Regió francesa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Regions de França
Guadalupe
Guadalupe
Martinica
Martinica
Guaiana Francesa
Guaiana Francesa
Reunió
Reunió
Mayotte
Mayotte
Regions franceses d'ultramar.


La divisió administrativa de primer ordre a França és la regió, que se subdivideix al seu torn en 101 departaments. En total hi ha 27 regions, 22 de les quals es troben al continent europeu (França metropolitana) i 5 fora, a ultramar.

Administració[modifica | modifica el codi]

Atès que França és un estat unitari i centralista, les regions no tenen cap autonomia legislativa ni reglamentària. Tanmateix, reben del govern una part dels impostos nacionals, i gaudeixen d'un cert pressupost de la gestió del qual se n'han d'encarregar, repartint-los entre les escoles, l'ensenyament superior i la recerca, la formació professional i l'aprenentatge, el desenvolupament econòmic, la gestió del territori i les infraestructures. Cal notar, però, que des de l'any 1991 Còrsega té un status especial, que li confereix drets més amplis que els de les regions pròpiament dites, i una organització particular (consell executiu i assemblea de Còrsega).

De tant en tant es parla de concedir a les regions un cert grau d'autonomia legislativa, però aquestes propostes són sempre molt controvertides.

Història[modifica | modifica el codi]

Les antigues províncies[modifica | modifica el codi]

Abans de la Revolució Francesa de 1789, el Regne de França es dividia en províncies històriques, provinents de l'època feudal, que es corresponien aproximadament a les regions actuals. El 1789, aquestes províncies foren abolides i el territori francès fou dividit en 83 departaments. Els departaments, establerts per les lleis del 15 de gener i 16 de febrer de 1790, esdevenen un nivell racional per a posar en pràctica les polítiques públiques, i la divisió se'n fa sota la influència d'Honoré Gabriel Riqueti de Mirabeau, tenint en compte les particularitats locals però no les identitats regionals.

Les reivindicacions regionalistes, però, van reaparèixer cap a finals del segle XIX a través de Frederic Mistral i el Felibritge, que defensaven la identitat i la llengua de la cultura occitana en la literatura; a aquest corrent s'hi van afegir els corrents contrarevolucionaris.

Naixement de les regions modernes[modifica | modifica el codi]

Arran d'una circular del Ministeri de Comerç del 25 d'agost de 1917 (inspirat per les teories regionalistes), el 5 d'abril de 1919 un primer decret ministerial instituïa agrupacions econòmiques regionals anomenades "regions Clémentel". Aquestes regions econòmiques reagrupaven cambres de comerç, si així ho desitjaven, dins del territori europeu. Les cambres de comerç podien afiliar-se a la regió que volguessin i canviar-ne lliurement. Les 17 regions previstes inicialment van esdevenir ràpidament 21, i eren administrades per un comitè regional integrat per dos delegats per cambra, els quals eren assistits pels prefectes i sotsprefectes, que tenien veu consultativa.

Seguint aquest model, el setembre de 1919 les federacions de sindicats d'iniciativa van formar 19 regions turístiques, els límits de les quals es van decidir lliurement seguint criteris geogràfics, etnogràfics, històrics i turístics, fins i tot sense seguir alguns límits departamentals. Algunes propostes legislatives van acompanyar aquest moviment ja el 1915, després el 1920 (projecte de llei Hennessy) i el 1921 (propostes de llei Charles Rebel i Millerand-Marraud-Doumer) per a una descentralització administrativa amb la constitució de regions i elecció d'assemblees regionals. Aquests projectes, però, no van prosperar.

Tanmateix, a partir de la Primera Guerra Mundial, el desenvolupament dels transports, el canvi del teixit urbà i el reforçament d'idees regionalistes van fer que algunes persones es qüestionessin la conveniència de crear divisions administratives més grans que els departaments. Aquestes reivindicacions regionalistes es va identificar amb el país real defensat per Charles Maurras, deixeble de Frederic Mistral, intel·lectual d'Action Française i de la revolució nacional petainista del Govern de Vichy. Sobre aquesta base ideològica, Pétain aprovà una recomposició territorial regional mitjançant la publicació del decret de 30 de juny de 1941, atribuint a determinats prefectes els poders dels prefectes regionals i realitzant la divisió del territori per l'exercici d'aquests poders en aplicació de la llei del 19 d'abril de 1941, reorganitzant algunes de les antigues províncies de França mitjançant l'agrupament dels departaments. Aquesta organització, tanmateix, no va sobreviure a la caiguda del règim petainista i fou derogada el 1945.

