Marion Bartoli

Marion Bartoli
	;
Biografia
Naixement	2 octubre 1984 (39 anys); Lo Puèi de Velai (França)
Dades personals
Alçada	170 cm
Activitat
Ocupació	tennista (2000–2013)
Activitat	febrer 2000 – 14 agost 2013
Patrimoni net estimat	11.055.114 $
Nacionalitat esportiva	França
Esport	tennis
Disciplina esportiva	tennis individual ; tennis dobles
Mà de joc	cop de dreta a dues mans, revés a dues mans i dretana
Patrocinador	cap valor
WTA	Info WTA
	Premis (29 desembre 2023) Dama de la Legió d'Honor; (13 novembre 2014) Oficial de l'Orde Nacional del Mèrit; (2013) Champion des champions français de L'Équipe ;
Lloc web	marionbartoli.com

Marion Bartoli (Lo Puèi de Velai, 2 d'octubre de 1984) és una jugadora de tennis professional francesa.

En el seu palmarès destaca el títol individual de Wimbledon (2013) després d'haver estat finalista l'any 2007. Va acumular un total de vuit títols individuals i tres més en dobles femenins, i va arribar a ocupar els llocs 7 i 15 en els respectius rànquings.

Va anunciar la seva retirada poques setmanes després de guanyar el seu únic títol de Grand Slam.

Biografia[modifica]

Filla d'un matrimoni cors,^[1] va començar a jugar a tennis amb sis anys junt al seu pare com a entrenador.

El seu pare no era realment entrenador de tennis i va abandonar la seva trajectòria com a metge per començar a entrenar la seva filla. Va exercir molta pressió sobre ella des de ben petita, fins al punt que declinar participar en qualsevol esdeveniment en el qual no podia comptar amb ell, com per exemple participar en els Jocs Olímpics de Londres 2012, i només va formar part de l'equip francès de Fed Cup si el seu pare podia formar part de l'equip. No va ser fins que van trencar la seva relació, a principis de l'any 2013, que no va poder desplegar el seu millor tennis, i va guanyar el seu únic títol de Grand Slam a les ordres de la seva compatriota Amélie Mauresmo.

Dos mesos després d'aconseguir aquest títol, va anunciar la seva retirada a causa dels dolors i lesions que li impedien jugar de forma competitiva.^[2] A finals de 2017 va anunciar que tenia intenció de tornar al circuit WTA en pocs mesos, però malgrat disputar algun torneig d'exhibició, a l'estiu de 2018 va confirmar que renunciava al seu retorn a causa de continues lesions.^[3] A continuació va iniciar la seva carrera com a entrenadora per dirigir la letona Jeļena Ostapenko a finals de 2019, que va guanyar un títol i va disputar una final més, només iniciar la col·laboració. Tanmateix, van preferir ajornar la seva relació aprofitant l'aturada per la pandèmia de COVID-19, i van reprendre durant el 2021.

Es va casar amb el futbolista belga Yahya Boumediene el desembre de 2019, amb el qual va tenir una filla l'any següent.^[4]

Torneigs de Grand Slam[modifica]

Individual: 2 (1−1)[modifica]

Resultat	Núm.	Any	Torneig	Oponent	Marcador
Finalista	1.	2007	Wimbledon	Venus Williams	4−6, 1−6
Guanyadora	1.	2013	Wimbledon	Sabine Lisicki	6−1, 6−4

Palmarès[modifica]

Individual: 19 (8−11)[modifica]

Abans de 2009	Després de 2009
Grand Slam (1−1)
WTA Tour Championships (0−0)
WTA Tournament of Champions / WTA Elite Trophy (0−1)
Tier I (0−0)	Premier Mandatory (0−1)
Tier II (0−1)	Premier 5 (0−0)
Tier III (2−1)	Premier (2−3)
Tier IV i V (1−1)	International (2−2)

Títols per superfície
Dura (5−8)
Gespa (2−1)
Terra batuda (0−2)
Moqueta (1−0)

