Ducat de Borgonya

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaDucat de Borgonya
Bandera de Ducat de Borgonya Escut de Ducat de Borgonya

Localització
Karte Haus Burgund 4 EN.png

Capital Dijon
Població
Religió Església Catòlica
Història
Creació 880 (Gregorià)
Dissolució 1477 (Gregorià)
Modifica dades a Wikidata

El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de la Europa medieval. El Ducat de Borgonya fou un dels estats feudals més important de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.[1]

Història[modifica]

El Ducat de Borgonya té els seus orígens en una petita porció dels tradicionals territoris ocupats pels burgundis a la vora del riu Saona i que posteriorment donaria pas al Regne de Borgonya sota el domini del Regne Frannc. El feu del duc de Borgonya es corresponia aproximadament amb la regió francesa de Borgonya. Gràcies a la seva riquesa i vast territori, el ducat va ser tant econòmicament com política molt important. Tècnicament eren vassalls del rei de França, però els ducs de Borgonya van saber mantenir una política pròpia.[1]

La dinastia inicial dels ducs de Borgonya es va extingir el 1026, amb la mort sense descendents de l'hereu de la casa, el duc Otón Guillem de Borgonya. Però el ducat ja havia estat annexionat al 1016 per Enric I, que va esdevenir duc al 1016. Enric va concedir el ducat al seu germà Robert, que fundà la branca de la dinastia dels Capets. D'aquesta línia descendent prové Alfons VII de Lleó, fill de Ramon de Borgonya i d'Urraca, reina de Lleó, Galícia i Castella, filla i hereva de Alfons VI de Lleó.El nebot d'Alfons VII de Lleó, Alfonso Enríquez, va ser el primer rei de Portugal. L'últim representant de la casa va ser Felip de Rouvres, que va morir de pesta el 1361. El ducat va passar a la corona francesa i dos anys més tard Joan II de França li va concedir el títol al seu fill més petit, Felip. Felip es va casar amb Margarita III de Flandes i a través d'aquesta unió el ducat de Borgonya es va unir al Comtat de Flandes, Artois, Nevers, Rethel i als ducats de Brabant i Limburg.

L'última duquessa de la Borgonya independent va ser Maria de Valois, que es va casar amb Maximilià I d'Àustria. En les capitulacions matrimonials es va estipular que el seu segon fill seria qui heretés els territoris materns, però Maria va morir en un accident de cavall abans que això pogués passar. El rei Lluís XI de França havia arrabassat el ducat als Valois-Borgonya un cop mort Carles el Temerari -pare de Maria- i es va extingir la branca masculina i amb ella el apanage. Maria i Maximilià van sostenir una guerra pel ducat que va acabar quan ella va morir i es va signar la pau de Senlis. Per la mateixa pau, el ducat de Borgonya va ser incorporat a França, mentre que la part dels Països Baixos van passar a la casa d'Àustria.

Llista de ducs[modifica]

Bosonides[modifica]

Robertians (Dinastia Capet)[modifica]

el 1002 el comtat de Borgonya és annexionat a França
nominal 1002-1004 : Otó-Guillem de Borgonya, fill d'Adalbert d'Itàlia

Dinastia Capet[modifica]

Escut d'armes dels ducs capets de Borgonya

Dinastia Valois[modifica]

Escut d'armes del Ducat de Borgonya sota la Dinastia Valois
el 1477 la Corona francesa ocupa el ducat de Borgonya i és annexionat a la corona. Els Habsburg passaran a controlor tan sols els Països Baixos, tot i que continuaran utilitzant el títol de duc de Borgonya

Dinastia Habsburg - Primer període[modifica]

Dinastia Borbó[modifica]

Dinastia Habsburg - Segon període[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ducat de Borgonya Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 «Regne de Borgonya». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.