Paraire

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula ocupacióParaire
Tipus d'ocupació
menestral Modifica el valor a Wikidata
Camp de
treball
cardar i wool (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Registre dels exàmens dels Mestres Paraires. Arxiu de la Reial Fàbrica de Draps. Segle XVI. Museu Arqueològic Municipal d'Alcoi.

Un paraire[a] era un menestral que antany tenia com a ofici preparar la llana per al seu teixit.[2] La seva existència a Catalunya està documentada de l'any 1100.[3]

L'ofici, actualment en desús per la industrialització de la producció tèxtil, implicava preparar la llana per a treure les seves impureses i estirar-la. El procés consistia a emboscar, rentar i cardar la llana, i, posteriorment, a amolinar, perxar, estirar i apuntalar-la.[4]

El paraire o "senyor del drap" comptava amb els batedors o els abaixadors com a ajudants.

Del segle xiii ençà, i fins a començament del segle xix, la figura del paraire fou essencial en la indústria tèxtil estesa per tot Catalunya. Només a Puigcerdà, el 1345 hi vivien cent trenta paraires.[5]

De l'època medieval ençà, els paraires van organitzar-se en col·legis o confraries. Les primeres confraries de paraires van sorgir a Barcelona, Girona, Mallorca i Perpinyà, i posteriorment a Lleida, Tortosa, Manresa i Terrassa. Després, aquestes confraries es van estendre per Sabadell, Olot, Valls i Igualada.[6][7]

A partir del segle xix va ser substituït per la figura de l'empresari tèxtil industrial.[8]

Notes[modifica]

  1. ↑ A la documentació antiga es pot trobar amb les formes perayre, pelayre i pelaire,[1] totes derivades en darrera instància del llatí parare, 'disposar'.

Referències[modifica]

  1. ↑ «“Vocabulario de comercio medieval”» (en castellà). Universidad de Murcia.
  2. ↑ Universidad de Granada. “Estudio de los nombres de los oficios artesanales en castellano medieval” (en castellà), 1992. 
  3. ↑ Ventalló Vintró, José. "Historia de la industria lanera catalana. Monografía de sus antiguos gremios". Pàg 7. Terrassa: Imprenta y litografía José Ventayol Vilá, 1904, p. 600. 
  4. ↑ Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts de la Universitat de les Illes Balears. “Els III Mesters de la Llana: paraires, teixidors de llana i tintorers a Ciutat de Mallorca (S. XIV-XVII)”, 1995. 
  5. ↑ Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 198.
  6. ↑ Ventalló Vintró, José. "Historia de la industria lanera catalana. Monografía de sus antiguos gremios". Terrassa: Imprenta y litografía José Ventayol Vilá, 1904, p. 600. 
  7. ↑ Papell i Tardiu, Joan. “La confraria de paraires de llana de Valls: notícia històrica. Acta historica et archaeologica mediaevalia, núm. 2, p. 133-142”.. Valls: Barcanova, 1981. 
  8. ↑ Sòria i Ràfols, Ramon. Diccionari Barcanova d'història de Catalunya. Barcanova, 1989. ISBN 84-7533-457-1 [Consulta: 5 maig 2012]. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Paraire&oldid=31350142»