Madison Keys

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaMadison Keys
Madison Keys (15161766138).jpg
Dades biogràfiques
Naixement 17 de febrer de 1995 (22 anys)
Rock Island
Residència Boca Raton
Alçada 178 centimetres (1,78 m)
Pes 66 kg
Lateralitat Dretana (revés a dues mans)
Activitat professional
Ocupació Tennista
Període en actiu 17 de febrer de 2009 – 
Patrimoni personal 3.080.062$
Esport Tennis
Mà de joc dretana i revessa a dues mans
Entrenador Thomas Högstedt
Modalitat Part.G/P Títols Max. Rànq.
Individual 221–122 2 WTA, 3 ITF No. 9 (27 de juny de 2016)
Dobles 15–27 0 WTA, 1 ITF No. 115 (22 de setembre de 2014)
WTA 9 (June 27, 2016) Perfil a la WTA
Individuals
Grand Slams
Open d'Austràlia SF (2015)
Roland Garros 4R (2016)
Wimbledon QF (2015)
US Open F (2017)
Altres torneigs
Jocs Olímpics 4a (2016)
Dobles
Grand Slams
Open d'Austràlia 3R (2014)
Roland Garros 3R (2014)
Wimbledon 1R (2013)
US Open 2R (2012)

Lloc web Lloc web oficial
Facebook: MadisonKeysOfficial Twitter: Madison_Keys Instagram: madisonkeys
Modifica dades a Wikidata

Madison Keys (Rock Island, Illinois, Estats Units, 17 de febrer de 1995) és una jugadora de tennis professional estatunidenca. Ha guanyat dos Tornejos WTA Premier sobre gespa, i és la primera estatunidenca que ha entrat al top-10 des que ho va fer Serena Williams el 1999, disset anys abans.[1] A juny de 2016 n'és la número 9 del rànquing individual, i és el tercera estatunidenca en el rànquing WTA general.

Des de l'edat de 9 anys va entrenar a l'Acadèmia de Chris Evert a Boca Raton, Florida. És una de les jugadores de tennis més joves en guanyar un partit del circuit WTA Tour, a l'edat de 14 anys i 48 dies, guanyant a la número mundial 81 del món Alla Kudriavtseva al MPS Group Championship 2009.

Torneigs de Grand Slam[modifica]

Individual: 1 (0−1)[modifica]

Resultat Núm. Any Torneig Oponent Marcador
Finalista 1. 2017 US Open Flag of the United States.svg Sloane Stephens 6−3, 6−0

Carrera esportiva[modifica]

2009–12: Primers anys[modifica]

Durant els primers anys Keys va jugar majoritàriament al Circuit Femení ITF, on va guanyar tres títols en individuals i un en dobles.

Keys amb el trofeu de guanyadora dels US Open 2011 Wildcard Play-off

La primera aparició de Madison Keys al WTA Tour va tenir lloc al MPS Group Championship 2009. Va batre la número 81 del món Alla Kudriavtseva en la primera ronda, i va ser derrotada per Nàdia Petrova. El juliol de 2009 Keys va jugar al circuit World Team Tennis com a membre de les Freedoms de Filadèlfia. Amb només 14 anys va batre la reina de Wimbledon, la campiona Serena Williams, en individuals femenins per 5–1.[2]

El 2011 Keys va guanyar una plaça al seu primer US Open en batre Beatrice Capra en les finals d'un wildcard play-off de 8 jugadores. Keys va guanyar el seu primer partit del quadre del torneig, batent l'estatunidenca Jill Craybas, però va perdre amb la número 27 del món Lucie Šafářová.

En 2012 Keys va guanyar una altra competició wildcard entre jugadores nord-americanes, aquest cop al Open d'Austràlia. Tanmateix va perdre en primera ronda amb la semifinalista del 2010 Zheng Jie.

2013: Consolidació[modifica]

Després de perdre la classificatòria del seu primer torneig d'Auckland, Keys va arribar als quarts de final a un torneig WTA per primer cop, a l'Apia International Sydney, derrotant Lucie Šafářová i Zheng Jie, venjant les anteriors derrotes en tornejos de Grand Slam. A continuació va perdre amb la número 6 del món Li Na en tres sets. A l'Open d'Austràlia Keys va batre Casey Dellacqua i a continuació a la 30a del món Tamira Paszek, abans de caure davant l'aleshores 5a del món Angelique Kerber.

Després d'assolir la segona ronda en ambdós tornejos Indian Wells i Miami, Keys va arribar a quarts de final al torneig de Charleston, abans de perdre amb Venus Williams. Keys va guanyar per primera vegada a una jugadora top-10 al torneig Mutua Madrid Open, venjant la derrota a Sydney davant Li Na, abans de perdre amb Anabel Medina Garrigues en segona ronda. Keys va completar la seva temporada de terra batuda a Roland Garros, guanyant el seu partit de debut del torneig a Misaki Doi, abans de perdre amb Mónica Puig.

