Sant Martí Sesgueioles

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaSant Martí Sesgueioles
Bandera de Sant Martí Sesgueioles Escut de Sant Martí Sesgueioles
Bandera de Sant Martí Sesgueioles Escut de Sant Martí Sesgueioles
Stmartísesgueioles1.JPG
Església de Sant Valentí de Vilallonga, consagrada el 1669.

Localització
Localització de Sant Martí Sesgueioles respecte de l'Anoia.svg
41° 42′ 11″ N, 1° 29′ 25″ E / 41.703055555556°N,1.4902777777778°E / 41.703055555556; 1.4902777777778
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Província província de Barcelona
Vegueria Penedès
Comarca Anoia
Entitats de població 1
Població
Total 371 (2016)
• Densitat 95,13 hab/km²
Gentilici Santmartinenc, santmartinenca
Geografia
Superfície 3,9 km²
Altitud 646 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Jesús Torrens i Garriga
Indicatius
Codi postal 08282
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 08228
Codi IDESCAT 082286
Modifica dades a Wikidata

Sant Martí Sesgueioles és un municipi de la comarca de l'Anoia dins de la comarca històrica de l'Alta Segarra. Té 371 habitants (2016) i una superfície de 3,9 km² és el municipi més petit de la comarca.[1]

El topònim prové d'una contracció de ses esglesioles, «les esglesietes».[2] En els primers censos del segle xix es va castellanitzar com San Martín Sasgayolas.[3] El 1933 es va recuperar el català Sant Martí de Sesgleioles,[4] modificat el 1937 a Sesgleioles en el context revolucionari contra l'hagiotoponímia.[5] Durant el franquisme es va tornar a castellanitzar fins al 1983.[6]

Geografia[modifica | modifica el codi]

El municipi de Sant Martí Sesgueioles està ubicat a la Catalunya Central, a l'altiplà de la Segarra. L'altitud mitjana del terme és de 646 metres sobre el nivell del mar. El terme de Sant Martí és el més petit de l'Alta Segarra.[7]

El terme municipal limita, des del nord i seguint el sentit de les agulles del rellotge amb els municipis de Calaf, els Prats de Rei i Pujalt.

Calaf Calaf Els Prats de Rei
Pujalt Rosa dels vents Els Prats de Rei
Pujalt Els Prats de Rei Els Prats de Rei

Punts d'interès[modifica | modifica el codi]

Campanar de l'església del Puig[modifica | modifica el codi]

El campanar de l'església del Puig és de forma quadrangular, i formava part de la primitiva Església del Puig. Per això, quan aquesta fou enderrocada en el segle XVIII i la bastiren al bell mig del poble, el vell cloquer quedà orfe de l'Església i, encara avui, com es pot observar, resta solitari.[8]

El seu origen hem de cercar-lo al segle XVI, concretament l'any 1550. La forma que presenta actualment com a obra acabada data de l'any 1708, en què el mestre Joan Reinald l'enlairà vint-i-nou pams, segons un projecte anterior ideat pel mestre de cases Marc Godier, el 1962.

És digne fer menció de la Festa de les Campanes, ja que llavors el campana restava orfe. Es va celebrar l'any 1962 i va ser un bell i delicat regal de la família Vidal, assentats a Madrid, però fills de Sant Martí.

Capella de Sant Valentí.

Capella de Sant Valentí[modifica | modifica el codi]

Article principal: Sant Valentí de Vilallonga

Sant Valentí de Vilallonga és una capella inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'església parroquial de Sant Martí té la curiositat de tenir el campanar a l'altra banda del poble a mig pendent del Puig. Aquest campanar ara aïllat, es féu amb l'església antiga del 1550.

Capella del Roser[modifica | modifica el codi]

La capella de la Mare de Déu del Roser és una construcció de pedra força ben treballada, modesta, que ofereix un caire de seriositat i de bona impressió al visitant.

S'alçà durant el segle XVII mercès al finançament que, en bona part, prové de la família Dalmases, un dels cognoms més il·lustres amb què compta el poble de Sant Martí. Inclús un membre d'aquesta família arribà a nivell de noble.

El 1647 es promou la Fundació de la Capella del Roser, essent rector de la parròquia Mn. Antoni Tomàs, natural de Conill. El 27 de novembre de 1674, Pau Dalmases, que ja residia a Barcelona, institueix un Benefici sota la invocació de la Mare de Déu del Roser.[9]

Església de Sant Martí[modifica | modifica el codi]

L'església de Sant Martí és una construcció del segle XVIII, iniciada el 6 de juny de 1779 i acabada el 1783. El temple, un bell edifici d'una espinosa nau, amb quatre capelles per banda i tribunes a nivell de cor, és un dels més grans i proporcionats de la comarca.

