Atles (mitologia)

L'Atles Farnese del Museu Arqueològic Nacional de Nàpols

Atles, o també Atlas, (en grec antic Ἀτλας), va ser un tità que, segons Hesíode, era fill de Jàpet i de Clímene, i segons Apol·lodor d'Artemita era germà de Meneci, Prometeu i Epimeteu, i la seva mare era Àsia. Algunes tradicions el fan fill d'Urà, i per tant, germà de Cronos. Pertany a la generació de déus anterior a la dels Olímpics. Hesíode diu que va participar com a líder dels titans en la lluita dels gegants i dels déus i Zeus li va imposar el càstig de portar el cel i la terra damunt les espatlles. Se situa el lloc on viu a l'extrem occidental del país de les Hespèrides, però de vegades es diu que vivia "entre els hiperboris".

Més endavant, la idea d'Atles es va modificar i se'l va considerar un home convertit en muntanya. S'explica que quan Perseu tornava de matar la Gorgona, va transformar Atlas en muntanya en ensenyar-li el cap de Medusa.

El seu nom fou donat a serralades de la Mauritània Tingitana, ara Marroc, on hi ha la serralada de l'Atles, i a altres d'Itàlia, de l'Arcàdia, i del Caucas.

Algunes tradicions tardanes consideren Atles un astrònom que va ensenyar als homes les lleis del cel, i per això va ser divinitzat.

Fills

Diverses fonts descriuen Atles com a pare de nombrosos fills, principalment filles, tinguts amb diverses deesses. Alguns d'aquests són assignats conflictivament o solapant identitats o parentius, segons les fonts:

Amb Hesperis:

• les Hespèrides

Amb Plèione (o Etra):

• les Híades
• un fill, Hiant
• les Plèiades

Amb altres dees no especificades:

• Calipso
• Dione
• Mera

___

Hi ha un altre Atles epònim de l'Atlàntida, fill de Posidó i de Clito, que, segons la tradició, va ser rei d'aquell continent desaparegut.

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Atles (mitologia)

• Serralada de l'Atles.
• Oceà Atlàntic.