Benjamin Franklin

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaBenjamin Franklin
Joseph Siffrein Duplessis - Benjamin Franklin - Google Art Project.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 gener 1706 Modifica el valor a Wikidata
Boston (Massachusetts) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 abril 1790 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Filadèlfia (Pennsilvània) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortPleuritis Modifica el valor a Wikidata
SepulturaChrist Church, Philadelphia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
President of the Supreme Executive Council of Pennsylvania (en) Tradueix
18 octubre 1785 – 5 novembre 1788
← John DickinsonThomas Mifflin →
United States Ambassador to Sweden (en) Tradueix
28 setembre 1782 – 3 abril 1783
← cap valor – Jonathan Russell →
Ambaixador dels Estats Units a França
14 setembre 1778 – 17 maig 1785
← cap valor – Thomas Jefferson →
United States Postmaster General (en) Tradueix
26 juliol 1775 – 7 novembre 1776
← cap valor – Richard Bache →
President de la Cambra de Representants de Pennsilvània
maig 1764 – octubre 1764
← Isaac NorrisIsaac Norris →
Ambaixador
Membre de la Casa dels Representants de Pennsylvania
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicEstatunidenc Modifica el valor a Wikidata
ReligióDeisme Modifica el valor a Wikidata
Formacióescolarització a casa Modifica el valor a Wikidata
Conegut perParallamps (1753)
Signant de la Declaració d'Independència dels Estats Units (1776)
Activitat
Ocupaciópolític, autobiògraf, filòsof polític, músic, dissenyador, bibliotecari, economista, periodista, editor, físic, propietari d'esclaus, jugador d'escacs, diletant, teòric polític, impressor, editor, polímata, mestre de postes, activista polític, inventor, diplomàtic, estadista, francmaçó Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Pennsilvània Modifica el valor a Wikidata
Partitcap valor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Nom de plomaSilence Dogood Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Participà en
19 juny 1754Albany Congress (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeDeborah Franklin (oc) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsWilliam FranklinFrancis Folger FranklinSarah Franklin Bache Modifica el valor a Wikidata
ParesMingos Franklin (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Abiah Folger (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansJane Mecom (en) Tradueix i James Franklin Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Benjamin Franklin Signature.svg Modifica el valor a Wikidata

Coat of Arms of Benjamin Franklin.svg Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: ca5c6242-7ba8-4cc9-9c32-3bf4719e54c6 Discogs: 1148108 IMSLP: Category:Franklin,_Benjamin Allmusic: mn0001192412 Find a Grave: 364 Modifica el valor a Wikidata

Benjamin Franklin (Boston, 17 de gener de 1706 Filadèlfia, 17 d'abril de 1790) fou un polímata estatunidenc,[1] que fou actiu com a escriptor, científic, inventor, estadista, diplomàtic, impressor, editor i filòsof polític.[2]

És considerat un dels Pares fundadors dels Estats Units. Va participar en la redacció de la Declaració d'Independència i en fou un dels signants. També va exercir com a ambaixador dels Estats Units a França i va participar en la redacció de la Constitució dels Estats Units.

En el terreny científic destacà pels seus estudis sobre l'electricitat i la invenció del parallamps.

Biografia[modifica]

Quinzè germà d'un total de disset, Benjamin Franklin va cursar únicament estudis elementals, i aquests només fins a l'edat de deu anys. Als dotze va començar a treballar com a impressor en una empresa propietat d'un dels seus germans. Més tard va fundar el diari Pennsylvania Gazette, que va publicar entre els anys 1728 i 1748. Va publicar a més l'Almanac del Pobre Richard (Poor Richard's Almanack, 1732-1757) i va ser responsable de l'emissió de paper moneda a les colònies britàniques d'Amèrica (1727).

El retorn de Franklin a Filadèlfia (1785), de Jean Leon Gerome Ferris
El governador Morris signa la Constitució davant Washington. Franklin està darrere de Morris. Pintura de Hintermeister, 1925.[3]

El 1753 fou nomenat director general de correus i en reorganitzà el servei, i el 1757 fou enviat a Londres per defensar els interessos de les colònies revoltades.[1] En tornar a Filadèlfia (1775) fou nomenat diputat per Pennsilvània en el segon congrés continental.[1] Va participar de forma molt activa en el procés que conduiria finalment a la independència de les colònies britàniques d'Amèrica, va intervenir en la redacció de la Declaració d'Independència (1776)[1] al costat de Thomas Jefferson i John Adams, i es va desplaçar a França a la recerca d'ajuda per prosseguir la campanya contra les tropes britàniques. Va contribuir a la redacció de la Constitució nord-americana. Negocià el tractat d’amistat amb França (1778) i amb Espanya (1779).[1] El 13 de setembre de 1783 signà la pau de Versalles, en la qual la Gran Bretanya reconeixia la independència nord-americana.[1]El 1785, de nou als EUA, presidí el consell executiu de Filadèlfia, i participà en la convenció de Filadèlfia (1787).[1]

