Còrsega

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaCòrsega
Corse
Bandera de Còrsega Escut de Còrsega
Bandera de Còrsega
Corse-photosat.jpg

Localització
Corse in France.svg
42° 09′ 00″ N, 9° 05′ 00″ E / 42.15°N,9.0833333333333°E / 42.15; 9.0833333333333
Estat França
Capital Aiacciu
Conté
Població
Total 324.212 (2014)
• Densitat 37,35 hab/km²
Geografia
Superfície 8.680 km²
Banyat per mar Mediterrània
Punt més alt Monte Cinto  (2.706 m)
Història
Fundació 1 gener 1972
Organització i govern
Executiu Consell executiu de Còrsega
Legislatiu Assemblea de Còrsega
Indicatius
Fus horari
ISO 3166-2 FR-COR i FR-H
NUTS FR83
INSEE (regió) 94
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds (entre 41º i 43º de latitud nord) sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins. Té una superfície de 8.680 km² i una població de 299.000 (2007). Administrativament, pertany a l'estat francès, del qual forma una regió que comprèn dos departaments: Alta Còrsega i Còrsega del Sud. La capital històrica i cultural és Corte (o Corti), seu de l'antic parlament i de la universitat. La ciutat més gran i capital política és Ajaccio (o Aiacciu), seu de l'assemblea regional. La segona ciutat i capital econòmica és Bastia. Altres ciutats en són Calvi, Bonifacio (Bunifaziu) i Porto-Vecchio (Portu-Vecchjiu).

Geografia[modifica | modifica el codi]

Allargada en sentit nord-sud, es troba allunyada 160 km de la costa provençal (estat francès), a 82 km de la costa toscana (Itàlia) i a només 12 km al nord de Sardenya, la gran illa germana. Dins aquest veïnatge, cal remarcar també les illes i illots de l'arxipèlag toscà: Elba, Capraia, Gorgona, Pianosa, Montecristo i Giglio. El braç de mar entre Còrsega i Sardenya, l'estret de Bonifacio (les Boques de Bonifaziu), és poc profund; en canvi, el que la separa de l'arxipèlag toscà és més marcat (de 400 a 500 m de profunditat). Amb una orografia molt accidentada, el punt més alt de l'illa és el mont Cinto, amb 2.706 m.

Geologia[modifica | modifica el codi]

Còrsega és una veritable muntanya dins la mar Mediterrània, i ofereix grans regions naturals que corresponen a diversos conjunts geològics:

  • Còrsega cristal·lina
  • Còrsega alpina
  • Depressió central
  • Plana oriental
  • Còrsega calcària

Història[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Història de Còrsega, nacionalisme cors, moviments armats a Còrsega, i llista de governants de Còrsega
Imatge de satèl·lit de l'illa de Còrsega

Els escriptors clàssics parlen dels corsos com un poble pobre amant de la justícia. Els esclaus eren dòcils i s'adaptaven a la vida civilitzada. Sèneca, que va estar exiliat vuit anys a l'illa (41 aC a 33 aC), parla molt malament dels nadius i de l'illa en general. Altres escriptors ressalten la longevitat dels corsos. Modernament, s'organitzen en clans familiars.

Tot seguit, alguns dels fets cabdals de Còrsega amb relació a Catalunya:

Administració[modifica | modifica el codi]

El dia 1 de gener del 1976, va entrar en vigor la divisió de Còrsega en dos departaments, en aplicació d'una llei de 1975:[2] Còrsega del Sud (2A) i Alta Còrsega (2B).

La Col·lectivitat Territorial de Còrsega (CTC), estatut particular instituït en virtut de la llei de 13 de maig de 1991, confereix més poder a l'illa que no pas l'antic estatus de regió.

Còrsega està dotada, doncs, d'una organització institucional única a la França europea, però comparable a la que tenen la majoria d'altres regions europees descentralitzades. L'especificitat de Còrsega dins de la República Francesa ha estat reconeguda pel poder central de l'estat i s'ha traduït en diverses reformes estatutàries (1982, 1991, 2002).

La Col·lectivitat Territorial de Còrsega comprèn tres òrgans:


El Consell executiu

El Consell executiu de Còrsega és l'òrgan executiu de la Col·lectivitat. Està format per 9 membres, escollits per l'Assemblea entre els seus membres, que ocupen el càrrec durant sis anys.

És un òrgan que a Còrsega té una particularitat: a les altres regions de França, és el president del Consell regional qui exerceix la presidència tant del consell executiu com de l'assemblea, però a Còrsega les dues funcions estan separades.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

La gastronomia corsa és mediterrània i de muntanya. Els principals productes deriven de la castanya, els cítrics, la xarcuteria de porc i la llet i formatge d'ovella. Els productes que tenen una denominació protegida són:

Altres productes tradicionals són:

  • En xarcuteria: figatellu (salsitxa de fetge), prisuttu (pernil sec), coppa, lonzu, panzetta.
  • El civet de senglar.
  • En formatges: bastilicacciu, calinzanu, niolincu, venachese i sartinesi.
  • En pastisseria: la pulenda (farina de castanya), els nicci (crepes a base de farina de castanya) i els canistrelli (galetes de llimona, anís i castanya).
  • En begudes: cervesa amb aroma de castanya i licors de sidra, de castanya, de cirera d'arboç...

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (en castellà) Boletín de la Real Academia de la Historia, Volums 165-167, 1969, pàg. 169.
  2. Llei número 75-356, de 25 de maig de 1975, sobre la reorganització de Còrsega, a Légifrance (francès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]