Lió

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Lió
Lyon
Bandera de Lió Escut de Lió
(bandera) (escut)
Localització
Lió situat respecte França
Lió
Localització de Lió a la República Francesa
Lyon paysages.jpg
Estat
• Regió
• Departament
• Districte
França
Alvèrnia - Roine-Alps (capital)
Roine (capital)
Lió (capital)
Gentilici lionès, lionesa
Superfície 47,87 km²
Altitud 173 msnm
Població (2011[1])
  • Densitat
491.268 hab.
10.262,54 hab/km²
Coordenades 45° 45′ 35″ N, 4° 50′ 32″ E / 45.759723°N,4.842223°E / 45.759723; 4.842223Coord.: 45° 45′ 35″ N, 4° 50′ 32″ E / 45.759723°N,4.842223°E / 45.759723; 4.842223
Dirigents:
• Alcalde:

Gérard Collomb (PS)
Codi postal 69001-69009
Codi INSEE 69123
Web

Lió (antigament Lleó (del Roine), en francès: Lyon i en francoprovençal: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 500.715 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants.

Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa.

Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi romà; durant l'Edat Mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle XIX en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques.

Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.

Històricament coneguda com la capital mundial de la seda,[2] famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.

Geografia[modifica | modifica el codi]

És en una cruïlla natural de camins, al curs mitjà del riu Roine, a la confluència d'aquest amb el seu principal afluent, el Saona. La zona més antiga de Lió és el barri de Sant Joan, sota la muntanya de Fourvière, al marge dret del Saona. L'Ajuntament i tota la ciutat dels segles XVIII i XIX són a la zona entre els rius, i la ciutat moderna a l'altra banda del Roine.

Situació geogràfica[modifica | modifica el codi]

Riu Saona al seu pas per Lió

Lió està situada a l'est de França, en la confluència dels rius Roine i Saona. La ciutat es troba entre els massissos muntanyencs dels Alps a l'est i el Massís Central a l'oest i constitueix la ciutat central de la Metròpoli de Lió o Gran Lió.

Topografia[modifica | modifica el codi]

La geografia de la ciutat està dominada pels rius Roine i Saona, que convergeixen al Sud de la ciutat formant una península o presqu'île; dos pujols, un a l'oest i un altre al nord i l'extensa plana que s'estén a l'est del centre històric de la ciutat.

A l'oest està Fourvière (anomenada «el pujol que resa»), coronada per la Basílica Notre-Dame i la Torre metàl·lica de telecomunicacions s'inspira de la Torre Eiffel.

Al nord es troba la Croix-Rousse («el pujol que treballa»), lloc en el qual es trobaven molts tallers de confecció de teles de seda.

El riu Roine al seu pas per Lió, des del pont Lafayette.

Entre el pujol de Fourvière i el Saona se situa un barri llarg i estret, el Vieux Lió (Vell Lió), que forma la part medieval i renaixentista de Lió. Està dividit en tres parts: Saint-Georges, Saint-Jean i Saint-Paul.

En la Presqu’île, península situada entre els dos rius, es troben els principals carrers comercials de la ciutat, a més de la plaça de Bellecour, una de les places per als vianants més grans d'Europa.

A l'altre costat del Roine, a l'est, en una gran plana, s'estén la resta de la ciutat. Urbanitzats segons un plànol ortogonal, els barris de la Part-Dieu i els Brotteaux, el primer, barri de negocis i comercial; el segon, al nord, més residencial i on es troba el Parc de la Tête d'Or (Cap d'Or), un dels majors parcs urbans d'Europa.

Climatologia[modifica | modifica el codi]

Lió posseeix un clima oceànic que s'acosta a un clima semicontinental, la qual cosa provoca que majors pluges a l'estiu que a l'hivern. La sensació de fred és reforçada per la brisa. El seu clima beneficia molt a l'ecoturisme.

Arrondissements[modifica | modifica el codi]

Lió i els seus 9 arrondisements
Hôtel de Ville

Igual que París i Marsella, Lió està dividit en arrondissements (districtes), cadascun d'ells identificat per un nombre i amb el seu propi Ajuntament.

