Vés al contingut

Madison Keys

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMadison Keys

(2021) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 febrer 1995 Modifica el valor a Wikidata (29 anys)
Rock Island (Illinois) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Alçada178 cm Modifica el valor a Wikidata
LateralitatDretana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótennista (2009–) Modifica el valor a Wikidata
Activitat17 febrer 2009 Modifica el valor a Wikidata –
Patrimoni net estimat18.203.395 $ Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Esporttennis Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportivatennis individual
tennis dobles Modifica el valor a Wikidata
Mà de jocdretana i revés a dues mans Modifica el valor a Wikidata
Modalitat Partit de tennis Rècord personal
Tennis individual 376–213 Modifica el valor a Wikidata  8 Modifica el valor a Wikidata 7 (2016)
Tennis dobles 28–38 Modifica el valor a Wikidata 0 Modifica el valor a Wikidata 56 (2022)
WTA Info WTA Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip Competició
2014- equip dels Estats Units a la Copa Federació Modifica el valor a Wikidata
Participà en
2016Tennis als Jocs Olímpics d'estiu de 2016 Modifica el valor a Wikidata

Facebook: MadisonKeysOfficial Twitter (X): Madison_Keys Instagram: madisonkeys Olympics.com: madison-keys Modifica el valor a Wikidata

Madison Keys (Rock Island, Illinois, Estats Units, 17 de febrer de 1995) és una jugadora de tennis professional estatunidenca.

En el seu palmarès consten set títols individuals del circuit WTA, i és la primera estatunidenca que ha entrat al top-10 des que ho va fer Serena Williams el 1999, disset anys abans.[1] Va arribar a ocupar el setè lloc del rànquing individual l'any 2016.

Fou una de les jugadores de tennis més joves en guanyar un partit del circuit WTA Tour, a l'edat de 14 anys i 48 dies, guanyant a la número mundial 81 del món Alla Kudriavtseva al MPS Group Championship 2009.

Biografia[modifica]

Filla de Christine i Rick, ambdós advocats, va néixer a Rock Island, Illinois. Té una germana més gran anomenada Sydney i dues més petites, Montana i Hunter. Va començar a jugar a tennis de ben petita, es va interessar pel tennis perquè li agradava la roba blanca de tennis de Venus Williams, segons va dir a una entrevista a la Revista de Tennis Mundial a l'agost de 2011. També va afirmar ser fan de Roger Federer.[2]

Des de l'edat de 9 anys va entrenar a l'Acadèmia de Chris Evert a Boca Raton, Florida.

L'any 2017 va iniciar una relació amb el també tennista estatunidenc Bjorn Fratangelo, i el 2023 es van comprometre oficialment.[3]

Torneigs de Grand Slam[modifica]

Individual: 1 (0−1)[modifica]

Resultat Núm. Any Torneig Oponent Marcador
Finalista 1. 2017 US Open Sloane Stephens 3−6, 0−6

Carrera esportiva[modifica]

2009–12: Primers anys[modifica]

Durant els primers anys Keys va jugar majoritàriament al Circuit Femení ITF, on va guanyar tres títols en individuals i un en dobles.

Keys amb el trofeu de guanyadora dels US Open 2011 Wildcard Play-off

La primera aparició de Madison Keys al WTA Tour va tenir lloc al MPS Group Championship 2009. Va batre la número 81 del món Alla Kudriavtseva en la primera ronda, i va ser derrotada per Nàdia Petrova. El juliol de 2009 Keys va jugar al circuit World Team Tennis com a membre de les Freedoms de Filadèlfia. Amb només 14 anys va batre la reina de Wimbledon, la campiona Serena Williams, en individuals femenins per 5–1.[4]

El 2011 Keys va guanyar una plaça al seu primer US Open en batre Beatrice Capra en les finals d'un wildcard play-off de 8 jugadores. Keys va guanyar el seu primer partit del quadre del torneig, batent l'estatunidenca Jill Craybas, però va perdre amb la número 27 del món Lucie Šafářová.

