Serralada de l'Atles
  | |||||
| Tipus | Serralada | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Part de | Cinturó Alpídic | ||||
| Ubicació | |||||
| Continent | Àfrica | ||||
| |||||
| Dades i xifres | |||||
| Altitud | 4.165 m | ||||
| Dimensions | 300 ( ) × 2.550 ( ) km | ||||
| Punt més alt | Toubkal (4.167 m ) | ||||
| Travessa | Marroc, Algèria i Tunísia | ||||
| Història | |||||
| Període | Precambrià | ||||
La serralada de l'Atles (amazic: idurar n Watlas; àrab: جبال الأطلس, jibāl al-Aṭlas) és un sistema de serralades del nord d'Àfrica d'uns 2.700 km de llargada.[1] El pic més alt és el Toubkal, de 4.167 m d'altitud, el qual es troba al sud-oest del Marroc. És l'únic exemple africà d'una formació muntanyenca alpina.
La serralada de l'Atles separa els litorals del Mediterrani i l'oceà Atlàntic del desert del Sàhara. La població de l'Atles és principalment d'ètnia amaziga. El terme per a designar muntanya i muntanyes en alguns idiomes amazics és adrar i adras, que es creu que està relacionat amb el topònim.
S'estén des del sud-oest al nord-est, i s'inclina progressivament sobre els tres països del Magrib: el Marroc, Algèria i Tunísia.[1]
El seu nom evoca el mite grec del gegant Atles, condemnat per Zeus a sostenir sobre les espatlles la volta celeste. El seu punt culminant és el Djebel Toubkal (4.167 m).
Geologia[modifica]
El basament de roca es va formar en el període precambrià (fa uns 4,5 milers de milions d'anys). Primer es va formar l'Antiatles (en el paleozoic, fa uns 300 milions d'anys), com a resultant de la col·lisió dels continents. La serralada de l'Atles es va formar quan Àfrica i Amèrica van col·lidir; les restes d'aquesta col·lisió encara es poden veure a Amèrica en les muntanyes Apalatxes.
Durant el Mesozoic, hi va haver una segona fase de formació de les muntanyes.
Finalment, en el període terciari (entre -65 milions a -1,8 milions d'anys), es va acabar d'alçar l'Atles amb la col·lisió d'Àfrica i Europa pel sud de la península Ibèrica.[2][3]
Subserralades de l'Atles[modifica]
.jpg)
Aquesta serralada es pot dividir en quatre regions d'oest a est:
- Atles Mitjà, Alt Atles, i l'Antiatles o Petit Atles (Marroc)
- Atles Saharià (Algèria)
- Atles Tell (Algèria, Tunísia)
- Aurès (Algèria, Tunísia)
Antiatles[modifica]
L'Antiatles s'estén des de l'oceà Atlàntic al sud-oest del Marroc cap al nord-est fins als alts de Ouarzazate i més a l'est fins a la ciutat de Tafilalt (en total una distància d'aproximadament 500 quilòmetres). Al sud limita amb el Sàhara. El punt més oriental de l'Antiatles és la serralada Jbel Saghro i el seu límit nord està flanquejat per seccions de la serralada de l'Alt Atles. Inclou el Djebel Siroua, un massís d'origen volcànic amb el cim més alt de la serralada a 3.304 m. El Jebel Bani és un serralada més baixa que recorre la banda sud de l'Antiatles.[4]
Alt Atles[modifica]
L'Alt Atles, al centre del Marroc, s'eleva a l'oest a la costa atlàntica i s'estén en direcció est fins a la frontera marroquina-algeriana. Té diversos cims de més de 4.000 m, incloent el cim més alt del nord d'Àfrica, el Toubkal (4.167 m) i més a l'est l'Ighil M'Goun (4.071 m) el segon cim més important de la serralada. A l'Atlàntic i al sud-oest, la serralada cau bruscament i fa una transició cap a la costa i la serralada Antiatles. Cap al nord, en direcció a Marràqueix, la serralada baixa menys bruscament. Als alts de Ouarzazate, el massís està travessat per la vall de Draa, que s'obre cap al sud. Està habitada principalment per berbers, que viuen en petits pobles i conreen les altes planes de la vall d’Ourika.
