Eugenie Bouchard

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEugenie Bouchard

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 febrer 1994 Modifica el valor a Wikidata (30 anys)
Montreal (Canadà) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióThe Study (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Alçada178 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótennista Modifica el valor a Wikidata
Activitat2009 Modifica el valor a Wikidata –  2023 Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Patrimoni net estimat6.904.763 $ Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaCanadà Canadà
Esporttennis Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportivatennis individual
tennis dobles Modifica el valor a Wikidata
Mà de jocdretana i revés a dues mans Modifica el valor a Wikidata
Entrenador principalTim Blenkiron (en) Tradueix (2020–2023) Modifica el valor a Wikidata
Modalitat Partit de tennis Rècord personal
Tennis individual 297–226 Modifica el valor a Wikidata  1 Modifica el valor a Wikidata 5 (2014)
Tennis dobles 64–73 Modifica el valor a Wikidata 1 Modifica el valor a Wikidata 103 (2013)
WTA Info WTA Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip Competició
2011- equip de Canadà a la Copa Federació de tennis Modifica el valor a Wikidata
Participà en
2016Tennis als Jocs Olímpics d'estiu de 2016 Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm6119428 Facebook: GenieBouchard Twitter (X): geniebouchard Instagram: geniebouchard Modifica el valor a Wikidata

Eugenie «Genie» Bouchard[1] (Montreal, 25 de febrer de 1994) és una tennista professional quebequesa, guanyadora d'un títol individual. En el Torneig de Wimbledon 2014 va esdevenir en la primera canadenca (tan homes com dones) d'arribar a la final d'un Grand Slam en categoria individual, acabant finalista contra Petra Kvitova.[2] També va arribar a les semifinals de l'Open d'Austràlia 2014 i de Roland Garros 2014 i va guanyar el títol de 2012 de Wimbledon en categoria júnior.[3] La bona temporada realitzada durant el 2013 li va ser permetre ser nomenada WTA Revelació de l'Any, però l'any següent encara va aconseguir millors resultats i fou guardonada amb el premi de tennista més millorada.[4]

Ha format part de l'equip canadenc de la Billie Jean King Cup en diverses ocasions i va col·laborar en la consecució del títol en l'edició de 2023.[5]

Biografia[modifica]

Michel Bouchard, un banquer d'inversió, i Julie Leclair, són els pares d'Eugenie. Té una germana bessona, Beatrice, que és sis minuts més gran, i ambdues porten el nom de les filles del príncep Andreu de York, Beatriu de York i Eugènia de York.[6] Té dos germans menors, Charlotte (1995) i William (1999), que també tenen nom en honor de la reialesa, en aquest cas en referència a Carlota Casiraghi i Guillem de Cambridge.[7]

Bouchard va començar a jugar tennis a l'edat de cinc anys i sent membre del Centre de Formació Nacional de Tennis del Canadà a Montreal. Ella va assistir a l'Escola d'Estudis en Westmount. Als 12 anys, es va traslladar a Florida amb la seva mare per a ser entrenada pel famós preparador Nick Saviano, on va conèixer a una de les seves millors amigues de la infància, la tennista Laura Robson.[8] El seu pare va establir una societat limitada anomenada "Tennis Mania" per donar suport a la carrera d'Eugenie. Junt amb dos inversors van contribuir amb diners a l'associació, a canvi d'un 10 per cent dels guanys futurs de Bouchard quan ella es convertís en jugadora de tennis professional. L'agost de 2013, un tribunal va dictaminar que l'associació no té reclamacions legals per Eugenie, en aquell temps, una nena de 9 anys, no podria haver acordat raonablement a regalar parts dels seus guanys futurs. El seu pare havia argumentat que els diners que havia posat en l'associació abans que Eugenie es convertís en professional va ser una pèrdua de negoci que hauria significat un benefici fiscal per ell mateix.[9]

Als quinze anys, Bouchard va tornar a Montreal per entrenar. Una estudiant competent en matemàtiques i ciències, va considerar estudiar medicina. El seu jugador favorit és Roger Federer, a qui va conèixer el 2012 a Wimbledon. Ella va descriure a parlar amb Federer com un punt culminant de la seva vida. El 2013, Bouchard va contractar l'extennista Nathalie Tauziat com a entrenadora a temps parcial i perquè l'acompanyés en els viatges. Amb Tauziat, Bouchard va transformar la seva defensa i recuperar les tàctiques i agressivitat que havia adquirit en la seva etapa júnior. Tauziat fou acomiadada a final de temporada i Saviano es va comprometre amb un paper més important al costat Bouchard.

Parla amb fluïdesa el francès i l'anglès. El 2013 va aparèixer en la sèrie de televisió The Social de la CTV.

