Veterinària

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Manescal)
Jump to navigation Jump to search
Portal

Portal: Ciències de la salut

Cirurgià veterinari

La Veterinària és una branca de la ciència mèdica que s'ocupa de prevenir, guarir o pal·liar les malalties i lesions dels animals, especialment dels domèstics i dels animals d'abast; comprèn les disciplines d'histologia, anatomia, microbiologia, parasitologia, patologia, farmacologia i fisiologia dels animals. Els veterinaris també ajuden a protegir l'ésser humà de les més de 100 malalties dels animals que el poden afectar.

Orígens[modifica]

Antigament, l'ofici de manescal es corresponia amb la persona que tenia cura de les malalties de les bèsties, i estava estretament relacionat amb el de ferrador, i ambdós eren integrats en els gremis de ferrers. En el segle XIX l'ofici antic de manescal es transformà en l'actual de veterinari.

Actualitat[modifica]

La major part dels veterinaris es dediquen a la pràctica privada. Molts tracten tota sort d'animals, però en els darrers anys molts han limitat la seua pràctica al tractament d'animals de companyia. Alguns s'han especialitzat en el tractament de certes espècies, com les de cavalls, ocells de corral o els animals dels zoològics. Altres s'han especialitzat en certs problemes mèdics dels animals; aquests especialistes són oftalmòlegs, dermatòlegs, radiòlegs i patòlegs veterinaris. Molts dels quals són membres de facultats d'institucions educatives, que a més de donar ensenyaments fan també recerques. Les indústries que elaboren fàrmacs per a les persones i els animals donen treball a un gran nombre de veterinaris. Un nombre reduït de veterinaris treballen com a gestors de grans granges de cria de boví per a carn, de centres de producció de llet i de moltes de les grans granges avícoles, cada vegada més gran. També hi ha un nombre reduït de veterinaris que comencen a implicar-se en la transferència d'embrions en el ramat boví, en la qual s'extrauen ous fecundats de donants superiors per a transferir-los a l'úter de vaques de qualitat genètica inferior.

La veterinària moderna està avui al mateix nivell que la medicina, i s'empren mètodes de recerca semblants. Moltes de les clíniques privades per a animals que han aparegut tenen dues o més veterinaris entre el seu personal, i les més grans normalment disposen d'especialistes en certs animals. La demanda d'inspecció alimentària per part de veterinaris va en augmentació, especialment en el cas de la carn, la llet i els aliments processats, així com la de regulació del tràfic de qualsevol tipus d'animals i l'eradicació de les plagues que els afecten. A més, l'apilotament cada vegada més gran de molts animals de granja requereix experts veterinaris als camps de la vacunació, la immunització i mètodes especials d'higiene.

Antics tractats[modifica]

Des del punt de vista històric, la consulta d’antics tractats sobre animals en general o sobre manescalia, en particular, pot ser interessant. Una petita mostra d’obres relacionades amb el tema indicat, ordenada cronològicament, s’ofereix a continuació.

Segle IV[modifica]

Segle V[modifica]

Segle VI[modifica]

  • Hippiatrica. Compilació bizantina de diversos autors.[7]

Segle XIII[modifica]

  • 1256. De medicina equorum. Giordano Rufo.[8][9]
  • c.1260. Practica equorum. Teodorico Borgognoni.

Segle XIV[modifica]

  • 1304? Pietro Crescenzi. Opera di mascalcia.[10]
  • 1385. Ferrer Saiol
    • Ferrer Saiol s'encarregà de la traducció de l'obra De re rustica, de Pal·ladi, en l'onada de traduccions que hi havia en la cort del Cerimoniós.[11][12]
  • La mascalcia di Lorenzo Rusio volgarizzamento del secolo XIV.[13]

Segle XV[modifica]

Segle XVI[modifica]

  • 1548. Opera della Medicina de cavalli.[15]
  • 1562. Francisco de la Reina. Libro de Albeyteria.[16]
  • 1598. Anatomia del cavallo. Carlo Ruini.[17]

Segle XVII[modifica]

  • 1657. Fernando Calvo. Libro de albeiteria: en el qual se trata del cavallo, mulo y iumento.[18]

Segle XVIII[modifica]

