Ullerer

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula ocupacióUllerer
”Apòstol amb ulleres”, pintat per Conrad von Soest l'any 1403. Retaule de l'altar de l'església de Bad Wildungen.

Un ullerer o ulleraire era un menestral especialitzat en la fabricació d'ulleres per a corregir la visió.[1]

Els ulleraires fabricaven les lents i les muntures a partir de materials diversos.[2]

Gremis[modifica]

Venècia[modifica]

El cas de Venècia és difícil de resumir. Aparentment hi havia dos gremis que feien ulleres: el gremi dels “cristallers” (que tallaven les lents de cristall de roca) i el gremi dels "vidriers" (que tallaven lents de vidre, inicialment prohibides per a fer ulleres de llegir). Hi ha un document de 1302 que autoritzava la fabricació d'ulleres de llegir fetes de vidre.[3] Això sembla demostrar l'existència d'un gremi d'ullerers venecians abans de 1302.

Altres indrets[modifica]

Deixant de banda Venècia, el gremi més antic de mestres fabricants d'ulleres fou el de Nuremberg, l'any 1435.[4] Hi ha documentat un gremi d'ullerers a França l'any 1465.[5] A Barcelona, el gremi d'ulleraires data de 1596.[6] En tots els casos, anteriorment a la creació d'un gremi separat, els mestres de fer ulleres estaven incorporats a un altre gremi.

Materials de l'ofici[modifica]

Detall d'un retrat d'Hug de Provença, pintat per Tomaso de Modena l'any 1352

Els mestres de fer ulleres, per a les lents treballaven el cristall de roca, el vidre i el beril. Les muntures eren de fusta, os, vori, llautó i, en molts casos, metalls o aliatges preciosos d'or i d'argent.

Cristall de roca i beril[modifica]

Hi ha documents que demostren la fabricació de lents (i d'ulleres) a partir de cristall de roca i de beril.[7][8][9]

Vidre[modifica]

Article principal: Vidre català

El vidre calia que fos transparent i sense bombolles d'aire ni inclusions. L'any 1378 un frare carmelita barceloní, Guillem Sedacer, fou l'autor d'una obra excepcional (molt detallada i precisa) basada especialment en la fabricació de vidre transparent.[10] En l'obra hi ha moltes formulacions per a diversos tipus de vidre, incloent els vidres amb base de plom (patentats uns segles més tard a Anglaterra).[11]

Eines[modifica]

Les eines d'un fabricant de lents eren molt semblants a les dels artesans lapidaris. Les primeres descripcions, parcials, de l'ofici daten de 1618 i foren explicades per Girolamo Sirtori. En general els utillatges consistien en torns, moles i algunes eines especials de la mena de matrius mascles i femelles amb les diverses curvatures de les lents a fabricar.

Abrasius[modifica]

Un dels abrasius més conegut i usat era l'esmeril, sovint importat de l'illa de Naxos.[12]

Documents[modifica]

Sobre les ulleres[modifica]

Retrat del papa Lleó X i els seus cosins (d'esquerra a dreta) Giulio de Medici i Luigi de Rossi. Obra de Raffaello Sanzio (Galeria dels Uffizi, Florència). De les ulleres que mig sosté amb les mans pot observar-se el detall d'una lent. Es tracta d'una lent còncava o divergent, la més adequada per a corregir la miopia del pontífex.

Les ulleres foren el remei o, si més no, milloraren molts problemes de visió. Primerament la vista cansada i després la miopia. A més, les ulleres foren el primer pas en el descobriment del telescopi i del microscopi. La difusió del seu ús implica la fabricació de vidre transparent i l'existència d'uns artesans capaços de tallar i polir lents amb certa habilitat i precisió. Algunes dades cronològiques sobre les ulleres són les següents:

  • 1285. Data aproximada del descobriment de les ulleres correctores amb lents convergents.[13]
  • 1303-1305. Bernard de Gordon, metge i professor a la Universitat de Montpeller, escrigué sobre les ulleres en la seva obra «Lilium Medicinae»: “…oculo berillino…”.[14]
  • 1305. Giordano da Pisa, frare dominicà, en un sermó a Santa Maria la Novella, va esmentar el descobriment de les ulleres per a llegir poc menys de vint anys abans.[15]
  • 1308. Carta des d'Aguilaniu, un poble de Lleida, indicant l'ús d'una lupa per a llegir un document antic.
  • 1351. Francesco Petrarca, en la seva epístola anomenada «Posteritati» («A la posteritat»), informava que usava ulleres amb recança des dels seixanta anys: “…vivaci gli occhi e la vista lungo tempo acutissima: se non che questa sul sessantesimo anno mi venne mancando; onde bisognommi, non senza repugnanza, ricorrere alle lenti”.[16]
  • 1355. Documents de la compra d'ulleres per part de Pere el Cerimoniós.[17]
  • 1363.Guy de Chauliac feia referència a les «ulleres o bericles per a veure-hi» (“… ocularios vitri aut berillorum…”, en llatí, “auculaires de voyre ou de bericle” en la traducció francesa de 1478).[18]
  • 1375. Segons un investigador, en l'Atles Català hi ha una miniatura amb un personatge que duu ulleres.
  • 1403. Exportació, des de Barcelona, de quinze grosses[19] d'ulleres (2.160 unitats) cap Alexandria i Beirut.[14]
  • 1422. “Mestres d'ulleres” esmentats a Barcelona.[20]
  • 1461. Una lupa de beril en l'inventari de Carles de Viana (?): “Item hun pom redó de vericle[21] ab son anell d'or cordó e botó d'or e de seda”.[22]
  • 1608. Telescopi construït per Galileu.
  • 1618. Girolamo Sirtori.[23][24]

