Georg Simon Ohm

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGeorg Simon Ohm
Georg Simon Ohm3.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Georg Simon Ohmaiga Modifica el valor a Wikidata
16 març 1789 Modifica el valor a Wikidata
Erlangen Modifica el valor a Wikidata
Mort6 juliol 1854 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Munic Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentSüdlicher Friedhof (Munic48° 07′ 37″ N, 11° 33′ 54″ E / 48.1269018°N,11.5651016°E / 48.1269018; 11.5651016
Dades personals
NacionalitatAlemanya Alemanya
FormacióUniversitat d'Erlangen
Conegut perLlei d'Ohm
Activitat
Director de tesiKarl Christian von Langsdorf Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballFísica Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFísica
OrganitzacióUniversitat de Munic
Membre de
Obra
Obres destacables
Família
GermansMartin Ohm Modifica el valor a Wikidata
Premis

Find a Grave: 5767 Modifica els identificadors a Wikidata

Georg Simon Ohm (16 de març, 1789 - 6 de juliol, 1854) fou un físic alemany. A més dels seus treballs sobre geometria òptica i acústica, poc coneguts, Ohm aportà a la ciència la llei fonamental del corrent elèctric (Llei d'Ohm). La unitat de resistència elèctrica del Sistema Internacional s'anomena ohm en honor seu.

Biografia[modifica]

Ohm va néixer el 1789 en una família pobre. El seu pare Johan Wolfgang Ohm i la seva mare li van donar des de ben petit una excel·lent educació. Possiblement Georg Ohm podria haver pertangut a una família nombrosa, però com era normal en aquella època, molts dels seus germans van morir durant la infància, de manera que dels set fills que matrimoni Ohm va portar al món només tres van sobreviure: Georg Simon, la seva germana Elisabeth Barbara i el seu germà Martin, que va arribar a ser un conegut matemàtic. És el rebesavi del líder sindicalista Georg Simon Climent.

A l'edat de 16 anys viatja a la Universitat d'Erlangen, on segons sembla es va desinteressar dels seus estudis i aprofita el temps jugant al billar, ballar i patinar sobre gel, la qual cosa va accelerar que marxes de la universitat després de 3 semestres. A conseqüència del descontentament del seu pare (puntualitzant que va ser el seu propi pare el que va decidir que anés a la universitat) amb l'actitud del seu fill de desaprofitar el seu temps a la universitat. Ohm va ser invitat a anar a Suïssa, on al Setembre de 1806 va obtenir una plaça de mestre de matemàtiques en una escola de Gottstadt prop de Nydau. Aconsellat pel seu amic Karl Christian von Langsdorf (al que va conèixer durant la seva estada a la universitat) que llegís treballs d'Euler, Laplace i Lacroix, prossegueix els seus estudis sobre matemàtiques fins que a abril de 1811 decideix tornar a Erlangen, on rep el doctorat el 25 d'octubre d'aquell mateix any i immediatament ingressa en la nòmina de la universitat.

Com a professor d'ensenyament secundari, Ohm començà la seva recerca amb la cel·la electroquímica, inventada pel comte italià Alessandro Volta. Usant equipament de la seva creació, Ohm determinà que el corrent que flueix a través d'un conductor és proporcional a l'àrea de la seva secció, i inversament proporcional a la seva llargada.

Fent servir els resultats dels seus experiments, Ohm pogué definir la relació fonamental entre el voltatge, el corrent elèctric i la resistència. Aquesta descoberta determinà l'inici de l'anàlisi de circuits elèctrics.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Georg Simon Ohm
  • «Georg Simon Ohm». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Georg Simon Ohm» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Caneva, Kenneth L. «Ohm, Georg Simon». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 27 maig 2016].
  • «Georg Simon Ohm». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 27 maig 2016].