Serralada

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Vista de satèl·lit de la serralada dels Alps

Una serralada és un conjunt de muntanyes que té una formació comuna i característiques semblants. Es diu serralada perquè té forma de serra. Generalment és més llarg que ample.[1] La seva part central s'anomena eix orogràfic.

Les serralades tenen dimensions que sobrepassen el centenar de quilòmetres. Quan aquestes dimensions són més modestes es diuen, segons la regió, com a carenes, contraforts, serres, serrals o serrats, aquests conjunts solen formar part, tot i que no sempre. Sovint hi ha grups de muntanyes que formen massissos, bé sigui dins de serralades de les quals es diferencien o bé per l'agrupació de cims amb una major alçada respecte a les muntanyes que l'envolten (p. ex.: El Massís del Montnegre) o bé perquè s'eleven de forma singular entre un espai relativament pla (p. ex.: el Massís de Montserrat).

Les serralades sovint són fruit de la tectònica de plaques quan dues (o més) plaques tectòniques es confronten. Així doncs, les grans serralades acostumen a correspondre a punts de xoc entre plaques tectòniques que presenten moviments oposats, com ara l'Himàlaia, els Andes, els Alps, l'Atlas o els Pirineus

A Catalunya destaquen la serralada dels Pirineus i la Serralada Litoral Catalana i al País Valencià el Massís del Penyagolosa. La serralada amb els cims més alts és la de l'Himàlaia, amb alguns cims que superen els 8.000 msnm, i la més llarga és la dels Andes, que recorre pràcticament tot Sud-amèrica.

Referències[modifica]

  1. «Serralada». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.