Basílica menor
Una basílica menor (en llatí: basilica minor) és un títol atorgat a diverses esglésies catòliques. Segons el dret canònic, cap església catòlica pot ser honorada amb el títol de basílica, llevat que sigui per concessió apostòlica o pel costum immemorial.[1]
En relació a les esglésies, els escriptors sobre arquitectura fan servir el terme basílica per descriure una església construïda d'acord amb un estil particular. Els primers cristians construïren les catedrals en aquest estil, segons el model de les basíliques seculars semipúbliques, i el seu creixement en mida i importància senyalà el traspàs gradual del poder civil cap a les mans episcopals, aproximadament cap al segle v.
Al segle xviii, el terme adquirí un sentit canònic, sense tenir res a veure amb aquest estil arquitectònic. Les basíliques, d'acord amb aquest sentit canònic, es dividirien en majors i menors. Actualment, només existeixen quatre basíliques majors, totes elles a Roma: Sant Pere del Vaticà, Sant Joan del Laterà, Santa Maria Major i Sant Pau Extramurs. Tota la resta de basíliques existents al món són basíliques menors.
Privilegis, obligacions i condicions[modifica]
Els privilegis prèviament afegits a la condició de basílica inclouen una certa precedència davant de les altres esglésies, el dret a usar el conopaeum (un baldaquí que sembla un paraigua, també anomenat umbraculum, ombrellino, papilio, sinicchio, etc.), i la campana (tintinnabulum), que es fa servir en processó al capdavant del clergat als actes oficials, i l'ús de la capa magna pel rector o pels membres del capítol quan assisteixen a l'Ofici Diví.[2] En el cas de les basíliques majors, els umbraculae estan fets amb fil d'or i vellut vermell, mentre que a les basíliques menors són de seda groga i vermella (els colors tradicionalment associats amb la Seu Papal i la ciutat de Roma.[3]
Aquests símbols externs, llevat del de la capa magna, encara es veuen de vegades a les basíliques, però a les darreres regulacions de la Santa Seu sobre la matèria, publicades el 1989, no en fan menció. La distinció de ser una basílica actualment només confereixen dos privilegis materials:
- El dret d'incloure el símbol papal de les claus passades en sautor als estendards de la basílica, mobles i segell
- El dret que el rector llueixi una musseta sobre el sobrepellís.
La resta de privilegis que actualment comporta es refereixen a la litúrgia de la celebració de la concessió del títol de basílica, i la concessió d'indulgència plenària en certs dies per aquells que resin a la basílica.[4]
El document imposa a les basíliques certs deures:
- Cal que sigui un temple d'esplendor, bastit amb un perfil destacat, reconegut per la seva història, relíquies o imatges sagrades.
- Cal que sigui un focus espiritual d'una comunitat que és santuari per a la multitud de devots que hi acudeixen.
- Cal que posseeixi un tresor espiritual i sagrat, donant culte continuat al Senyor, a la Mare de Déu i al Sant allà venerat.
- Cal que l'ofici que s'hi celebri sigui exemplar per a la resta de temples de la diòcesi.
- Cal que promogui la formació bíblica i religiosa dels fidels, així com l'estudi i la divulgació dels documents amb els quals es proposa el magisteri papal.
- Cal que celebri les festes de la Càtedra de Sant Pere (22 de febrer), de Sant Pere i Sant Pau (29 de juny) i l'aniversari de l'exaltació del Papa.[4]
Diverses basíliques són santuaris, i sovint reben un pelegrinatge significatiu, especialment aquelles que es construïren sobre un confessio o sepulcre d'un sant o d'un màrtir. El desembre del 2009 la Basílica de Guadalupe de Mèxic va establir un nou rècord en rebre 6,1 milions de pelegrins durant els dos dies de la festivitat de Nostra Senyora de Guadalupe.[5]
Categories de les basíliques menors[modifica]
El 2008 hi havia quatre basíliques majors i 1609 basíliques menors al món.[6] D'aquestes 1609, tres tenen el títol de basílica menor papal i quatre el de basílica menor pontifical.