Els pobles i ciutats més grans de la zona són Ouarzazate, Tahannaout, Amizmiz, Imlil, Tinmel i Ijoukak.
Atles mitjà[modifica]
L'Atles Mitjà es troba completament al Marroc i és la més septentrional de les principals serres de l'Atles. La serralada es troba al nord de l'Alt Atles, separat pels rius Muluia i Oum er Rebia, i al sud de les muntanyes del Rif, separades pel riu Sebou. A l'oest es troben les principals planes costaneres del Marroc amb moltes de les principals ciutats i, a l'est, l'altiplà àrid que es troba entre el Sàhara i el Tell Atles. El punt culminant de la serralada és el Jbel Bou Naceur (3.340m). L'Atles Mitjà experimenta més pluges que les serres del sud, cosa que el converteix en una important captació d'aigua per a les planes costaneres i important per a la biodiversitat. Allotja la majoria de la població mundial de macacos de Berberia.
Atles saharià[modifica]
L'Atles saharià d'Algèria és la part oriental de la serralada de l'Atles. La serralada és molt més imponent que la serralada Tell Atles que s’estén al nord i més a prop de la costa. El pic més alt de la serralada és el Djebel Aissa de 2.236 m d’alçada. Marca la vora nord del desert del Sàhara. Les muntanyes veuen algunes precipitacions i són més adequades per a l'agricultura que la regió de l'altiplà al nord. Avui en dia, la majoria de la població de la regió són amazics.
Atles Tell[modifica]
L'Atles Tell és una cadena muntanyosa de més de 1.500 quilòmetres de longitud, pertanyent a les serralades de l'Atles i que s'estén des del Marroc, passant per Algèria fins a Tunísia. És paral·lela a la costa mediterrània i forma la més septentrional de dues serres més o menys paral·leles que s’acosten gradualment cap a l’est. La més meridional de les dues serralades és l'Atles del Sàhara, i les dues es fusionen a l'est d'Algèria. Les muntanyes principals es troben a la regió de Cabília, el Djurdjura i Biban. El seu pic més alt és el Lalla Kredidja (2.308 m).[1] L’extrem occidental de l’Atles Tell és a prop de la serralada de l’Atles mitjà al Marroc. La zona que es troba immediatament al sud de l'Atles Tell és l'altiplà de les Terres Altes (Hautes Plaines), amb llacs en època humida i salines en època seca.
Aurès[modifica]
Les muntanyes de l’Aurès són la part més oriental de la serralada de l’Atles. Cobreix parts d'Algèria i Tunísia. El pic més elevat és el Mont Xelia (Djebel Chelia), de 2.328 m.[1] La regió natural de l'Aurès rep el nom de la serra.[5]
Fauna i flora[modifica]
Les muntanyes del Gran Atles ofereixen l’exemple més típic de zonació altitudinal d’alta muntanya mediterrània, els estatges superiors de la qual no són en absolut comparables amb els de l’alta muntanya alpina.[1] A partir dels 2.000-2.500 m d’altitud comencen els estatges mediterranis semiàrids freds d’alta muntanya, desforestats.[1]
En aquesta serralada, hi ha un gran nombre d'espècies úniques a Àfrica. Algunes estan en perill d'extinció, i n'hi ha notícia d'altres que ja s'han extingit. Entre els exemples, hi ha el mico de Gibraltar (en perill), l'os de l'Atles (extint), el lleopard, l'ovella, el lleó de l'Atles, l'elefant del nord d'Àfrica (extint), el cedre de l'Atles i el roure africà.
Enllaços externs[modifica]
- Atles Mountains a peakbagger.com (anglès)
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Serralada de l'Atles». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ UAB.es[Enllaç no actiu] Potential field modelling of the Atlas lithosphere
- ↑ UAB.es[Enllaç no actiu] Crustal structure under the central High Atlas Mountains (Morocco) from geological and gravity data, P. Ayarza, et al., 2005, Tectonophysics, 400, 67-84
- ↑ «du Djebel Sarho aux dunes de Merzouga».
- ↑ Algeria - Ethnic Groups and Languages