Amposta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaAmposta
Bandera d'Amposta Escut d'Amposta
Bandera d'Amposta Q5837856
Pont à Amposta.JPG
El pont penjant sobre l'Ebre, obra de J. Eugenio Ribera

Localització
Localització d'Amposta respecte del Montsià.svg
40° 42′ 38″ N, 0° 34′ 51″ E / 40.710555555556°N,0.58083333333333°E / 40.710555555556; 0.58083333333333
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Terres de l'Ebre
Comarca Montsià
Entitats de població 5
Població
Total 20.654 (2016)
• Densitat 149,34 hab/km²
Gentilici Ampostí, ampostina
Geografia
Superfície 138,3 km²
Banyat per mar Mediterrània
Altitud 8 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Manel Joaquim Ferré Montañés
Indicatius
Codi postal 43870
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 43014
Codi IDESCAT 430141
Altres dades
Agermanament Saint-Jean-de-la-Ruelle (França)

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Amposta és una població catalana, capital de la comarca del Montsià. La vila està situada al marge dret del riu Ebre, al punt en què conflueixen el continent i el delta de l'Ebre. El terme municipal, el més gran de la comarca del Montsià, limita al nord amb el riu Ebre, a l'est amb Sant Jaume d'Enveja i amb el mar Mediterrani, al sud també amb el mar i amb el de Sant Carles de la Ràpita i a l'oest amb els de Freginals, Masdenverge i Tortosa.

Dins el terme hi estan inclosos els nuclis de Balada i Poblenou del Delta i les urbanitzacions d'Eucaliptus i Favaret.

Mapa del terme municipal
Entitat de població Habitants (2015)
Amposta 20.466
El Poblenou del Delta 163
Balada 6
Eucaliptus 128
Favaret 189
Font: Municat


Història[modifica | modifica el codi]

Edat Antiga[modifica | modifica el codi]

Hi ha abundants indicis arqueològics, entre els quals un poblat ibèric amb set sitges de gra a la zona del castell, un altre a la zona del pla d'Empúries i una necròpolis a l'Oriola, que documenten la presència ibèrica al terme municipal.

En una terrassa sobre el riu, al nucli antic d'Amposta, és probable que els romans establissin un punt de vigilància, ja que el nom Amposta derivaria del llatí ab posta o amni imposita, que significa 'posada sobre el riu'. També s'han trobat restes romanes d'una vil·la a la vora del turó de la torre de la Carrova.

Edat Mitjana[modifica | modifica el codi]

Durant l'època musulmana, pel que sembla els àrabs van establir una important fortificació de vigilància del riu, sobre l'antic poblat ibèric.

Les primeres notícies que posseïm d'Amposta daten del 1098, abans de la conquesta cristiana. Aquell any, el comte de Barcelona Ramon Berenguer III va pactar amb el seu cosí, el comte Artau II de Pallars, que li cediria en feu el lloc d'Amposta a canvi del seu ajut en la conquesta d'aquestes terres. Artau hi havia de construir un castell que guardés l'entrada de l'Ebre. Alhora, Ramon Berenguer III va concedir al monestir de Sant Cugat del Vallès l'església d'Amposta i la vila de la Ràpita. Això no obstant, entre el 1095 i el 1097, Ramon Berenguer III fracassa en l'intent d'apoderar-se d'Amposta.[1]

L'any 1149 (el 1150 segons el calendari actual), Ramon Berenguer IV, fill de l'anterior, va fer la donació del castell d'Amposta i el seu terme a l'orde de Sant Joan de Jerusalem, com a recompensa per la seva ajuda en la conquesta de la zona. Aquests convertiran la castellania d'Amposta en el centre simbòlic de les seves possessions a la Corona d'Aragó.