Dins de cada districte hi ha un nombre de barris: 1.er arrondissement: Pentes de la Croix-Rousse, Terreaux, Martinière/St-Vincent

  • 2n arrondissement: Cordeliers, Bellecour, Ainay, Perrache, Confluence
  • 3r arrondissement: Lió Part-Dieu
  • 4t arrondissement: Plateau de la Croix-Rousse
  • 5è arrondissement: Vieux Lyon o Vell Lió
  • 6è arrondissement: Brotteaux, Bellecombe, Parc de la Tête d'Or, Cité Internationale
  • 7è arrondissement: Guillotière (sud), Jean Macé, Gerland
  • 8è arrondissement: Monplaisir (sud), Bachut, États-Unis, Grand Trou/Moulin à Vent, Grange Blanche (sud), Laënnec, Mermoz, Monplaisir-la-Plaine
  • 9è arrondissement: Vaise, Duchère, Rochecardon, St-Rambert-l'Île-Barbe, Gorge de Loup, Observance, Champvert (nord).

Història[modifica | modifica el codi]

Va ser fundada pels romans com a Lugdunum i encara conserva el teatre i altres restes de l'època. Alguns monuments importants són l'església de Nostra Senyora de Fourvière, la catedral de Sant Joan, l'Ajuntament i la magnífica place des Terreaux i el barri dels Estats Units, amb el seu racionalisme arquitectònic, propi de final del segle xix.

thumb|left|220px|León, molt representada a la ciutat, és el símbol de la ciutat durant segles. thumb|220px|Teatre romà en el pujol de la Fourvière Lió va ser fundada en el pujol de Fourvière com una colònia romana l'any 43 a. C. per Lucio Munacio Planco, un lloctinent de Julio César, en el lloc en el qual s'alçava una fortificació cèltica anomenada Lug[o]dunon ―del déu cèltic Lugus (‘llum’) i dúnon (‘castro’).

El general romà Agripa, va aprofitar la situació de Lugdunum en la via natural del nord al sud-aquest de "França" i la va convertir en el punt de partida dels principals camins per tota la Gàl·lia romana. Posteriorment es convertiria a la capital de la Gàl·lia, en part gràcies a la seva convenient ubicació en la confluència de dos rius navegables i ràpidament va arribar a ser la seva principal ciutat. Dos emperadors van néixer en aquesta ciutat: Claudio i Caracalla. Avui dia l'arquebisbe de Lió és encara denominat “Prevalgut de les Galias” i la ciutat sovint és coneguda com a “capital de les Galias”.

Va ser aquesta urbs el centre de les institucions romanizadas de les tres Galias. En 12 a. de C. Druso va manar construir aquí un temple en honor a César Augusto i a Roma. Posseïa aquest temple una esplanada amb 400,000 metres quadrats, bella per si mateixa però a més acompanyada per múltiples belles estàtues enviades per totes les ciutats de la Gàl·lia. El summe sacerdot del culte a Augusto en aquest temple, Gayo Julio Rufo, va manar aixecar un amfiteatre al costat de l'edifici. En el amfiteatre es donaven espectacles gratuïts cada 1 d'agost. El mateix sacerdot va erigir un arc del triomf l'any 19 d. de C. on gravava tota la seva genealogia, que remuntava a primigenis aristòcrates gals.Plantilla:Cita lliuro

A la fi del segle II (19 de febrer de 197) va ser testimoni de la major i més cruel batalla disputada entre exèrcits romans: en la Colònia Copia Claudia Augusta Lugdunum, l'emperador romà Septimio Sever (145-211) va derrotar a l'usurpador Clodio Albino (147-197) en la coneguda com batalla de Lugdunum.

[[Arxiu:Droysens-21a.jpg|thumb|left|220px|Divisió de l'Imperi carolingi després de les mort de Carlemany]] Durant el segle III la ciutat comença un declivi, perdent la seva condició de capital de la Gàl·lia en 297, en benefici de Trèveris, més prop de la frontera del Rin. Lugdunum no és més que la seu administrativa d'una petita província (Lió, Borgoña i Franc-Comtat). L'any 437, les tribus germàniques refugiades en Borgoña després de la destrucció de Worms pels hunos, van ser reasentadas pel comandant militar d'Occident, Aecio, en Lugdunum.

Pel Tractat de Verdún (843), Lió va quedar inclòs a les terres que corresponien a l'emperador Lotario I, nét de Carlemany; més tard després de la divisió d'aquest va formar part del Regne de Arlés. Lió no va quedar sota control francès fins al segle XIV.