Durant la construcció s'obtingué permís per enterrar l'Església antiga, tanmateix se n'aprofitaren el sumptuós retaule barroc de l'altar principal, quatre relleus, una pica raconera i la figura de Sant Miquel, situada avui a la part exterior lateral i que dóna nom al carrer del mateix Sant. El preciós retaule no sobrevisqué als estralls de la Guerra Civil, del 1936-1939, i fou destruït. L'altar major actual, obra de l'arquitecte Miquel Pallàs, fou inaugurat el 16 d'agost de 1953.[10]

Política i govern[modifica | modifica el codi]

En les eleccions municipals de 2015 la participació a Sant Martí Sesgueioles va ser de 304 vots (85,9%),[11] 8 dels quals van ser vots nuls (3,65%) i 11 en blanc (5,21%).[12] S'escolliren un total de 7 regidors, el mateix nombre que les del 2011.[12] L'alcalde és Jesús Torrens Garriga.[13]

Resultats electorals - Sant Martí Sesgueioles, 2015
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Sant Martí Avança - Acord Municipal (GSI-AM) Jesús Torrens Garriga 191 7 90,52%
Partit Popular Oscar Lupiáñez García[14] 9 0 4,27%
Total 304 7 100
Regidors Electes en les Eleccions Municipals de 2015[15]
Nom dels regidors Partit polític
Jesús Torrens Garriga
GSI-AM
Rosa Narbona Agustin
GSI-AM
Anna Maria Sala Rius
Independent
Aleix Borràs Cifré
GSI-AM
Montserrat Franch Xampeny
GSI-AM
Jaume Pallarols Freixas
GSI-AM
David Casulleras Casulleras
Independent

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

Sant Martí Sesgueioles ha tingut en època democràtica els cinc alcaldes següents:[16]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Ramon Gasso Albareda Independents 19/04/1979 --
1983 - 1987 Andreu Navas Moreno
Logotip de CIU
28/05/1983 --
1987 - 1991 Andreu Navas Moreno
Logotip de CIU
30/06/1987 --
1991 - 1995 Andreu Navas Moreno
Logotip del PSC-PM
15/06/1991 --
1995 - 1999 Josep Piqué Solé Independents 17/06/1995 --
1999 - 2003 Maria Neus Soler Galobart
Logotip de CIU
03/07/1999 --
2003 - 2007 Josep Piqué Solé
Logotip de CIU
14/06/2003 --
2007 - 2011 Josep Piqué Solé
Logotip de CIU
16/06/2007 --
2011 - 2015 Jesús Torrens Garriga
Logotip de Grup d'Acció per Prats-Acord Municipal
11/06/2011 --
Des de 2015 Jesús Torrens i Garriga
Logotip de Grup d'Acció per Prats-Acord Municipal
13/06/2015 --

Demografia[modifica | modifica el codi]

Sant Martí Sesgueioles té un total de 395 habitants, dels quals 200 són homes i 195 dones, segons dades del 2014 de l'INE. El municipi ha sofert una notable davallada de població des de principis del segle XX.

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
16 18 22 150 257 811 843 698 568 587
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
606 565 597 581 585 510 415 376 358 358
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
371 355 342 356 341 361 - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
Camp d'ordi segat al terme de Sant Martí

Economia[modifica | modifica el codi]

L'economia del municipi es basa principalment en l'agricultura (blat i ordi) la ramaderia i la mineria.

Comunicacions[modifica | modifica el codi]

Per arribar a aquest municipi existeixen diverses vies d'accés tant per via ferroviària com per turismes, i són les següents:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Idescat. Territori. El municipi en xifres. Sant Martí Sesgueioles». IDESCAT, 01-01-2014.
  2. Bofarull i Terrades, Manuel. Origen dels noms geogràfics de Catalunya: Pobles, rius, muntanyes, etc. Barcelona: Millà, 1991, p.237. ISBN 84-7304-186-0. 
  3. «Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842». INE. [Consulta: 13 octubre 2010].
  4. Vila, Pau. La divisió territorial de Catalunya. Barcelona: Seix Barral, 1977. ISBN 84 322 9508 6.  Facsímil de l'edició Barcelona: Conselleria d'Economia de la Generalitat de Catalunya, 1937.
  5. Tort, Joan «Los cambios de nombre de los municipios durante la revolución y la guerra civil españolas (1936-1939): El caso de Cataluña». Scripta Nova [Barcelona], vol. VII, núm. 133, 15-01-2003. ISSN: 1138-9788 [Consulta: 13 octubre 2010].
  6. Canvis de nom, a Municat
  7. «[http://www.sesgueioles.cat/articles-mostra-2096-cat-descripcio.htm Sant Martí Sesgueioles, petit municipi de gran riquesa aqüífera subterrània situat a l'altiplà de Calaf]». sesgueioles.cat. [Consulta: 4 novembre 2015].
  8. «Campanar». sesgueioles.cat. [Consulta: 4 novembre 2015].
  9. «Capella del Roser». sesgueioles.cat. [Consulta: 4 novembre 2015].
  10. «L'església». sesgueioles.cat. [Consulta: 4 novembre 2015].
  11. «Idescat. Territori. El municipi en xifres. Sant Martí Sesgueioles. Eleccions municipals». IDESCAT, 01-01-2014.
  12. 12,0 12,1 «Eleccions municipals Sant Martí Sesgueioles». Diari ARA. [Consulta: 4 novembre 2015].
  13. «Alcaldia - Sant Martí Sesgueioles». sesgueioles.cat. [Consulta: 4 novembre 2015].
  14. «ERC o PP, les dues opcions a Sant Martí Sesgueioles». infoanoia.cat, 22-04-2014. [Consulta: 4 novembre 2015].
  15. «Anunci de publicació de candidatures» (pdf). Butlletí oficial de la Província de Barcelona - Zona Igualada. Diputació de Barcelona, 24-05-2015, pàg. 45 [Consulta: 24 maig 2015].
  16. «Consulta de dades - municat - Sant Martí Sesgueioles». Municat, Generalitat de Catalunya.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Martí Sesgueioles Modifica l'enllaç a Wikidata