El seu temperament actiu i polifacètic va impulsar també a Benjamin Franklin a participar en les qüestions d'àmbit local, per exemple, en la creació d'institucions com el cos de bombers de Filadèlfia, la primera biblioteca pública de subscripció dels Estats Units i la Universitat de Pennsilvània, així com la Societat Filosòfica Americana. Va ser l'únic americà de l'època colonial britànica que va aconseguir fama i notorietat a l'Europa del seu temps.

Escriví nombrosos assaigs i una autobiografia, Memoirs of the Life and Writtings of Benjamin Franklin (1817-19).[1] Entre les seves obres trobem The Way to Wealth, traduïda al català com Lo camí de la fortuna el 1868 per Gaietà Vidal i Valenciano.

Obra científica[modifica]

L'interès de Benjamin Franklin pels temes científics va començar a mitjans de segle i va coincidir amb l'inici de la seva activitat política, que es va centrar en diversos viatges a Londres, entre 1757 i 1775, amb la missió de defensar els interessos de Pennsilvània.

Pel que fa a la seva activitat científica, investigà els fenòmens elèctrics, descobrí el poder de les puntes metàl·liques, enuncià el principi de la conservació de l’electricitat i el 1752 descobrí la natura elèctrica dels llampecs i inventà el parallamps.[1] Durant la seva estada a França, el 1752, va dur a terme el famós experiment de l'estel que li va permetre demostrar que els núvols estan carregats d'electricitat i que, per tant, els llamps són essencialment descàrregues de tipus elèctric.

Per a la realització de l'experiment, no exempt de risc, va utilitzar un estel dotat d'un filferro metàl·lic unit a un fil de seda que, d'acord amb la seva suposició, havia carregar amb l'electricitat captada pel filferro. Durant la tempesta, va apropar la mà a una clau que penjava del fil de seda, i va observar que, el mateix que en els experiments amb ampolles de Leyden que havia realitzat amb anterioritat, saltaven espurnes, la qual cosa demostrava la presència d'electricitat.

Aquest descobriment li va permetre inventar el parallamps, l'eficàcia va donar lloc al fet que ja el 1782, a la ciutat de Filadèlfia, s'haguessin instal·lat 400 d'aquests enginys. Els seus treballs sobre l'electricitat el van portar a formular conceptes com ara el de l'electricitat negativa i positiva, a partir de l'observació del comportament de les varetes d'ambre, o el de conductor elèctric, entre d'altres.

Rostre de Benjamin Franklin en els bitllets de 100 dòlars estatunidencs.

A més, va exposar una teoria sobre l'electricitat en la qual considerava que aquesta era un fluid subtil que podia presentar un excés o un defecte, descobrir el poder de les puntes metàl·liques en observar que un cos amb càrrega elèctrica es descarrega molt més de pressa si acaba en punta, i va enunciar el principi de conservació de la càrrega elèctrica.

Va inventar també l'anomenada estufa salamandra, les anomenades lents bifocals i l'harmònica de vidre.[4] La gran curiositat que sentia pels fenòmens naturals li va induir a estudiar, entre d'altres, el curs de les tempestes que es formen en el continent americà, i va ser el primer a analitzar el corrent càlida que discorre per l'Atlàntic nord i que en l'actualitat es coneix amb el nom de corrent del Golf. També estudià alguns dels problemes relacionats amb el creixement demogràfic, la contaminació de l’aire i la higiene.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 1,9 «Benjamin Franklin». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Encyclopædia Britannica, Wood, 2021
  3. Robinson, Raymond H. «The Marketing of an Icon». A: George Washington: American Symbol, 1999, p. 117. ISBN 9781555951481. «Figure 56 John Henry Hintermeister (American 1869–1945) Signing of the Constitution, 1925...Alternatively labeled Title to Freedom and the Foundation of American Government...".» 
  4. Franklin, Benjamin. «How Franklin Invented the Armonica and How to Build One» (en anglès), 13-07-1762.

Vegeu també[modifica]