Vés al contingut

Benjamin Franklin

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaBenjamin Franklin

Retrat de Benjamin Franklin per Joseph Duplessis (1785). Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 gener 1706 Modifica el valor a Wikidata
Boston (Amèrica britànica) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 abril 1790 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Filadèlfia (Pennsilvània) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortpleuritis Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Christ Church, Sect. A 39° 57′ 07″ N, 75° 08′ 52″ O / 39.951853°N,75.147819°O / 39.951853; -75.147819 Modifica el valor a Wikidata
Delegat a la Convenció Constitucional dels Estats Units
25 maig 1787 – 17 setembre 1787
Circumscripció electoral: Pennsilvània
President del Consell Executiu Suprem de Pennsilvània
18 octubre 1785 – 5 novembre 1788
← John DickinsonThomas Mifflin →
Ambaixador dels Estats Units a Suècia
28 setembre 1782 – 3 abril 1783
← cap valor – Jonathan Russell →
Ambaixador dels Estats Units a França
14 setembre 1778 – 17 maig 1785
← cap valor – Thomas Jefferson →
1r Director del Servei Postal dels Estats Units
26 juliol 1775 – 7 novembre 1776
← cap valor – Richard Bache →
President de la Cambra de Representants de Pennsilvània
maig 1764 – octubre 1764
← Isaac NorrisIsaac Norris →
Membre de la Cambra de Representants de Pennsylvania
maig 1764 – octubre 1764 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióDeisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióBoston Latin School (1714–1716) Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perParallamps (1753)
Signant de la Declaració d'Independència dels Estats Units (1776)
Activitat
Camp de treballFísica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, polímata, diplomàtic, escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Pennsilvània Modifica el valor a Wikidata
Partitcap valor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Nom de plomaSilence Dogood Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Participà en
19 juny 1754Congrés d'Albany Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeDeborah Read Franklin Modifica el valor a Wikidata
FillsWilliam Franklin, Francis Folger Franklin, Sarah Franklin Bache Modifica el valor a Wikidata
ParesJosiah Franklin Modifica el valor a Wikidata  i Abiah Folger Modifica el valor a Wikidata
GermansJane Franklin Mecom
James Franklin Modifica el valor a Wikidata
ParentsAnn Smith Franklin, cunyada Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: ca5c6242-7ba8-4cc9-9c32-3bf4719e54c6 Discogs: 1148108 IMSLP: Category:Franklin,_Benjamin Allmusic: mn0001192412 Goodreads author: 289513 Find a Grave: 364 Project Gutenberg: 92 Modifica el valor a Wikidata

Benjamin Franklin (Boston, 17 de gener de 1706 - Filadèlfia, 17 d'abril de 1790)[1] fou un polímata estatunidenc,[2] que fou actiu com a escriptor, científic, inventor, estadista, diplomàtic, impressor, editor i filòsof polític.[3]

És considerat un dels Pares fundadors dels Estats Units. Va participar en la redacció de la Declaració d'Independència i en fou un dels signants. També va exercir com a ambaixador dels Estats Units a França i va participar en la redacció de la Constitució dels Estats Units.

En el terreny científic destacà pels seus estudis sobre l'electricitat i per la invenció del parallamps.

Biografia

[modifica]

Quinzè germà d'un total de disset,[4] Benjamin Franklin va cursar únicament estudis elementals, i aquests només fins a l'edat de deu anys. Als dotze va començar a treballar com a impressor en una empresa propietat d'un dels seus germans.[5] Més tard va fundar el diari Pennsylvania Gazette, que va publicar entre els anys 1728 i 1748.[6] Va publicar a més l'Almanac del Pobre Richard (Poor Richard's Almanack, 1732-1757)[7][8] i va ser responsable de l'emissió de paper moneda a les colònies britàniques d'Amèrica (1727).[9][10]

El retorn de Franklin a Filadèlfia (1785), de Jean Leon Gerome Ferris
El governador Morris signa la Constitució davant Washington. Franklin està darrere de Morris. Pintura de Hintermeister, 1925.[11]

El seu temperament actiu i polifacètic va impulsar també a Benjamin Franklin a participar en les qüestions d'àmbit local, per exemple, en la creació d'institucions com el cos de bombers de Filadèlfia,[12] la primera biblioteca pública de subscripció dels Estats Units i la Universitat de Pennsilvània,[12][13] així com la Societat Filosòfica Americana.[14] Va ser l'únic americà de l'època colonial britànica que va aconseguir fama i notorietat a l'Europa del seu temps.[15]

Escriví diversos assaigs i una autobiografia (Memoirs of the Life and Writtings of Benjamin Franklin, 1817-19).[16][2] Entre les seves obres trobem The Way to Wealth, traduïda al català com Lo camí de la fortuna el 1868 per Gaietà Vidal i Valenciano.[17]

Obra científica

[modifica]

L'interès de Benjamin Franklin pels temes científics va començar a mitjans de segle i va coincidir amb l'inici de la seva activitat política, que es va centrar en diversos viatges a Londres, entre 1757 i 1775, amb la missió de defensar els interessos de Pennsilvània.[18]

