Guerra dels corrents

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La Guerra dels corrents va ser una competència econòmica de mercat, pel control de l'incipient mercat elèctric.

Història[modifica | modifica el codi]

L'electricitat era la paraula màgica a finals del s. XIX. Des de les temptatives inicials de Benjamin Franklin o Michael Faraday fins a la tecnologia del telègraf, les aplicacions per a l'electricitat creixien contínuament.

Després de l'Exposició Mundial de París el 1881 i de la presentació del llum de Thomas Alva Edison, els nous sistemes d'enllumenat elèctrics es van convertir en l'assoliment tecnològic més important del món. L'electricitat podia substituir el vapor per fer funcionar els motors. Era una segona revolució industrial i, en ciutats europees i americanes, les centrals elèctriques es multiplicaven basades en el disseny de Pearl Street, la central que Thomas Alva Edison va establir a 1882 a Nova York. Va ser la primera instal·lació per a la producció elèctrica comercial del món i encara que era una planta enorme per a la seva època, podia produir i distribuir electricitat fins a tan sols com 330 ha de Manhattan.

La demanda d'electricitat aviat va conduir al desig de construir centrals elèctriques més grans i de portar l'energia a grans distàncies. A més, la ràpida distribució de motors elèctrics industrials va provocar una forta demanda per un voltatge diferent dels 110 V usats per a la il·luminació.

Corrent continu i corrent altern[modifica | modifica el codi]

El sistema d'Edison, que utilitzava el corrent continu (CC), era poc adequat per respondre a aquestes noves demandes. El problema del transport era encara més difícil, ja que la transmissió interurbana de grans quantitats de CC a 110 volts era molt costosa i patia enormes pèrdues per dissipació en forma de calor.

A 1.886, George Westinghouse, un ric empresari però un nouvingut en el negoci elèctric, va fundar Westinghouse Electric per competir amb General Electric d'Edison. El sistema de la primera es va basar en els descobriments i les patents de Nikola Tesla, qui va creure apassionadament en la superioritat del corrent altern (CA). El seu argument es basava en que les pèrdues en la transmissió d'electricitat depenen del voltatge: a més gran voltatge, menors pèrdues. I a diferència del CC, el voltatge del CA es pot elevar amb un transformador per a ser transportat llargues distàncies amb poques pèrdues en forma de calor. Llavors, abans de proveir energia als clients, el voltatge es pot reduir a nivells segurs i econòmics.

Tesla en contra d'Edison[modifica | modifica el codi]

Electrocutant un elefant (Electrocuting an Elephant), 1903

Edison estava commogut per l'aparició de la tecnologia de Tesla, que amenaçava els seus interessos en un camp que ell mateix havia creat.

Thomas Alva Edison i George Westinghouse es van enfrontar en una batalla de relacions públiques-que els diaris van denominar "la guerra dels corrents" - per determinar quin sistema es convertiria en la tecnologia dominant. Edison va inventar una cadira elèctrica de CA i va electrocutar gossos, gats i fins a un elefant per demostrar que el corrent altern era perillós. Topsy l'elefant va passar a la immortalitat en un vídeo filmat el 1903. Per neutralitzar aquesta iniciativa, Tesla es va exposar a un CA que va travessar el seu cos sense causar cap dany. Davant d'aquesta prova, Edison res va poder fer i el seu prestigi va quedar momentàniament erosionat.

Durant la Fira Mundial de Chicago de 1893, Tesla va tenir la seva gran oportunitat. Quan George Westinghouse va presentar un pressupost per la meitat del que demanava General Electric, la il·luminació de la Fira li va ser adjudicada i Tesla va poder exhibir els seus generadors, dinamos i motors de CA.

Més tard, la Niagara Falls Power Company va encarregar a Westinghouse el desenvolupament del seu sistema de transmissió. Va ser el final de la "guerra dels corrents" i el CA acabaria imposant-se en tot el món.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]