André-Marie Ampère

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgAndré-Marie Ampère
Andre-marie-ampere2.jpg
André-Marie Ampère
Naixement 20 de gener de 1775
Lió, França
Mort 10 de juny de 1836(1836-06-10) (als 61 anys)
Marsella, França
Sepultura Cementiri de Montmartre
48° 53′ 16″ N, 2° 19′ 49″ E / 48.88778°N,2.33028°E / 48.88778; 2.33028
Nacionalitat França França
Es coneix per Electromagnetisme
Llei d'Ampère
Ocupació Físic, matemàtic
Institució École polytechnique
Collège de France
Cònjuge Julie Carron
Jeanne Potot
Fills
Pares Jean-Jacques Ampère i Jeanne Desutière–Sarcey
Premis Cavaller de la Legió d'Honor
Signatura
Modifica dades a Wikidata

André-Marie Ampère FRS (Lió, 20 de gener de 1775 - Marsella, 10 de juny de 1836) fou un físic i matemàtic francès.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

A la casa familiar de Poleymieux-au-Mont-d'Or, a prop de Lió, Ampère hi passar la infància i la joventut, i hi va llegir i estudiar l'Encyclopedie de d'Alembert i Diderot. El 1801 va ocupar la càtedra de física i química a l'Escola Central de Bourg-en-Bresse i el 1804 va ser nomenat professor del liceu de Lió (avui Lycée Ampère).

A partir de 1809 va començar la seva reeixida carrera: va ser nomenat professor de l'Escola Politècnica de París, ciutat on es traslladà, el 1814 va ser elegit membre de l'Acadèmia Francesa de les Ciències i el 1819 va ser nomenat professor de Filosofia a la Facultat de Lletres de París. El 1822 va establir els principis de l'electrodinàmica i descobrí les accions mútues entre conductors travessats per corrents elèctriques. El 1827, amb l'inestimable col·laboració de Felix Savary,[2] va publicar la Théorie mathématique des phénomènes électrodynamiques uniquement déduite de l'expérience, on va exposar la seva famosa llei, avui coneguda com a llei d'Ampère.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «André-Marie Ampère». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Hofmann, James R. André-Marie Ampère: Enlightenment and Electrodynamics. Cambridge University Press, 1995, p. 321. ISBN 0-521-56220-1. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]