Pel que fa a la seva activitat científica, va investigar els fenòmens elèctrics, va descobrir el poder de les puntes metàl·liques, va enunciar el principi de la conservació de l'electricitat i el 1752 va descobrir la natura elèctrica dels llampecs i fou l'inventor del parallamps.[2][13]

Durant la seva estada a França, el 1752, va dur a terme el famós experiment de l'estel que li va permetre demostrar que els núvols estan carregats d'electricitat i que, per tant, els llamps són essencialment descàrregues de tipus elèctric.[19] La data i els detalls de l'experiment són objecte de controvèrsia.[20]

Per a la realització de l'experiment, no exempt de risc, va utilitzar un estel dotat d'un filferro metàl·lic unit a un fil de seda que, d'acord amb la seva suposició, havia carregar amb l'electricitat captada pel filferro. Durant la tempesta, va apropar la mà a una clau que penjava del fil de seda, i va observar que, el mateix que en els experiments amb ampolles de Leyden que havia realitzat amb anterioritat, saltaven espurnes, la qual cosa demostrava la presència d'electricitat.[21]

Aquest descobriment li va permetre inventar el parallamps, l'eficàcia va donar lloc al fet que ja el 1782, a la ciutat de Filadèlfia, s'haguessin instal·lat 400 d'aquests enginys.[22] Els seus treballs sobre l'electricitat el van portar a formular conceptes com ara el de l'electricitat negativa i positiva, a partir de l'observació del comportament de les varetes d'ambre, o el de conductor elèctric, entre d'altres.[23]

Rostre de Benjamin Franklin en els bitllets de 100 dòlars estatunidencs.

A més, va exposar una teoria sobre l'electricitat en la qual considerava que aquesta era un fluid subtil que podia presentar un excés o un defecte, descobrir el poder de les puntes metàl·liques en observar que un cos amb càrrega elèctrica es descarrega molt més de pressa si acaba en punta, i va enunciar el principi de conservació de la càrrega elèctrica.[24]

Va inventar també l'anomenada estufa salamandra,[25][26][27] les anomenades lents bifocals[28] i l'harmònica de vidre.[29] La gran curiositat que sentia pels fenòmens naturals li va induir a estudiar, entre d'altres, el curs de les tempestes que es formen en el continent americà,[30] i va ser el primer a analitzar el corrent càlida que discorre per l'Atlàntic nord i que en l'actualitat es coneix amb el nom de corrent del Golf.[31] També va estudiar alguns dels problemes relacionats amb el creixement demogràfic, la contaminació de l’aire i la higiene.[2] Va tractar també l'efecte del vessament d'oli per a calmar les onades.[32][33]