Les tres basíliques menors papals són Sant Llorenç Extramurs de Roma i Sant Francesc d'Assís i Santa Maria dels Àngels, ambdues a Assís.[7]
Les quatre basíliques menors pontificals són Sant Nicolau de Bari (Pulla), la Santa Casa de Loreto, Sant Antoni de Pàdua i el Santuari de la Benaurada Verge del Roser de Pompeia.[7] Totes, llevat Sant Antoni de Pàdua, han estat durant alguns anys conjuntament sota la cura de la Comissió Cardenalícia pels Santuaris Pontificis de Pompeia, Loreto i Bari, la qual va suprimir-se el 1996 per establir la Delegació Pontifícia del Santuari de la Mare de Déu del Rosari de Pompeia i la Delegació Pontifícia del Santuari de la Casa Santa de Loreto.[8] Les quatre basíliques pontifícies actualment tenen delegats pontificis individuals. Per la basílica de Bari, que és una dependència de la Secretaria d'Estat, el delegat pontifici és l'arquebisbe metropolità local.[9] Per les basíliques de Loreto i Pompeia, que són prelatures territorials, el delegat pontifici és el prelat territorial local. Només per la basílica de Pàdua es nomena un delegat pontifici distint del bisbe local.
La resta de basíliques menors simplement tenen la categoria de ser-ho. Fins i tot les tres basíliques menors reconegudes que també són basíliques pontifícies no es qualifiquen com a basíliques pontifícies menors.
A Torre del Greco hi ha la Basílica Pontifícia de la Santa Creu,[10] recordant la visita dels Papes Pius IX el 1849 i de Joan Pau II el 1990. Apareix també a la llista de basíliques menors,[11] encara que només és una basílica menor.
Una altra església italiana, reconeguda com a basílica menor (però no com a pontifícia) és la Reial Basílica Pontifícia de Sant Jaume dels Espanyols de Nàpols.[12] Aquest nom, qualificant-la tant com a pontifical com a reial, és confirmat per diverses fonts.[13][14][15][16]
A Madrid hi ha la Basílica Pontifícia de Sant Miquel, tot i que simplement és una basílica menor,[17] la propietat de la qual és des de 1982 de la Nunciatura Apostòlica al Regne d'Espanya.
La descripció de basílica pontifícia de vegades és donat, potser sense justificació canònica, a algunes esglésies que, siguin pontificals o no, no apareixen a la llista d'aquelles amb dret al títol de basílica. Entre aquestes trobem la Basílica Pontifícia de San Tammaro bisbe a Grumo Nevano, la Basílica Pontifícia de Sant Cosme i Sant Damià a Bitonto i la Basílica Pontifícia de Santa Maria del Carmel d'Avigliano.
Existeix una basílica patriarcal, la Catedral Basílica Patriarcal de Sant Marc de Venècia, que és anomenada patriarcal perquè és la catedral del Patriarca de Venècia; tot i que formalment és una basílica menor.[18]
D'altres basíliques menors[modifica]
Entre les basíliques menors trobem catedrals, esglésies parroquials, santuaris, així com esglésies conventuals o abadies. Alguns oratoris i llocs semiprivats han estat elevats a la categoria de basílica menor, com l'oratori de Sant Josep de Mont-real.
La catedral de Nostra Senyora de Quebec va ser la primera basílica d'Amèrica del Nord, designada així per Pius IX el 1874. La basílica de Santa Maria a Minneapolis esdevingué la primera basílica dels Estats Units, designada per Pius XI el 1926. A Colòmbia, la catedral de Las Lajas és una basílica menor des del 1954. A l'Àfrica, la basílica de Nostra Senyora de la Pau de Yamoussoukro a la Costa d'Ivori és l'església més gran de món, superant la basílica de Sant Pere.[19]
La basílica de Nostra Senyora de Guadalupe, a Mèxic DF, és considerada com el segon santuari més important del món catòlic, només superat per la Ciutat del Vaticà, per la quantitat de pelegrins que rep anualment (entre 12 i 20 milions).[20] El Santuari de Lourdes, a França, amb diverses basíliques, rep entre 5 i 6 milions de pelegrins anualment.
