Els Prats de Rei

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
els Prats de Rei
Bandera dels Prats de Rei Escut dels Prats de Rei
(bandera) (escut)
Localització

Els Prats de Rei situat respecte Catalunya
Els Prats de Rei situat respecte Catalunya

Localització dels Prats de Rei respecte de l'Anoia


Municipi de l'Anoia
Els Prats de Rei, amb Calaf al fons, vist des de la Torre de la Manresana
Els Prats de Rei, amb Calaf al fons, vist des de la Torre de la Manresana
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Barcelona
Penedès
Anoia
Gentilici Pradenc, pradenca
Superfície 32,45 km²
Altitud 608 msnm
Població (2014[1])
  • Densitat
537 hab.
16,55 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 378719 4618319Coord.: 41° 42′ 27″ N, 1° 32′ 32″ E / 41.70750°N,1.54222°E / 41.70750; 1.54222
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

4
Maria Cristina Mas Soteras (GAP-AM)
Codi territorial 081705

Els Prats de Rei és una vila i municipi català situat a la comarca de l'Anoia, però històricament pertanyent a l'Alta Segarra. La seva població és de 536 habitants (2015), que es reparteix en una extensió de 26,1 km².[2] El municipi es troba als altiplans segarrencs de la comarca que separen els aiguavessants del Llobregat i del Segre, a la capçalera del riu Anoia.[3]

Dins del nucli antic, hi ha el santuari de la Mare de Déu del Portal (construït entre el 1765 i el 1787), al lloc on hi havia hagut un portal de la muralla amb una capelleta on es venerava la mateixa imatge de la Mare de Déu. L'església parroquial, dedicada a santa Maria és d'estil barroc, i fou edificada entre el 1685 i el 1713.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

L'origen del topònim els Prats de Rei es remunta al segle X, on apareix per primer cop el topònim llatí ipsos pratos ("els prats" de rei), perquè era una vila de jurisdicció reial.[4] No obstant, fins al segle XV el topònim oficial va ser Prats de Segarra, moment en què es va canviar a Prats de Rei. Aquest topònim, tanmateix, es canvià durant la Segona República a Prats d'Anoia,[3] encara que poc després d'acabar la Guerra Civil i com a conseqüència la victòria del règim franquista passà a anomenar-se oficialment Prats del Rey. Quatre dècades més tard, el 1981, el topònim oficial passà a anomenar-se els Prats de Rei, topònim actual.

Història[modifica | modifica el codi]

Els Prats de Rei era situat el Municipium Sigarrensis, que centrava aquest territori a l’època romana (encara que algunes fonts l’han situat a la Manresana). La vella capitalitat, però, és òbvia per la relativa riquesa d’aigua del lloc. Calaf només va prendre el relleu en importància a partir de l’alta edat mitjana, quan les condicions de defensa i de seguretat es valoraren més que no pas les comoditats d’aigua i de conreus. L’ocupació romana va ser continuada pel poblament medieval, i el primer document conegut és la donació del lloc a Santa Cecília de Montserrat el 945 pels comtes Sunyer i Riquilda. Sembla que aquesta donació no va tenir cap efectivitat concreta i foren els comtes de Barcelona qui continuaren senyorejant la vila i el terme, i entorn del 1070 feren consagrar una nova església com a parroquial de la població.

El 1126 el bisbe de Vic, a instàncies i amb voluntat del comte Ramon Berenguer III, de la seva muller Dolça de Provença i dels seus fills Ramon Berenguer i Berenguer Ramon, va cedir a Bermon, patriarca del Sant Sepulcre de Jerusalem, i a Guerau, prior de l’orde de canonges regulars del Sant Sepulcre, l’església de Santa Maria dels Prats i les seves sufragànies de Sant Andreu de la Manresana i de Sant Ermengol.

Alguns anys després el rei Alfons I erigiria la vila reial dels Prats amb una carta de franquesa datada el 6 de desembre de 1188, per la qual se cedia a tots els qui habitessin a la vila les seves cases i horts en franc alou. Els concedí altres franqueses i en especial mercat propi cada dimecres i una fira el darrer dia de juliol. També els va prometre que la vila seria sempre de domini reial.

Així naixia la vila medieval dels Prats de Rei, que esdevingué centre d’una sotsvegueria dependent de Cervera, amb un règim de govern integrat pel sotsveguer, el batlle i quatre consellers elegits entre el poble. La vila també tenia un diputat a les Corts Catalanes.[3]

La Torre de la Manresana, documentada al 1034

Aquest règim només es veié alterat al setembre del 1390, en què el rei Joan I, contra el privilegi del 1188, va vendre's a carta de gràcia al noble Galceran de Calders, baró de Segur, la vila dels Prats amb el castell de la Manresana i els llocs de Puigdemàger, Solanelles i Sant Pere Desvim. La venda fou molt curta perquè pel desembre del mateix any els homes de Prats s’havien redimit del baró de Segur i de nou tornaren a ser lloc reial. El rei Joan, en premi, els donà un nou privilegi pel qual declarava nul·la qualsevol altra venda que fes ell o algun successor seu i va nomenar la vila dels Prats carrer i membre de Cervera, i els féu així participar de tots els privilegis i drets dels cerverins.