A la temporada de gespa Keys va arribar als quarts de final del torneig Aegon Classic, batent Lesia Tsurenko, Jamie Hampton i Mona Barthel, abans de caure davant Magdaléna Rybáriková. Més tard va arribar a la tercera ronda de Wimbledon, abans de caure amb la número 4 del món Agnieszka Radwańska en tres sets.

Durant la temporada de pista dura dels EUA, Keys va guanyar partits de quadres principals a Stanford i Washington, però va ser derrotada en primera ronda al US Open per Jelena Janković. Keys va acabar el seu any a l'Open HP d'Osaka, on va assolir la seva primera semifinal d'un torneig WTA, abans de perdre amb la posterior campiona del torneig, Samantha Stosur. Després d'un any reeixit al circuit, Keys va acabar 2013 al rànquing 37, una millora de 112 llocs respecte al 2012.

2014: Primer títol de la WTA[modifica]

Keys va començar la temporada aconseguint la seva primera semifinal en un torneig WTA Premier a Sydney, guanyant Simona Halep, però finalment va perdre amb Angelique Kerber. A l'Open d'Austràlia, Keys va perdre amb Zheng Jie en la segona ronda, després de no saber aprofitar una avantatge de doble trencament de servei al set final. Fins al maig Keys només va guanyar un únic partit. Va ser a Miami, quan va assolir la tercera ronda, perdent amb Li Na, malgrat servir i tenir tres punts de set per a posar-se un set per sobre. A Estrasburg va arribar a semifinal, on va perdre amb Mónica Puig, ajustadament. A Roland Garros va perdre a primera ronda amb la llavors desena del món i especialista en terra batuda Sara Errani, en tres sets.

Keys va guanyar el seu primer títol individual al torneig Premier d'Eastbourne, batent dues jugadores del top-10, en primer lloc Jelena Janković i llavors Angelique Kerber en una final de tres sets. Al torneig de Wimbledon Keys va arribar a la tercera ronda, guanyant Puig i després batent la 31a del món Klára Koukalová. La seva participació va acabar a la tercera ronda, quan es va veure obligada a retirar-se contra Iaroslava Xvédova abans del tiebreak del segon set per una lesió a una cama.[3]

Després de dues setmanes de rehabilitació de la seva lesió, Keys va perdre el primer partit quan va reaparèixer, al Washington Citi Open, abans de jugar dos partits al Rogers Cup de Montreal. A Cincinnati va batre Alizé Cornet, abans d'obligar Maria Sharapova a jugar tres sets en segona ronda.[4] Al US Open Keys va ser cap de sèrie per primer cop a un Grand Slam, amb el número 27, però va tenir una decebedora actuació davant la jugadora sèrbia, provinent de la classificatòria, Aleksandra Krunić, un partit on ambdues jugadores van guanyar la mateixa quantitat de punts.

Keys va jugar quatre tornejos a Àsia, però no va obtenir cap bon resultat. Va guanyar només dos partits als tres primers tornejos, de Tòquio, Pequín i Wuhan. A l'últim torneig de la temporada, el d'Osaka, va arribar a quarts de final i allà es va retirar en el segon set contra Luksika Kumkhum.

Keys va acabar la temporada al rànquing 31 del món, millorant el de l'any 2013 en 6 posicions. Al novembre Keys va contractar dos entrenadors, la ex jugadora número 1 mundial Lindsay Davenport i el seu marit Jon Leach.

2015: Semifinal a l'Open d'Austràlia, debut al top-20[modifica]

A l'Open d'Austràlia Keys va aconseguir arribar a la seva primera semifinal d'un Grand Slam derrotant tres caps de sèrie. Primer va derrotar la 29a cap de sèrie Casey Dellacqua en tres sets en la segona ronda, llavors va guanyar la guanyadora de Wimbledon (2011 i 2014) Petra Kvitová en tercera ronda.[5] Després de batre l'estatunidenca Madison Brengle en la quarta ronda, va derrotar la 18a, Venus Williams, en quarts de final en tres sets, malgrat semblar lesionada durant el segon set.[6] Es va enfrontar a la llavors número mundial, Serena Williams, en semifinals, i tot i que va jugar molt bé va perdre el partit en sets molt igualats.[7] Després del partit, Williams, qui finalment va guanyar el títol, va parlar d'un futur brillant per a Keys: "ha sigut un honor per a mi jugar amb algú que serà N. 1 a futur".[8]

Després de tenir problemes a Indian Wells i Miami, on va guanyar només un partit, va retrobar la seva millor forma un altre cop a Charleston, arribant a la final sense perdre cap set abans. Tanmateix, a la final va perdre amb Angelique Kerber, malgrat tenir-hi un 4–1 d'avantatge al tercer i definitiu set.

