Electorat de Baviera

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

L'Electorat de Baviera (en alemany: Kurfürstentum Bayern) fou un estat del Sacre Imperi Romanogermànic entre 1623 i 1806, any d'institució del Regne de Baviera que el substituí.

Es creà el 1623 quan el duc Maximilià I de Baviera rebé la dignitat de príncep elector de la qual havia estat desposseït, per l'emperador Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic, el seu cosí, Frederic V, elector palatí del Rin, a causa del paper que jugà en la Revolta de Bohèmia, primer episodi de la Guerra dels Trenta Anys.

La dignitat electoral va desaparèixer amb l'abolició del Sacre Imperi el 1806. De fet, el tractat de Pressburg, signat entre França i l'Arxiducat d'Àustria el 26 de desembre de 1805, establia, entre altres clàusules, el reconeixement com a rei del sobirà de Baviera. Aleshores, el príncep elector es va autoproclamar rei, com a Maximilià I Josep de Baviera, l'1 de gener de 1806, passant oficialment de l'Electorat de Baviera al Regne de Baviera. Poc després es va crear la Confederació del Rin i Maximilià, amb altres prínceps que també s'hi havien incorporat, va anunciar la seva secessió del Sacre Imperi, cosa que es va materialitzar l'1 d'agost del 1806.

Geografia[modifica | modifica el codi]

L'Electorat de Baviera comprenia la major part de les actuals regions de l'Alta Baviera, la Baixa Baviera i l'Alt Palatinat. Abans del 1779 també incloïa l'Innviertel, que avui forma part d'Àustria. Tanmateix, dins d'aquest vast territori hi va haver nombrosos enclavaments i jurisdiccions independents, com ara els principats del Palatinat-Neuburg i del Palatinat-Sulzbach, corresponents a branques de la família Wittelsbach, els bisbats de Passau, de Ratisbona i de Freising o la ciutat imperial lliure de Ratisbona.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]