Piera

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaPiera
Escut de Piera
Escut de Piera
Catalonia Piera Ajuntament.JPG

Localització
 41° 31′ 20″ N, 1° 44′ 58″ E / 41.522222222222°N,1.7494444444444°E / 41.522222222222; 1.7494444444444
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaPenedès
ComarcaAnoia
Població
Total 15.362 (2018)
• Densitat 268,57 hab/km²
Llar 124 (1553)
Gentilici Pierenc(a)
Geografia
Superfície 57,2 km²
Altitud 324 m-324 m
Limita amb
Organització política
• Alcalde Jordi Madrid i Roca (31 maig 2018)
Identificador descriptiu
Codi postal 08784
Fus horari
Codi de municipi INE 08161
Codi territorial IDESCAT 081614
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

Piera és una vila i municipi de la comarca de l'Anoia.

Geografia[modifica]

Entitat de població Habitants
Bedorc, el 267
Bosc de Can Martí 8
Bosc de l'Àliga, el 216
Ca n'Aguilera 182
Can Bonastre 1.086
Can Bou 199
Can Cairot 26
Can Canals de Masbover 1.521
Can Claramunt 1.301
Can Creixell 21
Can Martí de l'Estela 619
Can Mas 833
Can Mata 459
Castell de la Ventosa, el 166
Fortesa, la 65
Grua, la 59
Piera 6.971
Sant Jaume Sesoliveres 214
Sant Jordi 195
Vallbonica 71
Venta i Can Mosarro, la 388
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
109 95 124 709 1.924 3.347 3.221 3.372 2.663 3.049

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
3.094 3.474 3.248 3.334 3.283 3.813 4.726 5.810 6.144 6.670

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
7.574 8.031 8.540 10.194 11.452 12.951 - - 15.009 15.000

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
15.001 15.362 - - - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Piera forma part de la comarca de l'Anoia i és el terme municipal més extens. Limita al nord amb Castellolí i el Bruc, al sud amb Sant Sadurní d'Anoia, a l'est amb Masquefa, a l'oest limita amb Cabrera d'Igualada, al nord-est amb els Hostalets de Pierola, al nord-oest amb els termes de la Pobla de Claramunt i Vallbona d'Anoia, el sud-est amb Sant Llorenç d'Hortons i al sud-oest amb Torrelavit.

Té una superfície de 57,3 km² i una altitud mitjana de 324’7 metres. Piera té més de 14.000 habitants. Aquesta població augmenta considerablement a l'estiu, degut a les segones residències.

La seva situació al sud-est de la comarca de l'Anoia està al costat de l'Alt Penedès, les terres del sud del terme tenen les mateixes característiques que les penedesenques. Juntament amb el nucli urbà, Piera el formen, segons l'inventari de 1981, 74 caserius i 18 barris, assumits per l'Ajuntament.

El municipi es comunica amb altres poblacions a través dels FGC, la Hispano Igualadina, la Hispano Llacunense i amb vehicle propi s'hi pot arribar per cinc carreteres.

En aquest municipi, a part de Piera, hi ha cinc pobles més, que són Can Canals de Masbover, Sant Jaume Sesoliveres, El Bedorc, La Fortesa i Ca n'Aguilera.

Història[modifica]

Placa al castell de Piera a Ramon de Viala i de Ayguavives, Baró d'Almenar

El 1382, Guillem Ramon de Montcada i de Peralta intercanvià amb Pere II d'Urgell la baronia de Cervelló i les viles de Sant Vicenç dels Horts i Piera a canvi de la meitat de les baronies de Bunyol, Xiva i Xestalgar.[1]

El Castell de Piera (el castrum Apiaria, anomenat primerament de Fontanet) és documentat des de l'any 955, i ocupà el lloc d'un poblat ibèric. Jaume el Conqueridor va fer repetides visites i estades al castell de Piera, i la més llarga fou la d'agost-desembre de 1268. Jaume I, el 1265, va acordar amb la família Sescorts que li farien l'administració del castell i una generació rere l'altra hi romangueren fins al segle XVIII. La família Sescorts o Curtibus, cavallers i comanadors de l'orde de Sant Jordi d'Alfama, comanadors d'Agramunt i senyors del Castell de la Torre Salvana, segons l'historiador Josep Barba Raventós, varen rebre el Castell de Piera com una compensació per l'ajuda prestada a la conquesta de València. En el document de donació, consta que els Sescorts o Curtibus farien l'administració del castell i també tindrien l'obligació d'hostatjar al Rei i al seu seguici en cas de visita reial cosa que feren en nombroses ocasions amb Jaume I, Joana Enríquez, Joan II entre altres monarques catalans. La família Sescorts o Curtibus, generació rere l'altra hi romangueren fins al segle XVIII quan van entroncar amb els Viala-Aguilera de Ca N'Aguilera i Òdena i el castell va passar a mans dels Viala-Aguilera-Sescorts en detriment de la branca del seu cosí Pere Vallés Sescorts després d'un llarg litigi. En arribar l'hora de la desamortització, el 1832, el Castell de Piera es convertí en propietat de Ventura de Viala i Aguilera, baró d'Almenar i notari de Tàrrega.[2]

El 15 d'agost de 1867, quan Gabriel Baldrich i Palau era Comandant General de Barcelona intentà un aixecament contra Isabel II d'Espanya establint la seva caserna general a Piera, i tot i que va aplegar uns 2.000 homes i va situar les seves tropes molt a prop de Barcelona,[3] no va comptar amb prou recursos i ajuda per fer triomfar l'alçament.[4]

El 1900 es produí en favor de Carles de Borbó i Àustria-Este el fracassat Alçament de Badalona, Piera i altres viles catalanes i del País Valencià liderat per Salvador Soliva[5]

L'any 1916 Ramon de Viala i de Ayguavives, Baró d'Almenar deixà enllestida una restauració magnífica. Encara avui en dia es conserva una placa que commemora la restauració.

