Apià

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Apià[1] (vers 95- vers 165) fou un historiador grecoromà, nascut a Alexandria que va viure a Roma al temps de Trajà, Adrià, i Antoní Pius. Famós per haver escrit una extensa “Història de Roma” en 24 llibres.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer vers l'any 95 a Alexandria. Va escriure una autobiografia de la què només en queda un fragment, conegut amb el nom de "Poema d'Apià fragment nº62". Part de la informació sobre la seva vida procedeix d'una carta[2] que va escriure al seu amic Marc Corneli Frontó.[3]Apià també és esmentat al còdex 57 de la Biblioteca del patriarca Foci.

Apià va ocupar llocs administratius importants a la província romana d'Egipte on havia nascut. Cap a l'any 120 es va traslladar a Roma, on va treballar d'advocat, defensant casos davant l'emperador (probablement com a advocatus fisci), fet que fa constar a la introducció del la seva "Història de Roma".[4]Vers l'any 147 fou nomenat procurator, probablement d'Egipte, per recomanació del seu amic Frontó. Com que la posició de procurator només s'adjudicava a membres de l'ordre eqüestre, el seu nomenament ens dóna informació sobre el tipus de família a la què pertanyia Apià.

Obra[modifica | modifica el codi]

Història de Roma[modifica | modifica el codi]

Aquesta obra titulada originalment Ῥωμαϊκά (Ro̱maïká, «Història de Roma»), està dividida en 24 llibres, però no en forma cronològica sinó per territoris, descrivint com van ser incorporats a Roma. La importància d'aquesta obra rau, sobretot, en la informació recollida sobre les guerres civils.

Es conserven sencers els llibres 6, 7, 8, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, i 23, i alguns fragments del altres.[4]

Altres[modifica | modifica el codi]

Una història de Pàrtia en 11 llibres s'ha conservat, però si bé li fou atribuïda es va demostrar que era una compilació de les ""Vides paral·leles" de Plutarc.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Apià». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Alguns autors creuen que es tracta d'un epigrama funerari parlant de si mateix i de la seva esposa Eutychia. P. Goukowsky, « Appien d'Alexandrie, prêtre de Rome sous Hadrien ? », CRAI, 142-3, 1998, p. 835-356 [1]
  3. Michael Petrus Josephus Van Den Hout, "A Commentary on the Letters of M. Cornelius Fronto", volum 190 de Mnemosyne, ed.Brill, 1999
  4. 4,0 4,1 Horace White, "Appian's Roman History". Cambridge, Massachusetts, ed. The Loeb Classical Library, 1912, "Introducció": p. 7-12. ISBN 0-674-99002-1

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Apià Modifica l'enllaç a Wikidata