El 10 de gener de 1944, el general de Gaulle va decretar l'organització administrativa acompanyant a l'alliberament del territori (aleshores per arribar) i instaurà regions administratives, sota l'autoritat d'un comissari de la República, però que van ser dissoltes quan va deixar el poder el 1946.

La gestió del territori sota la Quarta República, però, portà a reconsiderar aquestes agrupacions supradepartamentals. El decret del 30 de juny de 1955 posava en marxa programes d'acció regionals per promoure l'expansió econòmica i social de les diferents regions. Un decret ministerial, signat el 28 de novembre de 1956, defineix les circumscripcions d'aquests programes d'acció regionals, originalment 24 (22 dels quals a la França Europea), circumscripcions que haurien estat delimitades per Jean Vergeot, comissari general adjunt al pla. D'ús purament administratiu, aquestes regions es crearen seguint consideracions purament tècniques, però, no obstant això, coincidien en diversos llocs amb les antigues províncies.

El 1960, un decret del 2 de juny indica els límits de les regions (només per al continent) en què s'han instaurat programes d'acció regional per a fer-ne circumscripcions d'acció regional (amb algunes modificacions: les regions Alps i Roine es fusionen, els Baixos Pirineus passen de Migdia-Pirineus, a Aquitània, i, els Pirineus-Orientals, de Migdia-Pirineus a Llenguadoc). A partir d'ara, aquests territoris no seran només els àmbits d'actuació de programes econòmics, sinó que serà el conjunt de les administracions les que hauran d'adaptar llurs subdivisions segons aquestes circumscripcions; podran crear unitats administratives que comprenguin diverses regions o, a l'inrevés, subdividir una regió en diverses parts, però els límits d'aquestes unitats hauran de coincidir amb els límits de les regions. Segons un decret del 14 de març de 1964, a aquests circumscripcions d'acció regional se'ls assignarà un prefecte.

El 1969, el fracàs d'un referèndum destinat, entre altres coses, a augmentar el paper de les regions, condueix a la dimissió de Charles de Gaulle de la presidència de la República. Probablement, aquest rebuig pot explicar per què, en el moment de la promulgació de la llei del 5 de juliol de 1972, en què es creen els consells regionals, s'atorga tan pocs poders a les circumscripcions d'acció regional. Tanmateix, deixen de ser mers territoris per esdevenir institucions públiques regionals (EPR o Établissements Publics Régionaux) i prenen el nom de "regions", terme atorgat per la llei de descentralització de 1982, que en farà col·lectivitats territorials.

La llei del 2 de març de 1982 institueix l'elecció de consellers regionals per sufragi universal directe, en el marc dels departaments, per un mandat de sis anys, renovable. Les primeres eleccions es van dur a terme el 16 de març 1986. Les regions, doncs, esdevenen col·lectivitats territorials al mateix nivell que els departaments i els municipis.

Regions de 1982 a 2016[modifica | modifica el codi]

Regions 1982-2016

Entre els anys 1982 i 2015, hi havien 22 regions en la França metropolitana. Abans del 2011, hi havien quatre regions d'ultramar (Guadalupe, Guaiana Francesa, Martinica i Reunió); el 2011 s'hi va afegir la cinquena regió de Mayotte.

Regions a la França metropolitana entre 1982 i 2015
Regió Altres noms Capital Núm. INSEE Formació històrica
Alsàcia Francès: Alsace
Alsacià: Elsàss
Alemany: Elsass
Estrasburg 42 Antiga coalició de ciutats lliures del Sacre Imperi Romanogermànic, unida al Regne de França el 1648.

Annexionada per Alemanya des de la guerra francoprussiana fins al final de la Primera Guerra Mundial i breument durant la Segona Guerra Mundial