El 1263 es documentava a la vila un monestir de canonges del Sant Sepulcre, que s’havia establert a la capella de Sant Miquel, situada entre la vila dels Prats i la Manresana.

Durant la Guerra de Successió, Guido Starhemberg prengué la decisió de replegar les seves tropes fins a l'interior de Catalunya després de la fallida presa de Madrid, car Lleida continuava sota control borbònic des de 1707 i mantenir-se a l'Aragó suposava deixar la rereguarda descoberta. Les tropes es van reagrupant i arriben als 20.000 efectius. El front es va estabilitzant i es recuperen part de l'Urgell, la Segarra i l'Anoia, i les operacions van guanyant intensitat fins a l'enfrontament de Prats de Rei, en què els aliats aguanten les posicions i l'exèrcit de Lluís Josep de Vendôme es veu obligat a recular fins a Cardona, que fou assetjada però resistí en la fortalesa.[5]

Va tenir comunitat fins al segle XV; després fou una simple pertinença de Santa Anna de Barcelona. La seva església romànica fou arrasada durant la guerra civil i amb les seves pedres es va refer el sòcol del nou grup escolar de la vila dels Prats.[3]

L'estiu del 2013 es van descobrir les restes d'una muralla ibèrica davant l'església del Portal.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Els Prats de Rei se situa al nord de la comarca de l'Anoia, al centre de l'Alta Segarra, a l'est de l'Altiplà de la Segarra, a la riba del riu Anoia. El terreny és força pla, només accidentat al sud pel vessant nord de la Serra de Rubió. El nucli principal és format per cases al voltant de l'església de Santa Maria. A l'est de la vila també hi ha la urbanització de les Parcel·les. Al sud del municipi hi ha la Torre de la Manresana, una torre de vigilància documentada el 1034.

Estructura administrativa[modifica | modifica el codi]

Plaça major de la vila.

El municipi és format per la vila dels Prats de Rei, situada al centre del terme, i pels nuclis urbans i poblets de la Manresana, Solanelles, Puigdemàger, el Seguers i la Quadra del Galí.

El municipi consta d'un nucli antic, on hi ha la majoria de la població, i tot de masies pels voltants. El poble també consta de dos nuclis més; el de la Manresana i el de Solanelles.

Limita al nord amb Sant Pere Sallavinera, a l'est amb Aguilar de Segarra i Rubió, al sud amb Rubió, i a l'oest amb Calaf, Sant Martí Sesgueioles i Veciana.

Calaf Sant Pere Sallavinera Aguilar de Segarra
Sant Martí Sesgueioles Rosa dels vents Aguilar de Segarra
Veciana Rubió Rubió

Clima[modifica | modifica el codi]

Els Prats de Rei té un clima mediterrani continental, propi de l'Altiplà de la Segarra. Els hiverns són freds, amb boira, neu i glaçades; les temperatures mínimes solen ser de sota zero. Els estius són secs i calorosos, amb temperatures que es poden enfilar per damunt de 35 °C. Quant a les precipitacions no superen els 600 mm l'any, tot i que les pluges se solen produir quan són necessàries i això fa que, malgrat ser un país de secà, les collites de cereals siguin comparativament de les més altes de Catalunya.

La temperatura mitjana anual del municipi és de 12 °C. El mes més càlid és el juliol, amb 21,3 °C de mitjana, i el més fred és el gener, amb 5,5 °C. Les precipitacions són escasses i irregulars, tot i que tots els mesos tenen una quantitat considerable de precipitacions. Aquestes poden donar-se de tots els tipus; en forma de pluja, neu, calamarsa o pedra.

Paràmetres gen feb mar abr mai jun jul ago set oct nov des Anual
Temperatures mitjanes, ºС 5,5 6,4 8,7 10,8 14,3 18,3 21,3 21,2 18,5 13,8 9,2 6,1 12,8

Els Prats de Rei celebra dues festes majors. A l'hivern es fa el Pessebre Vivent, que atreu a molta gent al poble.

  • El Pessebre Vivent (del 26 de desembre a l'11 de gener).
  • Festa Major (13, 14, 15 i 16 d'agost)
  • 2a Festa Major.

Des del 1971 es representa cada any als carrers del centre del poble el pessebre vivent, que té un acompanyament musical compost per Valentí Miserachs.[6][7] A l'escena de l'adoració dels pastors s'hi incorpora la dansa dels quatre cantons, que és un ball tradicional local.

Política i govern[modifica | modifica el codi]

En les eleccions municipals de 2015 la participació als Prats de Rei va ser de 270 vots (60%), 5 dels quals van ser vots nuls (1,85%) i 17 en blanc (6,43%). S'escolliren un total de 7 regidors, el mateix nombre que les del 2011. L'actual alcaldessa és Maria Cristina Mas Soteras (GAP-AM), que guanyà les eleccions amb majoria absoluta.