El rei Pere el Gran, el 1280, fidel a la seva política de recuperar els llocs clau del país, va concedir als hospitalers els castells i viles d'Onda (País Valencià) i Gallur (Aragó), a canvi del castell i la vila d'Amposta. El que restà de l'antiga comanda hospitalera d'Amposta fou integrat a la comanda d'Ulldecona i els hospitalers només conservaren alguna propietat a Amposta. El que sí que va perdurar fou el títol de castellà d'Amposta, càrrec que tenia com a dotació especial l'antiga batllia de Miravet, que havia estat dels templers i que el 1317 passà als hospitalers.

Pocs dies després que el rei Pere el Gran hagués adquirit el domini del castell i de la vila d'Amposta, el 30 de desembre de 1280, encarregà al seu lloctinent de la vegueria de Tarragona que pregonés una crida de pobladors a Amposta, prometent-los heretats i franqueses. Precisant aquesta oferta, al cap de dos anys i des de Port Fangós, el mateix monarca, Pere II, atorgà una carta de poblament a un grup específic de pobladors, ordenant llur vida jurídica segons els Usatges de Barcelona. Aquesta carta i altres concessions que féu Pere el Gran foren confirmades el 1286 per Alfons el Liberal. La carta de poblament d'Amposta romangué com a ordenació bàsica de la seva vida ciutadana, i juntament amb altres privilegis fou ratificada per Jaume II el 1321.[1]

El 1461 comença la guerra civil catalana i Amposta pren partit pel fill del rei Joan II d'Aragó, Carles de Viana. Per aquest motiu, el castell és assetjat el 2 d'octubre de 1465, i no va ser fins vuit mesos després, el 21 de juny de 1466, que el castell, fou capturat per les tropes reials, comandades pel príncep Ferran el Catòlic. Com a conseqüència de la destrucció del castell, Amposta desapareix com a punt estratègic militar.

Edat Moderna[modifica | modifica el codi]

Els temps següents foren difícils per a Amposta. Es reproduïren al segle XVI els atacs dels pirates barbarescs i otomans. Enderrocat el castell, la vila restava indefensa i molt exposada als atacs dels pirates. Per això i per tal d'evitar que la ”vila no.s despoble ni vingue a maior ruÿna de la que a present està” el lloctinent general de Catalunya autoritzà el 1541 la creació d'un impost —un onzè— sobre els fruits de la terra, sobre el bestiar i sobre la sal durant dotze anys, per a bastir muralles de defensa, que no arribaren a realitzar-se.

Durant la segona meitat del segle XVI continuaren les disputes, que ja venien des del segle XIII, amb les autoritats de Tortosa entorn de certes obligacions a les quals, segons aquestes autoritats, estaven sotmesos els ampostins. Al llarg del segle XVII foren dictades dues vegades, el 1628 i el 1683, ordinacions o establiments pels prohoms i lloctinent del batlle de Tortosa per a intentar regular la vida interna d'Amposta en matèries administratives i en les penals relacionades amb la propietat.

Al final del segle els problemes financers de la vila persistien; immersa en una fase de profunda decadència econòmica, els representants d'Amposta adoptaren dràstiques mesures per resoldre l'endeutament en què s'havia incorregut amb la presa de capitals de particulars (els censals) i es preocupaven de cobrar les contribucions que devien alguns propietaris.[1]

Al començament del segle XVIII els conflictes es produïren amb els procuradors i lligallers de Tortosa en el tema de la possessió i administració dels lligallos que asseguraven el pas dels ramats a les pastures i abeuradors, i que eren una font d'ingressos.[1]

Edat Contemporània[modifica | modifica el codi]

De la segona meitat del segle XVIII daten diversos projectes de construcció d'un canal de navegació i les realitzacions de Carles III en aquest sector al decenni dels anys setanta tingueren beneficioses repercussions demogràfiques i econòmiques per a la vila.

Durant el segle XIX Amposta veié esdevenir-se una sèrie de transformacions de caràcter econòmic que repercutiren enormement en el desenvolupament demogràfic i urbà de la vila. El 1860 s'acorda començar a cultivar la zona deltaica i plantar cultius d'arròs. Amposta també comptava amb diverses indústries com molins d'oli i d'arròs i de construcció aprofitant les matèries primeres del delta com la sosa i la canya.

