Atles (mitologia)
  | |
| Tipus | tità |
|---|---|
| Dades | |
| Sexe | home |
| Naixement | cap valor |
| Família | |
| Parella | Hèsperis |
| Cònjuge | Plèione i Etra |
| Mare | Clímene i Àsia |
| Pare | Jàpet |
| Fills | Mèrope, Hiant, Taígete, Maia, Celeno, Calipso, Alcíone, Astèrope, Electra, Fòsfor, Ambrosia (en)  , Cleeia (en) , Coronis (en) , Polyxo (en) , Aesile (en) , Dioné (en) , Dione, Hespèrides, Diomedes (en) i Eudora |
| Germans | Prometeu, Meneci, Epimeteu i Eumelus (en) |
| Altres | |
| Càrrec | king of Atlantis (en) |
Atles, o també Atlas,[1] (en grec antic Ἀτλας), va ser un tità que, segons Hesíode, era fill de Jàpet i de Clímene, i segons Apol·lodor d'Artemita era germà de Meneci, Prometeu i Epimeteu, i la seva mare era Àsia. Algunes tradicions el fan fill d'Urà, i per tant, germà de Cronos. Pertany a la generació de déus anterior a la dels Olímpics. Hesíode diu que va participar com a líder dels titans en la lluita dels gegants i dels déus i Zeus li va imposar el càstig de portar el cel i la terra damunt les espatlles. Se situa el lloc on viu a l'extrem occidental del país de les Hespèrides, però de vegades es diu que vivia "entre els hiperboris".
Més endavant, la idea d'Atles es va modificar i se'l va considerar un home convertit en muntanya. S'explica que quan Perseu tornava de matar la Gorgona, va transformar Atlas en muntanya en ensenyar-li el cap de Medusa.
El seu nom fou donat a serralades de la Mauritània Tingitana, ara Marroc, on hi ha la serralada de l'Atles, i a altres d'Itàlia, de l'Arcàdia, i del Caucas.
Algunes tradicions tardanes consideren Atles un astrònom que va ensenyar als homes les lleis del cel, i per això va ser divinitzat.[2]
Fills[modifica]
Diverses fonts descriuen Atles com a pare de nombrosos fills, principalment filles, tinguts amb diverses deesses. Alguns d'aquests són assignats conflictivament o solapant identitats o parentius, segons les fonts:
Amb Hesperis:
- les Hespèrides[3]
Amb altres deesses no especificades:
___
Hi ha un altre Atles epònim de l'Atlàntida, fill de Posidó i de Clito, que, segons la tradició, va ser rei d'aquell continent desaparegut.
Referències[modifica]
- ↑ Segons el Diccionari Català-Valencià-Balear: ATLAS neol.: cast. Atlas.|| 1. Nom d'un déu que, segons la mitologia grega, sostenia damunt sa esquena la volta del cel.
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 64. ISBN 9788496061972.
- ↑ Diodorus Siculus, The Library of History 4.26.2
- ↑ Higí, Astronomica 2.21; Ovid, Fasti 5.164
- ↑ 5,0 5,1 Hyginus, Fabulae 192
- ↑ Hesiod, Works and Days 383; Bibliotheca 3.110; Ovid, Fasti 5.79
- ↑ Homer, Odyssey 1.52; Apollodorus, E7.23
- ↑ Hyginus, Fabulae 82, 83
- ↑ Pausànias, Guide to Greece 8.12.7, 8.48.6
Vegeu també[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Atles |
