Còrsega

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaCòrsega
Corsica (co) Modifica el valor a Wikidata
Bandera Coat of Arms of Corsica.svg
Bandera
Corse-photosat.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Corse in France.svg Modifica el valor a Wikidata
 42° 09′ 00″ N, 9° 05′ 00″ E / 42.15°N,9.0833°E / 42.15; 9.0833Coord.: 42° 09′ 00″ N, 9° 05′ 00″ E / 42.15°N,9.0833°E / 42.15; 9.0833
EstatFrança
Entitat territorial administrativaFrança Europea Modifica el valor a Wikidata

CapitalAjaccio Modifica el valor a Wikidata
Població
Total338.554 (2018) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat39 hab/km²
Idiomacors Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part deFrança Modifica el valor a Wikidata
Superfície8.680 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perMar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Punt més altMonte Cinto (2.706 m) Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creació1r gener 1972
PatrociniDevota de Còrsega Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Òrgan executiuConsell executiu de Còrsega Modifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiuAssemblea de Còrsega Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
ISO 3166-2FR-20R, FR-H i FR-COR Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSFR83 Modifica el valor a Wikidata
Codi de regió INSEE94 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webisula.corsica Modifica el valor a Wikidata
Facebook: IsulaCorsica Twitter: IsulaCorsica Instagram: isulacorsica LinkedIn: IsulaCorsica Modifica el valor a Wikidata

Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins. Té una superfície de 8.680 km² i una població de 299.000 (2007). Administrativament, pertany a l'estat francès, del qual forma una regió que comprèn dos departaments: Alta Còrsega i Còrsega del Sud. La capital històrica i cultural és Corte (o Corti), seu de l'antic parlament i de la universitat. La ciutat més gran i capital política és Ajaccio (o Aiacciu), seu de l'assemblea regional. La segona ciutat i capital econòmica és Bastia. Altres ciutats en són Calvi, Bonifacio (Bunifaziu) i Porto-Vecchio (Portu-Vecchjiu).

Geografia[modifica]

Allargada en sentit nord-sud, es troba allunyada 160 km de la costa provençal (estat francès), a 82 km de la costa toscana (Itàlia) i a només 12 km al nord de Sardenya, la gran illa germana. Dins aquest veïnatge, cal remarcar també les illes i illots de l'arxipèlag toscà: Elba, Capraia, Gorgona, Pianosa, Montecristo i Giglio. El braç de mar entre Còrsega i Sardenya, l'estret de Bonifacio (les Boques de Bonifaziu), és poc profund; en canvi, el que la separa de l'arxipèlag toscà és més marcat (de 400 a 500 m de profunditat). Amb una orografia molt accidentada, el punt més alt de l'illa és el mont Cinto, amb 2.706 m.[1]

Rius[modifica]

Còrsega té un gran nombre de rius. Naixen dels llacs i les muntanyes de l’interior i, sovint, formen ràpids i cascades.

Geologia[modifica]

Còrsega és una veritable muntanya dins la mar Mediterrània, i ofereix grans regions naturals que corresponen a diversos conjunts geològics:

  • Còrsega cristal·lina
  • Còrsega alpina
  • Depressió central
  • Plana oriental
  • Còrsega calcària

Història[modifica]

Vegeu també: Història de Còrsega, nacionalisme cors, moviments armats a Còrsega, i llista de governants de Còrsega

Els escriptors clàssics parlen dels corsos com un poble pobre amant de la justícia. Els esclaus eren dòcils i s'adaptaven a la vida civilitzada. Sèneca, que va estar exiliat vuit anys a l'illa (41 aC a 33 aC), parla molt malament dels nadius i de l'illa en general. Altres escriptors ressalten la longevitat dels corsos. Modernament, s'organitzen en clans familiars.

Tot seguit, alguns dels fets cabdals de Còrsega amb relació a Catalunya són els següents:

Administració[modifica]

El dia 1 de gener del 1976, va entrar en vigor la divisió de Còrsega en dos departaments, en aplicació d'una llei de 1975:[22] Còrsega del Sud (2A) i Alta Còrsega (2B).

La Col·lectivitat Territorial de Còrsega (CTC), estatut particular instituït en virtut de la llei de 13 de maig de 1991, confereix més poder a l'illa que no pas l'antic estatus de regió.

Còrsega està dotada, doncs, d'una organització institucional única a la França europea, però comparable a la que tenen la majoria d'altres regions europees descentralitzades. L'especificitat de Còrsega dins de la República Francesa ha estat reconeguda pel poder central de l'estat i s'ha traduït en diverses reformes estatutàries (1982, 1991, 2002).

La Col·lectivitat Territorial de Còrsega comprèn tres òrgans:

El Consell executiu[modifica]

El Consell executiu de Còrsega és l'òrgan executiu de la Col·lectivitat. Està format per 9 membres, escollits per l'Assemblea entre els seus membres, que ocupen el càrrec durant sis anys.

