Estel (màquina)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El Yokaichi Giant Kite Festival se celebra el quart diumenge de maig, Higashiomi, Shiga, Japó
estels d'un fil

Un estel, grua, catxerulo, miloca, milotxa o milorxa, cometa, barril, passavolant o quan és llarguer bacallà a Tarragona[1] és una màquina simple, normalment considerat una joguina, que es pot fer envolar amb l'ajuda del vent. Sol ser fet de seda, paper o material sintètic lleuger, estès mitjançant una estructura de canyes o alguna altra matèria, i que es controla amb un o diversos fils.

Tipus d'estel[modifica | modifica el codi]

Pel nombre de fils es poden classificar en estàtiques o d'un fil i esportives amb més fils (acrobàtiques o de tracció).

Parts d'un estel[modifica | modifica el codi]

Les parts d'un estel amb estructura són: brida, estructura (fusta, canya o fibra), revestiment o vela (paper, seda o tela sintètica) i cua (en estels plans).

Noms als Països Catalans[modifica | modifica el codi]

Al País Valencià, les milotxes tradicionals de canyes i paper de ceba es coneixen amb el nom de catxerulo o catxirulo,[2] o tonell es comencen a envolar (empinar) generalment des de Setmana Santa, en coincidència amb la tradicional menjada de la mona de Pasqua. A la Catalunya del Nord se'n diu passavolant.

Usos del estels[modifica | modifica el codi]

Més modernament, els estels adquireixen gran sofisticació i existeixen competicions i modalitats (surf d'estel, kitemountain, kitebuggy) en les quals el pilot que envola l'estel pot ser enlairat uns quants metres durant uns segons per la seua força de tracció. En ambdues primeres modalitats en una planxa de fusta o fibra en l'aigua o en la sorra i en la tercera en un carro de tres rodes. També han estat emprats en ocasions com a eina d'espionatge. Fins i tot, es feien volar amb persones, per observar els moviments de l'enemic.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Són mots normatius estel, grua, miloca, des del DG1, 1932, i catxerulo, milotxa, des del DIEC1, 1995
  2. Segura Llopes, Carles. Variació dialectal i estandardització al Baix Vinalopó. Universitat de València, 2003, p.284. ISBN 8484155552. 


Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]