Resultat	Núm.	Data	Torneig	Superfície	Oponent	Marcador
Guanyadora	1.	7 de gener de 2006	Auckland, Nova Zelanda	Dura	Vera Zvonariova	6−2, 6−2
Finalista	1.	11 de setembre de 2006	Bali, Indonèsia	Dura	Svetlana Kuznetsova	5−7, 2−6
Guanyadora	2.	8 d'octubre de 2006	Tòquio, Japó	Dura	Aiko Nakamura	2−6, 6−2, 6−2
Guanyadora	3.	5 de novembre de 2006	Quebec, Canadà	Moqueta (i)	Olga Puchkova	6−0, 6−0
Finalista	2.	7 de maig de 2007	Praga, Txèquia	Terra batuda	Akiko Morigami	1−6, 3−6
Finalista	3.	7 de juliol de 2007	Wimbledon, Regne Unit	Gespa	Venus Williams	4−6, 1−6
Finalista	4.	20 de juliol de 2008	Stanford, Estats Units	Dura	Aleksandra Wozniak	5−7, 3−6
Finalista	5.	10 de gener de 2009	Brisbane, Austràlia	Dura	Viktória Azàrenka	3−6, 1−6
Guanyadora	4.	8 de març de 2009	Monterrey, Mèxic	Dura	Li Na	6−4, 6−3
Guanyadora	5.	2 d'agost de 2009	Stanford	Dura	Venus Williams	6−2, 5−7, 6−4
Finalista	6.	7 de novembre de 2009	WTA Tournament of Champions, Indonèsia	Dura (i)	Aravane Rezaï	5−7, retirada
Finalista	7.	20 de març de 2011	Indian Wells, Estats Units	Dura	Caroline Wozniacki	1−6, 6−2, 3−6
Finalista	8.	21 de maig de 2011	Estrasburg, França	Terra batuda	Andrea Petkovic	4−6, 0−1, retirada
Guanyadora	6.	18 de juny de 2011	Eastbourne, Regne Unit	Gespa	Petra Kvitová	1−6, 4−6, 7−5
Finalista	9.	31 de juliol de 2011	Stanford (2)	Dura	Serena Williams	5−7, 1−6
Guanyadora	7.	16 d'octubre de 2011	Osaka, Japó	Dura	Samantha Stosur	6−3, 6−1
Finalista	10.	12 de febrer de 2012	París, França	Dura (i)	Angelique Kerber	6−7(3), 7−5, 3−6
Finalista	11.	22 de juliol de 2012	San Jose, Estats Units	Dura	Dominika Cibulková	1−6, 5−7
Guanyadora	8.	6 de juliol de 2013	Wimbledon	Gespa	Sabine Lisicki	6−1, 6−4

Dobles femenins: 7 (3−4)[modifica]

Llegenda
Grand Slam (0−0)
WTA Tour Championships (0−0)
Tier I (0−0)
Tier II (0−3)
Tier III (0−0)
Tier IV (2−1)
Tier V (1−0)

Títols per superfície
Dura (1−3)
Gespa (0−0)
Terra batuda (2−0)
Moqueta (0−1)

Resultat	Núm.	Data	Torneig	Superfície	Parella	Oponents	Marcador
Finalista	1.	9 de febrer de 2003	París, França	Moqueta (i)	Stéphanie Cohen-Aloro	Barbara Schett Patty Schnyder	6−2, 2−6, 6−7(5)
Finalista	2.	26 d'octubre de 2003	Linz, Àustria	Dura	Silvia Farina Elia	Liezel Huber Ai Sugiyama	1−6, 6−7(6)
Guanyadora	1.	11 d'abril de 2004	Casablanca, Marroc	Terra batuda	Émilie Loit	Els Callens Katarina Srebotnik	6−4, 6−2
Finalista	3.	11 d'octubre de 2004	Taixkent, Uzbekistan	Dura	Mara Santangelo	Adriana Serra Zanetti An. Serra Zanetti	6−1, 3−6, 4−6
Guanyadora	2.	6 de febrer de 2005	Pattaya, Tailàndia	Dura	Anna-Lena Grönefeld	Marta Domachowska Silvija Talaja	6−3, 6−2
Guanyadora	3.	14 de maig de 2006	Praga, Txèquia	Terra batuda	Shahar Pe'er	Ashley Harkleroad Bethanie Mattek	6−4, 6−4
Finalista	4.	8 de gener de 2007	Sydney, Austràlia	Dura	Meilen Tu	Anna-Lena Grönefeld M. Shaughnessy	3−6, 6−3, 6−7(2)

Equips: 2 (0−2)[modifica]

