Amposta

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaAmposta
Bandera d'Amposta Escut d'Amposta
Bandera d'Amposta escut d'Amposta
Pont à Amposta.JPG
El pont penjant sobre l'Ebre, símbol de la vila.

Localització
Localització d'Amposta respecte del Montsià.svg
40° 42′ 38″ N, 0° 34′ 51″ E / 40.710555555556°N,0.58083333333333°E / 40.710555555556; 0.58083333333333
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Tarragona
VegueriaTerres de l'Ebre
ComarcaMontsià
Capital de Montsià
Entitats de població 5
Població
Total 20.572 (2017)
• Densitat 148,75 hab/km²
Gentilici Ampostí, ampostina
Geografia
Superfície 138,3 km²
Banyat per Mar Mediterrània i Ebre
Altitud 8 m
Limíta amb
Organització política
• Alcalde Adam Tomàs i Roiget
Identificador descriptiu
Codi postal 43870
Zona horària UTC+01:00
Codi de municipi INE 43014
Codi IDESCAT 430141
Altre
Agermanament amb Saint-Jean-de-la-Ruelle (França)

Lloc web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Amposta és una vila catalana, capital de la comarca del Montsià.

El terme municipal, el més gran de la comarca, està situat al marge dret del riu Ebre, al punt en què conflueixen la línia costera i el delta de l'Ebre. El terme municipal inclou els nuclis de Balada i Poblenou del Delta i les urbanitzacions dels Eucaliptus i Favaret.

Mapa del terme municipal

Economia[modifica]

El principal sector de l'economia de la vila era fins ben entrat el segle XX l'agricultura, sobretot l'arròs i els regadius. Actualment l'economia està diversificada. La indústria tradicional del municipi ha estat la paperera i l'agroalimentària, entre aquesta darrera, destaca com una de les principals empreses de la vila la Cambra Arrossera del Montsià.

El sector terciari és el preponderant. La vila és un centre comercial i de serveis del Montsià i altres poblacions de fora de la comarca, té els serveis propis d'una capital de comarca i és cap de partit judicial. A més el sector de l'ecoturisme relacionat amb el parc natural del Delta de l'Ebre, experimenta una constant creixement.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
38 38 16 298 - 2.816 3.669 3.073 4.226 4.959

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
8.983 8.174 8.444 11.398 12.507 12.740 14.499 15.682 15.338 15.564

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
15.900 15.951 16.372 17.372 18.238 19.142 20.652 21.365 - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
Entitat de població Habitants (2015)
Amposta 20.466
El Poblenou del Delta 163
Balada 6
Eucaliptus 128
Favaret 189
Font: Municat

Política[modifica]

Resultats electorals - Amposta, 2015
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Esquerra d'Amposta - Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal Adam Tomàs Roiget 4.400 11 47,11%
Convergència i Unió Manel Ferré Montañés 2.738 7 29,31%
Partit dels Socialistes de Catalunya-Progrés Municipal Francesc Miró Melich 1.110 2 11,88%
Plataforma per Catalunya Germán Ciscar Pastor 572 1 6,12%
Vot en blanc - 169 - 1,81%
Total 21
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Josep Gil PSUC 19/04/1979
1983 - 1987 Josep Maria Simó PSC 28/05/1983
1987 - 1991 Joan Maria Roig CIU 30/06/1987
1991 - 1995 Joan Maria Roig CIU 15/06/1991
1995 - 1999 Joan Maria Roig CIU 17/06/1995
1999 - 2003 Joan Maria Roig CIU 03/07/1999
2003 - 2007 Joan Maria Roig CIU 14/06/2003
2007 - 2011 Manel Ferré CIU 16/06/2007
2011 - 2015 Manel Ferré CIU 11/06/2011
Des del 2015 Adam Tomàs ERC 13/06/2015

Història[modifica]

Edat Antiga[modifica]

Hi ha abundants indicis arqueològics, entre els quals un poblat ibèric amb set sitges de gra a la zona del castell, un altre a la zona del pla d'Empúries i una necròpolis a l'Oriola, que documenten la presència ibèrica al terme municipal.

En una terrassa sobre el riu, al nucli antic d'Amposta, és probable que els romans establissin un punt de vigilància, ja que el nom Amposta derivaria del llatí ab posta o amni imposita, que significa 'posada sobre el riu'. També s'han trobat restes d'una vil·la romana a la vora del turó de la torre de la Carrova.

Edat Mitjana[modifica]

Durant l'època musulmana, pel que sembla els àrabs van establir una important fortificació de vigilància del riu, sobre l'antic poblat ibèric.