Torneigs Grand Slam[modifica]

Individual: 1 (0−1)[modifica]

Resultat Núm. Any Torneig Oponent Marcador
Finalista 1. 2014 Wimbledon Petra Kvitová 3−6, 0−6

Palmarès[modifica]

Individual: 8 (1−7)[modifica]

2009 − 2020 Després de 2021
Grand Slam (0−1)
WTA Finals (0−0)
Premier Mandatory (0−0) WTA 1000 (0−0)
Premier 5 (0−1)
Premier (0−0) WTA 500 (0−0)
International (1−4) WTA 250 (0−1)
Títols per superfície
Dura (0−5)
Gespa (0−1)
Terra batuda (1−1)
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Oponent Marcador
Finalista 1. 13 d'octubre de 2013 Osaka, Japó Dura Samantha Stosur 6−3, 5−7, 2−6
Guanyadora 1. 24 de maig de 2014 Nuremberg, Alemanya Terra batuda Karolína Plísková 6−2, 4−6, 6−3
Finalista 2. 5 de juliol de 2014 Wimbledon, Regne Unit Gespa Petra Kvitová 3−6, 0−6
Finalista 3. 27 de setembre de 2014 Wuhan, Xina Dura Petra Kvitová 3−6, 4−6
Finalista 4. 16 de gener de 2016 Hobart, Austràlia Dura Alizé Cornet 1−6, 2−6
Finalista 5. 6 de març de 2016 Kuala Lumpur, Malàisia Dura Elina Svitòlina 7−6(5), 4−6, 5−7
Finalista 6. 13 de setembre de 2020 Istanbul, Turquia Terra batuda Patricia Maria Țig 6−2, 1−6, 6−7(4)
Finalista 7. 14 de març de 2021 Guadalajara, Mèxic Dura Sara Sorribes Tormo 2−6, 5−7

Dobles femenins: 5 (1−4)[modifica]

2009 − 2020 Després de 2021
Grand Slam (0−0)
WTA Finals (0−0)
Premier Mandatory (0−0) WTA 1000 (0−0)
Premier 5 (0−0)
Premier (0−0) WTA 500 (0−0)
International (1−3) WTA 250 (0−1)
Títols per superfície
Dura (1−4)
Gespa (0−0)
Terra batuda (0−0)
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Parella Oponents Marcador
Finalista 1. 3 d'agost de 2013 Washington DC, Estats Units Dura Taylor Townsend Shuko Aoyama
Vera Dushevina
3−6, 3−6
Finalista 2. 6 d'agost de 2017 Washington DC (2) Dura Sloane Stephens Shuko Aoyama
Renata Voráčová
3−6, 2−6
Finalista 3. 21 d'octubre de 2017 Luxemburg, Luxemburg Dura (i) Kirsten Flipkens Lesley Kerkhove
Lidziya Marozava
7−6(4), 4−6, [6−10]
Guanyadora 1. 6 de gener de 2019 Auckland, Nova Zelanda Dura Sofia Kenin Paige Mary Hourigan
Taylor Townsend
1−6, 6−1, [10−7]
Finalista 4. 7 de març de 2021 Lió, França Dura (i) Olga Danilović Viktória Kužmová
Arantxa Rus
6−3, 5−7, [7−10]

Equips: 1 (1−0)[modifica]

Resultat Núm. Data Torneig Superfície Equip Oponents Marcador
Guanyadora 1. 12 de novembre de 2023 Billie Jean King Cup, Sevilla, Espanya Dura (i) Gabriela Dabrowski
Leylah Fernandez
Rebecca Marino
Marina Stakusic
Lucia Bronzetti
Elisabetta Cocciaretto
Jasmine Paolini
Lucrezia Stefanini
Martina Trevisan
2−0

Trajectòria[modifica]

Individual[modifica]

Torneig 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 Títols V – D
Open d'Austràlia Q2 SF QF 2R 3R 2R 2R 0 / 6 14 – 6
Roland Garros 2R SF 1R 2R 2R Q1 1R 3R 0 / 8 10 – 8
Wimbledon 3R F 1R 3R 1R 2R 1R NC 0 / 7 11 – 7
US Open 2R 4R 4R 1R 1R 2R 1R 0 / 7 8 – 6
Jocs Olímpics No celebrat 2R No celebrat 0 / 1 1 – 1
WTA Finals A RR A A A A A 0 / 1 0 – 3
Total Victòries–Derrotes 39−24 45−23 12−18 31−24 13−21 23−18 248 – 175
Rànquing a final d'any 32 7 48 46 81 87
Llegenda: G: Guanyadora; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin;

Guardons[modifica]

Referències[modifica]

  1. «WTA».
  2. «Eugenie Bouchard reaches Wimbledon final».
  3. «Canada's Eugenie Bouchard wins Wimbledon girls' crown».
  4. «BOUCHARD NAMED WTA NEWCOMER OF THE YEAR».
  5. «Canadá hace historia como campeona de la Billie Jean King Cup» (en espanyol). Mundo Deportivo, 12-11-2023. [Consulta: 13 novembre 2023].
  6. «Getting to know... Eugenie Bouchard» (en anglès). WTA, 30-11-2012. [Consulta: 21 abril 2016].
  7. Quayle, Emma. «French with a royal connection» (en anglès). The Sydney Morning Herald, 19-01-2014. [Consulta: 21 abril 2016].
  8. Boshoff, Alison. «Why Centre Court's Princess Eugenie fell out with Britain's one-time golden girl» (en anglès). Daily Mail, 04-07-2014. [Consulta: 21 abril 2016].
  9. Hains, David. «Behind the Bouchard family’s double fault in tax court» (en anglès). The Globe and Mail, 07-07-2014. [Consulta: 21 abril 2016].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eugenie Bouchard