Durant la Guerra dels Cent Anys, Lió es manté fidel als reis de França. Això unit a la proximitat a Itàlia, país amb una primerenca florida econòmica i cultural, va produir un important desenvolupament per a la ciutat. Durant l'Edat Mitjana, i durant diversos segles després, la llengua principal de la ciutat de Lió no va ser el francès estàndard sinó el idioma franc-provençal, una llengua del grup galorromance.

El renaixement és la seva edat d'or, econòmicament es desenvolupa a partir del segle XVI amb l'arribada dels banquers florentinos; els comerciants, atrets per les quatre fires anuals; la instal·lació d'impremtes; el manteniment dels llaços comercials amb Alemanya i sobretot el comerç de la seda. Lió es converteix a la primera plaça bancària i en una de les majors ciutats de Europa. D'aquesta època es conserven molts edificis renaixentistes, testimonis d'aquesta riquesa.

Lió al segle XIX.

Malgrat tot, la vida de la gent comuna segueix sent difícil, això provocarà revoltes que juntament amb les Guerres de religió, donarà lloc a un lent declivi. Lió ja no recuperarà el prestigi anterior a les guerres: la majoria de les impremtes es traslladaran a Ginebra i igualment moltes famílies de banquers abandonaran la ciutat.

Durant la Revolució francesa, Lió es va alçar contra la Convenció Nacional i va recolzar als Girondinos. En 1793, la ciutat va ser assetjada durant més de dos mesos pels exèrcits revolucionaris, abans de finalment rendir-se. Diversos edificis van ser destruïts; una dècada més tard el propi Napoleó va ordenar la reconstrucció de tots els edificis destruïts durant aquest període.

Lió des de les ribes del riu Roine.

Gràcies a la seda, la ciutat es converteix durant el segle XIX en una important ciutat industrial. Els obrers de la seda de Lió, van realitzar dos aixecaments importants: en 1831 i 1834. L'aixecament de 1831 (La révolte donis Canuts), va veure un dels primers usos registrats de la bandera negra com a emblema de la protesta.www.drapeaunoir.org. «Li Drapeau Noir» (en francès). De 1827 a 1832 es construeix entre Saint-Étienne i Lió una de les primeres línies fèrries del món, dissenyada per l'enginyer Marc Seguin. El primer funicular del món va ser construït entre Lió i la Croix-Rousse en 1862.

Durant la Segona Guerra Mundial, la ciutat va ser un centre per a les forces d'ocupació alemanyes i també un bastió de la resistència. Jean Moulin va ser capturat als afores de la ciutat al juny de 1943. La ciutat va ser bombardejada el 26 de maig de 1944 per l'aviació aliada, poc abans del seu alliberament el 3 de setembre de 1944. El Centre d'Història de la Resistència i la Deportació [1], antiga seu de la Gestapo, ret homenatge al passat.

Evolució demogràfica[modifica | modifica el codi]

[[Arxiu:Métropole_de_Lió_map-blank.svg|thumb|right|La metròpoli de Lion.]] Per la seva població, Lió és la tercera ciutat de França si tenim en compte tota el àrea metropolitana (després de París i Marsella) si expliquem únicament la població intramuros. Està situada en el cor d'una regió urbana de 2,9 milions d'habitants,INSEE. «Població regió urbana de Lion (2004)» (en francès). la segona major de França.

Evolució de la població[modifica | modifica el codi]

Durant els anys 1970-1980, la ciutat de Lió va perdre més de 100.000 habitants. Això es pot atribuir al creixement de la suburbanización, en detriment de certs barris degradats del centre.

La ciutat de Lió va recuperar el dinamisme demogràfic en els anys 1990, amb la renovació de diferents barris (Gerland, Part-Dieu, Vaise, Saint-Rambert), gairebé 57.000 habitants en 16 anys. Més enllà de les raons tècniques, aquest creixement està en context amb l'augment de la població dels centres de les ciutats en Europa. L'augment de la població de la ciutat haurà d'accelerar-se amb la renovació del barri de la Confluence«Lió Confluence» (en francès, anglès). i la densificación del 7º arrondissement. thumb|centri|600px|Plau donis Terreaux.

