Inmaculada Concepción Martínez Bernat (Montsó, Aragó, 16 d'abril de 1972), coneguda esportivament com a Conchita Martínez fou una destacada tennistaaragonesa. Només aconseguí un títol de Grand Slam, malgrat que continua essent l'única tennista espanyola en guanyar el Torneig de Wimbledon (1994), i també fou finalista a l'Open d'Austràlia i al Roland Garros. La seva millor posició al rànquing individual fou el número 2 i també va guanyar tres medalles olímpiques de dobles femenins, dues d'argent i una de bronze.
Actualment realitza les funcions de directora del torneig Andalucia Tennis Experience celebrat anualment a Marbella.
Va esdevenir professional l'any 1988 amb setze anys. En la seva primera edició del Roland Garros va arribar a quarta ronda. L'any següent es va fer conèixer en guanyar a Gabriela Sabatini en la final del torneig de Tampa, i també es va endur dos títols més acabant la temporada en el número 7. Entre els 1990 i 1991 va aconseguir sis títols més. En els Jocs Olímpics d'estiu de 1992 celebrats a Barcelona, Espanya, fou finalista junt a Arantxa Sánchez Vicario en categoria de dobles femenins i van guanyar la medalla d'argent. Aquest any també van guanyar el títol de Roland Garros de dobles. El 1993 fou semifinalista a Wimbledon, primera tennista espanyola en aconseguir-ho des de Lilí de Álvarez l'any 1928, i també va guanyar l'Obert de Roma.
La seva fita més important en categoria individual la va aconseguir l'any 1994, quan es va coronar a Wimbledon superant a la veterana i especialista sobre la gespa de Wimbledon Martina Navrátilová. Fou el seu únic títol de Grand Slam en categoria individual però va esdevenir l'única tennista espanyola en guanyar aquest títol. L'any 1995 fou semifinalista en tots els quatre Grand Slams i va arribar al seu màxim en el rànquing individual, el número 2. L'any 1996 va guanyar l'Obert de Roma per quarta ocasió consecutiva i fent parella amb Arantxa Sánchez Vicario van participar en els Jocs Olímpics d'estiu de 1996 d'Atlanta, Estats Units, i van guanyar la medalla de bronze. El 1998 va accedir a la final de l'Open d'Austràlia però la va derrotar Martina Hingis. El 2000 també va arribar a la final del Roland Garros però també fou vençuda per Mary Pierce. La darrera final de Grand Slam que va disputar fou novament el Roland Garros el 2003, on la va superar Kim Clijsters. L'any 2004 va aconseguir la seva tercera medalla olímpica en categoria de dobles femenins, junt a Virginia Ruano Pascual van aconseguir la medalla d'argent a Tennis als Jocs Olímpics d'estiu de 2004, Atenes, Grècia. L'any següent va guanyar el seu darrer títol individual a Pattaya. En el 2005 va accedir la Copa Masters en categoria de dobles, però no van poder aconseguir el títol. El 15 d'abril de 2006, amb 33 anys i 18 com a professional, va anunciar la seva retirada amb un palmarès de 33 títols individuals, més que qualsevol altre tennista espanyola, i 13 títols de dobles.
A partir de l'any 1988, Martínez va entrar a l'equip espanyol de Copa Federació i junt a la seva compatriota Arantxa Sánchez Vicario van formar una parella de primer nivell i gairebé imbatible durant uns anys. Conjuntament van aconseguir el primer títol de la Copa Federació per a Espanya l'any 1991 i posteriorment també van guanyar els títols els anys 1993, 1994, 1995 i 1998. Va disputar un total de 53 eliminatòries amb els resultats de 47-18 en partits individuals i 21-5 en dobles.
A Conchita Martínez se sol escollir com a exemple de jugadora amb un enorme potencial que no aconsegueix cobrir les expectatives que tenia inicialment. Cap dels entrenadors que va tenir durant la seva carrera va dubtar en definir-la com una virtual número 1 mundial. Exemples de la seva qualitat foren que va guanyar torneigs en totes les superfícies, va guanyar 71 partits durant una sola temporada (1993), i fou la primera tennista a guanyar per un doble 6-0 a una altra tennista del Top 10 mundial.