Serra de Guadarrama

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaSerra de Guadarrama
(es) Sierra de Guadarrama Modifica el valor a Wikidata
Viajando (91445844) (color, contrast).jpg
Modifica el valor a Wikidata
TipusSerralada i serra Modifica el valor a Wikidata
EpònimGuadarrama Modifica el valor a Wikidata
Localitzat en l'àrea protegidaParc nacional de la Serra de Guadarrama, Parc Natural de Penyalara, parco regionale dell'alto bacino del Manzanarre (it) Tradueix i Parque Natural Sierra Norte de Guadarrama (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaComunitat de Madrid (Espanya) i Castella i Lleó (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
 40° 48′ 46″ N, 3° 56′ 58″ O / 40.8128°N,3.9494°O / 40.8128; -3.9494
SerraladaSistema Central Modifica el valor a Wikidata
Format per
Dades i xifres
Altitud2.430 m Modifica el valor a Wikidata
Dimensions80 (longitud) km
Punt més altPeñalara Modifica el valor a Wikidata  (2.428 m Modifica el valor a Wikidata)
Materialgranit i gneis Modifica el valor a Wikidata
Història
Cronologia
Batalla de Somosierra Modifica el valor a Wikidata
Circ i cim de Penyalara (A la dreta) i el seu reflex a la Laguna Chica, d'origen glacial.

La Serra de Guadarrama (en castellà, Sierra de Guadarrama) és una alineació muntanyenca pertanyent a la meitat est del Sistema Central (sistema muntanyenc del centre de la península Ibèrica) situat entre les serres de Gredos (Àvila) i de Ayllón (Segòvia - Guadalajara). S'estén en direcció sud-oest-nord-est i en les províncies de Madrid, al sud, i Àvila i Segòvia, al nord. Aquesta serra té uns 80 km de longitud i el seu pic més alt és Penyalara amb 2.430 metres sobre el nivell del mar.

La flora d'aquesta serra es caracteritza per l'abundància de boscos de pi roig i la presència de rouredes i alzinars en zones més baixes. En els cims predominen els pasturatges i arbustos d'alta muntanya. En aquests ecosistemes abunden mamífers com ara els cérvols, senglars, cabirols, daines, teixons, diversos mustèlids, gats salvatges, guineus, llebres, etc.; una gran quantitat d'espècies d'aus aquàtiques en els embassaments, i grans rapinyaires com l'àguila imperial o el voltor negre, entre altres.

La proximitat a Madrid (60 km) d'aquesta serra ha fet que tingui un paper important en la història del país i que avui sigui travessada per bastants ports i vies ferroviàries. Des del bosc de l'Almenara, a Robledo de Chavela, per exemple, durant la invasió musulmana els àrabs encenien fogueres per a avisar a Madrid que s'acostaven tropes cristianes.

Aquestes muntanyes tenen una gran afluència de gent, el que fa que les infraestructures per al turisme i els esports de muntanya estiguin molt desenvolupats, condició perillosa de vegades per al medi ambient.

Vegeu també[modifica]

Coord.: 40° 51′ N, 3° 57′ O / 40.850°N,3.950°O / 40.850; -3.950