Evolució demogràfica
(Font: INSEE-fr)
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1846 1851 1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
102 167 88 919 102 041 131 258 155 939 150 814 177 976 177 190 292 721 318 803 323 954 323 417 342 815 376 613 401 930 438 077 466 028
Evolució demogràfica
(Font: INSEE-fr)
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954 1962 1968 1975 1982 1990 1999 2010 2012
459 099 472 114 523 796 561 592 570 840 579 763 570 622 460 748 471 270 528 535 527 800 456 716 413 095 415 487 445 452 484 344 496 343

Política i administració[modifica | modifica el codi]

La ciutat està governada per un consell municipal composta per 73 membres elegits cada sis anys. L'alcalde és Gérard Collomb, del Partit Socialista, des del 2001.

Societat[modifica | modifica el codi]

Religió[modifica | modifica el codi]

La religió tradicional històrica ha estat el catolicisme romà. Hi ha un nombre important de musulmans. La Gran mesquita és la mesquita més gran de la ciutat.

Economia[modifica | modifica el codi]

Lió i la seva regió són una de les zones industrials més importants d'Europa, formant juntament amb altres regions com Catalunya el grup dels motors d'Europa. Moltes d'aquestes indústries es nodreixen d'estudiants provinents de les escoles d'enginyeria de la seva àrea metropolitana (École Centrale de Lyon, INSA Lyon,....).

Lió Part-Dieu

El PIB de la ciutat de Lió i la seva aglomeració era en 2007 de 62 000 milions d'euros,www.lyon-business.org. «Chiffres-clés Lió & sa région» (en francès). segon de França després de París; el PIB mitjà per habitant de 35.700 euros i el poder adquisitiu dels seus habitants és el 21º del món, segons un estudi de UBS AG.UBS. «Grans ciutats: Ciutats més riques del món per poder adquisitiu» (en anglès). La ciutat constitueix un pol de desenvolupament a nivell europeu aprofitant-se de la seva posició com a cruïlla de comunicacions. A més en 2011 estava situada en vuitena posició a nivell global en l'índex Innovation Cities.2thinknow. «Innovation Cities Top 100 Index 2011: City Rànquings» (en anglès). La regió lionesa té una llarga tradició en iniciatives tecnològiques i econòmiques: la banca i la impremta en el Renaixement, després l'enginyeria mecànica, la recerca científica en química, física, medicina, virologia.ONLYLYON. «TRADITION D'INNOVATION» (en francès, anglès).

Grans empreses[modifica | modifica el codi]

Lió és seu de nombroses empreses: Euronews, LCL, Toupargel, Aéroports de Lió, Groupe Seb, Renault Trucks, BioMérieux, Sanofi-Aventis, LVL Medical, Bayer CropScience Europe, Voisin, CEGID, Boiron, Mérial, Infogrames, GL Events, Babolat, Descours & Cabaud, Alptis, April Group, Apicil...

Barris de negocis[modifica | modifica el codi]

Seu de la Interpol.

L'especialització d'alguns sectors té com a conseqüència la creació de barris de negocis: la Part-Dieu, localitzat en el 3º arrondissement, és el segon districte de negocis de França després de La Défense de París.www.grandlyon.com. «La Part-Dieu: Un quartier d'affaires en développement continu» (en francès). La Vaig citar Internationale, projectada per l'arquitecte Renzo Piano i acabada en 2006, està situada en el 6º arrondissement al costat del parc de la Tête d'Or; aquí es troba la seu de la Interpol. El barri de la Confluència, al sud del centre històric, és un nou pol econòmic i cultural en desenvolupament.

Recerca[modifica | modifica el codi]

A Lió es troba el laboratori de recerca P4 Jean Merieux INSERM,Lloc web del laboratori P4 Jean Merieux INSERM, el més gran d'Europa de classe 4, on s'investiga sobre els virus més perillosos del món: ébola, Marburgo, Nipah, Hendra, Lassa, Congo-Crimea.Ministeri d'afers exteriors i europeus. «Laboratoris de màxima seguretat a Europa» (en castellà).Lavozdegalicia.es. «Un "búnker" contra els virus més perillosos» (en castellà).

Transport[modifica | modifica el codi]

Xarxa de transport
Metro de Lió, línia D.

Per la seva situació geogràfica, Lió és punt de trobada de nombroses autopistes i lloc de pas obligat de les línies ferroviàries cap al sud d'Europa, a més de comptar amb un port sec de primera categoria. Tradicionalment lligada a París i Marsella, la ciutat de Lió tendeix avui dia a enfortir les seves connexions cap a l'est, incloent les ciutats de Ginebra, a Suïssa, i Torí, a Itàlia.

