Benjamin Franklin

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Benjamin Franklin
Franklin-Benjamin-LOC.jpg
Naixement 17 de gener de 1706
Boston, Badia de Massachusetts, Amèrica britànica
Mort 17 d'abril de 1790(1790-04-17) (als 84 anys)
Filadèlfia, Pennsilvània, Estats Units
Es coneix per Parallamps (1753)
Signant de la Declaració d'Independència dels Estats Units (1776)
Ocupació escriptor, polític, editor, impressor, teòric polític, Mestre de postes, inventor, activista polític, estadista, diplomàtic, diletant, Homo Universalis, escaquista, dissenyador, músic, filòsof polític, autobiògraf, bibliotecari, periodista i economista
Cònjuge Deborah Read
Signatura
IMDB Fitxa personal a IMDb
Modifica dades a Wikidata

Benjamin Franklin (17 de gener 170617 d'abril 1790) fou un polímata nord-americà.[1]

És considerat un dels Pares fundadors dels Estats Units. Va participar en la redacció de la Declaració d'Independència i en fou un dels signants. També va exercir com a ambaixador dels Estats Units a França i va participar en la redacció de la Constitució dels Estats Units.

En el terreny científic destacà pels seus estudis sobre l'electricitat i la invenció del parallamps.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Quinzè germà d'un total de disset, Benjamin Franklin va cursar únicament estudis elementals, i aquests només fins a l'edat de deu anys. Als dotze va començar a treballar com a impressor en una empresa propietat d'un dels seus germans. Més tard va fundar el diari Pennsylvania Gazette, que va publicar entre els anys 1728 i 1748. Va publicar a més l'Almanac del Pobre Richard (Poor Richard's Almanack, 1732-1757) i va ser responsable de l'emissió de paper moneda a les colònies britàniques d'Amèrica (1727).

L'interès de Benjamin Franklin pels temes científics va començar a mitjans de segle i va coincidir amb l'inici de la seva activitat política, que es va centrar en diversos viatges a Londres, entre 1757 i 1775, amb la missió de defensar els interessos de Pennsilvània. Va participar de forma molt activa en el procés que conduiria finalment a la independència de les colònies britàniques d'Amèrica, va intervenir en la redacció de la Declaració d'Independència (1776) al costat de Thomas Jefferson i John Adams, i es va desplaçar a França a la recerca d'ajuda per prosseguir la campanya contra les tropes britàniques.

Finalitzada la guerra, Benjamin Franklin va ser partícip en les converses per a concloure el tractat de pau que posaria fi al conflicte i va contribuir a la redacció de la Constitució nord-americana.

Pel que fa a la seva activitat científica, durant la seva estada a França, en 1752, va dur a terme el famós experiment de l'estel que li va permetre demostrar que els núvols estan carregades d'electricitat i que, per tant, els llamps són essencialment descàrregues de tipus elèctric.

Per a la realització de l'experiment, no exempt de risc, va utilitzar un estel dotada d'un filferro metàl·lic unit a un fil de seda que, d'acord amb la seva suposició, havia carregar amb l'electricitat captada pel filferro. Durant la tempesta, va apropar la mà a una clau que penjava del fil de seda, i va observar que, el mateix que en els experiments amb ampolles de Leyden que havia realitzat amb anterioritat, saltaven espurnes, la qual cosa demostrava la presència d'electricitat.

Aquest descobriment li va permetre inventar el parallamps, l'eficàcia va donar lloc al fet que ja el 1782, a la ciutat de Filadèlfia, s'haguessin instal·lat 400 d'aquests enginys. Els seus treballs sobre l'electricitat el van portar a formular conceptes com ara el de l'electricitat negativa i positiva, a partir de l'observació del comportament de les varetes d'ambre, o el de conductor elèctric, entre d'altres.

A més, va exposar una teoria sobre l'electricitat en la qual considerava que aquesta era un fluid subtil que podia presentar un excés o un defecte, descobrir el poder de les puntes metàl·liques en observar que un cos amb càrrega elèctrica es descarrega molt més de pressa si acaba en punta, i va enunciar el principi de conservació de la càrrega elèctrica.

Va inventar també l'anomenat forn de Franklin, les anomenades lents bifocals i l'harmònica de vidre.[2] La gran curiositat que sentia pels fenòmens naturals li va induir a estudiar, entre d'altres, el curs de les tempestes que es formen en el continent americà, i va ser el primer a analitzar el corrent càlida que discorre per l'Atlàntic nord i que en l'actualitat es coneix amb el nom de corrent del Golf.

El seu temperament actiu i polifacètic va impulsar també a Benjamin Franklin a participar en les qüestions d'àmbit local, per exemple, en la creació d'institucions com el cos de bombers de Filadèlfia, la primera biblioteca pública de subscripció dels Estats Units i la Universitat de Pennsilvània, així com la Societat Filosòfica Americana. Va ser l'únic americà de l'època colonial britànica que va aconseguir fama i notorietat a l'Europa del seu temps.

Entre les seves obres trobem Lo camí de la fortuna, traduïda al català el 1868 per Gaietà Vidal i Valenciano.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Benjamin Franklin». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Franklin, Benjamin. «How Franklin Invented the Armonica and How to Build One» (en anglès), 13-07-1762.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]