Orpí

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaOrpí
Escut d'Orpí
Escut d'Orpí
Orpí - Castell.jpg
Castell d'Orpí

Localització
Localització d'Orpí respecte de l'Anoia.svg
41° 31′ 51″ N, 1° 36′ 29″ E / 41.530833333333°N,1.6080555555556°E / 41.530833333333; 1.6080555555556
Estat Espanya
Comunitat autònoma Catalunya
Vegueria Penedès
Comarca Anoia
Capital Orpí
Entitats de població 4
Població
Total 139 (2016)
• Densitat 9,14 hab/km²
Gentilici Orpinenc, orpinenca
Geografia
Superfície 15,2 km²
Altitud 477 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcaldessa Imma Palet i Rubió
Indicatius
Codi postal 08787
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 08152
Codi IDESCAT 081521
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Orpí és un municipi de la comarca de l'Anoia, amb capital a Can Bou. Es troba al sector meridional de la comarca i de la conca d'Òdena, a la vall mitjana de la riera de Carme, que discorre en direcció oest-est pel centre del territori, entre les elevacions que ací forma la serralada Prelitoral, que a banda sud arriben a 737 m d'altitud, a la serra d'Orpinell o de Feixes. Comprèn el poble d'Orpí, amb el castell, centre històric del municipi, el de Santa Càndia, actual cap administratiu, i els veïnats de Can Bou i Feixes.

Limita amb Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí i Carme (nord i est), amb Mediona i La Llacuna (sud) i Santa Maria de Miralles (oest). Carreteres locals comuniquen els dos pobles amb la carretera comarcal d'Igualada a Sitges i amb la local d'Igualada a Valls.

Orografia[modifica]

El territori és muntanyós i el clima benigne i són abundants les dues d'aigua (a Can Bou l'empresa Artés porta aigua a Igualada amb una mitjana de 850 m³ per dia); als vessants de la serra de Feixes hi ha la coneguda font Bertrana d'anomenada en tota la comarca. A part el sector forestal, amb boscos esclarissats, hi ha unes 600 ha cultivables, amb predomini dels cereals, i també ametllers i petites restes de vinya i algunes hortes prop de la riera. L'economia és essencialment agrícola; es troba completament per la cria de bestiar. resten encara quatre petites indústries papereres prop de la riera de Carme i hi ha pedreres.

Els focs[modifica]

Els fogatjaments del 1378 donen 24 focs, que disminuïren sensiblement als segles XV i XVI (11 i 13 focs). La població continuà escassa al llarg del segle XVIII (73 ha el 1719 i 97 el 1787), però tingué un augment notable al següent, amb un màxim de 472 h el 1887; inicià la davallada amb la fil·loxera, es mantingué als voltants dels 300 al llarg del segle XX i el descens s'ha accentuat des dels anys cinquanta (253 h el 1960, 194 h el 1970, 144 h el 1979.

Orpí[modifica]

El poble d'Orpí es troba a 447 m d'altitud, dalt d'un roquer que domina la riba dreta de la riera de Carme, formada per l'església, la casa rectoral i un gran casal que correspon a l'antic castell i altres edificis (unes poques cases), encinglerat sobre el torrent de Morei. El terme d'Orpí (Auripino) és esmentat el 978 com a límit dels bisbats de Vic i de Barcelona i el castell d'Orpí apareix el 987 (com a límit del de Miralles) i el 1005 (quan la vescomtessa Geriberga donà uns alous del seu terme al monestir de Sant Cugat del Vallès. Formà part dels dominis de la casa vescomtal de Cardona, dins la baronia de la Conca d'Odena, i la família Orpí en tingué la castlania al segle XIII. Més endavant fou infeudat a la família Sallent (el 1461 el seu senyor Bernat Sallent fou considerat instigador de l'agressió al mercader igualadí Antoni Corner mentre oïa missa i hom intentà d'embargar-li les rendes.

El castell i terme d'Orpí fou adquirit el 1677 pel paraire Joan Serrals d'Igualada a la família Ortal de Saragossa per 9.550 lliures catalanes. Restà fins a la fi del règim senyorial en mans dels Serrals i dels seus descendents els Padró. resta una magnífica torre mestra, poligonal, al centre de les edificacions que envolten el castell, i un portal d'arc rodó que dóna accés per la banda del nord.

L'església de Sant Miquel d'Orpí, que fou inicialment la capella del castell, és esmentada des del 1099; conserva de l'edificació romànica un petit absis ornamentat amb arcuacions llombardes i la coberta en volta de canó, amb arcs torals, però la resta es troba molt modificada.

Santa Càndia[modifica]

El poble de Santa Càndia es troba a l'altra banda de la riera de Carme, a la seva riba esquerra, davant el poble d'Orpí, el qual substitueix en la capitalitat. L'església de Santa Càndia és esmentada el 1368 i és un notable edifici gòtic (segle XIV), amb una portalada i una clau de volta molt interessants; Fou restaurada a finals dels anys 1970 i primeries dels 80 per la Diputació de Barcelona i s'hi venera una imatge de la santa, policromada. Hom hi celebra l'últim diumenge d'abril l'aplec di de les Bresques, molt popular. Al seu costat hi havia el Mas de Santa Cana (citat el 1400), nom derivat de Santa Càndia, i ara hi ha l'Hostal de Cal Morei. Aigua amunt de la riera hi ha el sector acongostat dels estrets de Can Virella, de paisatge molt atractiu.

Can Bou[modifica]

Article principal: Can Bou (Orpí)

El barri de Can Bou es troba a l'extrem de llevant del terme i forma un nucli industrial paperer a l'esquerra de la riera de Carme. El veïnat de Feixes es troba al SE del terme, als vessants de la serra del seu nom, camí d'Orpinell (ja a Mediona, a l'Alt Penedès).

Demografia[modifica]

Entitat de població Habitants
Can Bou 76
Escodines, les 13
Orpí 75
Santa Càndia 8
Dades: 2011. Font: Idescat
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
11 13 11 73 97 404 403 472 324 344
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
369 321 331 313 253 194 158 144 152 152
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
149 147 147 140 175 190 - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Orpí Modifica l'enllaç a Wikidata