Bisbat de Freising

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de bisbat Arquebisbat de Munic i Freising
Archidioecesis Monacensis et Frisingensis
Erzbistum München und Freising
La Catedral de Nostra Senyora de Munic vista des de Sant Pere
Localització
País Alemanya Alemanya
Territori Baviera Baviera
Diòcesis sufragànies Augsburg,Passau i Ratisbona
Geografia
Àrea 11,998 km²
Població
- Total
- Catòlics
(any 2005)
3.425.000
1.824.758 (70,9%)
Parròquies 757
Altres dades
Ritus romà
Establiment 739
Catedral Catedral de Nostra Senyora de Munic
Cocatedral Weihenstephan
Sant patró Sant Corbinià
Sacerdots diocesans 1.344
Lideratge actual
Papa Francesc
arquebisbe metropolità cardenal Reinhard Marx
Bisbe Auxiliar Wolfgang Bischof,
Bernhard Haßlberger
Vicari Episcopal Petrus Beer
Bisbe emèrit cardenal Friedrich Wetter
Mapa
Mapa de l'arquebisbat
Mapa de l'arquebisbat
Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata
Catedral
Orgue
Palau arquebisbal (Palau Holnstein)
Escut de l'arxidiòcesi

El bisbat de Freising fou una jurisdicció eclesiàstica del Sacre Imperi, origen de la moderna Arxidiòcesi de Munic i Freising (alemany: Erzbistum München und Freising, llatí: Archidioecesis Monacensis et Frisingensis) que és una jurisdicció eclesiàstica o diòcesi de l'Església Catòlica Romana a Baviera, Alemanya. Està dirigida per l'Arquebisbe de Munic i Freising, que administra la seu des de la cocatedral a Munic, el Frauenkirche, que mai no s'anomena en alemany com catedral de Munic. L'altra cocatedral, molt més vella, és la catedral de Freising.

La seu fou establerta aproximadament el 739 per Bonifaci de Fulda com a Diòcesi de Freising i al segle xi els territoris de domini temporal del bisbes es convertiren en un principat-bisbat que fou reconegut i ratificat el 1294. El 1803 amb la secularització dels estats eclesiàstics alemanys i l'esfondrament del Sacre Imperi, el principat-bisbat va desaparèixer annexionat a l'electorat i regne de Baviera, encara que un bisbe titular va governar fins a l'1 d'abril de 1818, quan la diòcesi fou elevava pel papa Pius VII a arxidiòcesi. Fou dividida en 40 deganats i 758 parròquies. Té com a sufraganis al bisbat d'Augsburg, el bisbat de Passau i el bisbat de Regensburg (Ratisbona). L'arquebisbe més famós en fou Joseph Ratzinger, que més tard fou elegit papa com Benet XVI.

Territori[modifica]

La diòcesi comprèn part del sud de Baviera.

La seu episcopal és la ciutat de Munic, on es troba la catedral de Verge Maria. A Freising es troba la cocatedral de Santa Maria i sant Corbinià.

Al territori es troben quatre basíliques menors: la basílica de l'Assumpció a Tuntenhausen, la basílica de l'Assumpció i de la Santa Creu a Scheyren, la basílica de Sant Martí i Càstul a Landshut i l'basílica de Nostra Senyora Assumpta a Ettal.

El territori s'estén sobre 11.998 km², i està dividit en 748 parròquies, agrupades en 3 regions pastorals i 40 vicariats.

La província eclesiàstica[modifica]

La província eclesiàstica de Munic i Freising, instituïda el 1818, comprèn les següents diòcesis sufragànies:

Història[modifica]

L'any 716 sant Corbinià arribà a Baviera per donar una organització a l'Església. Erigí un monestir benedictí sobre un turó prop de Freising.

La diòcesi de Freising va ser erigida l'any 739 per sant Bonifaci.

Des del 1239 els bisbes de Freising van ser també prínceps-bisbes. La diòcesi s'estenia sobre una vasta àrea,

Inclòs San Candido, ara a Itàlia. Era sufragàniade l'arxidiòcesi de Salzburg.

Amb el final del Sacre Imperi Romanogermànic i la secularització dels principats eclesiàstics (1803), Freising va viure un llarg període de sede vacante, durant el qual va patir danys severs en els seus actius.

Després del concordat de 1817 entre el Regne de Baviera i la Santa Seu, la seu del bisbe es va traslladar a Munic i va ser elevada al rang d'arxidiòcesi metropolitana amb el nom actual. Aquestes disposicions van ser consagrades l'1 d'abril de 1818 amb la butlla Dei ac Domini Nostri del Papa Pius VII, que també preveia que la nova arxidiòcesi incorporaria tots els territoris de Baviera de la suprimida diòcesi de Chiemsee, de l'arxidiòcesi de Salzburg i de la prebostura de Berchtesgaden.[1]

El primer arquebisbe, Lothar Anselm von Gebsattel, elegit el febrer de 1818, va haver d'esperar fins al 15 d'agost de 1821 per ser consagrat, a causa de desacords sobre l'aplicació del concordat.