Les primeres notícies que posseïm d'Amposta daten del 1098, abans de la conquesta cristiana. Aquell any, lo comte de Barcelona Ramon Berenguer III va pactar amb lo seu cosí, el comte Artau II de Pallars, que li cediria en feu lo lloc d'Amposta a canvi del seu ajut en la conquesta d'estes terres. Artau hi havia de construir un castell que guardés l'entrada de l'Ebre. Alhora, Ramon Berenguer III va concedir al monestir de Sant Cugat del Vallès l'església d'Amposta i la vila de la Ràpita. Això no obstant, entre el 1095 i el 1097, Ramon Berenguer III fracassa en l'intent d'apoderar-se d'Amposta.[1]

L'any 1149 (el 1150 segons lo calendari actual), Ramon Berenguer IV, fill de l'anterior, va fer la donació del castell d'Amposta i el seu terme a l'orde de Sant Joan de Jerusalem, com a recompensa per la seua ajuda en la conquesta de la zona. Estos convertiran la castellania d'Amposta en lo centre efectiu de les seues possessions a la Corona d'Aragó.

Lo rei Pere el Gran, lo 1280, fidel a la seua política de recuperar els llocs clau del país, va concedir als hospitalers los castells i viles d'Onda (País Valencià) i Gallur (Aragó), a canvi del castell i la vila d'Amposta. Lo que restà de l'antiga comanda hospitalera d'Amposta fou integrat a la comanda d'Ulldecona i els hospitalers només conservaren alguna propietat a Amposta. Lo que sí que va perdurar fou lo títol de castellà d'Amposta, càrrec que tenia com a dotació especial l'antiga batllia de Miravet, que havia estat dels templers i que el 1317 passà als hospitalers.

Pocs dies després que el rei Pere el Gran hagués adquirit lo domini del castell i de la vila d'Amposta, el 30 de desembre de 1280, encarregà al seu lloctinent de la vegueria de Tarragona que pregonés una crida de pobladors a Amposta, prometent-los heretats i franqueses. Precisant esta oferta, al cap de dos anys i des de Port Fangós, lo mateix monarca, Pere II, atorgà una carta de poblament a un grup específic de pobladors, ordenant llur vida jurídica segons los Usatges de Barcelona. Esta carta i altres concessions que féu Pere el Gran foren confirmades lo 1286 per Alfons lo Liberal. La carta de poblament d'Amposta romangué com a ordenació bàsica de la seua vida ciutadana, i juntament amb altres privilegis fou ratificada per Jaume II lo 1321.[1]

El 1461, durant la guerra civil catalana, Amposta pren partit contra el rei Joan II d'Aragó. Per aquest motiu, el castell és posat a setge el 2 d'octubre de 1465, i no va ser fins vuit mesos després, el 21 de juny de 1466, que el castell, fou capturat i parcialment destruït per les tropes reials, comandades pel príncep Ferran.

Edat Moderna[modifica]

Al llarg del segle XVI, es repetiren els atacs dels pirates barbarescs i otomans. Desaparegut el castell, la vila restava indefensa als atacs dels pirates. Per això i per tal d'evitar que la ”vila no.s despoble ni vingue a maior ruÿna de la que a present està” el lloctinent general de Catalunya autoritzà el 1541 la creació d'un impost —un onzè— sobre els fruits de la terra, sobre el bestiar i sobre la sal durant dotze anys, per a bastir muralles de defensa, que no arribaren a realitzar-se.

Durant la segona meitat del segle XVI continuaren les disputes, que ja venien des del segle XIII, amb les autoritats de Tortosa entorn de certes obligacions a les quals, segons estes autoritats, estaven sotmesos los ampostins. Al llarg del segle XVII foren dictades dues vegades, lo 1628 i el 1683, ordinacions o establiments pels prohoms i lloctinent del batlle de Tortosa per a intentar regular la vida interna d'Amposta en matèries administratives i en les penals relacionades amb la propietat.

Al final del segle els problemes financers de la vila persistien; immersa en una fase de profunda decadència econòmica, els representants d'Amposta adoptaren dràstiques mesures per resoldre l'endeutament en què s'havia incorregut amb la presa de capitals de particulars (los censals) i es preocupaven de cobrar les contribucions que devien alguns propietaris.[1]

Al començament del segle XVIII els conflictes se produïren amb los procuradors i lligallers de Tortosa en lo tema de la possessió i administració dels lligallos que asseguraven lo pas dels ramats a les pastures i abeuradors, i que eren una font d'ingressos.[1]

Edat Contemporània[modifica]

De la segona meitat del segle XVIII daten diversos projectes de construcció d'un canal de navegació i les realitzacions de Carles III en este sector al decenni dels anys setanta tingueren beneficioses repercussions demogràfiques i econòmiques per a la vila.

