Dertosa

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia físicaDertosa
Tortosa-Château (Espagne).JPG
Nom llatí Dertosa
Ubicació
País Catalunya Catalunya
Localització Tortosa
Característiques
Altitud 18 m

40° 48′ 54″ N, 0° 31′ 26″ E / 40.81511111°N,0.52377778°E / 40.81511111; 0.52377778
Modifica dades a Wikidata


Dertosa és el nom d'una ciutat de la Hispània romana que correspon a l'actual ciutat de Tortosa. La localitat conserva una important col·lecció epigràfica (moltes de les seves inscripcions foren registrades per Emil Hübner i recollides en el Corpus Inscriptionum Latinarum II) i restes arqueològiques com ara columnes granítiques[4] o restes ceràmiques custodiades dintre de la col·lecció museogràfica de l'Ajuntament de Tortosa.[5] La Catedral de Tortosa, que segons tots els indicis ocupa l'emplaçament del fòrum, conserva dues inscripcions als soterranis del refectori visitable des de desembre del 2007. Altres inscripcions encara romanen reaprofitades com a elements de construcció sigui en cases com la del carrer Ciutat número 10 o en l'annex del palau episcopal gòtic.

Hom classifica Dertosa com una ciutat del tipus mitjana-petita (no més de 12 Ha), com Bàrcino. Molt lluny de les 70 o 80 Ha d'extensió de Tàrraco.[6] A partir de la numismàtica se sap que en època de Juli Cèsar Tortosa esdevé municipium. Dertosa fou una ciutat comercial, aspecte determinat per la seva configuració geogràfica vora el riu Ebre: port marítim i fluvial. La ciutat forma part de la via Augusta i el seu nom es pot trobar en els quatre vasos de Vicarello entre INTIBILIM (Traiguera?) al sud i SUBSALTUM (que estaria al peu del Coll de Balaguer) al nord, camí de Tàrraco. Existeix un tram visible de la via Augusta al municipi del Perelló (Baix Ebre) a 30 quilòmetres de la ciutat.

En la veïna localitat de Bítem on hom hi va localitzar el 1910 la vil·la romana de Barrugat, d'on provenen restes d'un mosaic de la zona de les termes, i en el límit del terme en la finca agrícola de la Palma, i ja en el municipi de l'Aldea (antiga pedania de Tortosa), s'hi localitzà l'any 2007 un gran campament romà de la Segona Guerra Púnica. Un altre jaciment romà és el de la vil·la de Casa Blanca un assentament rural dels segles I al V dC situat a la riba dreta de l'Ebre, al terme de Jesús (població adscrita a Tortosa). La localitzada a Riba-roja d'Ebre i la de la torre de la Carrova (Amposta) completen el mapa d'antigues vil·les conegudes de la vall de l'Ebre de Catalunya.

Menció a banda mereix citar les pedreres de la Cinta, properes a la ciutat i explotades des dels temps dels romans. El seu ús més antic documentat fins ara correspon a l'època d'August, ja que han estat localitzades plaques d'aquest material al fòrum de la ciutat romana de Segòbriga (actual província de Conca) datades en aquesta època. El marbre o jaspi de Tortosa se troba dintre i fora de la península Ibèrica. A la Península ha estat localitzada a diversos llocs: Tàrraco, vil·la dels Munts, vil·la de la Llosa, Bàrcino, Cabrera de Mar, Saragossa (Teatre romà, tomba de la basílica de santa Engracia, pilar de la Mare de Déu del Pilar), Arcaya (Biscaia), Uxama, Sagunt, ciutat romana de Lesera (Forcall), Cartagena, Ilici, Teatre romà d'Itàlica, església de San Miguel de Escalada (Gradefes)... Fora de la Península n'hi ha a la zona de la Gal·lia Narbonense (Narbona, Arles..), Roma, Ostia Antica, Ravenna... i al Nord d'Àfrica (Útica i Hiponna). A l'època moderna arribarà en gran quantitat a Itàlia, especialment a Gènova i Roma, on se'l coneix com a brocatello di Spagna.

Arqueologia[modifica | modifica el codi]

Les excavacions arqueològiques davant de la Catedral van deixar al descobert durant l'estiu de 2016 una muralla romana del segle IV de més de 40 metres de longitud (i de 2,45/2,80 m d'ample construïda amb la tècnica d'opus africanum, en la seva cara exterior) i una plaça alt imperial que juntament amb el podi trobat al subsòl de l'annexa Hospitalitat de Lourdes (2013), que correspon a un temple, situen en aquest lloc el fòrum. En aquestes excavacions també va aparèixer una factoria de garum, la traça de les muralles del segle XIV guanyant espai al riu, les restes d'una casa del segle XVI o vestigis de l'antiga Turtuixa.

