Igualada

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaIgualada
Bandera d'Igualada Escut d'Igualada
Igualada.jpg
Igualada des de l'aire
Localització
Localització d'Igualada respecte de l'Anoia.svg
41° 34′ 53″ N, 1° 37′ 15″ E / 41.581388888889°N,1.6208333333333°E / 41.581388888889; 1.6208333333333
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaPenedès
ComarcaAnoia
Capital de Anoia
Municipi 1
Població
Total 39.316 (2017)
• Densitat 4.853,83 hab/km²
Gentilici Igualadí, igualadina
Idioma oficial Catalunya Català
Geografia
Superfície 8,1 km²
Altitud 313 m
Limíta amb
Història
Patró Sant Bartomeu
Mare de Déu de la Pietat
Dia de mercat dimecres i dissabte
Organització política
• Alcalde Marc Castells i Berzosa
Economia
Pressupost 54.370.172 € (2011)
Identificador descriptiu
Codi postal 08700
Zona horària UTC+01:00
Codi de municipi INE 08102
Codi IDESCAT 081022
Altres
Agermanament amb
Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Igualada és una ciutat i municipi, capital de la comarca de l'Anoia, Catalunya. El municipi és a uns 60 km a l'oest de Barcelona, a l'interior de Catalunya i s'estén a l'esquerra del riu Anoia, en el curs mitjà.

Geografia[modifica]

Descripció geogràfica[modifica]

La ciutat d'Igualada està situada a la banda esquerra de l'Anoia, a 315,8 metres sobre el nivell de la mar, en el centre de la fossa d'erosió que rep el nom de conca d'Òdena. El municipi limita al nord i a l'oest amb el terme d'Òdena, a l'est amb Vilanova del Camí i al sud amb l'Anoia, que serveix de partió amb el terme de Santa Margarida de Montbui.[2]

El relleu del terme igualadí és poc accidentat, només trencat per algunes alineacions de turons.[3] El seu terme municipal, amb tan sols 8.29 km², és ocupat quasi totalment pel sòl urbà.[4] És, de fet, un dels municipis més petits geogràficament de la comarca, però amb la densitat de població més alta del territori, amb 4.772,29 hab/km².

Clima[modifica]

El clima d'Igualada és mediterrani continental subhumit, Cfa segons la classificació climàtica de Köppen.[5] Els estius són secs i calorosos, i els hiverns freds, amb glaçades freqüents de novembre a abril i de vegades alguna nevada.[6]

La temperatura mitjana anual és de 13,9 °C.[5] La mitjana al mes de gener és de 5,7 °C, mentre que a l'agost és de 23,7 °C, causant una oscil·lació tèrmica anual de 15,5 °C.

Dades climàtiques a Igualada
Mes gen febr març abr maig juny jul ag set oct nov des anual
Màxima rècord °C (°F) 23.8
(74.8) 		21.0
(69.8) 		27.3
(81.1) 		30.6
(87.1) 		32.6
(90.7) 		38.8
(101.8) 		39.6
(103.3) 		40.0
(104) 		34.2
(93.6) 		32.4
(90.3) 		25.2
(77.4) 		18.0
(64.4) 		40.0
(104)
Màxima mitjana °C (°F) 11.7
(53.1) 		13.6
(56.5) 		16.9
(62.4) 		18.7
(65.7) 		23.5
(74.3) 		25.3
(77.5) 		31.7
(89.1) 		31.3
(88.3) 		27.2
(81) 		22.0
(71.6) 		14.4
(57.9) 		12.8
(55) 		20.7
(69.3)
Mitjana diària °C (°F) 5.7
(42.3) 		6.6
(43.9) 		9.6
(49.3) 		11.5
(52.7) 		16.2
(61.2) 		19.2
(66.6) 		22.8
(73) 		23.7
(74.7) 		20.1
(68.2) 		15.4
(59.7) 		9.2
(48.6) 		6.6
(43.9) 		13.9
(57)
Mínima mitjana °C (°F) −0.2
(31.6) 		0.1
(32.2) 		2.4
(36.3) 		4.6
(40.3) 		8.9
(48) 		13.2
(55.8) 		14.0
(57.2) 		16.1
(61) 		13.0
(55.4) 		8.9
(48) 		4.1
(39.4) 		0.4
(32.7) 		7.1
(44.8)
Mínima rècord °C (°F) −14.0
(6.8) 		−12.3
(9.9) 		−7.8
(18) 		−2.7
(27.1) 		−0.2
(31.6) 		5.1
(41.2) 		10.7
(51.3) 		9.5
(49.1) 		2.0
(35.6) 		−1.0
(30.2) 		−5.9
(21.4) 		−11.7
(10.9) 		−14.0
(6.8)
Precipitació mitjana mm (polzades) 37
(1.46) 		29
(1.14) 		45
(1.77) 		52
(2.05) 		62
(2.44) 		47
(1.85) 		28
(1.1) 		53
(2.09) 		68
(2.68) 		71
(2.8) 		73
(2.87) 		36
(1.42) 		601
(23.66)
Mitjana de dies de precipitació 4 5 6 8 9 5 3 6 7 7 6 6 72
Mitjana de dies de gelada 17 14 11 1 0 0 0 0 0 1 9 20 73
Humitat relativa mitjana (%) 80 74 75 72 71 71 66 69 75 73 76 77 73
Font: Servei Meteorològic de Catalunya[7]