En 2012 Keys va guanyar una altra competició wildcard entre jugadores nord-americanes, aquest cop al Open d'Austràlia. Tanmateix va perdre en primera ronda amb la semifinalista del 2010 Zheng Jie.

2013: Consolidació[modifica]

Després de perdre la classificatòria del seu primer torneig d'Auckland, Keys va arribar als quarts de final a un torneig WTA per primer cop, a l'Apia International Sydney, derrotant Lucie Šafářová i Zheng Jie, venjant les anteriors derrotes en tornejos de Grand Slam. A continuació va perdre amb la número 6 del món Li Na en tres sets. A l'Open d'Austràlia Keys va batre Casey Dellacqua i a continuació a la 30a del món Tamira Paszek, abans de caure davant l'aleshores 5a del món Angelique Kerber.

Després d'assolir la segona ronda en ambdós tornejos Indian Wells i Miami, Keys va arribar a quarts de final al torneig de Charleston, abans de perdre amb Venus Williams. Keys va guanyar per primera vegada a una jugadora top-10 al torneig Mutua Madrid Open, venjant la derrota a Sydney davant Li Na, abans de perdre amb Anabel Medina Garrigues en segona ronda. Keys va completar la seva temporada de terra batuda a Roland Garros, guanyant el seu partit de debut del torneig a Misaki Doi, abans de perdre amb Mónica Puig.

A la temporada de gespa Keys va arribar als quarts de final del torneig Aegon Classic, batent Lesia Tsurenko, Jamie Hampton i Mona Barthel, abans de caure davant Magdaléna Rybáriková. Més tard va arribar a la tercera ronda de Wimbledon, abans de caure amb la número 4 del món Agnieszka Radwańska en tres sets.

Durant la temporada de pista dura dels EUA, Keys va guanyar partits de quadres principals a Stanford i Washington, però va ser derrotada en primera ronda al US Open per Jelena Janković. Keys va acabar el seu any a l'Open HP d'Osaka, on va assolir la seva primera semifinal d'un torneig WTA, abans de perdre amb la posterior campiona del torneig, Samantha Stosur. Després d'un any reeixit al circuit, Keys va acabar 2013 al rànquing 37, una millora de 112 llocs respecte al 2012.

2014: Primer títol de la WTA[modifica]

Keys va començar la temporada aconseguint la seva primera semifinal en un torneig WTA Premier a Sydney, guanyant Simona Halep, però finalment va perdre amb Angelique Kerber. A l'Open d'Austràlia, Keys va perdre amb Zheng Jie en la segona ronda, després de no saber aprofitar una avantatge de doble trencament de servei al set final. Fins al maig Keys només va guanyar un únic partit. Va ser a Miami, quan va assolir la tercera ronda, perdent amb Li Na, malgrat servir i tenir tres punts de set per a posar-se un set per sobre. A Estrasburg va arribar a semifinal, on va perdre amb Mónica Puig, ajustadament. A Roland Garros va perdre a primera ronda amb la llavors desena del món i especialista en terra batuda Sara Errani, en tres sets.

Keys va guanyar el seu primer títol individual al torneig Premier d'Eastbourne, batent dues jugadores del top-10, en primer lloc Jelena Janković i llavors Angelique Kerber en una final de tres sets. Al torneig de Wimbledon Keys va arribar a la tercera ronda, guanyant Puig i després batent la 31a del món Klára Koukalová. La seva participació va acabar a la tercera ronda, quan es va veure obligada a retirar-se contra Iaroslava Xvédova abans del tiebreak del segon set per una lesió a una cama.[5]

Després de dues setmanes de rehabilitació de la seva lesió, Keys va perdre el primer partit quan va reaparèixer, al Washington Citi Open, abans de jugar dos partits al Rogers Cup de Montreal. A Cincinnati va batre Alizé Cornet, abans d'obligar Maria Sharapova a jugar tres sets en segona ronda.[6] Al US Open Keys va ser cap de sèrie per primer cop a un Grand Slam, amb el número 27, però va tenir una decebedora actuació davant la jugadora sèrbia, provinent de la classificatòria, Aleksandra Krunić, un partit on ambdues jugadores van guanyar la mateixa quantitat de punts.