Anteriorment va excavar-se un gran edifici del s.I-II dC al carrer Sant Felip Neri (2009); la necròpolis romana del carrer Montcada, on en l'actualitat s'aixeca l'edifici de les delegacions de la Generalitat de Catalunya, o també la plaça de la Cinta, durant els anys vuitanta.

Epigrafia[modifica | modifica el codi]

Làpida funerària de la barca o de Porcia Euphrosyne[modifica | modifica el codi]

Aquesta estela funerària recollida per Emil Hübner (1834-1901) amb el número 4065 del Corpus Inscriptionum Latinarum II fou traslladada a l'antic Museu de la ciutat el 1986 instal·lant-se una còpia en l'emplaçament inicial: les muralles del castell de la Suda. Sense cap dubte és l'estela funerària romana més bella d'Espanya i n'existeixen còpies a altres museus com el Museu Marítim de Barcelona. L'original forma part de la col·lecció permanent del Museu de Tortosa i va ser restaurada l'any 2012. La inscripció sota el relleu de la barca -una corbita- diu: D(iis) M(anibus) / AV(li) CAECILI / CVBICLARI / PEREGRE / DEFVNCTI / PORC[I]A EVPH[R]OSY/NE M[A]RITO / OPTIMO / POS[V]IT

També es localitzà al castell de la Suda la següent inscripció que els companys herculans (sodales herculani) li dediquen a Marcus Sallustius Fèlix mort a l'estranger (peregre defuncto): M SALLVSTIO / FELICI PEREG / RE DEFVNCTO / SODALES / HERCVLANI. Aquesta inscripció fou arrancada del seu lloc a finals de la dècada dels 90 del segle XX i actualment es conserva als magatzems d'arqueologia del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya a Tortosa.

Inscripcions dipositades a l'església de Sant Domènec[modifica | modifica el codi]

L'antiga església de Sant Domènec forma part del conjunt dels Reials Col·legis i fou la seu del Museu de Tortosa des del 1910 i fins al 1997. Reconvertida des del 2007 en saló noble de la ciutat en l'actualitat hi ha dipositades 4 inscripcions romanes que se transcriuen a continuació:

L·MVNNIO / L(uci) F(ilio) GAL(eria) / PLACIDO / ĪĪVIR·FLAMINI / ROM(ae)·ET·AVG(usti)/ EX·TESTAM(ento)/ PORCIA L(uci) F(ilia)/ PLACIDA M(arito)

Localitzada l'any 1900 en unes excavacions vora la Catedral de Tortosa. En ella hi diu: A Luci Muni Plàcido fill de Luci, de la Tribu Galèria, duumvir, flamen de Roma i d'August (li erigí la seva esposa) Porcia Plàcida per disposició testamentaria.

L·MVNNIO·L·F / GAL·PLACIDO / ĪĪVIR·FLAMINI / ROM(ae)·ET·AVG(usti)/ L·MVNNIVS / PLACIDVS·EX / TEST(amento)·PATRIS

Localitzada amb l'anterior en ella hi diu: A Luci Muni Plàcido fill de Luci, de la Tribu Galèria, duumvir, flamen de Roma i d'August. Luci M. Plàcidus (el seu fill) erigí esta làpida per disposició testamentària dels seus pares.

M·AELIO·M(arci)·F(ilio) / GAL(eria)·GRACILI / QVAESTORI·LEG(ato) / AVGVSTI / DERTOSANI·PATRONO

Localitzada vora la Catedral, al carrer Costa de Capellans, diu així: A Marc Aeli Gràcili, fill de Marco, de la Tribu Galèria, qüestor i llegat augustal. Els dertosans (dediquen aquesta làpida) al seu patró.

La quarta inscripció prové de la desapareguda església de Sant Nicolau del barri de Remolins de Tortosa. Dedicada a Caius Cassio Nigro, fill de Cai, de la tribu Galèria al qui li dedica Caius Cassius Avitus: C(aio) CASSIO C(ai) F(ilio)/ GAL(eria) NIGRO / C(aius) CASSIVS AVITVS / PATRI OMNIBVS / HONORIBVS / FVNCTO DE SVA / PECVNIA / POSVIT. Aquesta és l'única de les quatre inscripcions que fou obrada amb jaspi de la Cinta o broccatello, un material local amb àmplia difusió en època romana.