Al US Open Keys va arribar a la quarta ronda, on va ser derrotada per Serena Williams en sets molt igualats. Al desembre Keys va prescindir dels seus entrenadors, Lindsay Davenport i Jon Leach.

2016: Al top-10, primera final Premier 5, segon títol WTA[modifica]

A l'Open d'Austràlia una lesionada Keys va arribar a la quarta ronda abans de perdre amb la jugadora xinesa provinent de la classificatòria Zhang Xuai. Després de ser breument entrenada per Jesse Levine i Mats Wilander a començament de l'any, Keys va contractar el mes d'abril a Thomas Högstedt com a entrenador.

Al maig, una setmana abans de Roland Garros, Keys va derrotar dues jugadores del top-10, Petra Kvitová i Garbiñe Muguruza, per arribar a la final més important de la seva carrera, a Roma, on va perdre amb la seva compatriota Serena Williams.[9]

La seva excel·lent temporada de terra batuda va donar pas a una de gespa també excel·lent, on va destacar el segon títol de la seva carrera, al Aegon Classic de Birmingham. Amb aquella victòria, va entrar al top-10 per primer cop a la seva carrera.

Estil de joc[modifica]

Keys és dretana, amb potents cops de fons i serveis dominants de més de 160 km/h. A causa de l'altura a la que llança la bola, s'enfronta a una certa inconsistència en el servei. És sobretot una jugadora ofensiva des del fons de la pista, i el seu joc està construït al voltant de prendre el control del joc amb poderosos serveis, devolucions de servei i cops contundents davant les dues zones laterals, de dreta i de revés. És molt hàbil tant amb volees com amb globus. La temporada 2014 va veure una gran millora en la mobilitat de Keys a tota la pista, i ara té un joc defensiu eficaç, sent capaç de convertir el joc defensiu en un joc ofensiu.

Personal[modifica]

Keys es va interessar pel tennis perquè li agradava la roba blanca de tennis de Venus Williams, segons va dir a una entrevista a la Revista de Tennis Mundial a l'agost de 2011. També va afirmar ser fan de Roger Federer.[10] Els seus pares són Rick i Christine (advocats), i el seu germans Sydney, Montana, i Hunter.[11]

Finals WTA[modifica]

Individuals: 4 (2 títols, 2 finalista)[modifica]

Llegenda
Tornejos Grand Slam (0–0)
WTA Tour (0–0)
Premier Mandatory & Premier 5 (0–1)
Premier (2–1)
Internacional (0–0)
Títols per superfície
Dura (0–0)
Gespa (2–0)
Terra batuda (0–2)
Moqueta (0–0)
Resultat N. Data Torneig Surperfície Oponent Jocs
Guanyadora 1. 21 juny 2014 AEGON International, Eastbourne, RU Gespa Alemanya Angelique Kerber 6–3, 3–6, 7–5
Finalista 1. 12 april 2015 Family Circle Cup, Charleston, EUA Clay Alemanya Angelique Kerber 2–6, 6–4, 5–7
Finalista 2. 15 maig 2016 Open d'Itàlia, Roma, Itàlia Terra batuda USA Serena Williams 6–7(5–7), 3–6
Guanyadora 2. 19 juny 2016 AEGON Classic, Birmingham, RU Gespa CZE Barbora Strýcová 6–3, 6–4

WTA Challenger i finals Circuit ITF[modifica]

Individuals: 4 (3 títols, 1 finalista)[modifica]

Llegenda
WTA Challenger 125s (0–0)
ITF 100.000$ (0–0)
ITF 75.000$ (1–0)
ITF 50.,000$ (1–0)
ITF 25.000$ (0–1)
ITF 15.,000$ (0–0)
ITF 10.000$ (1–0)
Resultat N. Data Torneig Superfície Oponent Jocs
Guanyadora 1. 27 juny 2010 Cleveland, EUA Clay FIN Piia Suomalainen 6–2, 6–4
Finalista 1. 31 octubre 2010 Bayamón, Puerto Rico Hard USA Lauren Davis 6–7(5–7), 4–6
Guanyadora 2. 28 octubre 2012 Saguenay, Canadà Dura (i) CAN Eugenie Bouchard 6–4, 6–2
Guanyadora 3. 11 novembre 2012 Phoenix, EUA Hard USA Maria Sanchez 6–3, 7–6(7–1)

Dobles: 1 (1 títol)[modifica]