És un òrgan que a Còrsega té una particularitat: a les altres regions de França, és el president del Consell regional qui exerceix la presidència tant del consell executiu com de l'assemblea, però a Còrsega les dues funcions estan separades.

Economia[modifica]

Port de Bastia
Ciutadella de Calvi

El turisme exerceix un paper essencial en l'economia de Còrsega. El clima agradable de l'illa, el paisatge i les línies de costa en fan una destinació popular entre els francesos i altres europeus occidentals. No obstant això, l'illa no ha tingut el mateix nivell de desenvolupament turístic que altres parts del Mediterrani. El turisme es concentra especialment en l'àrea del voltant de Porto Vecchio i Bonifacio, en el sud de l'illa; i de Calvi, en el nord-oest.

Llengua[modifica]

Article principal: Cors

El francès és l'únic idioma oficial de l'illa, encara que s'hi reconeix el cors com a idioma regional històric. El cors és una llengua romànica i connecta amb el grup de dialectes toscans, tot i que el seu estatus de llengua com a tal és relativament recent —reivindicació que data dels anys vuitanta del segle XX— i no va entrar en la definició general admesa de llengua romanç, a causa de la seva gran semblança amb el toscà i unes altres de les seues variants. Així, és molt semblant a l'italià; i la majoria de lingüistes el consideren una variant del dialecte toscà. Ara bé, el cors actual és una mena de koiné entre aquest parlar toscà i el parlar sard que s'hi parla al sud, i que continua a Sardenya.

Té uns 225.000 parlants (1990), que sovint l'usen només oralment, i es reserven l'italià o el francès per a l'expressió escrita. El cors és, tot i així, vehicle de la cultura corsa: música, els seus proverbis, les seues expressions, etc. El seu ús i la seva recuperació són fruit de les reivindicacions en relació amb la seua protecció i el seu ensenyament. En aquest sentit, s'estan realitzant molts esforços per a promoure la llengua corsa entre la joventut (classes bilingües, i s'ensenya en la majoria de les escoles primàries com a matèria opcional).

Gastronomia[modifica]

La gastronomia corsa és mediterrània i de muntanya. Els principals productes deriven de la castanya, els cítrics, la xarcuteria de porc i la llet i formatge d'ovella. Els productes que tenen una denominació protegida són:

Altres productes tradicionals són:

  • De xarcuteria: figatellu (salsitxa de fetge),[28] prisuttu (pernil sec),[29] coppa, lonzu, panzetta.
  • El civet de senglar.
  • De formatges: bastilicacciu,[30] calinzanu,[31] niolincu,[32] venachese[33] i sartinesu.[34]
  • De pastisseria: la pulenda (farina de castanya), els nicci (creps a base de farina de castanya) i els canistrelli (galetes de llimona, anís i castanya).
  • De begudes: cervesa amb aroma de castanya i licors de sidra, de castanya, de cirera d'arboç...

Esports[modifica]

Un dels esdeveniments esportius que es disputen a Còrsega és el Ral·li de Còrsega, prova que s'organitza des de 1956 i que ha estat puntuable per al Campionat Mundial de Ral·li des de 1973 fins a 2008. En 2011 es va incorporar a l'Intercontinental Rally Challenge;i en 2013, al Campionat d'Europa de Ral·li.