Barris[modifica]

  • Els Set Camins
  • Poble Sec
  • Les Comes
  • Fàtima
  • El Pla de la Massa
  • Font Vella
  • Soledat
  • Sant Agustí
  • Santa Caterina
  • Sant Ignasi
  • La Bàscula
  • Pla de Sant Magí
  • Sant Crist
  • Xipreret
  • Rec
  • La Masuca
  • Montserrat
  • Les Flors
  • Sant Jaume Sesoliveres

Història[modifica]

Llibre de Privilegis de la vila d'Igualada. Arxiu Comarcal de l'Anoia.

Igualada neix al voltant de l'any 1000, al marge esquerre del riu Anoia que dóna nom a la comarca. El nom d'Igualada prové del llatí aqualata, que ve a significar on el riu s'eixampla, un riu ben aprofitat per proveir d'energia hidràulica els molins.

Té l'origen en una cruïlla de camins, un de militar des de Manresa, a través d'Òdena i Montbui, fins als castells més llunyans del camp de Tarragona, i el camí ral que comunica Barcelona amb Lleida, Aragó i Castella. La seva posició enmig de la Conca d'Òdena, esdevé un lloc de trobada natural també per a la pagesia i afavoreix l'intercanvi i venda de mercaderies.

El primer indici de construcció que tenim de la vila és l'edificació d'una capella el 1003 al costat d'una “mota” o “força”, fortificació de defensa menor. La capella consta com a parròquia l'any 1059.

L'any 1381 Igualada rep el títol de Carrer de Barcelona, quedant sota la tutela de la ciutat de Barcelona i equiparant-se a aquesta en drets, llibertats i prerrogatives. La vila va creixent i, entre els segles XIV i XV es construeixen dues muralles, fins que al segle XVIII, la vila s'allarga cap a Soldevila i Capdevila, seguint el camí Ral.

Si bé durant els primers segles de vida, la vila creix a un ritme contingut, pendent d'epidèmies i migracions, fou durant els segles XIX i XX, que Igualada, a més de rebre el títol de Ciutat i de disposar de línia ferroviària, assisteix a una expansió econòmica espectacular. Les indústries de teixits esdevenen les més importants de Catalunya, com també les adoberies de pells, que es mecanitzen i esdevenen el primer centre productor de la península. Gradualment sorgeixen les primeres indústries de gènere de punt assolint una importància cabdal a nivell nacional. Entre els anys 1800 i 1900, la població es duplica fins a arribar als 10.486 habitants. L'any 2005, la població supera els 35.000 habitants, en un terme municipal de vuit quilòmetres quadrats.

AQUALATA, la llegenda de la formació d'Igualada

L'antiga Conca d'Òdena s'estenia en un immens estany d'aigua que conformava la unió de la muntanya del Castell de Claramunt i la muntanya dels Tres Mollons. L'embassament donà nom al riu en aquell indret, Aqualata, que vol dir aigua ampla.

Prop d'aquell estany, en una gran masia sobre el turó d'Òdena, vivia un pagès de molt mal humor i caràcter aspre, tant que tots els mossos que llogava li fugien. L'amo estava tan desesperat que va prometre vendre's l'ànima al diable si aquest l'ajudava. Només dir això, se li presentà el Maligne amb aparença de jornaler i li digué que es faria càrrec de tot, amb la condició que mentre l'amo li manés feina seria el seu servent, però que si aquest no tenia res a ordenar-li el diable li prendria l'ànima per sempre.