El procés desamortitzador es va deixar sentir molt sensiblement a Amposta, ja que molts dels erms foren alienats en la primera etapa, la de Mendizábal, mentre que els terrenys de la dreta de l'Ebre ocupats per les salines sortiren a subhasta en la segona etapa, la de Pascual Madoz. Així, terrenys aprofitables per a l'agricultura passaren a mans de particulars i s'iniciava d'aquesta manera una profunda transformació de la propietat.

Les guerres carlines ocasionaren conflictes i penúries i Amposta hagué de refer sovint les seves muralles o bastir noves fortificacions.

A principis del segle XX, amb el delta sanejat i dedicat al cultiu de l'arròs, Amposta tenia uns 4.000 habitants. La vida política d'Amposta es polaritzà entorn de dos grans grups polítics, el monàrquic, que dirigia Juan Palau Miralles els integrants del qual eren anomenats popularment palauistes, i el republicà, que dirigia Joan Alfred Escrivà i Prades L'any 1906 arriba a l'alcaldia Joan Palau, durant el mandat del qual, el creixement urbà es comença a intensificar: construcció del pont penjant, de les escoles públiques i de la xarxa d'aigua, d'electricitat i d'enllumenat. A més, Amposta serà escollida capital del Montsià, amb la implantació de les comarques per la Generalitat republicana.

La guerra civil afectà durament Amposta, especialment durant la batalla de l'Ebre, l'estiu del 1938, quan el front s'estabilitzà en aquest marge del riu. La població hagué de ser evacuada. Els bombardeigs de l'aviació foren freqüents, com el que va efectuar l'aviació italiana al servei de l'exèrcit nacional que va destruir el pont penjant el dia 10 de març de 1938. El dia 18 d'abril de 1938 la vila va ser ocupada per l'exèrcit franquista.

Amb la fi de la dictadura, el 1979 es van tornar a celebrar eleccions municipals i el 1987 es van restablir els Consells Comarcals. La primera legislatura, l'alcaldia va recaure en mans d'una coalició entorn el PSUC, i el 1984 l'alcaldia va recaure al PSC. Posteriorment, el 1987, va iniciar-se el període d'hegemonia de Convergència i Unió, encadenant 6 majories absolutes consecutives, fins al 2015, any en què Esquerra Republicana va guanyar les eleccions municipals, fet que no es produïa des de l'any 1936. L'alcalde actual és Adam Tomàs i Roiget.

Economia[modifica | modifica el codi]

El principal sector de l'economia de la població era fins ben entrat el segle XX l'agricultura, sobretot el cultiu de l'arròs i els regadius. Actualment l'economia es troba més diversificada, el pes del sector agrícola ha minvat molt, degut la pèrdua de la rendibilitat i la mecanització del camp, que han fet reduir el nombre de persones ocupades. La indústria tradicional del municipi ha estat la dels tallers de maquinària, la paperera i l'agroalimentària. La Cambra Arrossera del Montsià és una de les principals empreses de la vila.

Actualment, el sector terciari és el més important. La vila és un centre de serveis i comercial del Montsià i altres poblacions de fora de la comarca, té els serveis propis d'una capital de comarca i és cap de partit judicial. A més el sector del turisme rural i natural relacionat amb el Delta i el seu parc natural, experimenta una constant expansió.

