Xosé Manoel Núñez Seixas

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Xosé M. Núñez Seixas)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaXosé Manoel Núñez Seixas
Xosé M. Núñez Seixas 2008.jpg
modifica
Biografia
Naixement15 març 1966 modifica (54 anys)
Orense (Ourense) modifica
Dades personals
FormacióUniversitat de Santiago de Compostel·la
Institut Universitari Europeu modifica
Activitat
Camp de treballEstudis del nacionalisme modifica
OcupacióHistoriador modifica
OcupadorUniversitat de Munic modifica
Interessat enEspanyolisme, catalanisme, nacionalisme gallec i nacionalisme modifica
Família
CònjugeHenrike Fesefeldt modifica
Premis

Xosé Manoel Núñez Seixas (Ourense 1966) és un historiador i intel·lectual gallec. Ha estudiat a les universitats de Santiago de Compostela i Dijon, i és doctor en Història Contemporània per l'Institut Universitari Europeu de Florència.[1]

Entre 1994 i 2007 va ser professor titular, i entre 2007 i 2012 catedràtic d'Història Contemporània a la Universitat de Santiago de Compostela, amb estades com a professor visitant a les universitats de Paris X, Paris VII, Mar del Plata, Bielefeld, ZHF Potsdam, City University of New York i Stanford. Des d'octubre 2012 fins al setembre de 2017 va ser catedràtic d'Història Europea la Universitat Ludwig-Maximilian de Múnic.[2] Intervistat sobre la crisi econòmica espanyola va dir el 2015 a la cadena alemanya 3sat : «Espanya té un problema de mentalitat. […] Per a la dreta la qualificació professional és menys important que l'origen social, l'esquerra considera el rendiment del treball personal com potencialment insolidari.» [3]

La seva investigació se centra en la qüestió nacional, i els nacionalismes comparats, d'Estat i sense Estat, a l'Europa del segle xx, així com a Galícia i Espanya dels segles xix i xx, i així mateix en la història cultural de la guerra. També ha abordat l'anàlisi de les dimensions sociopolítiques de l'emigració gallega a Amèrica. És director de l'Arquivo da Emigración (Consello da Cultura Galega), i vicepresident del Consello da Cultura Galega. També és membre del Consell de Redacció i del Consell Assessor de nombroses revistes, ibèriques i internacionals, com Historia Social, Passato e Presente i European History Quarterly.[4]

Obres (selecció)[modifica]

  • O galeguismo en América 1879-1936 (Sada: Eds. do Castro, 1992)
  • O nacionalismo galego (Vigo: A Nosa Terra, 1995, 1996 2ª)
  • Emigrantes, caciques e indianos (Vigo: Eds. Xerais, 1998)
  • Movimientos nacionalistas en Europa en el siglo XX (Madrid: Síntesis, 1998, reimpr. 2004)
  • Entre Ginebra y Berlín. La cuestión de las minorías nacionales y la política internacional en la Europa de entreguerras, 1914-1939 (Madrid: Akal, 2001).
  • ed., La Galicia Austral: La inmigración gallega en la Argentina (Buenos Aires: Biblos, 2001)
  • O inmigrante imaxinario. Estereotipos, representacións e identidades dos galegos na Arxentina, 1860-1940 (Santiago de Compostela: USC, 2002).
  • Historiographical Approaches to Nationalism in Spain (Saarbrücken/Fort Lauderdale: Breitenbach, 1993)
  • ¡Fuera el invasor! Nacionalismos y movilización bélica durante la guerra civil española (1936-1939) (Madrid: Marcial Pons, 2006)
  • Internacionalitzant el nacionalisme. El catalanisme polític i la qüestió de les minories nacionals a Europa (1914-1936) (Valencia/Catarroja: Univ. de València/Afers, 2010)
  • Patriotas y demócratas. El discurso nacionalista español después de Franco (Madrid: Los Libros de la Catarata, 2010).
  • La sombra del César. Santiago Montero Díaz, una biografía entre la nación y la revolución (Granada: Comares, 2012).
  • Amb Ludger Mees, ed., Nacidos para mandar. Liderazgo, política y poder: Perspectivas comparadas (Madrid: Tecnos, 2012).
  • Las patrias ausentes. Estudios sobre historia y memoria de las migraciones ibéricas (1830-1960) (Oviedo: Genueve, 2014).
  • Camarada invierno. Experiencia y memoria de la División Azul, 1941-1945 (Barcelona: Crítica, 2016).
  • Fascismo, guerra e memória: Olhares ibéricos e europeus (Porto Alegre/Santiago de Compostela: EdiPUCRS/USC, 2017).
  • Die spanische Blaue Division an der Ostfront. Zwischen Kriegserfahrung und Erinnerung, 1941-1945 (Münster: Aschendorff, 2016).
  • Amb Lina Gálvez i J. Muñoz Soro, España en democracia, 1975-2011 (Barcelona/Madrid: Crítica/Marcial Pons, 2017).
  • Amb J. Moreno Luzón, eds., Metaphors of Spain. Representations of Spanish National Identity in the Twentieth Century (Nova York/Oxford: Berghahn, 2017)
  • Suspiros de España. El nacionalismo español, 1808-2018 (Barcelona: Crítica, 2018).
  • El frente del Este. Historia y memoria de la guerra germano soviética, 1941-1945 (Madrid: Alianza, 2018).
  • Patriotas transnacionales. Estudios sobre nacionalismos y transferencias culturales en la Europa del siglo XX (Madrid: Cátedra, 2019).
  • Amb E. Storm, ed., Regionalism and Modern Europe. Identity Constructions and Movements from 1890 to the Present Day (Londres: Bloomsbury, 2019).

Referències[modifica]

  1. Martí, PEP «Núñez Seixas: «El nacionalisme espanyol necessita una catarsi democràtica»». NacióDigital, 25-11-2018.
  2. Sperber, Katharina «Kataloniens Zukunft: "Alle haben verloren"». ZDF Nachrichten - Heute.de, 22-12-2017.
  3. Schmidt, Eva «Die Spanische Krankheit - Núñez: ‘Spanien hat ein Mentalitätsproblem’» (en alemany). 3sat.online, 03-12-2015 [Consulta: 5 desembre 2018].
  4. Nerín, Gustau «Núñez Seixas: "El constitucionalisme és un nacionalisme"». El Nacional, 22-07-2017.