Episcopologi[modifica]

Bisbes de Freising 
  • Sant Corbinià (723-730; fundador de l'orde benedictí a Freising, encara que la diòcesi no es va organitzar fins al 739 per obra de Bonifaci de Fulda)
  • Erembert (739-747; germà de l'anterior
  • Josep de Freising, també conegut com a Josep de Verona (747-764)
  • Arbeu (764-783)
  • Attó (784-810)
  • Hittó (811-834)
  • Erchambert (835-854)
  • Annó (855-875)
  • Arnold (875-883)
  • Waldo (883-903)
  • Uttó (903-907)
  • Dracholf (907-926)
  • Wolfram (926-937)
  • Lantbert (937-957)
  • Abraham (957-994)
  • Gottschalk (994-1006)
  • Egilbert de Moosburg (1006-1039)
  • Nitker (1039-1052)
  • Ellenhard comte de Meran (1052-1078)
  • Meginhard comte de Scheyern (1078-1098)
  • Heinrich I d'Ebersdorf (1098-1137)
  • Otó I (1138-1158)
  • Albert I (1158-1184)
  • Otó II (1184-1220)
  • Gerold von Waldeck (1220-1230)
  • Konrad I von Tölz und Hohenburg (1230-1258)
  • Konrad II of Wittelsbach (1258-1278)
  • Friedrich von Montalban (1279-1282)
  • Emicó de Wittelsbach (1283-1311)
Prínceps-bisbes
  • Gottfried von Hexenagger (1311-1314)
  • Konrad III der Sendlinger (1314-1322)
  • Johannes I Wulfing (1323-1324)
  • Konrad IV von Klingenberg (1324-1340)
  • Johannes II Hake (1340-1349)
  • Albert II de Hohenberg (1349-1359)
  • Paul von Jägerndorf (1359-1377)
  • Leopold von Sturmberg (1377-1381)
  • Berthold von Wehingen (1381-1410)
  • Konrad V von Hebenstreit (1411-1412)
  • Hermann Graf von Cilli (1412-1421)
  • Nicodemus of Scala (1421-1443)
  • Heinrich II von Schlick (1443-1448)
  • Johann Grünwald (1448-1452)
  • Johann Tulbeck (1453-1473)
  • Sixtus de Tannberg (1474-1495)
  • Rupert del Palatinat (1495-1498)
  • Felip del Palatinat (1499-1541)
  • Heinrich Pfalzgraf von Rhein (1541-1552)
  • Leo Lösch von Hilkershausen (1552-1559)
  • Moritz von Sandizell (1559-1566)
  • Ernest de Baviera (1566-1612)
  • Stephan von Seiboldsdorf (1612-1618)
  • Veit Adam Gepeckh von Arnsbach (1618-1651)
  • Albrecht Sigmund de Baviera (1651-1685)
  • Josep Climent de Baviera (1685-1694)
  • Johann Franz Freiherr von Eckher von Kapfing und Liechteneck (1695-1727)
  • Joan Teodor de Baviera (1727-1763)
  • Climent Wenceslau de Saxònia(1763-1768)
  • Ludwig Joseph Freiherr von Welden auf Laupheim und Hohenaltingen (1769-1788)
  • Max Polykarp Reichsgraf von Törring-Jettenbach (1788-1789)
  • Joseph Konrad Freiherr von Schroffenberg, C.R.S.A. (1790-1803)
  • Joseph Jakob von Heckenstaller, vicari capitular (1803-1818) fou també nomenat primer un general vicari del metropolità a Salzburg, i aviat delegat papal com "vicari capitular apostòlic", però mai no va arribar a arquebisbe i va renunciar el 16 de febrer de 1818). Les funcions episcopals foren exercides pel bisbe auxiliar Johann Nepomuk Wolf.
Arquebisbes de Munic i Freising 

Estadístiques[modifica]

A finals del 2013, la diòcesi tenia 1.759.896 batejats sobre una població de 3.603.361 persones, equivalent al 48,8% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parròquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1950 1.744.574 2.057.220 84,8 2.106 1.327 779 828 1.076 7.537 551
1970 2.288.085 2.854.354 80,2 1.719 1.464 255 1.331 713 8.007 614
1980 2.200.000 2.900.000 75,9 1.717 1.235 482 1.281 35 751 5.808 753
1990 2.090.078 2.924.904 71,5 1.547 1.112 435 1.351 105 646 4.783 755
1999 1.901.570 3.269.000 58,2 1.359 944 415 1.399 157 594 3.512 755
2000 1.885.350 3.304.000 57,1 1.351 931 420 1.395 169 588 3.218 756
2001 1.874.835 3.343.000 56,1 1.349 938 411 1.389 174 604 3.085 757
2002 1.855.153 3.392.400 54,7 1.362 936 426 1.362 188 621 3.017 757
2003 1.840.425 3.415.000 53,9 1.355 928 427 1.358 193 617 2.926 757
2004 1.824.758 3.425.000 53,3 1.344 915 429 1.357 193 608 2.726 757
2013 1.759.896 3.603.361 48,8 1.216 806 410 1.447 255 539 2.159 748

Referències[modifica]

  1. Per la variazione dei confini meridionali della Baviera, porzioni minori di territorio erano stati ceduti alla stessa arcidiocesi di Salisburgo e alla diocesi di Bressanone.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat de Freising Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 48° 08′ 19″ N, 11° 34′ 26″ E / 48.13861°N,11.57389°E / 48.13861; 11.57389