Castellà d'Amposta

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

El castellà d'Amposta era una de les dues dignitats més altes de l'orde de Sant Joan de Jerusalem que hi havia a la Corona d'Aragó, juntament amb el Prior de Catalunya. De tota manera, no sempre va ser així, ja que fins al 1312, amb la integració dels béns de l'orde del Temple a l'orde de l'Hospital, només existia la Castellania d'Amposta, fou a partir d'aquesta incorporació quan es dividí el patrimoni hospitaler en dos priorats, malgrat que el d'Amposta tingués el nom de Castellania.

Tot i titular-se castellà d'Amposta, ja que el castell d'Amposta fou cedit per Ramon Berenguer IV als hospitalers, i que el 1280 aquest castell tornés a ser recuperat pel rei, el castellà no residia a Amposta sinó que ho feia a Saragossa, concretament al seu convent de San Juan de los Panetes, al costat de la basílica del Pilar o bé en alguna comanda que els era pròpia.

Els castellans d'Amposta foren sovint homes de confiança del monarca i s'encarregaren de funcions culturals, com:

També foren militars i diplomàtics al servei del rei com:

El darrer castellà d'Amposta fou l'infant Francesc de Paula de Borbó, suposat fill de Carles IV, tot i que les males veus deien que era fill del ministre Manuel Godoy i la reina. a causa d'aquests rumors les Corts de Cadis l'inhabilitaren en la successió a la corona. L'any 1851 renuncià als seus drets com a castellà a causa de l'establiment de l'estat liberal i modern i no s'elegí cap successor.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]