Montsó

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaMontsó
Monzón
Bandera de Montsó Escut de Montsó
Castillo monzon.jpg
Castell de Montsó, un perfecte mirador sobre la ciutat i el seu entorn

Localització
Localización de Cinca Medio (Aragón).svg
41° 54′ 00″ N, 0° 11′ 00″ E / 41.9°N,0.18333333333333°E / 41.9; 0.18333333333333
EstatEspanya
AutonomiaAragó
Provínciaprovíncia d'Osca
Capital de
Població
Total 17.166 (2017)
• Densitat 110,73 hab/km²
Gentilici montisonense
Idioma oficial Aragonès
Geografia
Superfície 155,022476 km²
Altitud 273 m
Limita amb
Organització política
• Alcalde Rosa Maria Lanau Morancho
Identificador descriptiu
Codi postal 22400
Zona horària UTC+01:00
Codi de municipi INE 22158
Altres
Agermanament amb

Lloc web www.monzon.es
Modifica les dades a Wikidata

Montsó[1] (en aragonès, castellà i oficialment, Monzón) és la segona ciutat de la província d'Osca, amb una població de 17.115 habitants. Es troba en la zona oriental de la província, al costat dels rius Cinca i Sosa. És la capital de la comarca del Cinca Mitjà.

Història[modifica]

Llibre de les Corts de Montsó de 1469 - 1470. Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès.

Montsó és important pel fet d'haver estat primer una comanda templera i posteriorment hospitalera de la castellania d'Amposta. Va ser en diverses ocasions seu de les Corts del Regne d'Aragó i Corts de la Corona d'Aragó, entre els segles XIII i XVII.

La catedral de Santa Maria del Romeral de planta romànica i el Castell de Montsó d'origen àrab són els edificis més destacats. Aquest castell va acollir la infantesa del rei Jaume I el Conqueridor, que estava sota la tutela dels templers. La situació privilegiada en els passos de les valls del Segre i del Cinca va fer del castell i de la ciutat un centre estratègic important.

Fou seu de les Corts Catalanes els anys: 1362, 1376, 1387, 1389, 1470, 1510.[1]

Durant la Guerra dels Segadors fou pres el 1642 per les tropes franco-catalanes dirigides per Philippe de La Motte Houdancourt i l'any següent per les tropes castellanes de Felipe da Silva.

Fins a mitjan segle XVII s'hi va mantindre la llengua catalana.[1]

Vegeu també[modifica]

Llocs d'interès[modifica]

  • Castell de Montsó
  • Catedral de Santa Maria del Romeral, dels segles XII i XIII,
  • Convent de Sant Francesc, habitat fins al 1835 (actualment és la seu del Conservatori Professional i de l'auditori de Montsó)
  • Ermita de la verge de l'Alegria, del sigle XVII
  • L'Ajuntament, dels segles XVI-XVII
  • Porta de Luzán.
  • Muralla romànica.
  • Mare de Déu de Lacs.[2]

Administració[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Joaquín Saludas PCE 19/04/1979
1983 - 1987 Carlos Allué PSOE 28/05/1983
1987 - 1991 Ernesto Baringo PSOE 30/06/1987
1991 - 1995 Ernesto Baringo PSOE 15/06/1991
1995 - 1999 Nicolás Fortuño PP 17/06/1995
1999 - 2003 Nicolás Fortuño PP 03/07/1999
2003 - 2007 Fernando Heras Laderas PSOE 14/06/2003
2007 - 2011 Fernando Heras Laderas PSOE 16/06/2007
2011 - 2015 Rosa María Lanau Morancho PP 11/06/2011
Des del 2015 Álvaro Burrell PSOE 13/06/2015

Persones il·lustres[modifica]

Imatges[modifica]

Agermanament[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Montsó». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Lacs». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Montsó Modifica l'enllaç a Wikidata