Keys va jugar quatre tornejos a Àsia, però no va obtenir cap bon resultat. Va guanyar només dos partits als tres primers tornejos, de Tòquio, Pequín i Wuhan. A l'últim torneig de la temporada, el d'Osaka, va arribar a quarts de final i allà es va retirar en el segon set contra Luksika Kumkhum.

Keys va acabar la temporada al rànquing 31 del món, millorant el de l'any 2013 en 6 posicions. Al novembre Keys va contractar dos entrenadors, la ex jugadora número 1 mundial Lindsay Davenport i el seu marit Jon Leach.

2015: Semifinal a l'Open d'Austràlia, debut al top-20[modifica]

A l'Open d'Austràlia Keys va aconseguir arribar a la seva primera semifinal d'un Grand Slam derrotant tres caps de sèrie. Primer va derrotar la 29a cap de sèrie Casey Dellacqua en tres sets en la segona ronda, llavors va guanyar la guanyadora de Wimbledon (2011 i 2014) Petra Kvitová en tercera ronda.[7] Després de batre l'estatunidenca Madison Brengle en la quarta ronda, va derrotar la 18a, Venus Williams, en quarts de final en tres sets, malgrat semblar lesionada durant el segon set.[8] Es va enfrontar a la llavors número mundial, Serena Williams, en semifinals, i tot i que va jugar molt bé va perdre el partit en sets molt igualats.[9] Després del partit, Williams, qui finalment va guanyar el títol, va parlar d'un futur brillant per a Keys: "ha sigut un honor per a mi jugar amb algú que serà N. 1 a futur".[10]

Després de tenir problemes a Indian Wells i Miami, on va guanyar només un partit, va retrobar la seva millor forma un altre cop a Charleston, arribant a la final sense perdre cap set abans. Tanmateix, a la final va perdre amb Angelique Kerber, malgrat tenir-hi un 4–1 d'avantatge al tercer i definitiu set.

Al US Open Keys va arribar a la quarta ronda, on va ser derrotada per Serena Williams en sets molt igualats. Al desembre Keys va prescindir dels seus entrenadors, Lindsay Davenport i Jon Leach.

2016: Al top-10, primera final Premier 5, segon títol WTA[modifica]

A l'Open d'Austràlia una lesionada Keys va arribar a la quarta ronda abans de perdre amb la jugadora xinesa provinent de la classificatòria Zhang Xuai. Després de ser breument entrenada per Jesse Levine i Mats Wilander a començament de l'any, Keys va contractar el mes d'abril a Thomas Högstedt com a entrenador.

Al maig, una setmana abans de Roland Garros, Keys va derrotar dues jugadores del top-10, Petra Kvitová i Garbiñe Muguruza, per arribar a la final més important de la seva carrera, a Roma, on va perdre amb la seva compatriota Serena Williams.[11]

La seva excel·lent temporada de terra batuda va donar pas a una de gespa també excel·lent, on va destacar el segon títol de la seva carrera, al Aegon Classic de Birmingham. Amb aquella victòria, va entrar al top-10 per primer cop a la seva carrera.