Altres inscripcions del Museu de Tortosa[modifica | modifica el codi]

La inscripció procedent de la casa del canonge Navàs vora la catedral de Tortosa, conservada parcialment, forma part de la col·lecció permanent del Museu de Tortosa i s'hi pot llegir: D(is) M(anibus) / L(ucius) NVMISIVS LIB/ERALIS MIL(es)/ CL(assis) PR(raetoriae) RAVENN(atis)/ III MART(e) STIP(endiorum) XIII / NAT(ione) CVRSICAN(us) / M(arcus) DID[IVS POL/IO HERES TE COM / MAN NVP TE GELLIA / EXCITATA] [...], és a dir, als déus Manes de Luci Numisius Liberalis, soldat de l'armada pretoriana de Ravenna, del trirrem Mart, XIII anys de servei, de nacionalitat corsa. Per disposició testamentària (li dedica) Marcus Didius Polio, hereu i commanupular (soldat/company de la mateixa maniple) i la seva muller Gellia Excitata.

Inscripcions edifici carrer Ciutat número 10-Oliver 2[modifica | modifica el codi]

MERCVRIo / AVG(usto) / SACRVM / P(ublius) CORNELIVS / FRONTINVS / SEVIR AVG(ustalis) / D.S.F.C

Inscripció votiva situada al carrer Ciutat número 10. Les inicials finals gairebé pràcticament no són visibles actualment i podrien haver-se identificat de forma errònia doncs hi podria dir: P(ecunia) S(ua) P(osuit). Traducció: Consagrat al déu Mercuri August (li dedicà) Publius Corneli Frontí sevir augustal.

THEOPOMPO / SEVIRO AVG(ustali) PRIMo / AEDILICI(i) IVRIS / IN PERPETVVM

Inscripció al carrer Ciutat. A Teopompo, sevir augustal primer, perpetu de dret edilici.

IMP(eratori) CAES(ari) DIVI / HADRIANI FIL(io) / DIVI TRAIANI PART(hici) N(epoti) / DIVI NERVAE PRON(epoti) / T(ito) AELIO HADRIANO / ANTONINO AVG PIO / TR(ibunicia) POT(estate) COS(abrev. de consuli) DES(ignato) ĪĪ / R(es) P(uplica) DERTOS(anorum) / CVRANTE LEGATO / M BAEBIO CRASSO F(uncto) / LEGATIONE GRATVIT(a)

Situada al carrer Oliver cita a l'emperador Antoní Pius (138-161). Marc Baebi Crasso enviat com a ambaixador davant l'emperador Antoní Pius per a resoldre problemes de la seva ciutat, haurà de pagar-se personalment les despeses que això va suposar.

La tercera inscripció del carrer Ciutat número 10, malgrat estar mutilada en tot el seu costat dret es pot llegir: M PORCIO M(arci) [F GAL] / TERENTIA(no) / HVIC VNIVERSV[S] [ORDO] / AEDILICIOS ET DV(umvi)/RALES HONOR(res) DE[crevit] / M(arcus) PORCIVS THEOP[OMPVS?] / PATER

Inscripcions Catedral de Santa Maria[modifica | modifica el codi]

Situades en un lateral de la façana principal, actualment substituïdes per còpies (els originals, fets en jaspi de Tortosa, se troben a l'exposició permanent catedralícia). La primera -71 x 59,5 x 49 cm- està dedicada a Herenni Etrusc (Quintus Herennio Etrusco Mesio Decio), fill de l'emperador Deci: Q HERENNIO ETRVS / CO MESSIO DECIO / NOBILISSIMO / CAES(ari) FILIO D(omini) N(ostri) / SANCTISSIMI TRA / IANI DECI P(ii) F(elicis) INVIC / TI AVG ORD(o) D(ecurionum) C(?) D(ertosanae) / DICATISSIMVS / NVMINI EIVS

La segona -s. I-II dC; 70 x 60 x 79 cm- citada per Despuig (Col·loqui IV) diu: P(ublio) VAL(erio) DIONISIO VĪ VIR AVG(ustali) / CVI ORD(o) DERTOSAI / OB MERITA EIVS / AEDILIC HONORES / DECREVIT / P(ublius) VAL(erius) PARDVS LIB(ertus)/ VĪ VIR AVG(ustalis) / PATRONO OPTIMO; és a dir, està dedicada a Publius Valerio Dionisio sevir augustal, aquest de l'ordre de Dertosa pels seus mèrits li han decretat honors d'edil. Publius Valerio Pardo que és llibert, sevir augustal (li dedica) al millor patró.

Inscripció Mianes (Vinallop)[modifica | modifica el codi]

Inscripció funerària localitzada el maig de 1984 al sector de Mianes, a la riba dreta de l'Ebre, al terme municipal de Tortosa. C(aius) PORCIVS / SERANVS / EDEBENSIS / ANN(orum) XXXVI / H(ic) S(itus) E(st); és a dir, Caius Porci Serà, edebès de 36 anys. Aquí reposa.