Quan arribà el moment que el pagès no tenia res a manar, se li va ocórrer ordenar al diable que dessequés el gran estany que cobria aquella part de la comarca, la qual cosa va executar extraient grans pedres i terres formant un gran terrabastall i tremolor de terres per tota la contrada, que va donar lloc a la formació de la muntanya dels Tres Mollons. Aleshores el propietari ja no va tenir cap més feina a manar-li, i el diable es va emportar la seva ànima a l'Infern. És per això que l'escut de la ciutat té pintades unes aigües a la part inferior en record de quan el lloc era un estany.

Camí de Sant Jaume al seu pas per Igualada

Amb la denominació de Camí de Sant Jaume (en gallec: Camiño de Santiago; en castellà: Camino de Santiago; en occità: Camin de Sant Jacme; en francès: Chemin de Saint Jacques) es fa referència a la ruta que recorren els pelegrins procedents de tot Europa per arribar a la catedral de Santiago de Compostel·la. En forma part el camí que va de Montserrat a d'Igualada, on se sol fer parada després de 24,6 km. Així, avui dia, el Camí de Sant Jaume a Catalunya compta amb l'itinerari que va de Montserrat a Lleida, Saragossa i Logronyo. La ruta més fàcil, més rectilínia i, per això, la més utilitzada actualment a Catalunya.


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
143 161 179 1.630 4.925 14.000 11.879 10.201 10.442 10.575

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
12.512 13.885 15.603 16.945 19.866 27.941 31.451 31.855 31.934 32.262

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
32.512 32.526 32.516 33.382 35.195 36.817 38.164 - 39.198 39.191

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Llocs d'interès[modifica]

Article principal: Llista de monuments d'Igualada

Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia[modifica]

El Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia és un dels tres primers d'aquesta especialitat existents a Europa i té els seus orígens l'any 1954. Les col·leccions estan repartides en dos edificis d'Igualada: la fàbrica de Cal Boyer i l'antiga adoberia de Cal Granotes. Des de l'any 1996 és una secció del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.[8]

Cal Boyer, també coneguda com a «vapor nova» és una antiga fàbrica tèxtil cotonera de 1897. Conserva dues naus i una xemeneia; cal destacar les columnes de ferro colat a la planta baixa i les encavallades de fusta a les quadres superiors. En aquest espai s'hi pot visitar el Museu de la Pell, on dos àmbits configuren el recorregut expositiu pel món de la pell: la pell en la història, la producció, la utilitat i la significació cultural de la pell en la nostra civilització mediterrània, i un univers de pell que ens acosta a la diversitat dels seus usos i utilitats. També hi ha oberta al públic la secció L'Home i l'Aigua que pretén donar una visió de diferents aspectes del món de l'aigua relacionats amb la nostra societat.

Cal Granotes és una construcció industrial del segle XVIII on s'explica l'antic sistema d'adobar vegetalment les pells utilitzat abans de la industrialització. És una de les adoberies més antigues d'Europa i conserva les dues plantes típiques d'una adoberia: la ribera i l'estenedor

Museu del Traginer[modifica]

El Museu del Traginer - Col·lecció Antoni Ros és un museu que mostra l'ofici del traginer, l'evolució del transport emprant energies de sang i els diferents oficis relacionats, com els basters, boters i carreters. El museu acull 39 carros i carruatges i 2.175 peces en total, provinents en gran part de la col·lecció creada per Antoni Ros i Vilarrubias. Està situat a tocar del nucli antic de la ciutat, en una masia del segle XVIII, propietat de la família Ros, estretament vinculada amb l'Antic Gremi de Traginers d'Igualada.