Estil de joc[modifica]

Keys és dretana, amb potents cops de fons i serveis dominants de més de 160 km/h. A causa de l'altura a la que llança la bola, s'enfronta a una certa inconsistència en el servei. És sobretot una jugadora ofensiva des del fons de la pista, i el seu joc està construït al voltant de prendre el control del joc amb poderosos serveis, devolucions de servei i cops contundents davant les dues zones laterals, de dreta i de revés. És molt hàbil tant amb volees com amb globus. La temporada 2014 va veure una gran millora en la mobilitat de Keys a tota la pista, i ara té un joc defensiu eficaç, sent capaç de convertir el joc defensiu en un joc ofensiu.

Palmarès[modifica]

Individual: 12 (7−5)[modifica]

2009 − 2020 Després de 2021
Grand Slam (0−1)
WTA Finals (0−0)
Premier Mandatory (0−0) WTA 1000 (0−0)
Premier 5 (1−2)
Premier (4−2) WTA 500 (1−0)
International (0−0) WTA 250 (1−0)
Títols per superfície
Dura (3−3)
Gespa (3−0)
Terra batuda (1−2)
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Oponent Marcador
Guanyadora 1. 21 de juny de 2014 Eastbourne, Regne Unit Gespa Angelique Kerber 6−3, 3−6, 7−5
Finalista 1. 12 d'abril de 2015 Charleston, Estats Units Terra batuda Angelique Kerber 2−6, 6−4, 5−7
Finalista 2. 15 de maig de 2016 Roma, Itàlia Terra batuda Serena Williams 6−7(5), 3−6
Guanyadora 2. 19 de juny de 2016 Birmingham, Regne Unit Gespa Barbora Strýcová 6−3, 6−4
Finalista 3. 31 de juliol de 2016 Mont-real, Canadà Dura Simona Halep 6−7(2), 3−6
Guanyadora 3. 6 d'agost de 2017 Stanford, Estats Units Dura CoCo Vandeweghe 7−6(4), 6−4
Finalista 4. 10 de setembre de 2017 US Open, Estats Units Dura Sloane Stephens 3−6, 0−6
Guanyadora 4. 7 d'abril de 2019 Charleston, Estats Units Terra batuda Caroline Wozniacki 7−6(5), 6−3
Guanyadora 5. 18 d'agost de 2019 Cincinnati, Estats Units Dura Svetlana Kuznetsova 7−5, 7−6(5)
Finalista 5. 12 de gener de 2020 Brisbane, Austràlia Dura Karolína Plísková 4−6, 6−4, 5−7
Guanyadora 6. 15 de gener de 2022 Adelaida, Austràlia Dura Alison Riske 6−1, 6−2
Guanyadora 7. 1 de juliol de 2023 Eastbourne (2) Gespa Dària Kassàtkina 6−2, 7−6(13)

Circuit ITF[modifica]

Individual: 4 (3−1)[modifica]

Circuit ITF
Torneigs 100.000$  (0−0)
Torneigs 75.000$  (1−0)
Torneigs 50.000$  (1−0)
Torneigs 25.000$  (0−1)
Torneigs 15.000$  (0−0)
Torneigs 10.000$  (1−0)
Títols per superfície
Dura (2−1)
Gespa (0−0)
Terra batuda (1−0)
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Oponent Marcador
Guanyadora 1. 27 de juny de 2010 Cleveland, Estats Units Terra batuda Piia Suomalainen 6−2, 6−4
Finalista 1. 31 d'octubre de 2010 Bayamón, Puerto Rico Dura Lauren Davis 6−7(5), 4−6
Guanyadora 2. 28 d'octubre de 2012 Saguenay, Canadà Dura (i) Eugenie Bouchard 6−4, 6−2
Guanyadora 3. 11 de novembre de 2012 Phoenix, Estats Units Dura Maria Sanchez 6−3, 7−6(1)

Dobles femenins: 1 (1−0)[modifica]

