Paraire

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula ocupacióParaire
Cardeur.jpg
Tipus d'ocupació
menestral Modifica el valor a Wikidata
Camp de
treball
cardar i wool (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Registre dels exàmens dels Mestres Paraires. Arxiu de la Reial Fàbrica de Draps. Segle XVI. Museu Arqueològic Municipal d'Alcoi.

Un paraire[a] era un menestral que antany tenia com a ofici preparar la llana per al seu teixit.[2] La seva existència a Catalunya està documentada de l'any 1100.[3]

L'ofici, actualment en desús per la industrialització de la producció tèxtil, implicava preparar la llana per a treure les seves impureses i estirar-la. El procés consistia a emboscar, rentar i cardar la llana, i, posteriorment, a amolinar, perxar, estirar i apuntalar-la.[4]

El paraire o "senyor del drap" comptava amb els batedors o els abaixadors com a ajudants.

Del segle xiii ençà, i fins a començament del segle xix, la figura del paraire fou essencial en la indústria tèxtil estesa per tot Catalunya. Només a Puigcerdà, el 1345 hi vivien cent trenta paraires.[5]

De l'època medieval ençà, els paraires van organitzar-se en col·legis o confraries. Les primeres confraries de paraires van sorgir a Barcelona, Girona, Mallorca i Perpinyà, i posteriorment a Lleida, Tortosa, Manresa i Terrassa. Després, aquestes confraries es van estendre per Sabadell, Olot, Valls i Igualada.[6][7]

A partir del segle XIX va ser substituït per la figura de l'empresari tèxtil industrial.[8]

Notes[modifica]

  1. A la documentació antiga es pot trobar amb les formes perayre, pelayre i pelaire,[1] totes derivades en darrera instància del llatí parare, 'disposar'.

Referències[modifica]

  1. «“Vocabulario de comercio medieval”» (en castellà). Universidad de Murcia.
  2. Universidad de Granada. “Estudio de los nombres de los oficios artesanales en castellano medieval” (en castellà), 1992. 
  3. Ventalló Vintró, José. "Historia de la industria lanera catalana. Monografía de sus antiguos gremios". Pàg 7. Terrassa: Imprenta y litografía José Ventayol Vilá, 1904, p. 600. 
  4. Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts de la Universitat de les Illes Balears. “Els III Mesters de la Llana: paraires, teixidors de llana i tintorers a Ciutat de Mallorca (S. XIV-XVII)”, 1995. 
  5. Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 198.
  6. Ventalló Vintró, José. "Historia de la industria lanera catalana. Monografía de sus antiguos gremios". Terrassa: Imprenta y litografía José Ventayol Vilá, 1904, p. 600. 
  7. Papell i Tardiu, Joan. “La confraria de paraires de llana de Valls: notícia històrica. Acta historica et archaeologica mediaevalia, núm. 2, p. 133-142”.. Valls: Barcanova, 1981. 
  8. Sòria i Ràfols, Ramon. Diccionari Barcanova d'història de Catalunya. Barcanova, 1989. ISBN 84-7533-457-1 [Consulta: 5 maig 2012].