Evonne Goolagong

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Evonne Goolagong
Evonne Goolagong (1971)
Evonne Goolagong (1971)
Nom real Evonne Fay Goolagong
País Austràlia Austràlia
Residència Griffith (Austràlia)
Naixença 31 de juliol de 1951 (1951-07-31) (64 anys)
Retirat 1983
Joc Dretana (revés a una mà)
Diners guanyats 1.399.431 $
Hall of Fame 1988 (Pàgina membre)
Individual
Títols 86
Millor rànquing 1 (26 d'abril de 1976)
Grand Slams
Open d'Austràlia G (1974, 1975, 1976, 1977)
Roland Garros G (1971)
Wimbledon G (1971, 1980)
US Open F (1973, 1974, 1975, 1976)
Dobles
Títols 46
Grand Slams
Open d'Austràlia G (1971, 1974, 1975, 1976, 1977)
Roland Garros SF (1971)
Wimbledon G (1974)
US Open SF (1972, 1973, 1974)
Dobles mixtos
Títols 1
Grand Slams
Roland Garros G (1972)
Wimbledon F (1972)
Equips
Copa Federació G (1971, 1973, 1974)

Perfil de Evonne Goolagong a WTA
Darrera actualització: 18/05/2016

Evonne Fay Goolagong Cawley AO MBE (Griffith, Nova Gal·les del Sud, 31 de juliol de 1951) és una ex-jugadora de tennis d'Austràlia. La seva família és aborigen australiana, concretament del clan de Wiradjuri.

Fou número 1 del rànquing individual i una de les principals tennistes en les dècades 1970 i 1980. Va guanyar 68 títols individuals i 11 dobles, entre els quals destaquen 14 títols de Grand Slams, guanyant-los tots a excepció del US Open, del qual fou finalista. També va guanyar tres títols de la Copa Federació amb l'equip australià. L'any 1971 va ser elegida australiana de l'any i l'any 1988 va entrar al prestigiós Saló Internacional de la Fama del Tennis.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Evonne Fay Goolagong fou la tercera de vuit germans d'una família aborigen australiana, els seus pares Kenny i Melinda eren membres de la tribu Wiradjuri.[1] Va néixer a Griffith (Nova Gal·les del Sud) i va créixer al petit poble de Barellan. Al principi, no podia jugar al tennis a causa de la discriminació que patien els aborígens, però quan mirava per la tanca del club de tennis, Bill Kurtzman li demana d'entrar. Van descobrir que tenia talent i van donar el seu nom al director del club de tennis de Sydney, Vic Edwards. En comprovar el seu potencial, va convèncer els seus pares de traslladar-se a Sydney per assistir a l'institut Willoughby Girls High School, on es va graduar l'any 1968 mentre era entrenada pel mateix Edwards. Tres anys més tard, Goolagong jugaria per la primera vegada el Torneig de Wimbledon.

Es va casar amb el tennista britànic Roger Cawley a Londres el 19 de juny de 1975, una setmana abans de la disputa de Wimbledon i mentre competia en el torneig d'Eastbourne.[2] Curiosament, com que el quadre de Wimbledon ja estava establert, fins al segon partit no va poder competir amb el seu nom de casada. El matrimoni es va establir a Naples (Florida), i després de viure als Estats Units durant vuit anys, es van traslladar a Noosa Heads (Queensland) amb els seus dos fills, Kelly Inala (1977) i Morgan Kiema (1981).[3]

Goolagong fou membre de la comissió australiana d'esports entre 1995 i 1997, i posteriorment fou ambaixadora d'esports dels aborígens i de les comunitats dels Illencs de l'estret de Torres. L'any 2002 va assolir la capitania de l'equip australià de Copa Federació. Anualment organitza el "Goolagong National Development Camp", un campus per facilitar a la mainada aborigen a jugar tennis competitiu.[4]

L'any 1971 fou guardonada amb el premi australià de l'any i el 1982 rebé la distinció d'Oficial de l'Orde d'Austràlia. També va entrar en el Saló de la fama de l'esport australià (1985) i en el Saló internacional de la fama de tennis (1988).[5]

Torneigs de Grand Slam[modifica | modifica el codi]

Individual: 18 (7−11)[modifica | modifica el codi]