  • 1729. Francisco García Cabero. Veterinaria apologética: curación racional de irracionales.[19]

Referències[modifica]

  1. Chiro Centaurus (pseud.?); Absyrtus (veterinarian.); Claudius Hermeros (veterinarian.) Claudii Hermeri Mulomedicina Chironis. in aedibus B.G. Teubneri., 1901. 
  2. MULOMEDICINA CHIRONIS. ESTUDIO FILOLÓGICO. ESTUDIO CRÍTICO Y EDICIÓN DEL LIBRO SEGUNDO DE LA MULOMEDICINA CHIRONIS. Tesis de José María Cózar Marín.
  3. Flavius Vegetius Renatus; Johannes Sambucus Mulomedicina, 1574. 
  4. Digesta Artis Mulomedicinae, Publius Flavius Vegetius Renatus
  5. Publius Vegetius Renatus. Artis veterinariæ, sive mulo-medicinæ libri quatuor. Vegetius Renatus of the Distempers of Horses, and of the art of curing them ... Translated from Latin into English by the author of the translation of Columella. A. Millar, 1748, p. 221–. 
  6. Flavius Vegetius Renatus; Publius Vegetius Renatus Vegetii Renati Artis veterinariae sive mulomedicinae libri quatuor. Cura & sumptibus Societatis literatae, 1781, p. 158–. 
  7. Anne McCabe. A Byzantine Encyclopaedia of Horse Medicine: The Sources, Compilation, and Transmission of the Hippiatrica. OUP Oxford, 26 abril 2007. ISBN 978-0-19-153510-9. 
  8. Antonio Zannon. Saggio di Storia della medicina veterinaria. Edizione 2. Mattiuzzi, 1824, p. 52–. 
  9. Memorie di religione, di morale e di letteratura, 1843, p. 363–. 
  10. Pietro de' Crescenzi; Bastiano de' Rossi; Bartolomeo Sorio Trattato della agricoltura di Piero de' Crescenzi: traslato nella favella fiorentina rivisto dallo 'Nferigno [i.e. Bastiano de Rossi] ... Ridooto a migliore lezione da Bartolomeo Sorio... coll'aiuto di piú tt. stampati ed in penna sí del volgarizzamento e sí ancora dell' originale latino.... Tip. Vicentini e Franchini, 1851, p. 17–. 
  11. Cifuentes i Comamala, Lluís. La ciència en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement. Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, 2006, p. 60. ISBN 9788447531202. 
  12. REFLEXIONS SOBRE LA TRADUCCIÓ ARRAN DE LES LLETRES CATALANES MEDIEVALS. Júlia Butinyà.
  13. Laurentius Rusius. La mascalcia di Lorenzo Rusio volgarizzamento del secolo XIV.: Della cura de' cavalli. Presso G. Romagnoli, 1867. 
  14. Biblioteca Colombina. Manuscrit de la Manescalia de Manuel Dieç.
  15. Opera della Medicina de cavalli: comporta da diversi antichi Scrittori, 1548. 
  16. Francisco de la Reina. Libro de Albeyteria: en el qual se veran todas quantas enfermedades y desastres suelen acaecer a todo genero de bestias, y la cura dellas : assi mesmo se veran las colores y faciones para conocer un buen cavallo y una buena mula. en casa de Agustin Millan, 1562. 
  17. Carlo Ruini. Anatomia del Cavallo, infermita ..., 1699. 
  18. Fernando Calvo. Libro de albeiteria: en el qual se trata del cavallo, mulo y iumento, y de sus miembros, y calidades, y de todas sus enfermedades, con las causas, señales, y remedios de cada vna dellas... : y vltimamente se ponen muchas, y sutiles questiones, y preguntas, con sus respuestas... ; y vn Nuevo Arte de herrar en octauas : va repartido en quatro libros. por Andrés Garcia de la Iglesia, 1657, p. 27–. 
  19. Francisco García Cabero. Veterinaria apologética: curación racional de irracionales : órgano donde se tocan las inconsequencias con sus altos, y bajos, y destemplados más que armónicos del Doct. don Antonio Monravá y Roca : dividido en doze registros. hallase en la librería de Francisco Medel de el Castillo, 1729. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Veterinària Modifica l'enllaç a Wikidata