Seda

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Seda (desambiguació)».
Capolls del cuc de seda.

La seda és una fibra tèxtil natural. El filament de la seda prové d'unes proteïnes (fibroïna i sericina) segregades per les glàndules salivals del cuc de seda, és a dir, l'eruga de la papallona de la seda. Els primers a fer servir aquesta substància i elaborar el teixit van ser els xinesos, i tant la valoraven que es diu que estava prohibit treure cucs fora de l'imperi i que es castigava amb la mort qui ho intentava. Tot i l'estricta vigilància, sembla que alguns europeus van aconseguir treure'n alguns exemplars amagats a l'equipatge. Posteriorment, el comerç d'aquesta fibra es va generalitzar a partir de la Ruta de la Seda.[1]

Producció de seda[modifica | modifica el codi]

Producció de seda a l'antiga Xina.
Producció de seda a l'antiga Xina.
Article principal: Sericicultura

Cria[modifica | modifica el codi]

El cuc es cria en un espai airejat i ombrívol, sobre una superfície aïllada de terra, col·locant-los sobre un llit de fulles durant 45-50 dies.

Obtenció del fil o filatura[modifica | modifica el codi]

Quan la bava que el cuc de seda segrega de manera contínua entra en contacte amb l'aire se solidifica i forma el fil de seda, amb què el cuc fa el capoll. Desfent-lo s'obté un filament molt fi. Per desfilar-lo, el capoll es cou en una caldera d'aram amb aigua a uns 80-100 °C perquè s'afluixi el fil; així, l'artesà el pot passar a un torn manual. A continuació es fa el debanatge, torçat i retorçat del filament. Després, el descruatge, el blanqueig i, si s'escau, el tint.

Obtenció de la tela o tissatge[modifica | modifica el codi]

En teixits de calada (fets al teler) es fan robes llises i laborades, i també domassos.

En gènere de punts es fan blondes, gases i mitges.

Propietats de les fibres i dels teixits[modifica | modifica el codi]

El fil de seda és molt resistent, llis i molt brillant. Es descompon a 170 °C i quan és cru (quan surt del debanatge) té un tacte aspre i cruixent. Els teixits són molt resistents, aïllants i amb una bona presència, molt suaus i lluents.

Aplicacions[modifica | modifica el codi]

Articles de luxe, com llenceria fina, roba interior, bruses, camises, fulards i vestits de dona i d'home.

Per a la llar, s'hi fan peces de tapisseria i decoració. Antigament s'hi feia la indumentària litúrgica, així com algunes peces de la indumentària tradicional, i també els paracaigudes.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.232. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 8 desembre 2014]. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Seda Modifica l'enllaç a Wikidata