Railhome BCN[modifica]

Railhome BCN és un museu de trens en miniatura i d'objectes relacionats amb el món ferroviari, situat al polígon industrial d'Igualada. En un espai de més de 500 m² s'hi exposa una maqueta ferroviària de 200 m² que recrea perfils d'una ciutat centreeuropea i objectes d'ús real com gorres de caps d'estació, plaques de fabricant, fanals, accions de companyies ferroviàries, fotografies històriques i 3.000 peces de trens en miniatura, entre màquines i vagons.[9]

Església de Santa Maria[modifica]

L'església de Santa Maria d'Igualada (1004), coneguda també com l'Església Gran, és el conjunt historicoartístic més important de la capital anoienca. Els primers pobladors d'Igualada es van establir, al voltant de l'any mil, a l'àrea on hi ha l'actual basílica, on es trobava la cruïlla de camins que unien Barcelona amb Aragó i la Catalunya Nova amb la Catalunya Vella. Tot i que els orígens de l'església de Santa Maria es remunten al segle XI, l'actual edifici data bàsicament del segle XVII. Convertida en mercat durant la Guerra Civil espanyola, l'església de Santa Maria va ser restaurada després del conflicte, sota la direcció de l'arquitecte Cèsar Martinell. En va ésser sacerdot d'aquesta església el que més tard seria abat del Monestir de Montserrat dom Gabriel Maria Brasó i Tulla. El 1949 Santa Maria va obtenir de Pius XII el títol de basílica menor. Els anys vuitanta se'n va portar a terme la darrera reforma, que va ser inaugurada el 1990. Els elements que configuren l'església són el resultat de diferents etapes constructives i, per tant, responen a diverses influències estètiques. Actualment hi ha una exposició permanent d'art religiós, coneguda amb el nom de Fulgentia.[10]

Cementiri Nou[modifica]

Cementiri Nou d'Igualada

Entre 1985 i 1994 es construí el Cementiri Nou d'Igualada que va guanyar el premi FAD d'Arquitectura l'any 1992. El cementiri va ser obra del despatx de la parella d'arquitectes Enric Miralles i Carme Pinós. Enric Miralles va morir l'any 2000 a causa d'un tumor cerebral i fou enterrat, seguint la seva voluntat, al cementiri que ell mateix dissenyà.

Asil del Sant Crist[modifica]

L'Asil del Sant Crist és un singular edifici que ocupa una illa sencera a l'oest del nucli antic d'Igualada. Tant per les dimensions monumentals, com per l'exuberància arquitectònica, és un dels elements més singulars de la ciutat. La construcció va començar l'any 1931, a partir d'una donació efectuada per les germanes Castells, membres d'una influent família de mecenes locals, relacionada amb la corona. Entre el 1936 i el 1939 la Guerra Civil espanyola va interrompre'n les obres, que no van finalitzar fins a l'any 1941. Actualment és un asil gestionat per les Germanetes dels Ancians Desemparats. L'edifici de respon a un projecte de Joan Rubió i Bellver, deixeble d'Antoni Gaudí. Tot i que les línies bàsiques són pròpies del modernisme, es tracta d'una construcció tardana i eclèctica, que integra diferents formes de l'arquitectura popular i tradicional catalana.

Claustre de l'Escola Pia[modifica]

El Claustre de l'Escola Pia es troba ubica la plaça castells, número 10. Es troba al costat de l'IES Escola Pia.

Edificis modernistes[modifica]

A Igualada hi ha un bon nombre d'edificis modernistes, incloent habitatges i adoberies industrials, d'arquitectes i mestres d'obres com Joan Alsina i Arús, Ignasi Colomer i Oms, Antoni de Facerias, Modest Feu i Estrada, Isidre Gili i Moncunill, Josep Pausas i Coll, Josep Pujol i Brull, Pau Riera i Galtés, Josep Ros i Ros, Enric Sagnier, Pau Salvat i Espasa i Salvador Valeri i Pupurull, entre d'altres.[11]

Tradicions, fires i festes[modifica]