Resultat Núm. Any Torneig Oponent en la final Marcador
Finalista 1. 1971 Open d'Austràlia Flag of Australia.svg Margaret Court 6−2, 6−7(0), 5−7
Guanyadora 1. 1971 Roland Garros Flag of Australia.svg Helen Gourlay 6−3, 7−5
Guanyadora 2. 1971 Wimbledon Flag of Australia.svg Margaret Court 6−4, 6−1
Finalista 2. 1972 Open d'Austràlia (2) Flag of the United Kingdom.svg Virginia Wade 4−6, 4−6
Finalista 3. 1972 Roland Garros Flag of the United States.svg Billie Jean King 3−6, 3−6
Finalista 4. 1972 Wimbledon Flag of the United States.svg Billie Jean King 3−6, 3−6
Finalista 5. 1973 Open d'Austràlia (3) Flag of Australia.svg Margaret Court 4−6, 5−7
Finalista 6. 1973 US Open Flag of Australia.svg Margaret Court 6−7(2), 7−5, 2−6
Guanyadora 3. 1974 Open d'Austràlia Flag of the United States.svg Chris Evert 7−6(5), 4−6, 6−0
Finalista 7. 1974 US Open (2) Flag of the United States.svg Billie Jean King 6−3, 3−6, 5−7
Guanyadora 4. 1975 Open d'Austràlia (2) Flag of the Czech Republic.svg Martina Navrátilová 6−3, 6−2
Finalista 8. 1975 Wimbledon (2) Flag of the United States.svg Billie Jean King 0−6, 1−6
Finalista 9. 1975 US Open (3) Flag of the United States.svg Chris Evert 7−5, 4−6, 2−6
Guanyadora 5. 1976 Open d'Austràlia (3) Flag of the Czech Republic.svg Renáta Tomanová 6−2, 6−2
Finalista 10. 1976 Wimbledon (3) Flag of the United States.svg Chris Evert 3−6, 6−4, 6−8
Finalista 11. 1976 US Open (4) Flag of the United States.svg Chris Evert 3−6, 0−6
Guanyadora 6. 1977 Open d'Austràlia (desembre) (4) Flag of Australia.svg Helen Gourlay Cawley 6−3, 6−0
Guanyadora 7. 1980 Wimbledon (2) Flag of the United States.svg Chris Evert 6−1, 7−6(4)

Dobles: 6 (5−1)[modifica | modifica el codi]

Resultat Núm. Any Torneig Parella Oponents en la final Marcador
Guanyadora 1. 1971 Open d'Austràlia Flag of Australia.svg Margaret Court Flag of Australia.svg Joy Emerson
Flag of Australia.svg Lesley Hunt
6−0, 6−0
Finalista 1. 1971 Wimbledon Flag of Australia.svg Margaret Court Flag of the United States.svg Rosemary Casals
Flag of the United States.svg Billie Jean King
3−6, 2−6
Guanyadora 2. 1974 Open d'Austràlia (2) Flag of the United States.svg Peggy Michel Flag of Australia.svg Kerry Harris
Flag of Australia.svg Kerry Melville
7−5, 6−3
Guanyadora 3. 1974 Wimbledon Flag of the United States.svg Peggy Michel Flag of Australia.svg Helen Gourlay
Flag of Australia.svg Karen Krantzcke
2−6, 6−4, 6−3
Guanyadora 4. 1975 Open d'Austràlia (3) Flag of the United States.svg Peggy Michel Flag of Australia.svg Margaret Court
Flag of the Soviet Union.svg Olga Morozova
7−6, 7−6
Guanyadora 5. 1976 Open d'Austràlia (4) Flag of Australia.svg Helen Gourlay Flag of the Czech Republic.svg Renáta Tomanová
Flag of Australia.svg Lesley Turner Bowrey
8−1
Guanyadora 6. 1977 Open d'Austràlia (desembre) (5) Flag of Australia.svg Helen Gourlay Flag of the United States.svg Mona Guerrant
Flag of Australia.svg Kerry Melville Reid
Títol compartit
Final suspesa pluja

Dobles mixts: 2 (1−1)[modifica | modifica el codi]

Resultat Núm. Any Torneig Parella Oponents en la final Marcador
Guanyadora 1. 1972 Roland Garros Flag of Australia.svg Kim Warwick Flag of France.svg Françoise Dürr
Flag of France.svg Jean-Claude Barclay
6−2, 6−4
Finalista 1. 1972 Wimbledon Flag of Australia.svg Kim Warwick Flag of the United States.svg Rosemary Casals
Flag of Romania (1965-1989).svg Ilie Năstase
4−6, 4−6

Carrera esportiva[modifica | modifica el codi]

Goolagong és una de les tennistes més importants de la història del tennis destacant durant la dècada del 1970. En el seu palmarès hi ha un total de 86 títols individuals entre els quals destaquen els set de categoria Grand Slam. Va disputar disset finals de Grand Slam individuals en aquesta dècada, i especialment entre 1973 i 1978 va disputar gairebé totes les finals de torneigs Grand Slam en els quals va participar amb l'excepció de Wimbledon, que només disputà en dues ocasions i amb derrota. Va disputar quatre finals consecutives del US Open (1973−1976) però les va perdre totes. En canvi, en l'Open d'Austràlia va encadenar set finals consecutives, perdent en les tres primeres però guanyant quatre títols consecutius

A partir de 1977, coincidint amb el naixement de la seva primera filla, Goolagong va continuar jugant a tennis però no tota la temporada completa. A més, es va centrar en la lliga World Team Tennis i en esdeveniments d'exhibició. En les següents temporades va patir diverses lesions que la van apartar del circuit. Només va aconseguir un títol important en aquesta època, Wimbledon l'any 1980. Tanmateix, segueix sent l'única tennista des de la Primera Guerra Mundial que ha guanyat un títol de Grand Slam sent mare. Cada vegada amb aparicions més esporàdiques, finalment es retirà després de la disputat del torneig de Wimbledon de 1983.

