Conservatori Professional i de l'auditori de Montsó).
Ermita de la verge de l'Alegria, del segle xvii.
L'Ajuntament, dels segles XVI-XVII.
Porta de Luzán.
Muralla romànica.
Mare de Déu de Lacs.^[2]

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Nom de l'alcalde/-essa	Partit polític
	Joaquín Saludas	PCE
	Carlos Allué	PSOE
	Ernesto Baringo	PSOE
	Ernesto Baringo	PSOE
	Nicolás Fortuño	PP
	Nicolás Fortuño	PP
	Fernando Heras Laderas	PSOE
	Fernando Heras Laderas	PSOE
	Rosa María Lanau Morancho	PP
	Álvaro Burrell	PSOE
	Isaac Claver Ortigosa	PP

Persones il·lustres

Berenguer de Peralta (1200?-1256): frare dominic, canonge i bisbe electe de Lleida.
Joan de Montsó (c.1340-1412): teòleg tomista de l'Orde dels Predicadors.
Pedro Juan de Lastanosa (-1576): matemàtic, cartògraf i enginyer.
Joaquín Costa (1846-1911), polític, jurista, economista i historiador aragonès, el representant més gran del moviment intel·lectual vuitcentista espanyol conegut com el Regeneracionisme.
Luz Gabás (1968): novel·lista, filòloga i política.
Conchita Martínez (1972), tenista.