Resultat	Núm.	Data	Torneig	Superfície	Equip	Oponents	Marcador
Finalista	1.	27−28 de novembre de 2004	Copa Federació, Moscou, Rússia	Moqueta (i)	Nathalie Dechy Tatiana Golovin Émilie Loit	Svetlana Kuznetsova Elena Likhovtseva Anastasia Mískina Vera Zvonariova	2−3
Finalista	2.	7 de gener de 2012	Copa Hopman, Perth, Austràlia	Dura (i)	Richard Gasquet	Petra Kvitová Tomáš Berdych	0−2

Trajectòria[modifica]

Individual[modifica]

Torneig	2001	2002	2003	2004	2005	2006	2007	2008	2009	2010	2011	2012	2013	Títols	V – D
Open d'Austràlia	A	1R	1R	2R	2R	2R	2R	1R	QF	3R	2R	3R	3R	0 / 12	15 – 12
Roland Garros	1R	1R	2R	1R	1R	2R	4R	1R	2R	3R	SF	2R	3R	0 / 13	16 – 13
Wimbledon	A	A	1R	3R	2R	2R	F	3R	3R	4R	QF	2R	G	1 / 11	28 – 10
US Open	A	3R	1R	2R	3R	3R	4R	4R	2R	2R	2R	QF	A	0 / 11	20 – 11
WTA Tour Championships	A	A	A	A	A	A	RR	A	A	A	RR	A	A	0 / 2	2 – 1
Tournament of Champions	No celebrat								F	A	QF	A	A	0 / 2	3 – 2
Total Victòries−Derrotes	0−1	2−3	19−21	26−21	26−25	45−28	47−31	29−26	46−22	34−21	58−25	41−25	23−14	396 – 263
Rànquing a final d'any	345	106	57	41	40	17	10	17	11	16	9	11	13
Llegenda: G: Guanyadora; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin;

Dobles femenins[modifica]

Torneig	2002	2003	2004	2005	2006	2007	Títols	V – D
Open d'Austràlia	A	2R	3R	3R	A	1R	0 / 4	5 – 4
Roland Garros	1R	2R	2R	3R	3R	1R	0 / 6	6 – 6
Wimbledon	A	2R	QF	3R	2R	3R	0 / 5	9 – 5
US Open	A	SF	1R	1R	2R	A	0 / 4	5 – 4
Rànquing a final d'any	282	20	37	47	33	113
Llegenda: G: Guanyadora; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin;

Guardons[modifica]

Oficial de Orde Nacional del Mèrit (2014)^[5]
Oficial de Legió d'Honor (2014)
Champion des champions de L'Équipe (2013)

Referències[modifica]

↑ Daniez, Clément. «Roland-Garros: cinq choses à savoir sur Marion Bartoli» (en francès). L'Express, 02-06-2011. [Consulta: 21 setembre 2021].
↑ «Wimbledon champion Marion Bartoli announces her retirement» (en anglès). BBC, 15-08-2013. [Consulta: 21 setembre 2021].
↑ «Bartoli announces comeback, aiming to return in spring» (en anglès). WTA, 19-12-2017. [Consulta: 21 setembre 2021].
↑ «Marion Bartoli devient maman d'une petite Kamilya» (en francès). La DH Les Sports+, 20-12-2020. [Consulta: 21 setembre 2021].
↑ «Décret du 13 novembre 2014 portant promotion et nomination» (en francès). LegiFrance.gouv.fr. [Consulta: 19 octubre 2021].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marion Bartoli

Marion Bartoli a la WTA (anglès)
Marion Bartoli al web de la Federació Internacional de Tennis (anglès)
Marion Bartoli al lloc web de la Billie Jean King Cup (anglès)

[1] Daniez, Clément. «Roland-Garros: cinq choses à savoir sur Marion Bartoli» (en francès). L'Express, 02-06-2011. [Consulta: 21 setembre 2021].

[2] «Wimbledon champion Marion Bartoli announces her retirement» (en anglès). BBC, 15-08-2013. [Consulta: 21 setembre 2021].

[3] «Bartoli announces comeback, aiming to return in spring» (en anglès). WTA, 19-12-2017. [Consulta: 21 setembre 2021].

[4] «Marion Bartoli devient maman d'une petite Kamilya» (en francès). La DH Les Sports+, 20-12-2020. [Consulta: 21 setembre 2021].

[5] «Décret du 13 novembre 2014 portant promotion et nomination» (en francès). LegiFrance.gouv.fr. [Consulta: 19 octubre 2021].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]