Aeri[modifica | modifica el codi]

L'aeroport Lió Saint-Exupéry situat al municipi del Colombier-Saugnieu a 20 km a l'est de la ciutat, i serveix com a base tant per a vols nacionals com a internacionals. A més l'aeroport compta amb una estació de TGV (Gare de Lió Sain-Exupéry).

Ferrocarril[modifica | modifica el codi]

Lió està connectada mitjançant la xarxa de TGV amb el nord (París, Lille, Brussel·les i pròximament Ámsterdam i Estrasburg), oest (Rennes, Nantes) i amb el sud (Marsella, Montpeller i Barcelona).

La ciutat té dues grans estacions ferroviàries, ambdues amb servei TGV: Lió Perrache, inaugurada en 1857 i sobretot Lió Part-Dieu, construïda en 1983 i que és la primera estació francesa per tràfic de viatgers després de les estacions parisenques. A més existeixen altres estacions petites: Gorge-de-Loup, Vaise, Saint-Paul i Jean Macé.

Transport públic[modifica | modifica el codi]

Lió disposa del segon sistema de transport públic de França després de Île-de-France amb 1,5 milions de desplaçaments al dia i arribant a 1,7 milions d'habitants.

El TCL (Transports en Commun Lyonnais) és el sistema públic de transport. Comprèn quatre línies de metro, cinc línies de tramvia, dos funiculars, set línies de troleibusos i més de cent línies de autobusos.

Bicicletes[modifica | modifica el codi]

L'any 2005 la ciutat de Lió va introduir el sistema de lloguer de bicicletes públiques, denominat Vélo'v que va tenir molt èxit i que va servir d'exemple per altres ciutats com Barcelona (Bicing) i Paris (Velib').[3]

Cultura i tradicions[modifica | modifica el codi]

Festes[modifica | modifica el codi]

  • La fête des Lumières o Illuminations, que se celebra cada 8 de desembre, és la festa més emblemàtica de la ciutat on desenes de milers de ciutadans vinguts de tota França gaudeixen d'espectacles de llum, foc i colors. Edificis i monuments de tota la ciutat són utilitzats per a espectacles de llum i so. Té lloc durant 4 dies l'epicentre dels quals és la nit del 8 de desembre. És l'autèntica festa que identifica als lionesos tenint el seu origen al segle XIX; avui dia té una gran dimensió internacional rebent cada any a prop de 4 milions de visitants.[4]


Patrimoni arquitectònic[modifica | modifica el codi]

427 hectàrees de la ciutat estan classificades com Patrimoni Mundial de la Humanitat de la Unesco des de 1998, és un dels espais més vasts inscrits juntament amb Bordeus. Dins dels espais protegits destaca el pujol de Fourvière i els barris antics: el Vieux Lió; el pujol de la Croix-Rousse, patrimoni urbà associat als obrers de la seda anomenats Canuts i la 'Presqu'île que testimonia les evolucions industrials de la ciutat.

La ciutat és membre de l'organització de ciutats patrimoni mundial i està classificada ciutat d'art i d'història segons la Unesco.

« La llarga història de Lió, que va ser fundada pels romans en el segle I a. C. com la capital de les Tres Galias i ha continuat des de llavors exercint un paper principal en el desenvolupament econòmic, cultural i polític d'Europa des de llavors, està vívidament il·lustrat pel seu teixit urbà i molts edificis històrics de qualitat de tots els períodes.Pàgina web de la UNESCO »

[[Arxiu:Rue de la Fronde à Lió.JPG|thumb|left|Vieux Lió]] Dins del patrimoni protegit es troba: El Vieux Lió, és el barri medieval i renaixentista, situat a la vora del Saona, al peu del pujol de Fourvière. És un dels barris més extensos que encara queden intactes de l'època medieval i renaixentista.

  • La Croix-Rousse, és un pujol de la ciutat i també el barri que hi ha sobre ella. És un barri singular, profundament marcat pel seu passat com a centre de la indústria de la seda.
  • Pujol de Fourvière, on es troba el teatre romà i també la basílica Notre-Dóna'm de Fourvière.
  • La Presqu'île, que testimonia el desenvolupament industrial de la ciutat és, avui dia, l'autèntic centre de Lion; es tracta de la continuïtat urbana de la ciutat antiga, del Vieux-Lió pels seus carrers renaixentistes (Rue Mercière), les seves grans artèries haussmanianas, les seves places, els seus palaus particulars i els seus monuments clàssics.

