Harmònica de vidre

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Manera de tocar una harmònica de vidre

L’harmònica de vidre o harmònica de cristall és un instrument musical de la família dels idiòfons, el so es genera per fricció.[1] Va ser inventada per Benjamin Franklin l'any 1761,[2] inspirat pel so que emeten les arpes de vidre (copes de vidre que, depenent de la quantitat d'aigua que continguin, emeten determinada nota en ser la seva vora fregada amb les puntes humides dels dits).

Es compon de diversos plats de vidre superposats i alineats al voltant d'un eix central que gira connectat a un pedal. En mullar-se els dits i fregar el vidre, produeix el mateix efecte sonor que les arpes de vidre.

L'harmònica de vidre, tot i que músics com Mozart, Beethoven o Richard Strauss van compondre peces per a l'instrument, no va tenir gens d'èxit; de fet, va ser prohibida perquè es deia que causava "bogeria, depressió i problemes conjugals". El musicòleg alemany Friedrich Rochlitz va escriure al diari musical Allgemeine Musikalische Zeitung que no s'hauria de tocar l'instrument.[3]

En l'actualitat, se sap que aquests possibles efectes secundaris d'interpretar música amb l'instrument podrien deure's a la quantitat de plom amb la qual es fabricava el vidre i no pels efectes directes del so.

El compositor i músic alemany Carl Leopold Roellig (1745-1804), durant un temps, fou considerat l'inventor d'aquest instrument. Ara s'ha descobert que Roellig només el perfeccionà.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Catàleg en línia» (en català). Museu de la Música de Barcelona, 2015. [Consulta: 4 desembre 2015].
  2. Franklin, Benjamin. «How Franklin Invented the Armonica and How to Build One» (en anglès), 13-07-1762.
  3. Dupree, Mary Helen; Franzel, Sean B. Performing Knowledge, 1750-1850 (en anglès). Walter de Gruyter, 2015, p. 131. ISBN 3110421062. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Harmònica de vidre Modifica l'enllaç a Wikidata