Els dos equips de futbol professionals més populars de Còrsega són l'AC Ajaccio i el SC Bastia, que han jugat en la primera divisió professional francesa en diferents períodes des de la dècada de 1960.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Mettefeu, jean-claude. Tour du Monde, Corse, ascension du Monte Cinto (en francès). Books on Demand, 2017. ISBN 978-2-322-08209-4. 
  2. Dillon, S.; Irvine, N.; Wilding, K. [et al.].. Cycling France. Lonely Planet, 2001 (Cycling Guides). ISBN 978-1-86450-036-3. 
  3. Abram, D. Corsica. Rough Guides, 2003, p. 326 (Rough guides). ISBN 978-1-84353-047-3. 
  4. Guides, R. The Rough Guide to Corsica. Rough Guides Limited, 2009, p. 137 (Rough Guides). ISBN 978-1-84836-254-3. 
  5. Ottaviani, T. La Corse des écrivains (en francès). Éditions Alexandrines, 2014, p. 24 (Terres d'écrivains). ISBN 978-2-912319-97-5. 
  6. Wolfsperger, K.; Krupp, T.; Round, G. Corsica: The finest coastal and mountain walks. 85 walks. With GPS tracks. Rother, 2019, p. 190 (Rother Walking Guide). ISBN 978-3-7633-4819-0. 
  7. Bauernfeind, E.; Soldan, T. The Mayflies of Europe (Ephemeroptera). Brill, 2013, p. 258. ISBN 978-90-04-26088-7. 
  8. Melaragno, M. Preliminary Design of Bridges for Architects and Engineers. CRC Press, 2021, p. 36. ISBN 978-1-000-11017-3. 
  9. Fortis, A. World Whitewater: CANOA - KAYAK - RAFTING. Abel Books, 2021, p. 260. ISBN 978-88-6752-242-2. 
  10. Gregorj, G.C.. Petri Cyrnæi ... de Rebus Corsicis libri quatuor. (Istoria di Corsica, di Pietro Cirneo ... Recata per la prima volta in lingua Italiana, ed illustrata da G. C. Gregorij, etc.) Lat. and It (en it), 1834, p. 55. 
  11. Dizionario Corografico della Corsica (en it), 1855, p. 75. 
  12. De Luca, S.; Marghi, C.V.; Crippa, A. Corsica. Guida completa (en pt). Giunti Editore, 2005, p. 189 (Guide Giunti). ISBN 978-88-09-03850-9. 
  13. Auzias, D.; Labourdette, J.P.. CORSE 2019 Petit Futé (en francès). Petit Futé, 2019, p. 312. ISBN 978-2-305-00192-0. 
  14. Auzias, D.; Labourdette, J.P.. CORSE 2017 Petit Futé (en francès). Petit Futé, 2017, p. 353 (Guides régions). ISBN 979-10-331-5852-3. 
  15. fortis, A. I più bei percorsi di kayak in Corsica (en it). Abel Books, 2020, p. 62. ISBN 978-88-6752-239-2. 
  16. Radut, D. Vivant entre deux mondes (en francès). Société des écrivains, 2013, p. 200. ISBN 978-2-342-01059-6. 
  17. Léoutre, P. La Corse (en castellà). Books on Demand, 2020, p. 19. ISBN 978-2-322-22743-3. 
  18. d'Istria, R.C.. Corse. Marcus, 1998, p. 40 (Guides Marcus). ISBN 978-2-7131-0108-3. 
  19. Wolfsperger, K.; Krupp, T.; Round, G. Corsica: The finest coastal and mountain walks. 85 walks. With GPS tracks. Rother, 2019, p. 68 (Rother Walking Guide). ISBN 978-3-7633-4819-0. 
  20. Travel, DK. Top 10 Corsica. Dorling Kindersley Limited, 2017, p. 178 (DK Eyewitness Travel Guide). ISBN 978-0-241-31463-0. 
  21. (en castellà) Boletín de la Real Academia de la Historia, Volums 165-167, 1969, pàg. 169.
  22. Llei número 75-356, de 25 de maig de 1975, sobre la reorganització de Còrsega, a Légifrance (francès)
  23. Conger, D.; Plummer, K. For the Love of Wine: “The French Edition”. Gatekeeper Press, 2021, p. 157 (For the Love of Wine). ISBN 978-1-6629-0852-1. 
  24. Gaudry, F.R.. Let's Eat France!: 1,250 specialty foods, 375 iconic recipes, 350 topics, 260 personalities, plus hundreds of maps, charts, tricks, tips, and anecdotes and everything else you want to know about the food of France. Artisan, 2018, p. 380. ISBN 978-1-57965-876-2. 
  25. Perrin-Chattard, B.; Perrin-Chattard, J.P.. Toute la cuisine (en ro). Editions Gisserot, 2000, p. 161 (Gisserot-gastronomie). ISBN 978-2-87747-443-6. 
  26. Ducasse, A.; Gallegos, E.; Martínez, E. Gran libro de cocina de Alain Ducasse. Mediterráneo (en castellà). Ediciones Akal, 2009, p. 248 (Biblioteca gastronómica). ISBN 978-84-460-2327-2. 
  27. Planet, L.; Angot, C.; Carillet, J.B. [et al.].. Corsica. EDT, 2017, p. 790 (Guide EDT/Lonely Planet). ISBN 978-88-592-3961-1. 
  28. Spry-Marqués, P. PIG/PORK: Archaeology, Zoology and Edibility. Bloomsbury Publishing, 2017, p. 90. ISBN 978-1-4729-1140-7. 
  29. Guida per la valorizzazione dei prodotti agroalimentari tipici: concetti, metodi e strumenti (en it). ARSIA., 2006, p. 17 (Manuale ARSIA). ISBN 978-88-8295-074-3. 
  30. Mitchell, J.H.. The Rose Café: Love and War in Corsica. Open Road Distribution, 2014, p. 162. ISBN 978-1-4976-8211-5. 
  31. Cinq types de fromage corse
  32. Fromagerie en Corse
  33. Auzias, D.; Labourdette, J.P.. BEST OF FRANCE 2016 Petit Futé (en francès). Petit Futé, 2015, p. 241 (Thématiques). ISBN 978-2-7469-9999-2. 
  34. Le Bottin Gourmand France 2014. Selection du reader's digest, 2013, p. 278. ISBN 978-2-36049-025-7. 

Bibliografia[modifica]