Inscripció partida del Fondo (Campredó)[modifica | modifica el codi]

Inscripció funerària localitzada el 1987: D(iis) M(anibus) / IVL(ii) LVPI VĪ VIR(i) / AVG(ustalis) IVLIA NYM / PHIDIA PATRO / NO / INDULGE[N] / TISSIMO B(ene) M(erenti); és a dir, als déus manes de Iulius Lupus, sevir augustal. Ho va fer Iulia Nymphidia al seu patró indulgentíssim que bé ho mereixia. Aquesta inscripció se conserva a l'edifici administratiu de Campredó.

Inscripció edifici annex palau episcopal gòtic[modifica | modifica el codi]

És a la façana d'aquesta construcció, enfront de la catedral però massa alta per a veure-la adequadament des del terra. Localitzada a finals del 1997 es va inspeccionar arran d'unes obres l'any 1998 i diu així: L(ucio)·VALERIO·S(E) /VER·O·AN(norum) XXXX[---] / POMPEIA·CA[---] HCE (?) [---]; pel que es pot interpretar així: Luci Valeri Sever, de quaranta-(...) anys (li dedicà) Pompeia Ca(...).

Bibliog. Nous Col·loquis III. Centre d'Estudis Francesc Martorell. Tortosa 1999, pàg. 37

Numismàtica[modifica | modifica el codi]

A mitjan s. I aC (cap a l'any 45 aC) la seca de Tortosa encunyava moneda: asos i semis. A l'anvers de les peces hi ha un vaixell de mar i al revers una barcassa de riu amb les inscripcions MVN HIBERA IVLIA i ILERCAVONIA respectivament. Més tard a l'època de Tiberi (14-37 dC) apareix una nova emissió d'asos amb el vaixell i la llegenda MHI ILERCAVONIA-DERT al revers i el cap llorejat de l'emperador (mirant cap a la dreta) amb la llegenda TI CAESAR DIVI AVG F AVGVSTVS a l'anvers. En els semis el nom de la ciutat figura a l'anvers (DERT M H) i al revers ILERCAVONIA amb les representacions de la barca i d'un dofí.

Hi ha algunes monedes de Dertosa a la col·lecció numismàtica del Museu Nacional d'Art de Catalunya i al Museu Nacional d'Arqueologia Subaquàtica de Cartagena. El Museu de Tortosa també exhibeix alguna mostra en la seua col·lecció permanent.

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 1,25 1,26 1,27 Hurtado, Víctor; Mestre, Jesús; Miserachs, Toni. Atles d'Història de Catalunya. Edicions 62, octubre 1998 (3a edició), p. 38-39. ISBN 84-297-4061-9. 
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 2,20 2,21 2,22 2,23 Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 77, entrada: "Augusta, via". ISBN 84-297-3521-6. 
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 Borja de Riquer i Permanyer, Borja (director). Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans. Volum 1. Els temps prehistòrics i antics fins al segle V. Enciclopèdia Catalana, 1996, p. 446 pàgines, p. 303. ISBN 84-7739-979-4. 
  4. Columnes granítiques de la zona de la Tròade (Turquia) que es conserven a l'exterior de l'actual castell de Sant Joan o de la Suda. Sabem per notícies del segle XVIII que llavors formaven part de la capella de sant Joan, situada en el mateix castell.
  5. Dintre de la col·lecció hi ha un fons numismàtic i sis busts romans. Tots sis són de marbre blanc i quatre d'ells s'han identificat com a representacions dels emperador romans Vespasià, Antoní Pius, Marc Aureli i Caracal·la. Ara bé es tracta d'unes bones imitacions d'obres romanes d'època renaixentista. Segons sembla foren un regal d'Albert Bosch i Fustegueras a Teodor González i Cabanne que les va donar al Museu municipal per a la seva inauguració l'any 1900.
  6. Història de Catalunya. Diversos autors. Grup Promotor/Santillana, 1992. ISBN 84-7911-085-6.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia disponible[modifica | modifica el codi]

  • L'Ebre final: del Paleolític al món romà. Margarida Genera i Monells. Ed. Cooperativa Gràfica Dertosense, Tortosa 1991 ISBN 84-604-1312-8. NOTA: Existeixen alguns errors en les transcripccions epigràfiques recollides en el llibre, probablemente a causa de la impremta, els quals s'han salvat per a l'elaboració d'aquest article.
  • Economia i poblament romà al curs inferior de l'Ebre: la vil·la de Casa Blanca (Tortosa) de Víctor Revilla Calvo. Diputació Provincial de Tarragona 2004. ISBN 84-95835-23-1.
  • Ilercavonia-Dertosa i les seues encunyacions monetàries de Maria del Mar Llorens Forcada. Ed. Institut d'Estudis Catalans 2001. ISBN 84-7283-563-4.