Alta Normandia Francès: Haute-Normandie
Normand: Ĥâote-Normaundie
Rouen 23 Meitat oriental de l'antiga província de Normandia
Alvèrnia Francès: Auvergne
Occità: Auvèrnhe / Auvèrnha
Clarmont d'Alvèrnia 83 Antic comtat d'Alvèrnia
Aquitània Francès: Aquitaine
Occità: Aquitània
Basc: Akitania
Saintongès: Aguiéne
Bordeus 72 Guiena i Gascunya
Baixa Normandia Francès: Basse-Normandie
Normand: Basse-Normaundie
Caen 25 Meitat occidental de l'antiga província de Normandia
Borgonya Francès: Bourgogne
Borgonyó: Bregogne / Borgoégne
Francoprovençal: Borgogne
Dijon 26 Ducat de Borgonya
Bretanya Francès: Bretagne
Bretó: Breizh
Gal·ló: Bertaèyn
Rennes 53 Ducat de Bretanya
Centre – Vall del Loira Abans 17 gener 2015: Centre
Francès: Centre-Val de Loire
Orleans 24 Localitzada en la part central de l'àrea original de les llengües d'oïl, al nord i centre de França, en la part mitjana de la vall del Loira.
Franc Comtat Francès: Franche-Comté
Franc-comtès: Fràntche-Comté
Francoprovençal: Franche-Comtât
Besançon 43 Comtat palatí de Borgonya
Illa de França Île-de-France París 11 Província d'Illa de França i parts de l'antiga província de Xampanya
Llemosí Francès: Limousin
Occità: Lemosin
Llemotges 74 Antiga província de Llemotges i parts de la Marca, Berry, Alvèrnia, Poitou i Angoumois
Llenguadoc-Rosselló Francès: Languedoc-Roussillon
Occità: Lengadòc-Rosselhon
Montpeller 91 Antigua província de Llenguadoc i comtat del Rosselló
Lorena Francès: Lorraine
Alemany: Lothringen
Fràncic lorenès: Lottringe
Metz 41 Ducat de Lorena, antic regne de Lotaríngia, de Lotari I fill de Carlemany.
Migdia-Pirineus Francès: Midi-Pyrénées
Occità: Miègjorn-Pirenèus / Mieidia-Pirenèus
Tolosa de Llenguadoc 73 Cap; creat al voltant de Tolosa
Nord – Pas de Calais Francès: Nord-Pas-de-Calais Lilla 31 Dels departaments Nord i Pas de Calais
País del Loira Francès: Pays de la Loire
Bretó: Broioù al Liger
Nantes 52 Cap; creat al voltant de Nantes
Picardia Francès: Picardie Amiens 22 Antiga província de la Picardia
Poitou-Charentes Francès: Poitou-Charentes
Occità: Peitau-Charantas
Peitoví i saintongès: Poetou-Chérentes
Poitiers 54 Antigues província d'Angoumois, Aunis, Poitou i Saintonge
Provença – Alps – Costa Blava Francès: Provence-Alpes-Côte d'Azur (PACA)
Occità: Provença-Aups-Còsta d'Azur, Prouvènço-Aup-Costo d'Azur
Marsella 93 Provença més el antics comtat de Niça, principat d'Orange, comtat Venaissí i part del Delfinat
Roine-Alps Francès: Rhône-Alpes
Francoprovençal: Rôno-Arpes
Occità: Ròse Aups
Lió 82 Creat al voltant de Lió a partir de la Savoia i les províncies del Delfinat i el Lionès
Xampanya-Ardenes Francès: Champagne-Ardenne Châlons-en-Champagne 21 Antiga província de Xampanya

Reforma i fusions de regions[modifica | modifica el codi]

Regions establertes per l'Assemblea Nacional el 2014

L'any 2014, el parlament francès va aprovar una llei per reduir el nombre de regions de la França metropolitana de 22 a 13. Les noves regions van ser efectives l'1 de gener de 2016.[1]

Regions fusionades:

Antiga regió Nova regió (nom provisional)
Borgonya Borgonya - Franc Comtat (Bourgogne-Franche-Comté)
Franc Comtat
Aquitània Aquitània - Llemosí - Poitou-Charentes (Aquitaine-Limousin-Poitou-Charentes)
Llemosí
Poitou-Charentes
Baixa Normandia Normandia
Alta Normandia
Alsàcia Alsàcia - Xampanya-Ardenes - Lorena (Alsace-Champagne-Ardenne-Lorraine)
Xampanya-Ardenes
Lorena
Llenguadoc-Rosselló Llenguadoc-Rosselló - Migdia-Pirineus (Languedoc-Roussillon-Midi-Pyrénées)
Migdia-Pirineus
Nord – Pas de Calais Nord - Pas de Calais - Picardia
Picardia
Alvèrnia Alvèrnia - Roine-Alps (Auvergne-Rhône-Alpes)
Roine-Alps

Regions que romanen sense canvis:

Bretanya
Centre – Vall del Loira
Còrsega
Illa de França
País del Loira
Provença – Alps – Costa Blava

