Corrent continu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tipus de corrent continu. 1.- D'una bateria. 2.- Amb una rectificació de mitja ona. 3.- Amb una rectificació d'ona completa

El corrent continu (CC o DC Direct current) és un tipus de corrent elèctric on el sentit de circulació del flux de càrregues elèctriques no varia. El flux de càrregues es produeix a través d'un conductor, com podria ser un fil metàl·lic, però també es podria establir a través d'un semiconductor, un aïllant o fins i tot al buit com passa a un tub de raigs catòdics. En aquest tipus de corrent elèctric les càrregues elèctriques flueixen sempre en el mateix sentit, essent un tret característic front el corrent altern. Un sinònim en desús de corrent continu és corrent galvànic.

La primera xarxa elèctrica comercial, desenvolupada per Thomas Edison a finals del segle XIX, utilitzava corrent continu. Avui dia, a causa dels avantatges del corrent altern pel que fa a possibilitats de transformació i transport, les xarxes de transport i distribució utilitzen gairebé de manera exclusiva corrent altern. En el cas d'aplicacions que necessiten corrent continu, com en el cas del ferrocarril que utilitza el sistema de tercer rail, el corrent altern arriba a una subestació que utilitza un rectificador per convertir-lo en corrent continu.

Aplicacions[modifica | modifica el codi]

El corrent continu s'utilitza normalment per a aplicacions on necessitem un baix voltatge, especialment on l'energia es produïda per piles o per sistemes d'energia solar (cèl·lules fotoelèctriques) ja que ambdós només produeixen CC.

A un circuit amb corrent continu, és important no canviar la polaritat, a menys que el dispositiu tinga un díode que ho permeta (la majoria de dispositius no ho permeten).

Vegeu També[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Corrent continu Modifica l'enllaç a Wikidata