Seda

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Per a altres significats, vegeu «Seda (desambiguació)».
Capolls del cuc de seda.

La seda és una fibra tèxtil natural. El filament de la seda prové d'unes proteïnes (fibroïna i sericina) segregades per les glàndules salivals del cuc de seda, és a dir, l'eruga de la papallona de la seda. Els primers a fer servir aquesta substància i elaborar el teixit van ser els xinesos, i tant la valoraven que es diu que estava prohibit treure cucs fora de l'imperi i que es castigava amb la mort qui ho intentava. Tot i l'estricta vigilància, sembla que alguns europeus van aconseguir treure'n alguns exemplars amagats a l'equipatge. Posteriorment, el comerç d'aquesta fibra es va generalitzar a partir de la Ruta de la Seda.[1]

Producció de seda[modifica]

Producció de seda a l'antiga Xina.
Producció de seda a l'antiga Xina.
Article principal: Sericicultura

El cuc es cria en un espai airejat i ombrívol, sobre una superfície aïllada de terra, col·locant-los sobre un llit de fulles durant 45-50 dies. Quan la bava que el cuc de seda segrega de manera contínua entra en contacte amb l'aire se solidifica i forma el fil de seda, amb què el cuc fa el capoll. Desfent-lo s'obté un filament molt fi. Per desfilar-lo, el capoll es cou en una caldera d'aram amb aigua a uns 80-100 °C perquè s'afluixi el fil; així, l'artesà el pot passar a un torn manual. A continuació es fa el debanatge, torçat i retorçat del filament. Després, el descruatge, el blanqueig i, si s'escau, el tint. En teixits de calada (fets al teler) es fan robes llises i laborades, i també domassos. En gènere de punts es fan blondes, gases i mitges.

El fil de seda és molt resistent, llis i molt brillant. Es descompon a 170 °C i quan és cru (quan surt del debanatge) té un tacte aspre i cruixent. Els teixits són molt resistents, aïllants i amb una bona presència, molt suaus i lluents.

Aplicacions[modifica]

Articles de luxe, com llenceria fina, roba interior, bruses, camises, fulards i vestits de dona i d'home.

Per a la llar, s'hi fan peces de tapisseria i decoració. Antigament s'hi feia la indumentària litúrgica, així com algunes peces de la indumentària tradicional, i també els paracaigudes.[2] En els inicis dels vols aerostàtics alguns globus disposaven de bosses fetes de seda.[3]

Alguns documents indiquen veles de vaixell fetes de seda. Un cas conegut és el d'una nau de Cleòpatra.[4][5][6]

Tipus històrics de teixits de seda[modifica]

  • Brocat: Base de tela de seda sobre la qual s'hi entren fils d'or o de plata tot traçant un dibuix. Aquesta decoració és tant gruixuda que queda realçada.[7]
  • Brocatell: Tela teixida amb un mínim de dos ordits de seda i diverses trames del mateix material, però també amb trames de cotó o de lli que donen rigidesa a la tela.[7] En el cas dels brocatells més luxosos aquestes trames alternatives podien ser de fils de plata o d'or. En el passat aquesta tela s'usava sobretot en tapisseria o per vestits femenins.[7]
  • Crespó: Fil que s'obté de tòrcer dos o més caps de seda, un dels quals ja havia estat torçat prèviament.[7]
  • Domàs / damasc: Tela d'un sol color característica pel seu efecte mat i brillant a la vegada quan es mou. S'aconsegueix alternant el setí en la trama i l'ordit.[7]
  • Gasa: Tela molt clara, fina i lleugera amb un lligat de tafetà en què els fils d'ordit i els de trama queden bastant separats.[7]
  • Glacé: Teixit que fa un característic soroll de paper si se l'arruga. Es teixeix amb un lligat de plana.[7]
  • Granadina: Teixit fet amb pèl de seda sotmès a una gran torsió.[7]
  • Gro / groguèn: Teixit similar al glacé però menys brillant i una superfície no tan regular.[7]
  • Moaré: Teixit de superfície acanalada i de bordó gros en què l'acabat llueix unes aigües irregulars que canvien segons la llum. Es feia servir per a folres, vestits femenins, ornaments eclesiàstics, tapisseria...[7]
  • Mussolina: Teixit de fil de seda molt fi i retorçat amb lligat de tafetà. El resultat és un teixit molt fi i transparent, semblant a una gasa. S'emprava per confeccionar bruses o vestits de dona vaporosos.[7]
  • Polonesa: Teixit amb ordit de seda però trama de cotó. Es tenyia de qualsevol color i s'usava per fer els folres dels vestits.[7]
  • Radsimir: Teixit que era tenyit en madeixa, sobretot de color negre. El lligat era de sarja batàvia. S'emprava per mocadors de coll o de cap, corbates i vestits de dona.[7]
  • Setí de seda: Teixit amb la cara bona llisa i lluent fet amb l'ordit molt dens, el qual forma unes bastes d'ordit adjacents.[7]
  • Surà: Teixit molt suau que era tenyit en madeixa. El lligat era de sarja. La tècnica era originària de Surat. Es confeccionava en colors llisos, i també formant llistes i quadres.[7]
  • Tafetà / glacé: Tela fina, llisa i llustrosa. Ambdues cares són iguals. El lligat és el conegut com de tafetà o de plana, ordit d'organzí i trama de seda tenyida en madeixa. Es confeccionava de manera molt diversa: quadres, llistes, tornassolats...[7]
  • Tissú: Teixit de seda i metalls preciosos. Es feia servir sobretot en ornaments religiosos.[7]
  • Tul: Teixit de malla reixada que es teixeix amb 3 sèries de fils successives: mentre un fa d'ordit els altres dos fan de trama, i es van alternant. Es feia servir per cortines i roba de dona.[7]
  • Xiné: Teixit en què els fils d'ordit eren pintats o estampats. D'aquesta manera, en el moment de teixir-se les diferències de tensions i encongiments del fil feia que aparegués un dibuix lleugerament esfumat.[7]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Seda Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.232. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 8 desembre 2014]. 
  2. Standards Yearbook. U.S. Government Printing Office, 1932, p. 264–. 
  3. A. Sircos; Th Pallier Histoire des ballons et des ascensions célèbres. F. Roy, 1876, p. 462–. 
  4. I. Richmond Barbour. The Silk Culture in the United States: Embracing Complete Accounts of the Latest and Most Approved Modes of Hatching, Rearing and Feeding the Silk-worm, Managing a Cocoonery, Reeling, Spinning, and Manufacturing the Silk, &c. ... With Brief Historical Sketches of the Silk Business, Natural History of the Silk-worm, the Mulberry, &c. Comp. from the Most Approved and Reliable Works ... To which is Added Blydenburgh's Manual of the Silk Culture; Statistics of Silk Imports, &c., &c. Greeley & McElrath, 1844, p. 7–. 
  5. Pierre d'Orléans. Histoire des révolutions d'Angleterre. Seguin frères, 1810, p. 203–. 
  6. L'année scientifique et industrielle. Hachette, 1858, p. 205–. 
  7. 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 7,11 7,12 7,13 7,14 7,15 7,16 7,17 7,18 7,19 7,20 Cabana, Francesc. «Un producte delicat i una indústria amb prestigi». A: Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la revolució industrial a Catalunya. 3 Llana. Seda. Gènere de punt. Lli. Jute. Acabats. octubre 2001. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana i Diputació de Barcelona [1a. ed. octubre 1992], p. 194. Dipòsit Legal: B.39.571-2001. ISBN 84-7794-798-8.