Llegenda
WTA Challenger 125s (0–0)
ITF 100.000$ (0–0)
ITF 75.000$ (0–0)
ITF 50.000$ (1–0)
ITF 25.000$ (0–0)
ITF 15.000$ (0–0)
ITF 10.000$ (0–0)
Resultat N. Data Torneig Surperfície Parella Oponents Jocs
Guanyadora 1. 15 juliol 2012 Yakima, EUA Dura USA Samantha Crawford CHN Xu Yifan
CHN Zhou Yimiao
6–3, 2–6, [12–10]

Trajectòria[modifica]

Individual[modifica]

Resultats: (W) Guanyadora del torneig; (F) finalista, (SF) semifinal, (QF) quarts de final; (R#) ronda 4, 3, 2, 1; (RR) fase de grups; (Q#) passa ronda classificatòria; (A) absent del torneig; (Z#) grup de zona Copa Federació; (PO) play-off; (G) medalla d'or als Jocs Olímpics, (F-S) medalla de plata als Jocs Olímpics; (SF-B) medalla de bronze als Jocs Olímpics; (NMS) Masters Series/1000; (NH) torneig no jugat.

Títols de columna: (G-P) partits Guanyats-Perduts

Torneig 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 G–P
Open d'Austràlia A A A 1R 3R 2R SF 4R 11–5
Torneig de Roland Garros A A A A 2R 1R 3R 4R 6–4
Wimbledon A A A Q2 3R 3R QF 4R 11–4
US Open A Q1 2R Q2 1R 2R 4R 4R 8 – 5
Guanyats-Perduts 0–0 0–0 1–1 0–1 5–4 4–4 14–4 9-3 33–17
Llegenda: G: Guanyadora; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin;

Estadístiques dobles[modifica]

Tournament 2011 2012 2013 2014 2015 G–P
Tornejos Grand Slam
Open d'Austràlia A A A 3R 1R 2–2
Torneig de Roland Garros A A 1R 3R A 1–2
Wimbledon A A 1R 2R 1R 1–3
US Open 1R 2R A A 1R 1–3
Guanyats-Perduts 0–1 1–1 0–2 4–3 0–3 5–10

Victòries contra jugadores top-10[modifica]

# Jugadora Rànquing Torneig Sueprfície Ronda Jocs
2013
1. CHN Li Na N. 5 Madrid, Espanya Dura 1a Ronda 6–3, 6–2
2014
2. SRB Jelena Janković N. 7 Eastbourne, Regne Unit Gespa 1a Ronda 6–3, 6–3
3. Alemanya Angelique Kerber N. 9 Eastbourne, Regne Unit Gespa Final 6–3, 3–6, 7–5
2015
4. CZE Petra Kvitová N. 4 Melbourne, Austràlia Dura 3a Ronda 6–4, 7–5
2016
5. ITA Roberta Vinci N. 9 Miami, EUA Dura 3a Ronda 6–4, 6–4
6. CZE Petra Kvitová N. 9 Roma, Itàlia Terra batuda 2a Ronda 6–3, 6–4
7. ESP Garbiñe Muguruza N. 4 Roma, Itàlia Terra batuda Semifinal 7–6(7–5), 6–4

Referències[modifica]

  1. «Madison Keys will crack top 10 in world rankings after reaching Birmingham final» (en anglès). [Consulta: 20 juny 2016].
  2. Youngest player in WTT history (age 14) tops Serena Williams, sports.yahoo.com
  3. «Madison Keys forced to retire against Yaroslava Shvedova at Wimbledon» (en anglès). Daily Mail, 30-06-2014 [Consulta: 25 gener 2015].
  4. «Madison Keys beats Alize Cornet in Cincinnati, Sharapova awaits» (en anglès). Cincinnati.com, 11-08-2014. [Consulta: 25 gener 2015].
  5. «Australian Open: Madison Keys upsets Petra Kvitova to advance to fourth round» (en anglès). ABC Grandstand Sport (Australian Broadcasting Corporation), 25-01-2015. [Consulta: 25 gener 2015].
  6. «Match Statistics» (en anglès).
  7. «Serena Williams vs Madison Keys statistics» (en anglès). Australian Open, 29-01-2015. [Consulta: 29 gener 2015].
  8. «Serena on Keys after semifinal clash» (en anglès). Twitter, 29-01-2015. [Consulta: 29 gener 2015].
  9. Mitchell, Kevin. «Serena Williams defeats Madison Keys to win fourth Italian Open title» (en anglès). The Guardian, 16-05-2016. [Consulta: 16 maig 2016].
  10. «The Changeover with Madison Keys» (en anglès). World Tennis Magazine [Consulta: 2 abril 2012].
  11. «Madison Keys profile» (en anglès). WTA.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Madison Keys Modifica l'enllaç a Wikidata