Serralada de l'Atles
  | |||||
| Tipus | Serralada | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Part de | Cinturó Alpídic | ||||
| Ubicació | |||||
| Continent | Àfrica | ||||
| |||||
| Dades i xifres | |||||
| Altitud | 4.165 m | ||||
| Dimensions | 300 ( ) × 2.550 ( ) km | ||||
| Punt més alt | Toubkal (4.167 m ) | ||||
| Travessa | Marroc, Algèria i Tunísia | ||||
| Història | |||||
| Període | Precambrià | ||||
La serralada de l'Atles (en amazic idurar n Watlas; en àrab جبال الأطلس, Jibāl al-Aṭlas) és un sistema de serralades del nord d'Àfrica que fa 2.500 km de llargada. El pic més alt n'és el Toubkal, de 4.167 m d'altitud, el qual es troba al sud-oest del Marroc. És l'únic exemple africà d'una formació muntanyenca alpina.
La serralada de l'Atles separa els litorals del Mediterrani i l'oceà Atlàntic del desert del Sàhara. La població de l'Atles és principalment d'ètnia amaziga. El terme per a designar muntanya i muntanyes en alguns idiomes amazics és adrar i adras, que es creu que està relacionat amb el topònim.
S'estén des del sud-oest al nord-est, i s'inclina progressivament sobre els tres països del Magrib: el Marroc, Algèria i Tunísia.
El seu nom evoca el mite grec del gegant Atles, condemnat per Zeus a sostenir sobre les espatlles la volta celeste. El seu punt culminant és el Djebel Toubkal (4.167 m).
Fauna i flora[modifica]
En aquesta serralada, hi ha un gran nombre d'espècies úniques a Àfrica. Algunes estan en perill d'extinció, i n'hi ha notícia d'altres que ja s'han extingit. Entre els exemples, hi ha el mico de Gibraltar (en perill), l'os de l'Atles (extint), el lleopard, l'ovella, el lleó de l'Atles, l'elefant del nord d'Àfrica (extint), el cedre de l'Atles i el roure africà.
Geologia[modifica]
El basament de roca es va formar en el període precambrià (fa uns 4,5 milers de milions d'anys). Primer es va formar l'Antiatles (en el paleozoic, fa uns 300 milions d'anys), com a resultant de la col·lisió dels continents. La serralada de l'Atles es va formar quan Àfrica i Amèrica van col·lidir; les restes d'aquesta col·lisió encara es poden veure a Amèrica en les muntanyes Apalatxes.
Durant el Mesozoic, hi va haver una segona fase de formació de les muntanyes.
Finalment, en el període terciari (entre -65 milions a -1,8 milions d'anys), es va acabar d'alçar l'Atles amb la col·lisió d'Àfrica i Europa pel sud de la península Ibèrica.[1][2]
Subserralades de l'Atles[modifica]
Aquesta serralada es pot dividir en tres regions d'oest a est:
- Atles Mitjà, Alt Atles, i Petit Atles/Jbel Atles Saghru (Marroc).
- Atles Saharià (Algèria).
- Atles Tell (Algèria, Tunísia).
- Aurès (Algèria, Tunísia).
Enllaços externs[modifica]
- Atlas Mountains a peakbagger.com (anglès).
Referències[modifica]
- ↑ UAB.es Potential field modelling of the Atlas lithosphere
- ↑ UAB.es Crustal structure under the central High Atlas Mountains (Morocco) from geological and gravity data, P. Ayarza, et al., 2005, Tectonophysics, 400, 67-84