Valle de los Caídos

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Valle de los Caídos
Abadía de la Santa Cruz del Valle de los Caídos (Comunidad de Madrid) España (3194706145).jpg
Nom en la llengua original (es) Valle de los Caídos
Dades
Tipus monument i complex immobiliari
Arquitecte Pedro Muguruza Otaño
Diego Méndez
Creació 1940
Data d'obertura oficial 1r abril 1959
Mesura 152,4 (alçària) m
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaComunitat de Madrid
MunicipiSan Lorenzo de El Escorial
Localització Valle de Cuelgamuros
 40° 38′ 29″ N, 4° 09′ 25″ O / 40.641422222222°N,4.1569416666667°O / 40.641422222222; -4.1569416666667
Format per Basílica Pontifícia de la Santa Creu
Via Crucis del Valle de los Caídos
creu del Valle de los Caídos
abadia de la Santa Creu del Valle de los Caídos
funicular del Valle de los Caídos
Element de la Llista Vermella del Patrimoni
Point in time Tradueix 25 maig 2010
Data de finalització 5 octubre 2011
Identificador valle-de-los-caidos
Activitat
Propietat de Patrimoni Nacional
Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata
Vista del monument des de l'esplanada central

El Valle de los Caídos (la Vall dels Caiguts) és un monument funerari espanyol situat a la Serra de Guadarrama en el terme municipal del municipi madrileny de San Lorenzo de El Escorial.[1] Va ser construït per presoners republicans de la Guerra Civil espanyola entre els anys 1940 i 1958. S'hi troben enterrats uns 40.000 combatents dels dos bàndols de la Guerra Civil, molts dels quals foren traslladats, sense consentiment dels seus familiars, d'altres punts del país, on havien tingut lloc les batalles més importants de la guerra. També s'hi troben les restes mortals del falangista José Antonio Primo de Rivera i, fins a octubre de 2019, les del dictador Francisco Franco.

El complex consta d'una abadia benedictina, una basílica de 262 metres de longitud excavada en la roca, diverses construccions monolítiques i per sobre de tot una creu cristiana de més de 150 metres d'alçada.

Història[modifica]

Malgrat que el monument va ser teòricament concebut per a honrar els morts tant franquistes com republicans, en realitat s'hi fa una clara apologia franquista. El monument conté la inscripció Caídos por Dios y por España (Caiguts per Déu i per Espanya) i nombrosa simbologia del règim. El fet que el mateix Franco hi fos enterrat durant molts anys i que ell mateix hagués anunciat la construcció del monument el dia 1 d'abril de 1939 (el dia en què va acabar la Guerra) per tal d'honrar els qui havien mort per la seva causa no deixa lloc a dubtes sobre aquest fet.

L'origen dels enterrats allí és incert. Malgrat que existeixen arxius amb aproximadament la meitat dels difunts, es desconeix la identitat dels altres. Aquests varen ser recollits de diversos camps de batalla com el de Brunete, Grado, Gandesa, Terol i de la Batalla de l'Ebre entre molts d'altres.

Per a la construcció del monument s'utilitzaren presos polítics, als quals se'ls prometé una redempció de pena a canvi de la feina i d'un petit salari. Malgrat això molts d'ells moriren en la seva construcció a causa de la falta de mitjans tècnics i la poca seguretat.

Avui en dia el monument és una atracció turística i també el lloc de reunió cada 20 de novembre de diversos grups de falangistes i nostàlgics de la dictadura. Existeix un projecte de llei que estudia la manera de prohibir aquest tipus de manifestacions per tal de despolititzar el monument.[2]

Una proposició no de llei del Congrés espanyol el maig del 2017 per a treure les restes del dictador Francisco Franco del mausoleu va ser aprovada per majoria.[3][4] El 24 d'octubre de 2019, van ser exhumades les seves restes i trasllades al cementiri d'El Pardo-Mingorrubio, on es troba enterrada també la seva viuda, Carmen Polo.[5]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Valle de los Caídos

Referències[modifica]

  1. «Valle de los Caídos». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «El Congrés espanyol aprova convertir el Valle de los Caídos en un memorial de totes les víctimes». VilaWeb, 17 octubre del 2007.
  3. agències «El govern del PP descarta traslladar les restes de Franco». El Punt Avui, 13 maig del 2017, pàg. 45.
  4. Ferrer i Fornells, Mariona «El PP es nega a treure Franco del Valle de los Caídos». Ara, 10 maig del 2017.
  5. «Franco, exhumat del Valle de los Caídos i enterrat a Mingorrubio entre ovacions». Diari Ara, 24-10-2019 [Consulta: 24 octubre 2019].