Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLeopold I del Sacre Imperi Romanogermànic

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Leopold I Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 juny 1640 Modifica el valor a Wikidata
Viena Modifica el valor a Wikidata
Mort5 maig 1705 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Viena Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCripta Imperial de Viena Modifica el valor a Wikidata
Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic
18 juliol 1658 – 5 maig 1705
← Ferran III del Sacre Imperi RomanogermànicJosep I del Sacre Imperi Romanogermànic →
Rei de Bohèmia
1658 – 1705
← Ferran III del Sacre Imperi RomanogermànicJosep I del Sacre Imperi Romanogermànic →
Príncep elector
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Viena (1640–1705) Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómonarca, compositor Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia dels Habsburg Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMargarida d'Àustria (1666–1673)
Clàudia Felicitat d'Àustria (1673–1676)
Elionor del Palatinat-Neuburg (1676–) Modifica el valor a Wikidata
FillsMaria Antònia d'Àustria
 ( Margarida d'Àustria)
Maria Anna d'Àustria
 ( Margarida d'Àustria)
Joan Leopold d'Àustria
 ( Margarida d'Àustria)
Ferran Venceslau d'Àustria
 ( Margarida d'Àustria)
Anna Maria d'Àustria
 ( Clàudia Felicitat d'Àustria)
Cristina d'Àustria
 ( Elionor del Palatinat-Neuburg)
Maria Josepa d'Àustria
 ( Clàudia Felicitat d'Àustria)
Maria Josepa d'Àustria
 ( Elionor del Palatinat-Neuburg)
Maria Magdalena d'Àustria
 ( Elionor del Palatinat-Neuburg)
Maria Teresa d'Àustria
 ( Elionor del Palatinat-Neuburg)
Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic
 ( Elionor del Palatinat-Neuburg)
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
 ( Elionor del Palatinat-Neuburg)
Maria Elisabet d'Àustria
 ( Elionor del Palatinat-Neuburg)
Maria Anna d'Àustria
 ( Elionor del Palatinat-Neuburg)
Leopold Josep d'Àustria
 ( Elionor del Palatinat-Neuburg)
Maria Margarida d'Àustria
 ( Elionor del Palatinat-Neuburg) Modifica el valor a Wikidata
ParesFerran III del Sacre Imperi Romanogermànic Modifica el valor a Wikidata  i Maria Anna d'Àustria Modifica el valor a Wikidata
GermansMaria Anna d'Àustria, Maria Anna Josepa d'Àustria, Elionor Maria d'Àustria, Ferran IV d'Hongria i Carles Josep d'Àustria Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 37d54785-90f9-4b80-8947-e1e53541c406 Lieder.net: 31329 IMSLP: Category:Leopold_I,_Holy_Roman_Emperor Find a Grave: 22647 Modifica el valor a Wikidata

Leopold I (Viena, 9 de juny de 1640 - 5 de maig de 1705) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic,[1] arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i rei de Bohèmia, era fill de l'emperador Ferran III i de la seva primera dona Maria Anna d'Espanya, filla del rei Felip III d'Espanya.

El 9 de desembre de 1687 va ser proclamat per la Dieta de Pressburg, com a rei d'Hongria.[2] El 1697, pel tractat de Rijswijk, que finalitzà la Guerra dels Nou Anys, França retornà Lorena i Luxemburg a Leopold I.[3]

Família[modifica]

El 1666 es va casar amb Margarida d'Espanya (1651 - 1673), filla del seu oncle matern, el rei Felip IV de Castella i de Marianna d'Espanya. El matrimoni va tenir quatre fills:

Morta Margarida el 1673, Leopold es casà l'any següent amb Clàudia Felicitat del Tirol (1653 - 1676), filla del comte Ferran Carles del Tirol i d'Anna de Mèdici. D'aquest segon matrimoni en nasqueren dues filles:

  • Maria Anna Sofia (1674).
  • Maria Josepa Clementina (1675-1676).

Finalment, el 1676 es va casar amb Elionor del Palatinat-Neuburg (1655 - 1720), filla de Felip Guillem I, elector palatí i de la landgravina Elisabet Amàlia de Hessen-Darmstadt. La parella va tenir deu fills:

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic