Columnes d'Hèrcules

De Viquipèdia
Infotaula de geografia físicaColumnes d'Hèrcules
PillarsHerculesPeutingeriana.jpg
TipusAccident geogràfic i indret mitològic Modifica el valor a Wikidata
Localitzacióestret de Gibraltar Modifica el valor a Wikidata
 36° 00′ N, 5° 21′ O / 36°N,5.35°O / 36; -5.35Coord.: 36° 00′ N, 5° 21′ O / 36°N,5.35°O / 36; -5.35
Format per
Dades i xifres
TravessaMarroc, Espanya i Gibraltar Modifica el valor a Wikidata
Representació de les columnes d'Hèrcules a Gibraltar

Les columnes d'Hèrcules (en llatí, Herculis Columnae, en grec antic αἱ Ἡρακλέους στῆλαι "ai Hêraklous stêlai"), també pilars d'Hèrcules, és el nom donat antigament a les roques que guardaven l'entrada a la mar Mediterrània a la zona de l'estret de Gibraltar (Gaditanum Fretum).[a] La part europea s'anomenava Calpe i la part africana Abyla o Abyle.[1][2]

La llegenda diu que eren unes fites erigides per marcar l'extrem occidental dels navegants i especialment la mítica expedició d'Hèrcules. Altres pilars o columnes d'Hèrcules les trobem referenciades a Germània i a la Gàl·lia per marcar els extrems d'altres viatges d'Hèrcules.[3][4] Els pilars de Proteu, que menciona Tàcit, tenien la mateixa intenció demarcadora a Egipte. Estrabó parla dels pilars del Cel i de la Terra i diu que el de la Terra és aquell sobre el qual es va suportar la volta celestial des d'on Atles sostenia la Terra.[5][2]

Anteriorment a ser anomenats pilars d'Hèrcules eren coneguts com a pilars de Cronos i Briàreu, que, com Atles, eren déus de l'ètnia dels titans.[6] Heròdot ja coneixia els pilars o columnes perfectament pels relats dels navegants fenicis i ja portaven el nom d'Hèrcules: un oracle va enviar una colònia procedent de Tir a fundar un establiment als pilars d'Hèrcules i els colons van arribar a la zona i van ocupar les roques de Calpe i Abyla, que van considerar els pilars que havia assenyalat l'oracle, a la zona de Saxetanum (o Exitani), però uns mals auspicis els van fer retornar; una segona expedició va arribar més lluny, a una illa on després hi va haver la ciutat d'Onoba (Huelva), però altre cop uns mals auspicis els van fer retornar; finalment, una tercera expedició va permetre fundar-hi Gades.[7] El déu Melcart dels fenicis es va identificar amb Hèrcules.[2]

Van marcar el límit del món conegut pels antics grecs fins que, segons l'historiador Heròdot, Coleu de Samos les va travessar al segle VII aC.[8][2]

Notes[modifica]

  1. Estrabó, a la Geografia III, 5,5, fa un resum de les opinions sobre el tema

Referències[modifica]

  1. Estrabó. Geografia, III, 5,5
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Smith, William (ed.). «Herculis Columnae». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 15 març 2021].
  3. Tàcit. Germània, III, 34
  4. Escimne de Quios. Periegesis, 188
  5. Estrabó. Geografia, III, 5-6; III, 8
  6. Claudi Elià. Varia historia, V, 3. Elià cita l'autoritat d'Aristòtil
  7. Heròdot. Històries, IV, 42, 181, 185
  8. Heròdot. Històries, IV, 152

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Columnes d'Hèrcules