Circuit ITF
Torneigs 100.000$  (0−0)
Torneigs 75.000$  (0−0)
Torneigs 50.000$  (1−0)
Torneigs 25.000$  (0−0)
Torneigs 15.000$  (0−0)
Torneigs 10.000$  (0−0)
Títols per superfície
Dura (1−0)
Gespa (0−0)
Terra batuda (0−0)
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Parella Oponents Marcador
Guanyadora 1. 15 de juliol de 2012 Yakima, Estats Units Dura Samantha Crawford Xu Yifan
Zhou Yimiao
6−3, 2−6, [12−10]

Trajectòria[modifica]

Individual[modifica]

Torneig 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 Títols V – D
Open d'Austràlia A A A 1R 3R 2R SF 4R A QF 4R 3R A SF 3R 0 / 10 27 − 10
Roland Garros A A A A 2R 1R 3R 4R 2R SF QF 1R 3R 4R 2R 3R 0 / 12 24 − 12
Wimbledon A A A Q2 3R 3R QF 4R 2R 3R 2R NC 4R A QF 0 / 9 22 − 9
US Open A Q1 2R Q2 1R 2R 4R 4R F SF 4R 3R 1R 3R SF 0 / 12 31 − 12
WTA Finals A A A A A A A RR A A A NC A A A 0 / 1 1 – 2
WTA Elite Trophy No celebrat RR A A SF RR No celebrat RR 0 / 4 3 – 5
Total Victòries–Derrotes 1−1 0−0 1−2 1−4 24−17 27−21 31−18 47−17 17−10 29−14 28−15 8−5 11−15 30−20 289 − 176
Rànquing a final d'any 621 483 315 149 37 31 18 8 19 17 13 16 56 11
Llegenda: G: Guanyadora; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin;

Dobles femenins[modifica]

Torneig 2011 2012 2013 2014 2015 2016 ... 2022 2023 Títols V – D
Open d'Austràlia A A A 3R 1R 2R A A A 0 / 3 3 – 3
Roland Garros A A 1R 3R A A A SF 0 / 3 5 – 3
Wimbledon A A 1R 2R 1R 1R A A 0 / 4 1 – 4
US Open 1R 2R A A 1R A A A 0 / 3 1 – 3
Total Victòries–Derrotes 0–1 1–2 0–3 5–5 2–6 1–4 3–5 9–4 21 – 32
Rànquing a final d'any 907 265 972 123 240 350 56
Llegenda: G: Guanyadora; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin;

Referències[modifica]

  1. «Madison Keys will crack top 10 in world rankings after reaching Birmingham final» (en anglès). [Consulta: 20 juny 2016].
  2. «The Changeover with Madison Keys» (en anglès). World Tennis Magazine [Consulta: 2 abril 2012].
  3. «Keys and ATP pro Fratangelo announce engagement» (en anglès). WTA, 02-07-2023. [Consulta: 31 juliol 2023].
  4. Youngest player in WTT history (age 14) tops Serena Williams, sports.yahoo.com
  5. «Madison Keys forced to retire against Yaroslava Shvedova at Wimbledon» (en anglès). Daily Mail, 30-06-2014 [Consulta: 25 gener 2015].
  6. «Madison Keys beats Alize Cornet in Cincinnati, Sharapova awaits» (en anglès). Cincinnati.com, 11-08-2014. [Consulta: 25 gener 2015].
  7. «Australian Open: Madison Keys upsets Petra Kvitova to advance to fourth round» (en anglès). ABC Grandstand Sport (Australian Broadcasting Corporation), 25-01-2015. [Consulta: 25 gener 2015].
  8. «Match Statistics» (en anglès).
  9. «Serena Williams vs Madison Keys statistics» (en anglès). Australian Open, 29-01-2015. [Consulta: 29 gener 2015].
  10. «Serena on Keys after semifinal clash» (en anglès). Twitter, 29-01-2015. [Consulta: 29 gener 2015].
  11. Mitchell, Kevin. «Serena Williams defeats Madison Keys to win fourth Italian Open title» (en anglès). The Guardian, 16-05-2016. [Consulta: 16 maig 2016].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Madison Keys