El 30 d'octubre del 2012, Piera es proclama Territori Català Lliure.[6]

Fills i filles il·lustres[modifica]

Vegeu llista completa a Pierencs

Cultura[modifica]

Una edició del Castanyada Rock, que porta milers de joves d'arreu del país a la Vila de Piera

El Castanyada Rock és un festival que s'organitza a Piera cada 31 d'octubre coincidint amb Tots Sants i la castanyada.[7] El seu objectiu és celebrar la catalanitat de la festa de Tots Sants i oferir una atractiva possibilitat de festa per als joves del poble i sobretot de tota Catalunya.

La festa de Sant Nicasi, o festa major d'hivern, es celebra a Sant Jaume Sesoliveres, un barri que pertany al municipi de Piera,[8] el primer cap de setmana de febrer, en honor de Sant Nicasi patró del barri. Durant tres dies, els veïns de Sant Jaume gaudeixen d'activitats com cinema, sopar de germanor, jocs per a la mainada, teatre o cant coral. El diumenge té lloc l'esdeveniment més tradicional, la missa solemne i la processó en honor de Sant Nicasi pels carrers del poble i amb la presència del veïnat de Sant Jaume i les autoritats locals. Aquesta festa té una tradició de més d'un segle, concretament des de l'any 1889, quan una plaga de pesta va provocar una gran mortalitat infantil. El poble es va encomanar a Sant Nicasi i es va comprometre a celebrar aquesta festa si no morien més nens a partir d'aleshores, i així va ser que cada 1 de febrer se celebrava un ofici en honor al sant.[9]A partir del 1970, la festa es va traslladar al primer diumenge de febrer i és tradició que els que han tingut fills des de la festa passada fins ara treguin la imatge del sant i la portin en processó pels carrers del poble. Una tradició de què els veïns de Sant Jaume estan molt orgullosos i que volen fer perdurar al llarg de molts anys.

Piera és la seu de diverses entitats:

Administració[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 José Manuel Lacambra Pellicer Logo CiU.png CiU 19/04/1979
1983 - 1987 Pere Farres Bonastre 20px PSC 28/05/1983
1987 - 1991 Pere Farres Bonastre 20px PSC 30/06/1987
1991 - 1995 Jaume Salvador Guixà i Soteras Logo CiU.png CiU 15/06/1991
1995 - 1999 Jaume Salvador Guixà i Soteras Logo CiU.png CiU 17/06/1995
1999 - 2003 Jaume Salvador Guixà i Soteras Logo CiU.png CiU 03/07/1999
2003 - 2007 Jaume Salvador Guixà i Soteras Logo CiU.png CiU 14/06/2003
2007 - 2011 Josefina Altarriba Queraltó (2007-2009)
Jordi Madrid Roca (2009-2011)
20px PSC
20px|link=Esquerra Republicana de Catalunya ERC
16/06/2007
2011 - 2015 Jaume Salvador Guixà Soteras Logo CiU.png CiU 11/06/2011
2015 - 2019 Jordi Madrid Roca (2015-2017)(2018-2019)

Josep Llopart (2017-2018)

20px|link=Esquerra Republicana de Catalunya ERC

Logo PDeCAT.svg PDeCAT

13/06/2015
Des del 2019 Jordi Madrid Roca 20px|link=Esquerra Republicana de Catalunya ERC 15/06/2019


Imatges[modifica]

Referències[modifica]

  1. Manuel Pastor i Madalena, El cartulari de Xestalgar: memòria escrita d'un senyoriu valencià
  2. D. Francisco Piferrer, "Nobiliario de los Reinos y Señoríos de España", (Tomo II, pàgina 106, Num. 832 Madrid, 1857.
  3. Labajos, Roque. Los Diputados pintados por sus hechos (en castellà). R. Labajos y Compañía, 1867, p.63. 
  4. Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 88, entrada: "Baldrich i Palau, Gabriel". ISBN 84-297-3521-6. 
  5. Canal i Morell, Jordi. El carlisme català dins l'Espanya de la Restauració. Eumo, 1998, p. 301. ISBN 8476022433. 
  6. http://www.vilaweb.cat/noticia/4055702/20121115/piera-suma-territoris-catalans-lliures.html
  7. http://espurnadepiera.cat/[1]
  8. «Festa de Sant Nicasi». Ajuntament de la Vila de Piera.
  9. «FESTA DE SANT NICASI, FESTA MAJOR D'HIVERN A SANT JAUME SESOLIVERES (PIERA)». Festacatalunya.cat.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Piera Modifica l'enllaç a Wikidata