Referències

[modifica]
  1. Asimov, Isaac. Enciclopedia biográfica de ciencia y technología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros días. Nueva ed. revisada. Madrid: Revista de Occidente, 1973, p. 143. ISBN 84-292-7004-3. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Benjamin Franklin». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 4 abril 2022].
  3. «Benjamin Franklin» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 4 abril 2022].
  4. Randolph, R.P.. Benjamin Franklin: Inventor, Writer, and Patriot. Rosen Publishing Group, 2002, p. 14. ISBN 978-0-8239-5751-4 [Consulta: 21 juny 2023]. 
  5. Middlekauff, Robert «Benjamin Franklin's Printing Network: Disseminating Virtue in Early America. By Ralph Frasca. (Columbia, Miss.: University of Missouri Press, 2006. Ppix, 295. $44.95.)» (en anglès). The Historian, 69, 4, 01-12-2007, pàg. 775–776. DOI: 10.1111/j.1540-6563.2007.00197_16.x. ISSN: 0018-2370.
  6. Brands, H. W.. The first American : the life and times of Benjamin Franklin. Nova York: Anchor eBooks, 2010. ISBN 978-0-307-75494-3. 
  7. «Benjamin Franklin’s “Poor Richard’s Almanack” is published» (en anglès). History.com. A&E Television Networks, 13-11-2009. [Consulta: 4 abril 2022].
  8. Franklin, Benjamin. Poor Richard's almanack : being the choicest morsels of wisdom, written during the years of the Almanack's publication. Mount Vernon, N.Y.: Peter Pauper Press, [198-?]. ISBN 0-88088-918-7. 
  9. Harkness, Jon «JOHN KENNETH GALBRAITH. Money: Whence It Came, Where It Went. Pp. 324. Boston, Mass.: Houghton Mifflin Company, 1975. $10.00» (en anglès). The ANNALS of the American Academy of Political and Social Science, 424, 1, 3-1976, pàg. 163–165. DOI: 10.1177/000271627642400159. ISSN: 0002-7162.
  10. Olson, L.C.. Benjamin Franklin's Vision of American Community: A Study in Rhetorical Iconology. University of South Carolina Press, 2004, p. 117. ISBN 978-1-57003-525-8 [Consulta: 21 juny 2023]. 
  11. Robinson, Raymond H. «The Marketing of an Icon». A: George Washington: American Symbol, 1999, p. 117. ISBN 9781555951481. «Figure 56 John Henry Hintermeister (American 1869–1945) Signing of the Constitution, 1925...Alternatively labeled Title to Freedom and the Foundation of American Government...".» 
  12. 12,0 12,1 Burt, Nathaniel. The Perennial Philadelphians: The Anatomy of an American Aristocracy (en anglès). University of Pennsylvania Press, 1999-10-27. ISBN 978-0-8122-1693-6. 
  13. 13,0 13,1 Isaacson, Walter. Benjamin Franklin : an American life. Nova York: Simon & Schuster, 2003. ISBN 0-684-80761-0. 
  14. «History» (en anglès). American Philosophical Society. [Consulta: 4 abril 2022].
  15. Van Doren, Carl. Benjamin Franklin. New York, N.Y., U.S.A.: Penguin Books, 1991. ISBN 0-14-015260-1. 
  16. «Memoirs of Benjamin Franklin; Written by Himself, by Benjamin Franklin», 06-06-2011. [Consulta: 21 juny 2023].
  17. Ugarte i Ballester, Xus «"Lo camí de la fortuna" i "En Ricard Pobre" : les dues versions catalanes de "The Way to Wealth", de Benjamin Franklin». Quaderns: Revista de traducció, 21, 2014, pàg. 141–151. ISSN: 1138-5790.
  18. Cohen, I. Bernard. Benjamin Franklin's science. Cambridge, Mass.: Harvard University Press, 1990. ISBN 0-674-06658-8. 
  19. Franklin, Benjamin «The Kite Experiment». The Papers of Benjamin Franklin. Pennsylvania Gazette, Vol. 4, 19-10-1752, pàg. 360. Arxivat de l'original el 2017-11-02 [Consulta: 4 abril 2022].
  20. Cohen, I.B.. Benjamin Franklin's Science (en croat). Harvard University Press, 1990, p. 93. ISBN 978-0-674-06659-5 [Consulta: 22 juny 2023]. 
  21. Johnson, Steven. The invention of air : a story of science, faith, revolution, and the birth of America (en anglès). 1st Riverhead trade pbk. ed. Nova York: Riverhead Books, 2009, p. 39. ISBN 978-1-59448-401-8. 
  22. Campbell, James. Recovering Benjamin Franklin : an exploration of a life of science and service. Chicago, Ill.: Open Court, 1999. ISBN 0-8126-9387-6. 
  23. «Ben Franklin's contribution to our understanding of electricity» (en anglès americà). US History. [Consulta: 4 abril 2022].
  24. Home, Roderick W. «Franklin's Electrical Atmospheres». British Journal for the History of Science, 6, 2, 1972, pàg. 131–151. DOI: 10.1017/s0007087400012255.
  25. Block, S.S.. Benjamin Franklin, Genius of Kites, Flights and Voting Rights. McFarland, Incorporated, Publishers, 2015, p. 119. ISBN 978-0-7864-8024-1 [Consulta: 22 juny 2023]. 
  26. Ferreras, R.G.. Estufas, chimeneas y barbacoas (en castellà). Ediciones CEAC, 2007, p. 18. ISBN 978-84-329-3070-6 [Consulta: 22 juny 2023]. 
  27. Lucendo, J. 80 Siglos de Invenciones: Diccionario de los Inventos (en castellà). Jorge Lucendo, 2019, p. 226 [Consulta: 22 juny 2023]. 
  28. Team, Y.C.T.E.. General Studies (SSC) (en alemany). YOUTH COMPETITION TIMES, p. 494 [Consulta: 22 juny 2023]. 
  29. Franklin, Benjamin. «How Franklin Invented the Armonica and How to Build One» (en anglès). The Glass Armonica, 13-07-1762.
  30. Abbe, Cleveland «Benjamin Franklin as Meteorologist». Proceedings of the American Philosophical Society, 45, 183, 1906, pàg. 117–128. ISSN: 0003-049X.
  31. Richardson, Philip L. «Benjamin Franklin and Timothy Folger's First Printed Chart of the Gulf Stream» (en anglès). Science, 207, 4431, 08-02-1980, pàg. 643–645. DOI: 10.1126/science.207.4431.643. ISSN: 0036-8075.
  32. Tanford, C. Ben Franklin Stilled the Waves: An Informal History of Pouring Oil on Water with Reflections on the Ups and Downs of Scientific Life in General. OUP Oxford, 2004, p. 1. ISBN 978-0-19-280494-5 [Consulta: 22 juny 2023]. 
  33. Franklin, B.; Brownrigg, W.; Farish, J. Of the stilling of waves by the means of oil: Extracted from letters between B. Franklin, W. Brownrigg and Mr. Farish. W. Bowyer and J. Nichols., 1774, p. 13 [Consulta: 22 juny 2023]. 

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Benjamin Franklin» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Ketcham, Ralph. «Franklin, Benjamin» (en anglès). Encyclopedia of Philosophy, 1967. [Consulta: 7 desembre 2024].