Durant el segle xx hi ha hagut una pronunciada tendència a incrementar la quantitat d'esglésies que ostenten el títol de basílica menor. Entre els exemples trobem el Valle de los Caídos prop de Madrid, la Missió de Sant Carles Borromeo de Carmel a Carmel-by-the-Sea (Califòrnia), la catedral de Manila (també coneguda com a Basílica Menor de la Immaculada Concepció d'Intramuros) i la Basílica Missió de San Juan Capistrano de Califòrnia. Cap a finals del segle xx s'aplicaren mesures més estrictes i es decidí, per exemple, que com que les catedrals tenien un rang superior a les basíliques en qualsevol cas, ja no se'ls atorgaria més el títol de basílica menor.[4]
Basíliques dels Països Catalans[modifica]
Galeria d'imatges[modifica]
El 2008 hi havien 1.584 basíliques menors al món (de les 1.476 que hi havien el 2006), la majoria de les quals es troben a Europa (537 a Itàlia, incloent-hi les basíliques papals i pontificals), 168 a França, 119 a Polònia, 105 a Espanya, 73 a Alemanya, 30 a Àustria, 27 a Bèlgica, 15 a Hongria, 15 a Txèquia, 12 a Suïssa, 22 als Països Baixos, 9 a Eslovàquia, 8 a Malta, 7 a Croàcia, 6 a Eslovènia i Portugal, 5 a Lituània, etc.), diverses a les Amèriques (69 als Estats Units, 55 al Brasil, 45 a l'Argentina, 28 a Mèxic, 26 a Colòmbia, 21 al Canadà, 15 a Veneçuela, 12 al Perú, 9 a Xile, 8 a Bolívia, 5 a l'Uruguai, 4 al Salvador, etc.), Àsia (9 a Terra Santa), 18 a l'Àfrica (4 a Ghana) i Oceania (5 a Austràlia).[22]
Europa[modifica]
-
-
-
-
-
Europa Central: Església de Sant Martí de Colònia, Alemanya -
-
-
Àfrica i Orient Mitjà[modifica]
Àsia i Oceania[modifica]
-
-
-
Sud-est asiàtic: Basilica de San Martin de Tours, (Taal, Batangas, Filipines -
-
-
Sud-est asiàtic: Basilica of San Sebastian, Manila, Filipines -
-
-
-
Amèrica[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Robert F. McNamara, Minor Basilicas in the United States
- ↑ Gietmann, G. and Thurston, Herbert. «Basilica». A: Charles Herbermann. Catholic Encyclopedia. Nova York: Robert Appleton Company, 1913.
- ↑ «Herbert Thurston, "Basilica" in Catholic Encyclopedia 1907». Arxivat de l'original el 2012-03-16. [Consulta: 2 febrer 2013].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Domus ecclesiae, Instruction of the Congregation for Divine Worship and the Discipline of the Sacraments, 9 novembre 1989». Arxivat de l'original el 9 d'octubre 2016. [Consulta: 2 febrer 2013].
- ↑ anglès ZENIT News Agency Arxivat 2009-03-03 a Wayback Machine., 14 desembre 2009
- ↑ list
- ↑ 7,0 7,1 Basilicas, Italy, Vatican City State, San Marino
- ↑ Cardinalatial Commission for the Pontifical Shrines of Pompei, Loreto and Bari
- ↑ Arcidiocesi di Bari-Bitonto, Pontificia Basilica San Nicola, Storia
- ↑ http://www.scroce.org/Storia%20della%20Basilica%20Santa%20Croce.htm Arxivat 2013-03-14 a Wayback Machine.
- ↑ Basilica Pontificia di S. Croce
- ↑ Pontificia Reale Basilica di S. Giacomo degli Spagnoli
- ↑ «List of the Cultural Heritage Sites of the Region of Campania». Arxivat de l'original el 2007-05-26. [Consulta: 2 febrer 2013].
- ↑ Napoligrafia
- ↑ Giuseppe de Vargas Machuca, La Reale Pontificia Basilica di San Giacomo degli Spagnoli 1991, cited in Konrad Eisenbichler, The Cultural World of Eleanora di Toledo, Duchess of Florence and Siena
- ↑ Ornella Cirillo, Carlo Vanvitelli: architettura e città nella seconda metà del Settecento 2005
- ↑ Basílica Pontificia de San Miguel
- ↑ Patriarchal Cathedral Basilica of St Mark
- ↑ Guinness World Records lists Basilica of Our Lady of Peace of Yamoussoukro as the largest church in the world, having surpassed the previous record holder, St. Peter's Basilica, upon completion. It has an area of 30,000 sq metres (322,917 sq ft) and is 158 m (518 ft) high. However, it also includes a rectory and a villa (counted in the overall area), which are not strictly part of the church, and it can accommodate 18,000 worshipers, compared to 60.000 for St. Peter's.
- ↑ Septién, Jaime. «Our Lady of Guadalupe Attracting Record Numbers». Zenit, 11-12-2007. [Consulta: 12 desembre 2009].
- ↑ «El Papa Benet XVI atorga el títol de basílica al temple de Sant Feliu de Girona». Diari de Girona, 09-07-2011.
- ↑ GCatholic.com: Basilicas in the World as of 2008.12.31