Resultats electorals - Els Prats de Rei, 2015
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Grup d'Acció per Prats - Acord Municipal (GAP-AM) Maria Cristina Mas Soteras 238 7 89,81%
Partit Popular Encarnación Martínez 10 0 3,77%
Total 270 7 100
Regidors Electes en les Eleccions Municipals de 2015[8]
Nom dels regidors Partit polític
Maria Cristina Mas Soteras
GAP-AM
Marc Sendiu Bertran
GAP-AM
Francesc Duocastella Cortadellas
GAP-AM
Conxita Tornavaca Lázaro
GAP-AM
Toni Gallego Grau
GAP-AM
Santiago Latas Fuente
GAP-AM
Roser Regordosa Pons
GAP-AM

Llista d'alcaldes dels Prats de Rei[modifica | modifica el codi]

Els Prats de Rei ha tingut en època democràtica els cinc alcaldes següents:

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Jaime Duch Soteras Independents 19/04/1979 --
1983 - 1987 Josep Font Oliva
Logotip de CIU
28/05/1983 --
1987 - 1991 Josep Font Oliva
Logotip de CIU
30/06/1987 --
1991 - 1995 Maria Bertran Bascompte
Logotip de CIU
15/06/1991 --
1995 - 1999 Maria Bertran Bascompte
Logotip de CIU
17/06/1995 --
1999 - 2003 Maria Bertran Bascompte
Logotip de CIU
03/07/1999 --
2003 - 2007 Maria Bertran Bascompte
Logotip de CIU
14/06/2003 --
2007 - 2011 Francesc Duocastella Cortadellas
Logotip de Grup d'Acció per Prats-Acord Municipal
16/06/2007 --
2011 - 2015 Francesc Duocastella Cortadellas
Logotip de Grup d'Acció per Prats-Acord Municipal
11/06/2011 --
Des de 2015 Maria Cristina Mas Soteras
Logotip de Grup d'Acció per Prats-Acord Municipal
13/06/2015 --

Demografia[modifica | modifica el codi]

Els Prats de Rei té un total de 537 habitants, dels quals 281 són homes i 256 dones, segons dades del 2014 de l'INE. La vila està formada per quatre entitats de població.

Entitat de població Habitants
Manresana, la 26
Prats de Rei, els 491
Seguers 9
Solanelles 6
Dades: 2011. Font: Idescat
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
49 38 47 980 705 1.018 988 1.002 883 857
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
847 783 713 824 831 677 605 568 571 555
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
552 558 537 558 540 532 540 549 534 537
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Economia i relleu[modifica | modifica el codi]

Els camps de secà ocupen el 60% del municipi.

L'economia actual està molt diversificada; ha passat d'un predomini quasi total de l'agricultura a un repartiment força significant en altres sectors industrials, comercials, de serveis, etc. A la vila hi ha petites indústries de confecció de roba, fusteria, serradora, del sector de la metal·lúrgia, farinera... En comerç hi ha hagut una davallada important en els darrers anys. S'han anat tancant botigues fins a arribar a la situació actual: tres botigues de comestibles –dues de les quals són també forns– i una gran superfície dedicada a la venda de roba. També hi ha granges de porcs i conills.

Comunicacions[modifica | modifica el codi]

Pel poble hi passa la carretera C-1412a, que connecta Tremp amb Igualada, i a la vegada també hi inicia la carretera BV-1031 (anomenada tradicionalment Les Maioles).

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Pradencs notables[modifica | modifica el codi]

  • Josep Melcior Prat i Solà (1779-1855), literat, traductor i polític liberal català, redactor del Diario de Sesiones de las Cortes de Cádiz, diputat, traductor del Nou Testament, i president de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País, de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres.
  • Simeó Rabasa i Singla (1901–1988), empresari, fundador de l'empresa de motocicletes Rabasa-Derbi.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2014» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 22-12-2014. [Consulta: 25 setembre 2015].
  2. «Idescat. Territori. El municipi en xifres. Prats de Rei, els».
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Els Prats de Rei». Gran Enciclopèdia Catalana.
  4. Moran, Batlle, Rabella, Josep, Mar, Joan Anton. Topònims catalans: etimologia i pronúncia. 2002. Abadia de Montserrat: Serra d'Or, p. 128. ISBN 8484154319. 
  5. Mata, Jordi «6 batalles decisives». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, setembre 2011, p.32-37. ISSN: 1695-2014.
  6. El pessebre vivent dels Prats de Rei a festacatalunya.cat.
  7. Pàgina del pessebre vivent dels Prats de Rei.
  8. «Anunci de publicació de candidatures» (pdf). Butlletí oficial de la Província de Barcelona - Zona Igualada. Diputació de Barcelona, 24-05-2015, pàg. 45 [Consulta: 24 maig 2015].
  9. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 97. ISBN 84-393-5437-1. 
  10. Marimon, Silvia «Viatge a l'antiga 'Sigarra'». Sàpiens [Barcelona], núm. 79, maig 2009, p. 58. ISSN: 1695-2014.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Els Prats de Rei Modifica l'enllaç a Wikidata