Política[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals - Amposta, 2015
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Esquerra d'Amposta - Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal Adam Tomàs Roiget 4.400 11 47,11%
Convergència i Unió Manel Ferré Montañés 2.738 7 29,31%
Partit dels Socialistes de Catalunya-Progrés Municipal Francesc Miró Melich 1.110 2 11,88%
Plataforma per Catalunya Germán Ciscar Pastor 572 1 6,12%
Vot en blanc - 169 - 1,81%
Total 21
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Josep Gil PSUC 19/04/1979
1983 - 1987 Josep Maria Simó PSC 28/05/1983
1987 - 1991 Joan Maria Roig CIU 30/06/1987
1991 - 1995 Joan Maria Roig CIU 15/06/1991
1995 - 1999 Joan Maria Roig CIU 17/06/1995
1999 - 2003 Joan Maria Roig CIU 03/07/1999
2003 - 2007 Joan Maria Roig CIU 14/06/2003
2007 - 2011 Manel Ferré CIU 16/06/2007
2011 - 2015 Manel Ferré CIU 11/06/2011
Des del 2015 Adam Tomàs ERC 13/06/2015

Cultura[modifica | modifica el codi]

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

Ermita de la Mare de Déu del Montsià
  • Pont penjant d'Amposta: Un dels trets més característics de la població, es va construir entre 1915 i 1921. Va ser el segon pont penjant del món fet de formigó armat, i en el seu moment ostentà el rècord mundial de fonaments a major profunditat (25 m).
  • Castell d'Amposta: fou l'estructura més important d'Amposta des de la seva construcció fins a la seva destrucció durant la Guerra Civil Catalana contra el rei Joan II. Actualment, és un recinte arqueològic i acull la Biblioteca Comarcal Sebastià Juan Arbó.

Cases modernistes[modifica | modifica el codi]

Casa del Notari
  • Casa Carvallo: a la plaça Cecília Carvallo. Aquest edifici conserva alguns elements modernistes combinats amb d'altres que recorden les típiques cases de pagès.
  • Casa Fàbregas a l'avinguda de la Ràpita, és del 1913 i d'estètica modernista.
  • Casa Morales-Talarn: Casa construïda a l'avinguda de la Ràpita que conserva elements característics típics de l'època modernista com les baranes de ferro o els ornaments florals de la façana.
  • Casa del Notari.

Edificis religiosos[modifica | modifica el codi]

  • L'església principal de la vila és l'Arxiprestal de l'Assumpció, que es va iniciar a mitjan segle XVIII, i no es va acabar fins un segle després. Altres esglésies són la de Sant Josep i la del Sagrat Cor.
  • L'ermita de la Mare de Déu del Montsià, de recent construcció, està situada en un turó petit sota el Montsianell, des d'on hi ha una gran vista panoràmica.

Museus i sales d'exposició[modifica | modifica el codi]

  • Museu de les Terres de l'Ebre és a l'edifici de les antigues escoles públiques, al parc municipal. Conté diverses exposicions permanents sobre arqueologia del Montsià i de la fauna i la flora del Delta de l'Ebre. A més, té altres sales amb exposicions temporals.[2]
  • Lo Pati, sala d'exposicions i centre cultural.
  • La Casa de Fusta: és un antic refugi de caçadors, d'estil canadenc i totalment pintada de verd, i conté una exposició sobre les llacunes i la fauna del Delta.

Música[modifica | modifica el codi]

Amposta es distingeix per tenir un gran nombre de societats culturals i cíviques, però en destaquen les societats musicals La Lira Ampostina (del 1916) i La Societat Musical Unió Filharmònica (del 1917), conegudes per «La Lira» i «La Filha» respectivament. Ambdues tenen bandes de gran nivell, escoles de música, i unes seus socials que organitzen contínuament actes oberts a la població; les dues, també, han rebut la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
38 38 16 298 - 2.816 3.669 3.073 4.226 4.959
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
8.983 8.174 8.444 11.398 12.507 12.740 14.499 15.682 15.338 15.564
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
15.900 15.951 16.372 17.372 18.238 19.142 20.652 21.365 - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Amposta». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2001, p. 12. ISBN 84-393-5437-1. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amposta Modifica l'enllaç a Wikidata

Informació[modifica | modifica el codi]

Agrupacions musicals[modifica | modifica el codi]

Mitjans de comunicació[modifica | modifica el codi]