Referències[modifica]

  1. ↑ DCVB: Ullerer
  2. ↑ H - Z. Libr. de Guillaumin, 1861, p. 207–. 
  3. ↑ Frederic Chapin Lane. Venice, A Maritime Republic. JHU Press, novembre 1973, p. 160–. ISBN 978-0-8018-1460-0. 
  4. ↑ Josep Batlló Ortiz; Roser Puig Aguilar; Pasqual Bernat López Actes de la VI Trobada d'Història de la Ciència i de la Tècnica: vic,27, 28 i 29 d'octubre de 2000. Institut d'Estudis Catalans, 2002, p. 364–. ISBN 978-84-7283-557-3. 
  5. ↑ APME; John G. Classe; Lawrence S. Thal Business Aspects of Optometry E-Book: Association of Practice Management Educators. Elsevier Health Sciences, 19 febrer 2004, p. 2–. ISBN 1-4557-2825-X. 
  6. ↑ Agustí Duran i Sanpere. Barcelona i la seva història. Curial, 1973. ISBN 978-84-7256-012-3. 
  7. ↑ J. William Rosenthal. Spectacles and Other Vision Aids: A History and Guide to Collecting. Norman Publishing, 1996, p. 25–. ISBN 978-0-930405-71-7. 
  8. ↑ Dictionnaire des sciences naturels, dans lequel on traite methodiquement des differens etres de la nature (etc.) Suivi d'une biographie des plus celebres naturalistes (etc.). Levrault, Schoell, 1826, p. 270–. 
  9. ↑ Friedrich Benesch. Apocalypse, The Transformation of Earth. SteinerBooks, 1 agost 2015, p. 238–. ISBN 978-1-58420-166-3. 
  10. ↑ Pascale Barthélémy. La Sedacina ou l'Oeuvre au crible 2 volumes: L'alchimie de Guillaume Sedacer, carme catalan de la fin du XIVème siècle. Arché, 2002. ISBN 978-88-7252-239-4. 
  11. ↑ Anne-Françoise Cannella. Gemmes, verre coloré, fausses pierres précieuses au Moyen Âge: le quatrième livre du "Trésorier de philosophie naturelle des pierres précieuses" de Jean d'Outremeuse". Librairie Droz, 2006, p. 144–. ISBN 978-2-87019-288-7. 
  12. ↑ Van Nostrand's Eclectic Engineering Magazine. D. Van Nostrand, 1875, p. 472–. 
  13. ↑ Chiara Frugoni. Botones, bancos, brújulas y otros inventos de la Edad Media. Grupo Planeta (GBS), setembre 2008, p. 12–. ISBN 978-84-493-2172-6. 
  14. ↑ 14,0 14,1 Vincent Ilardi. Renaissance Vision from Spectacles to Telescopes. American Philosophical Society, 2007, p. 65–. ISBN 978-0-87169-259-7. 
  15. ↑ Julie Singer. Blindness and Therapy in Late Medieval French and Italian Poetry. Boydell & Brewer Ltd, 2011, p. 151–. ISBN 978-1-84384-272-9. 
  16. ↑ Francesco Petrarca. Le rime di messer F. Petrarca: Le stanze e l'Orfeo del Poliziano. Baudry, 1830, p. 6–. 
  17. ↑ De l'ús de les ulleres en els països de la Confederació catalano-aragonesa en el segle xiv. Josep Simón de Guilleuma http://www.ub.edu/cca/pdfs/simon.pdf
  18. ↑ Arnaud Maillet. Prothèses lunatiques: les lunettes, de la science aux fantasmes. Editions Kargo, 2007, p. 41–. ISBN 978-2-915547-54-2. 
  19. ↑ DCVB: Grossa
  20. ↑ Jaume Sobrequés i Callicó. Història de Barcelona: La ciutat consolidada (segles XIV i XV). Enciclopèdia Catalana, 1991. 
  21. ↑ DCVB: Vericle
  22. ↑ Colección de documentos inéditos del Archivo de la Corona de Aragón. CEDAM, 1864, p. 137–. 
  23. ↑ Girolamo Sirtori. Telescopium, 1618, p. 25–. 
  24. ↑ Girolamo Sirtori. «calames.abes.fr (Telescopium)» p. –, 1618.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ullerer&oldid=32248281»