  • Gener: la Festa dels Reis d'Igualada és la segona més antiga de l'Estat Espanyol, amb referències del seu inici l'any 1895.[12] Es caracteritza per l'espectacular desfilada de la comitiva el dia 5 de gener a la tarda, formada per les carrosses dels tres Reis Mags d'Orient, el patge Faruk[13] i més de 500 patges a darrere, curosament vestits, els quals utilitzen escales de fusta per pujar als balcons dels domicilis i reparteixen els regals per tota la ciutat, lliurant-los directament als nens i nenes.
Diligència dels Tres Tombs d'Igualada
  • Gener: els Tres Tombs d'Igualada són els més antics de Catalunya duts a terme ininterrompudament des de l'any 1822[14] i exemplifiquen la importància que segueixen tenint les celebracions de Sant Antoni. La transcendència històrica dels traginers de l'Anoia l'han convertit en una diada molt especial, declarada festa d'interès turístic nacional l'any 1981. Destaca la importància de l'Antic Gremi de Traginers d'Igualada i la diligència Igualada-Barcelona.
  • Març/Abril: la Festa del Sant Crist d'Igualada se celebra el dimarts de Pasqua. Commemora el miracle succeït el 20 d'abril de 1590 quan es va produir la suor de sang del Sant Crist d'Igualada. Foren testimonis la noia Coloma, la vídua Masarda, Miquel Quadres, Gaspar Sanjust, les declaracions dels quals estan documentades. Es realitza un ofici litúrgic amb presència del bisbe de Vic i una tradicional processó religiosa.[15]
  • Abril: la Mostra – Fira de teatre infantil i juvenil és la fira catalana de referència en teatre i arts escèniques per a tots els públics,[17] i se celebra al mes d'abril a Igualada des de l'any 1990.[18] L'objectiu de La Mostra és la difusió de les millors produccions catalanes de teatre infantil i juvenil per tal de proveir la programació dels municipis del territori de parla catalana. La Mostra dedica també atenció a una selecció del millor teatre infantil i juvenil de la resta de l'Estat i d'altres àmbits europeus. La Mostra nasqué impulsada pel Moviment Rialles de Catalunya, delegació d'Òmnium Cultural. Des de l'any 1995 és organitzada per la Fundació Xarxa. L'edició de l'any 2009 aplegà 51 companyies, un centenar de representacions i 17.000 espectadors entre públic general i programadors.[17]
  • Maig: Aerosport és una fira d'aeronàutica esportiva i corporativa que se celebra anualment des de 1993 a l'Aeròdrom d'Igualada-Òdena General Vives, organitzada per Fira d'Igualada i la Federació Aèria Catalana (FAC), conjuntament amb la Generalitat de Catalunya mitjançant la societat pública Aeroports de Catalunya. És l'única fira de tot l'Estat que està dedicada íntegrament a l'aviació general i esportiva.[19]
  • Maig: el tercer diumenge de maig es ecelebra la festa de l'arbre de Maig. La festa consisteix a tallar un pi i transportar-lo a la plaça de l'ajuntament. Allà es realitza un concurs de grimparies on es competeix per ser el més ràpid en pujar a dalt de l'arbre. Tot i que la festa se celebrava des l'època medieval, vers la fi de segle XIX la tradició va caure en desús. L'any 2012 es va decidir de recuperar la festa popular.[20]
Components del seguici de la Festa Major d'Igualada
  • Agost: la Festa Major d'Igualada se celebra en honor de sant Bartomeu apòstol (24 d'agost), patró de la ciutat. Entre les nombroses activitats hi ha teatre infantil i juvenil, visites a edificis singulars d'Igualada, presentació del Salero i el Saleret de la ciutat, homenatge als Bartomeus de la ciutat, lectura del pregó de petits i del pregó dels grans, encesa de la tronada, cercavila del sant, ball de l'Àliga d'Igualada, Ball de Cercolets, esmorzar de forquilla i ganivet, correfocs, tirades populars de bitlles catalanes, sardanes, exhibició castellera amb els Moixiganguers d'Igualada i colles convidades, revetlla popular de les cinc places, havaneres i un piromusical final.[23] Als seguicis populars de la festa major hi participen els Gegants d'Igualada (1943), gegants de Sant Ignasi, gegants del Barri del Poble Sec (1950), Àliga d'Igualada (2005), Nanos d'Igualada (1943/2007), el Pinxo i la Iaia (1943/2008), Capgrossos Rufus el Traginer, Petra l'Encantadora, Martingales el Músic i El Mosca l'Aviador (1983), Drac d'Igualada (1981), Víbria d'Igualada (1988), ball de cavallets d'Igualada (1990), ball de bastons d'Igualada (1687/2009) i els diables d'Igualada i la guita de la ciutat, gegants Conxita Teixidora (2002), Tonet Blanquer (2001) i Pia i Tomeu (2005), Drac Mal Llamp (1989), Víbria Jove d'Igualada (2006), Bufarot, petit drac d'Igualada (2003), Guita d'Igualada (2003) i Cavall d'Igualada (2006).[24]
Article principal: Imatgeria Festiva d'Igualada
  • Setembre: la Fira de Setembre d'Igualada se celebra des de l'any 1954 i està organitzada per Fira d'Igualada.[25] En els seus orígens era una fira agrícola i ramadera d'àmbit comarcal i posteriorment passà a ser multisectorial. Entre les tradicions que se segueixen mantenint hi ha la proclamació de la Pubilla de la Fira i les seves dames d'honor, l'homenatge a la parella d'avis més grans de la comarca, l'ofrena dels fruits del camp i la cercavila amb les parelletes d'hereus i pubilles. Des de 2014 la fira ha passat a fer-se abans de l'estiu.[26]
  • Novembre: el cap de setmana més proper al 20 de novembre se celebren les Festes de Sant Faust, la festa major d'hivern recuperada l'any 2007.[27]
Passeig Mossèn Jacint Verdaguer