[[Arxiu:Lió fete donis Lumieres 2013.jpg|thumb|left|Fête donis Lumières]]

thumb|upright|Rue Mercière.

Festivals i esdeveniments[modifica | modifica el codi]

A més, Lió acull dos biennals internacionals[4], una dedicada a l'art contemporani i una altra a la dansa; un festival de salsa a la fi de juny, I Salsa Festival[5]; un festival literari en el mes de març, Quais du polar[6] i amb la finalitat de promoure la ciutat com a bressol del cinema, el Grand Lió ha impulsat des de 2009 el Grand Lió Film Festival[7].

Patrimoni gastronòmic[modifica | modifica el codi]

Lió és el bressol d'alguns dels xefs més famosos del planeta com Paul Bocuse o Eugénie Brazier i de bona part dels plats més famosos de la cuina francesa, com els quenelles, la sopa de ceba, els grattons o la andouillette. Algunes preparacions culinàries que s'han internacionalitzat són molt conegudes com la salsa lionesa. Això li val ser sovint considerada la «capital mundial de la gastronomia»Web del Gran Lió (en francès) i l'origen de la Haute cuisine. A més es pot gaudir de la rica gastronomia local en els restaurants de la ciutat, dels quals una vintena són certificats com a autèntics, els bouchons, concentrats sobretot als carrers del Vieux-Lió i en la Rue Mercière en la Presqu'île. Entre els dolços destaquen els pralines (sovint com a farcit de pastissos i brioches) i els coussins.

Educació[modifica | modifica el codi]

Educació superior[modifica | modifica el codi]

Lió és, després de París, la segona ciutat de França per nombre d'estudiants en estudis superiors. L'aglomeració lionesa alberga a uns 120.000 estudiants.[5]

Universitats[modifica | modifica el codi]
Edifici principal de la Universitat de Lió III
  • Universitat de Lió, agrupa les 3 universitats públiques de la ciutat.
  • Universitat de Lió I - Claude Bernard
  • Universitat de Lió II - Lumière
  • Universitat de Lió III - Jean Moulin
  • Universitat Catòlica de Lió (privada)
Centres d'ensenyament superior[modifica | modifica el codi]
École normale supérieure lettres et sciences humaines
  • I-Artsup
  • Escola Normal Superior de Lió
  • École normale supérieure lettres et sciences humaines
  • Institut d'Estudis Polítics de Lió
  • Institut National des Sciences Appliquées de Lió
  • École Centrale de Lió
  • École spéciale de mécanique et d'électricité
  • École catholique des arts et métiers
  • École supérieure chimie physique électronique de Lió
  • École nationale supérieure d'architecture de Lió
  • EMLYON Business School
  • Ecole supérieure de commerce et de management
  • Institut supérieur européen de formation parell l'action
  • École de commerce européenne
  • École nationale supérieure des sciences de l'information et des bibliothèques
  • Institut des Technologies de l'Environnement
  • Institut supérieur d'agriculture et d'agroalimentaire Rhône-Alpes
  • Institut textile et chimique de Lió
  • École nationale vétérinaire de Lió
  • École nationale des travaux publics de l'État
  • ISCPA - Institut des Médias
  • École pour l'informatique et els nouvelles technologies
  • École privée des sciences informatiques
  • Institut Polytechnique de Lió
  • Institut régional d'administration
  • Institut supérieur européen de gestion group
  • École du service de santé des armées de Lyon-Bron
  • Institut des sciences et techniques de l'ingénieur de Lyon
  • École nationale des beaux-arts de Lyon
  • École nationale supérieure de la police
  • Institut Commercial Lyonnais
  • École Interculturelle de Français pour Étrangers

Nadius il·lustres[modifica | modifica el codi]

Bust de l'emperador Caracalla

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Vista panoràmica[modifica | modifica el codi]

Vista panoràmica des de la basílica de Fourvière

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Populations légales 2011» (en francès). INSEE, 31-12-2013. [Consulta: 3 gener 2014]. «Les poblacions legals 2011 entren en vigor l'1 de gener de 2014»
  2. Gérard Chauvy, « La dure condition des forçats du luxe », Història, n.º 648, desembre de 2000
  3. velov.grandlyon.com
  4. lumieres.lyon.fr
  5. Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF Atles 2007-2008 de l'enseignement supérieur en France

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lió Modifica l'enllaç a Wikidata