Durant lo segle XIX Amposta veié esdevenir-se una sèrie de transformacions de caràcter econòmic que repercutiren enormement en lo desenvolupament demogràfic i urbà de la vila. Lo 1860 s'acorda començar a cultivar la zona deltaica i plantar cultius d'arròs. Amposta també comptava amb diverses indústries com molins d'oli i d'arròs i de construcció aprofitant les matèries primeres del delta com la sosa i la canya.

Lo procés desamortitzador es va deixar sentir molt sensiblement a Amposta, ja que molts dels erms foren alienats en la primera etapa, la de Mendizábal, mentre que els terrenys de la dreta de l'Ebre ocupats per les salines sortiren a subhasta en la segona etapa, la de Pascual Madoz. Així, terrenys aprofitables per a l'agricultura passaren a mans de particulars i s'iniciava d'esta manera una profunda transformació de la propietat.

Les guerres carlines ocasionaren conflictes i penúries i Amposta hagué de refer sovint les seues muralles o bastir noves fortificacions.

A principis del segle XX, amb lo delta sanejat i dedicat al cultiu de l'arròs, Amposta tenia uns 4.000 habitants. La vida política d'Amposta es polaritzà entorn de dos grans grups polítics, lo monàrquic, que dirigia Joan Palau Miralles los integrants del qual eren anomenats popularment palauistes, i el republicà, que dirigia Joan Alfred Escrivà i Prades L'any 1906 arriba a l'alcaldia Joan Palau, durant el mandat del qual, lo creixement urbà es comença a intensificar: construcció del pont penjant, de les escoles públiques i de la xarxa d'aigua, d'electricitat i d'enllumenat. A més, Amposta serà escollida capital del Montsià, amb la implantació de les comarques per la Generalitat republicana.

La guerra civil afectà durament Amposta, especialment durant la batalla de l'Ebre, l'estiu del 1938, quan lo front s'estabilitzà en este marge del riu. La població hagué de ser evacuada. Los bombardeigs de l'aviació foren freqüents, com lo que va efectuar l'aviació italiana al servei de l'exèrcit nacional que va destruir el pont penjant lo dia 10 de març de 1938. Lo dia 18 d'abril de 1938 la vila va ser ocupada per l'exèrcit franquista.

Amb la fi de la dictadura, el 1979 es van tornar a celebrar eleccions municipals i el 1987 se van restablir els Consells Comarcals. La primera legislatura, l'alcaldia va recaure en mans d'una coalició entorn el PSUC, i el 1984 l'alcaldia va recaure al PSC. Posteriorment, lo 1987, va iniciar-se el període d'hegemonia de Convergència i Unió, encadenant 6 majories absolutes consecutives, fins al 2015, any en què Esquerra Republicana guanyà per majoria absoluta les eleccions municipals.

Indrets d'interès[modifica]

Ermita de la Mare de Déu del Montsià

Cases modernistes[modifica]

Casa del Notari
  • Casa Carvallo: a la plaça Cecília Carvallo. Est edifici conserva alguns elements modernistes combinats amb d'altres que recorden les típiques cases de pagès.
  • Casa Fàbregas a l'avinguda de la Ràpita, és del 1913 i d'estètica modernista.
  • Casa Morales-Talarn: Casa construïda a l'avinguda de la Ràpita que conserva elements característics típics de l'època modernista com les baranes de ferro o els ornaments florals de la façana.
  • Casa del Notari.

Edificis religiosos[modifica]

  • L'església principal de la vila és la de l'Assumpció, que es va iniciar a mitjan segle XVIII, i no es va acabar fins un segle després.
  • L'ermita de la Mare de Déu del Montsià, de recent construcció, està situada en un petit turó sota el Montsianell.

Museus i sales d'exposició[modifica]

  • Museu de les Terres de l'Ebre és a l'edifici de les antigues escoles públiques, al parc municipal. Conté diverses exposicions permanents sobre arqueologia del Montsià i de la fauna i la flora del Delta de l'Ebre. A més, té altres sales amb exposicions temporals.[2]
  • Lo Pati, sala d'exposicions i centre cultural.
  • La Casa de Fusta: és un antic refugi de caçadors, d'estil canadenc i totalment pintada de verd, i conté una exposició sobre les llacunes i la fauna del Delta.

Música[modifica]

Amposta es distingeix per tenir un gran nombre de societats culturals i cíviques, però en destaquen les societats musicals La Lira Ampostina (del 1916) i La Societat Musical Unió Filharmònica (del 1917), conegudes per «La Lira» i «La Filha» respectivament. Ambdues tenen bandes de gran nivell, escoles de música, i unes seus socials que organitzen contínuament actes oberts a la població; les dues, també, han rebut la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Prohoms il·lustres[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Amposta». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2001, p. 12. ISBN 84-393-5437-1. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amposta Modifica l'enllaç a Wikidata

Informació[modifica]

Agrupacions musicals[modifica]

Mitjans de comunicació[modifica]