Transports[modifica]

L'A-2 és la via principal situada al nord que comunica Igualada en cotxe. També al nord hi ha la C-37 que comunica amb Manresa. Al sud hi trobem la C-15 que comunica amb Vilafranca del Penedès. També hi ha connexió amb la Línia Llobregat-Anoia dels Ferrocarrils de la Generalitat, amb l'Estació d'Igualada.

A dos km d'Igualada se situa l'Aeròdrom d'Igualada-Òdena General Vives, que compta amb un projecte per convertir-se en l'Aeroport Corporatiu Empresarial d'aviació privada, amb capacitat per operar amb vols de curta, mitjana i llarga distància, majoritàriament a Europa i Espanya. A l'aeròdrom hi ha l'única fàbrica de globus aerostàtics que existeix a Espanya, i la segona del món per xifra de negocis: Ultramagic.[28]

Mitjans de comunicació[modifica]

- Premsa escrita i publicacions

- Premsa digital

- Televisió i ràdio

Alcaldes en el període democràtic[modifica]

Període Alcalde Partit
1979-1991 Manuel Miserachs i Codina CiU (UDC)
1991-1992 Ramon Tomàs i Riba CiU (CDC)
1992-1995 Jordi Aymamí i Roca PSC
1995-1999 Josep Maria Susanna CiU (CDC)
1999-2011 Jordi Aymamí i Roca Entesa per Igualada (PSC i ICV)
2011-actual Marc Castells i Berzosa CiU (CDC)

Igualadins destacats[modifica]

Vegeu llista a Categoria:Igualadins

Esport

Espectacle i teatre

Música

Pintura i escultura

Disseny i Moda

Mitjans de comunicació

Política

  • Antoni Dalmau i Ribalta (1951), expolític i escriptor. President de la Diputació de Barcelona de 1982 a 1987.
  • Marina Llansana i Rosich (1976), política. Portaveu d'ERC entre el 2004 i el 2008, i diputada al Parlament de Catalunya del 2003 al 2010.
  • Flora Sanabra i Villarroya (1945), diputada de CiU al Parlament de Catalunya a les eleccions del 1984, 1988, 1992, 1995 i 1999, i membre de la mesa del Parlament.
  • Alba Vergés i Bosch (1978), diputada al Parlament de Catalunya a les eleccions del 2012, 2015 i 2017 i secretària quarta de la mesa del Parlament.
  • Maria Senserrich i Guitart (1980), diputada al Parlament de Catalunya a les eleccions del 2010, 2012 i 2015

Altres

Esports[modifica]

Igualada Hoquei Club[modifica]

Un dels equips d'hoquei sobre patins més ben valorats del món es troba a Igualada. Amb un palmarès excepcional de 6 Copes d'Europa i 5 OkLliga. El seu grup d'animació s'anomena Front Tauró.

Igualada Femení Hoquei Club Patins[modifica]

Les fèmines d'hoquei a Igualada també estan a dalt de tot de l'hoquei europeu. Milita a l'OkLliga Femenina. Ha guanyat 7 Lligues catalanes i 7 d'espanyoles. Es troba amb una situació econòmica molt difícil, però gràcies a espònsors com Nolor o Gabarró, es pot seguir gaudint del seu joc.