El text de la llei dóna noms provisionals combinant els noms de les antigues regions que integren les noves, per exemple Llenguadoc-Rosselló - Migdia-Pirineus està formada per Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus. En canvi, la fusió de l'Alta i la Baixa Normandia s'anomena simplement Normandia. Els noms definitius seran proposats per nous consells regionals i aprovats pel Consell d'Estat de França abans de l'1 de juliol de 2016.[2] La legislació ja aprova el canvi de la regió Centre al nou nom de Centre – Vall del Loira que va ser efectiu des del gener del 2015.[3]

Propostes prèvies[modifica | modifica el codi]

Llista de regions[modifica | modifica el codi]

Regions de França
Regió Altres noms Capital Núm. INSEE[4] Formació històrica
Alsàcia - Xampanya-Ardenes - Lorena Francès: Alsace-Champagne-Ardenne-Lorraine
Alemany: Elsass-Champagne-Ardenne-Lothringen
Estrasburg 44 Alsàcia, Xampanya-Ardenes i Lorena
Aquitània - Llemosí - Poitou-Charentes Francès: Aquitaine-Limousin-Poitou-Charentes
Occità: Aquitània-Lemosin-Peitau-Charantas
Basc: Akitania-Limousin-Poitou-Charentes
Saintongès: Aguiéne-Limousin-Poetou-Chérentes
Burdeus 75 Aquitània, Llemosí i Poitou-Charentes
Alvèrnia - Roine-Alps Francès: Auvergne-Rhône-Alpes
Occità: Auvèrnhe-Ròse-Aups
Francoprovençal: Ôvèrgne-Rôno-Arpes
Lió 84 Alvèrnia, Roine-Alps
Borgonya - Franc Comtat Francès: Bourgogne-Franche-Comté
Francoprovençal: Borgogne-Franche-Comtât
Dijon 27 Borgonya, Franc Comtat
Bretanya Francès: Bretagne
Bretó: Breizh
Gal·ló: Bertaèyn
Rennes 53 Ducat de Bretanya
Centre – Vall del Loira Francès: Centre-Val de Loire Orleans 24 Localitzada en la part central de l'àrea original de les llengües d'oïl, al nord i centre de França, en la part mitjana de la vall del Loira.
Illa de França Francès: Île-de-France París 11 Província d'Illa de França i parts de l'antiga província de Xampanya
Llenguadoc-Rosselló - Migdia-Pirineus Francès: Languedoc-Roussillon-Midi-Pyrénées
Occità: Lengadòc-Rosselhon-Miègjorn-Pirenèus
Tolosa de Llenguadoc 76 Llenguadoc-Rosselló, Migdia-Pirineus
Nord - Pas de Calais - Picardia Francès: Nord-Pas-de-Calais-Picardie
Flamenc occidental: Noord-Nauw-van-Kales-Picardië
Lilla 32 Nord – Pas de Calais, Picardia
Normandia Francès: Normandie
Normand: Normaundie
Rouen 28 Ducat de Normandia
País del Loira Francès: Pays de la Loire
Bretó: Broioù al Liger
Nantes 52 Cap; creat al voltant de Nantes
Provença – Alps – Costa Blava Francès: Provence-Alpes-Côte d'Azur (PACA)
Occità: Provença-Aups-Còsta d'Azur, Prouvènço-Aup-Costo d'Azur
Marsella 93 Provença més el antics comtat de Niça, principat d'Orange, comtat Venaissí i part del Delfinat
Còrsega Francès: Corse
Cors: Corsica
Ajaccio 94 Col·lectivitat territorial
Els següents departaments d'ultramar tenen també un estatus especial de regió d'ultramar.
Guaiana Francesa Francès: Guyane Caiena 03 Regió d'ultramar
Guadalupe Francès: Guadeloupe
Crioll antillà: Gwadloup
Basse-Terre 01 Regió d'ultramar
Martinica Francès: Martinique
Crioll antillà: Matinik
Fort-de-France 02 Regió d'ultramar
Mayotte Francès: Mayotte
Maorès: Maore
Malgaix: Mahori
Mamoudzou 05 Regió d'ultramar
Reunió Francès: La Réunion
Crioll reunionès: La Rényon
Saint-Denis 04 Regió d'ultramar

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Regió francesa Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. La carte à 13 régions définitivement adoptée, Le Monde, 17 desembre 2014, consulta 2 gener 2015
  2. Quel nom pour la nouvelle région ? Vous avez choisi..., Sud-Ouest, 4 desembre 2014, consulta 2 gener 2015
  3. «Journal officiel» (en francès). Légifrance, 17-01-2015. [Consulta: 10 març 2015].
  4. «La nouvelle nomenclature des codes régions» (en francès). INSEE. [Consulta: 17 gener 2016].