Montsó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Montsó
Monzón
Bandera de Montsó Escut de Montsó
(bandera) (escut)
Localització

Montsó situat respecte Aragó
Montsó (Aragó)

Castell de Montsó, un perfecte mirador sobre la ciutat i el seu entorn
Castell de Montsó, un perfecte mirador sobre la ciutat i el seu entorn
Estat
• Autonomia
• Província
• Comarca
Regne d'Espanya
Aragó
Província d'Osca
Cinca Mitjà
Gentilici montisonense
Predom. ling. Aragonès
Superfície 115,01 km²
Altitud 273 msnm
Població (2014[1])
  • Densitat
17.176 hab.
149,34 hab/km²
Coordenades 41° 54′ 36″ N, 0° 11′ 24″ E / 41.91000°N,0.19000°E / 41.91000; 0.19000Coord.: 41° 54′ 36″ N, 0° 11′ 24″ E / 41.91000°N,0.19000°E / 41.91000; 0.19000
Dirigents:
• Alcalde:

Álvaro Burrell (PSOE)
Codi postal 22400
Web

Montsó[2] (en aragonès, castellà i oficialment, Monzón) és la segona ciutat de la província d'Osca, amb una població de 17.115 habitants. Es troba en la zona oriental de la província, al costat dels rius Cinca i Sosa. És la capital de la comarca del Cinca Mitjà.

Història[modifica | modifica el codi]

Llibre de les Corts de Montsó de 1469 - 1470. Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès.

Montsó és important pel fet d'haver estat primer una comanda templera i posteriorment hospitalera de la castellania d'Amposta. Va ser en diverses ocasions seu de les Corts del Regne d'Aragó i Corts de la Corona d'Aragó, entre els segles XIII i XVII.

La catedral de Santa Maria del Romeral de planta romànica i el Castell de Montsó d'origen àrab són els edificis més destacats. Aquest castell va acollir la infantesa del rei Jaume I el Conqueridor, que estava sota la tutela dels templers. La situació privilegiada en els passos de les valls del Segre i del Cinca va fer del castell i de la ciutat un centre estratègic important.

Fou seu de les Corts Catalanes els anys: 1362, 1376, 1387, 1389, 1470, 1510.[2]

Durant la Guerra dels Segadors fou pres el 1642 per les tropes franco-catalanes dirigides per Philippe de La Motte Houdancourt i l'any següent per les tropes castellanes de Felipe da Silva.

Fins a mitjan segle XVII es va mantindre la llengua catalana.[2]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

  • Castell de Montsó
  • Catedral de Santa Maria del Romeral, dels segles XII i XIII,
  • Convent de Sant Francesc, habitat fins al 1835 (actualment és la seu del Conservatori Professional i de l'auditori de Montsó)
  • Ermita de la verge de l'Alegria, del sigle XVII
  • L'Ajuntament, dels segles XVI-XVII
  • Porta de Luzán.
  • Muralla romànica.
  • Mare de Déu de Lacs.[3]

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Joaquín Saludas PCE 19/04/1979
1983 - 1987 Carlos Allué PSOE 28/05/1983
1987 - 1991 Ernesto Baringo PSOE 30/06/1987
1991 - 1995 Ernesto Baringo PSOE 15/06/1991
1995 - 1999 Nicolás Fortuño PP 17/06/1995
1999 - 2003 Nicolás Fortuño PP 03/07/1999
2003 - 2007 Fernando Heras Laderas PSOE 14/06/2003
2007 - 2011 Fernando Heras Laderas PSOE 16/06/2007
2011 - 2015 Rosa María Lanau Morancho PP 11/06/2011
Des del 2015 Álvaro Burrell PSOE 13/06/2015

Persones il·lustres[modifica | modifica el codi]

Imatges[modifica | modifica el codi]

Agermanament[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2014» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 22 desembre 2014. [Consulta: 25 setembre 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Montsó». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Lacs». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Montsó Modifica l'enllaç a Wikidata