Altres equips[modifica]

Club de Futbol Igualada[modifica]

Fundat l'any 1939, és el club esportiu més antic que hi ha en actiu a Igualada. Va arribar a competir a la 2a Divisió B i va enfrontar-se amb el FC Barcelona B a 3a Divisió. Actualment competeix a 1a Catalana Grup II.

Club Bàsquet Igualada[modifica]

Actualment està creixent econòmicament i esportivament. Competeix a la Lliga EBA és a dir, 4a Divisió Espanyola.

Club Handbol Igualada[modifica]

Igualada Volei Club[modifica]

Club Atlètic Igualada[modifica]

Anoia Rugbi Club[modifica]

Igualada Hoquei Línia[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Ciutats agermanades». Ajuntament d'Igualada.
  2. ↑ «Igualada. Situació geogràfica i terme municipal». A: Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana S.A,, març del 1982, p. 340. ISBN 84-85194-13-6. 
  3. ↑ «Igualada». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. ↑ «Situació geogràfica d'Igualada a la comarca». xtec.cat. [Consulta: 11 desembre 2015].
  5. ↑ 5,0 5,1 «Clima: Igualada» (en castellà). climate-data.org. [Consulta: 11 desembre 2015].
  6. ↑ Panareda i Clopés, Josep Maria. Geografia comarcal de Catalunya. Barcelona: Junior, 1990, p. 168 & 178. ISBN 8474198925. 
  7. ↑ «Valors climatològics normals i absoluts. Igualada, Aeròdrom d'Òdena (1980-2015)». Servei Meteorològic de Catalunya. [Consulta: 16 juny 2016].
  8. ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 69. ISBN 84-393-5437-1. 
  9. ↑ Anoia Diari, 26 de juliol de 2014, L'Igualadí Antoni Rabell ha creat el Museu del Tren on s'exposa una maqueta de 200 m² que ha anat construint ell mateix durant 15 anys
  10. ↑ «Fulgentia» (pdf). Bisbat de Vic.
  11. ↑ Llacuna, Pau «L'arquitectura modernista a Igualada». Miscelanea Aqualatensia.
  12. ↑ «Avui parlem amb la Comissió de Reis d'Igualada». Anoia Diari.
  13. ↑ «Comissió organitzadora de la Cavalcada dels Reis d'Igualada».
  14. ↑ «El Bisbe de Vic presideix l'ofici dels Tres Tombs d'Igualada». Anoia Diari.
  15. ↑ «Festa del Sant Crist d'Igualada». festacatalunya.cat.
  16. ↑ «Festival Internacional d'Orgue». Ajuntament d'Igualada.
  17. ↑ 17,0 17,1 «La Fira de Teatre Infantil i Juvenil es consolida amb èxit: 17.000 espectadors passen per La Mostra a Igualada». Anoia Diari, 06-04-2009.
  18. ↑ «La Mostra – Fira de teatre infantil i juvenil».
  19. ↑ «L'aviació se cita a Igualada». El Periodico, 27-04-2008.
  20. ↑ «Arbre de maig».
  21. ↑ «Globus al cel d'Igualada». El Periodico, juliol 2008.
  22. ↑ «Igualada acull la trobada de globus aerostàtics més important del sud d'Europa». Notícies TV3, 10-06-2003.
  23. ↑ «Festa Major d'Igualada». festacatalunya.net.
  24. ↑ «Imatgeria festiva de la ciutat». Ajuntament d'Igualada,.
  25. ↑ «Història de la Fira de Setembre d'Igualada». Fira d'Igualada.
  26. ↑ «http://www.veuanoia.cat/?p=5945».
  27. ↑ «Discutir, consensuar, mantenir la festa viva». La Veu d'Anoia.
  28. ↑ «Onze mesos en globus». El Periodico.
  29. ↑ «Tanca l'edició d' Anoia». La Xarxa.
  30. ↑ «L'Enllaç dels Anoiencs».
  31. ↑ Castillo, Amelia «Vuelve la moda masculina a la Pasarela Cibeles» (en castellà). El País, 03-02-1996.
  32. ↑ Boada, Ariadna. «Homs vesteix homes de l'Orient Mitjà». A: 40 històries d'èxit d'empreses catalanes, p. 48-49. 

Enllaços externs[modifica]

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
 Commons Modifica l'enllaç a Wikidata
Viccionari
 Viccionari
Viquidites
 Viquidites
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Igualada&oldid=20494170»