Garbiñe Muguruza Blanco

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaGarbiñe Muguruza Blanco
Garbiñe Muguruza (15307149518).jpg
Austràlia 2016
Dades biogràfiques
Naixement 8 d'octubre de 1993 (23 anys)
Caracas
Residència Ginebra
Alçada 182 cm
Pes 73 kg
Activitat professional
Ocupació Tennista
Esport Tennis
Mà de joc dretana i revessa a dues mans
Modalitat Part.G/P Títols Max. Rànq.
WTA Perfil a la WTA
Principals competicions
Anys Competició
Tennis als Jocs Olímpics d'estiu de 2016

Twitter: GarbiMuguruza
Modifica dades a Wikidata

Garbiñe Muguruza Blanco (GuatireVeneçuela, 8 d'octubre de 1993) és una jugadora de tennis professional d'ascendència basca i formada a Catalunya. Té la doble nacionalitat veneçolana i espanyola.

El 4 de juny de 2016 ocupa el número 4 del món en individuals[1] i el número 20 del món en dobles per l'Associació de Tennis Femení (WTA). Els aspectes més destacats de la carrera de Muguruza fins ara han estat guanyar el 2014 Moorilla Hobart International i una aparició a quarts de l'Open de França 2014 (Roland Garros), on va derrotar la número 1 del món Serena Williams en el camí abans de perdre davant l'eventual campiona, Maria Xarapova en tres sets. Muguruza també ha gaudit de l'èxit en dobles, guanyant dos torneigs WTA i arribant a les semifinals de l'Open de França 2014 (Roland Garros) amb la seva compatriota Carla Suárez Navarro.

El 4 de juny de 2016, va guanyar el torneig de Roland Garros de París, en superar a la final l'aleshores número 1 del món, na Serena Williams, en dos sets, per 7-5, 6-4.[2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Garbiñe Muguruza Blanco és filla del basc José Antonio Muguruza i de la veneçolana Scarlet Blanc. Va començar a jugar a tennis als tres anys en companyia dels seus germans. S'ha format en la seva especialitat esportiva a l'Acadèmia Bruguera de Santa Coloma de Cervelló, sota la tutela dels entrenadors Alejo Mancisidor i Xavier Budo, entre d'altres.

2012–2013[modifica | modifica el codi]

Se li va donar una invitació (wildcard) el 2012 Sony Ericsson Open en la seva primera aparició en un torneig WTA. Hi va guanyar l'antiga número 2 del món Vera Zvonareva i l'antiga número 10 del món Flavia Pennetta en la segona i la tercera rondes abans de perdre amb qui seria campiona, Agnieszka Radwańska. El 22 de juliol de 2012 perd en la final del torneig ITF de Bucarest davant la tennista espanyola, María Teresa Torró Flor.

El 2013 BNP Paribas Open, Muguruza va passar dues rondes de classificació i va arribar a la quarta ronda del quadre principal, on va caure contra Angelique Kerber. Després, va ser guardonada amb una invitació (wildcard) al quadre principal en l'esdeveniment Premier Mandatory a Miami per segon any consecutiu, en què va passar a la quarta ronda, registrant victòries sobre Kateřina Siniaková, cap de sèrie número 23 Anastasia Pavlyuchenkova i cap de sèrie número 9 Caroline Wozniacki en el camí abans de perdre contra la número 5, Li Na.

Torneigs de Grand Slam[modifica | modifica el codi]

Individual: 3 (2−1)[modifica | modifica el codi]

Resultat Núm. Any Torneig Oponent Marcador
Finalista 1. 2015 Wimbledon Flag of the United States.svg Serena Williams 4−6, 4−6
Guanyadora 1. 2016 Roland Garros Flag of the United States.svg Serena Williams 7−5, 6−4
Guanyadora 2. 2017 Wimbledon Flag of the United States.svg Venus Williams 7−5, 6−0

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Garbiñe Muguruza Blanco Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Classificació jugadores WTA» (en anglès). Women Tennis Association. [Consulta: 4 juny 2016].
  2. «Garbiñe Muguruza alça el Roland Garros en una exhibició de maduresa davant de Serena Williams», Diari Ara. [Consulta: 4 juny 2016].