El seu percentatge de victòries durant la seva carrera superà el 81% amb 704 victòries i 165 derrotes, i en torneigs de Grand Slam el superà lleugerament fins al 82%. Encapçalà el rànquing individual femení durant dues setmanes l'any 1976, però aquest fet no fou notificat en aquell moment degut a les dades incompletes per calcular el rànquing. Aquesta dada no fou descoberta fins al desembre de 2007, 31 anys després, que es va fer un recàlcul total amb totes les dades completes.[6] D'aquesta manera, va esdevenir la segona dona en ser número 1 del rànquing.

Copa Federació: 5 (3−2)[modifica | modifica el codi]

Resultat Núm. Data Torneig Superfície Parella Oponents en la final Marcador
Guanyadora 1. 29 de desembre de 1970 Fed Cup, Perth, Austràlia Gespa Flag of Australia.svg Margaret Court
Flag of Australia.svg Lesley Hunt
Flag of the United Kingdom.svg Ann Jones
Flag of the United Kingdom.svg Virginia Wade
Flag of the United Kingdom.svg Winnie Wooldridge
3−0
Guanyadora 2. 6 de maig de 1973 Fed Cup, Bad Homburg, Alemanya Occidental Terra batuda Flag of Australia.svg Patricia Coleman
Flag of Australia.svg Janet Young
Flag of South Africa (1928-1994).svg Brenda Kirk
Flag of South Africa (1928-1994).svg Patricia Walkden
3−0
Guanyadora 3. 13 − 19 de maig de 1974 Fed Cup, Nàpols, Itàlia Terra batuda Flag of Australia.svg Dianne Balestrat
Flag of Australia.svg Janet Young
Flag of the United States.svg Jeanne Evert
Flag of the United States.svg Julie Heldman
Flag of the United States.svg Sharon Walsh-Pete
2−1
Finalista 1. 5 − 11 de maig de 1975 Fed Cup, Ais de Provença, França Terra batuda Flag of Australia.svg Dianne Balestrat
Flag of Australia.svg Helen Cawley
Flag of the Czech Republic.svg Miroslava Bendlova
Flag of the Czech Republic.svg Martina Navrátilová
Flag of the Czech Republic.svg Renata Tomanova
0−3
Finalista 2. 22 − 29 d'agost de 1976 Fed Cup, Filadèlfia, Estats Units Moqueta Flag of Australia.svg Kerry Reid Flag of the United States.svg Rosie Casals
Flag of the United States.svg Billie Jean King
1−2

Trajectòria a Grand Slams[modifica | modifica el codi]

Individual[modifica | modifica el codi]

Torneig 1967 1968 1969 1970 1971 1972 1973 1974 1975 1976 1977 1978 1979 1980 1981 1982 1983 Torneigs G/P
Open d'Austràlia 3R 3R 2R QF F F F G G G A G A A 2R QF 2R A 4 / 14
Roland Garros A A A A G F SF A A A A A A A A A 3R 1 / 4
Wimbledon A A A 2R G F SF QF F F A SF SF G A 2R A 2 / 11
US Open A A A A A 3R F F F F A A QF A A A A 0 / 6
Rànquing final d'any 5 2 3 4 5 17 37
Llegenda: G: Guanyadora; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin; G/P: Guanyats/Perduts

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Kiemesrud, Judy. «Goolagong discusses aborigine roots» (en anglès). The New York Times, 01-11-1980. [Consulta: 23 maig 2016].
  2. «People in Sports; Evonne Goolagong Married» (en anglès). The New York Times, 20-06-1975. [Consulta: 23 maig 2016].
  3. Robert, John. «Where Are they Now? Evonne Goolagong» (en anglès). The Independent, 20-04-1993. [Consulta: 23 maig 2016].
  4. Passa, Dennis. «Grand Slam champ Evonne Goolagong uses camp to search for next aboriginal player or coach» (en anglès). USA Today, 13-01-2008. [Consulta: 16 juny 2016].
  5. «Evonne Cawley AO MBE - Tennis» (en anglès). Sport Australia Hall Of Fame. [Consulta: 16 juny 2016].
  6. «Computer glitch denied Goolagong No. 1 WTA ranking in '76» (en anglès). ESPN, 31-12-2007. [Consulta: 12 juny 2016].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Evonne Goolagong Modifica l'enllaç a Wikidata